Sis membres del CESID "van participar activament" en el 23-F i el van intentar encobrir

Una de les qüestions que més expectació generava al voltant de la desclassificació dels arxius relacionats amb el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 era la implicació i grau de coneixement del CESID –antecedent del CNI–.

Un dels documents conegut aquest dimecres confirma la implicació de sis membres de l'Agrupació Operativa de Missions Especials (AOME) del CESID. No només van participar-hi activament, sinó que, posteriorment, van tractar d'encobrir-ho. "De les investigacions realitzades s'ha pogut comprovar que alguns membres d'aquesta Unitat van participar activament en els fets", es pot llegir.

L'informe afirma que els agents de l'espionatge espanyol o bé coneixien els fets abans del 23 de febrer, o bé van planificar "un suport operatiu que van portar a efecte". Els militars esmentats són el capità García Almenta, el capità Gómez Iglesias, el sergent Miguel Sales, el caporal Monge Segura i el caporal Moya Gómez.

Respecte a una de les figures més assenyalades i estudiades del cop, el director d'aquesta unitat d'elit, el comandant José Luis Cortina, es diu que "no està comprovat" que sabés res sobre el cop, però es reconeix en el text que "hi ha indicis que així fos". A més, es detalla que "independentment d'aquests fets, alguns altres membres de la Unitat posteriorment van adoptar postures solidàries amb els membres que van participar en el 23-F".

Respecte al capità García Almenta, s'assenyala que va ser el responsable de disposar dels mitjans, emissors, receptors i vehicles. A més, es va encarregar de distribuir-los al sergent Miguel Sales i al caporal Rafael Monge, així com al caporal José Moya Gómez per "al suport de la columna que es va dirigir a les Corts".

Gómez Iglesias va mantenir contacte amb García Almenta i va dirigir al cap Rafael Monge en la marxa cap al Congrés dels Diputats. El sergent Sales Maroto i el caporal Moya Gómez van realitzar missions de control a la zona del Parlament.

Actuacions posteriors al 23-F: l'operació Míster

Un cop fracassat el motí, es va posar en marxa l'operació Míster. La Unitat es va encarregar de corregir dates i dades, amb la intenció de justificar els moviments del personal de les Unitats aquella jornada. El comandant Cortina es va reunir l'endemà del cop amb García Almenta, Sales Maroto i Monge Segura per activar aquesta operació.

Una de les qüestions que es van ordenar va ser un informe amb "caràcter no judicial" per tractar d'aclarir el succeït en la Unitat. Aquest informe, juntament amb les declaracions posteriors davant el jutge instructor, demostra que hi havia contradiccions en les declaracions d'alguns dels agents.

Posteriorment, per ordre de Superioritat, tant el Cap de la Unitat, com la resta de persones nomenades, "van causar baixa de la Unitat". Aquesta situació, segons es descriu en el document, va generar conflictes i "faltes de disciplina i lleialtat amb els nous Comandaments de la Unitat" en solidaritzar-se amb els que s'havien donat de baixa. Concretament es detalla que es van reunir amb els cessats tot i haver rebut l'ordre expressa de no fer-ho.

“A la resta de la Unitat es pot afirmar que no hi havia més persones que en major o menor grau estiguessin implicades”, afirma, en darrer lloc el document. Respecte a Cortina s'apunta a contactes del comandant amb el Nunci de Sa Santedad i l'ambaixador dels EUA, Mr. Toduman, el mateix dia 23-F, "segons va manifestar el Capità Gómez Iglesias".