Les set vegades que Feijóo va reclamar que governés el partit més votat abans d'oblidar la proposta en un calaix
El PP abandona aquesta proposta política ara que hi ha enquestes que sostenen que el PSOE podria ser primera força el proper 29-N.
Feijóo va ser l'abanderat d'aquesta proposta durant tota la campanya electoral del 2023, però ara la defuig.
Madrid--Actualitzat a
A pocs dies de les eleccions del 29-N ha quedat més que constatat que Alberto Núñez Feijóo ha eliminat del seu discurs la idea que Espanya sigui governada per la llista més votada. Diverses enquestes sostenen que, encara que la coalició entre PP i Vox obtindria la victòria, el PSOE seria la formació més votada el 29 de novembre. Des que certes prediccions electorals posen els socialistes per sobre, Feijóo ha suprimit de les seves reclamacions la mesura que durant molts anys va defensar.
Encara que Espanya té un sistema parlamentari i és el Congrés dels Diputats qui designa el president del Govern, el Partit Popular moltes vegades ha entès les eleccions des d'un punt de vista més presidencialista (amb els EUA com a exemple). Per això, el seu argumentari polític ha sostingut que el partit que més vots i escons aconsegueix és el que hauria de formar Govern.
Feijóo ha estat un dels principals valedors d'aquesta proposta que, des que es va saber la nova data per a les eleccions generals, ha deixat de repetir. La idea també ha anat variant i la seva formulació ha arribat a confondre's en diverses ocasions. Al llarg dels anys, moltes vegades, al parlar de facilitar governs de la llista més votada, els populars es referien a la política regional. Amb el temps, el PP va portar també aquesta idea al Congrés dels Diputats.
2018, un "ajust" de la llei electoral
Fa vuit anys, Feijóo ja es va posicionar tímidament a favor d'aquesta mesura. Originalment la proposta estava dirigida a ajuntaments, però el llavors president de la Xunta de Galícia considerava que seria bo un "ajust" perquè aquest principi s'estengués a comunitats i Govern central, encara que mai es va detallar en què consistiria aquest arranjament. Llavors va ser només una apreciació dins d'un debat dirigit a la política local, però a poc a poc va anar cristal·litzant la seva proposta.
"Sota aquest principi crec que cal fer un ajust en la llei electoral pel que fa a comunitats autònomes i administració general de l'Estat donant-li un plus als partits polítics que obtenen més representació, més escons", assegurava Feijóo quan era president de la Xunta de Galícia.
2022, s'intensifica el missatge
La idea d'un "plus" a la llista més votada sempre ha estat damunt de la taula i fins i tot el PSOE i el PP van arribar a estar d'acord en la mateixa. El 2019, una reunió de Pablo Casado i Pedro Sánchez acabava amb la idea comuna de "premiar" el més votat amb 50 diputats i així garantir-li la governabilitat. Amb aquesta fórmula pretenien posar fre a la crisi del bipartidisme després de diverses eleccions a la baixa, però mai va cristal·litzar.
Ja el 2022, Alberto Núñez Feijóo era president del Partit Popular després de la caiguda de Pablo Casado i apuntava a ser el rival de Pedro Sánchez a les urnes. Fa sis anys, Feijóo tornava a insistir en la idea. Aquí ja utilitzava les seves entrevistes com a altaveu de la idea. "Si al PSOE li preocupa Vox, segueix vigent la meva oferta perquè governi la llista més votada", va afirmar l'abril de 2022 a El Confidencial.
2023, la campanya amb aquesta proposta
En les eleccions generals de 2023, el president popular va tenir com a leitmotiv de la seva campanya electoral, de nou, la llista més votada. En un acte organitzat per ABC al gener d'aquell any considerava "un principi bàsic" deixar governar al més votat i titllava com un error tenir interès a governar si es perdien les eleccions i posava com a exemple les eleccions de 1996, quan Felipe González no va intentar formar govern en perdre per 300.000 vots enfront de José María Aznar: "M'agradaria tornar a aquest tipus d'acord que donen assossec i tranquil·litat a la política espanyola", sostenia.
Un mes més tard, en una entrevista a Onda Cero, reiterava la seva proposta: "El meu oferiment està molt clar i és que es deixi governar el que tregui més vots", declarava. Fins i tot Feijóo es va mostrar tan convençut de la seva proposta que va arribar a afirmar que "si algú no guanya les eleccions no mereix governar". "En aquest algú també m'incloc", apuntava.
Ja en la carrera electoral, durant el debat celebrat a Atresmedia, Feijóo li va fer un oferiment directament a Pedro Sánchez. Un pacte perquè es permetessin governar l'un a l'altre. "Si vostè guanya les eleccions, jo facilito la seva investidura. Si guanyo jo, la facilitarà vostè", al·legava en aquell cara a cara del 10 de juliol.
A tan sols quatre dies de les eleccions, en una entrevista a Al Rojo Vivo de La Sexta, incidia en la idea: "Si jo perdo les eleccions facilitaré el govern a Sánchez en cas que no pacti amb els independentistes. I si guanyo demano aquesta reciprocitat". El PP va ser el partit més votat i el PSOE va arribar a acords amb Junts.
Després del Govern de Sánchez i Sumar
Consumada la nit electoral del 23J, la realitat va deixar el PP com la formació més votada, però incapaç d'aconseguir una investidura. Els seus acords amb Vox van allunyar la resta de formacions i això va donar ales a Pedro Sánchez, que va poder unir tot l'arc parlamentari per començar la legislatura.
Després de la derrota, Feijóo encara defensava la proposta. "El Partit Popular va intentar des del principi complir la proposta de la llista més votada", declarava en una nova entrevista a Onda Cero a l'octubre. Durant el debat d'investidura de Pedro Sánchez al novembre, van volar els retrets de Feijóo cap al president del Govern per no haver permès que Espanya fos governada per la força més votada.
Durant l'avanç de la legislatura es va produir un impàs i aquestes afirmacions van desaparèixer de l'ideari de Feijóo. Ja en la precampanya de 2026 va tornar a referir-se a la idea d'un "plus" de diputats, però sense afirmar la idea que governés Espanya la llista més votada. I en entrevistes concedides, com la de la Cadena Ser, ha defugit aquest compromís adquirit malgrat les preguntes sobre aquest tema.
Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.