Set mesos de retard (i sense data a la vista) perquè Perelló entregui la memòria del CGPJ a Sánchez i vagi al Congrés

La presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, acumula una dilació de set mesos en el lliurament de l'última memòria de l'òrgan, la corresponent a 2024, al president del Govern, Pedro Sánchez; a la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol; i al president del Senat, Pedro Rollán.

"Depèn de les agendes de les altres institucions", justifiquen fonts del CGPJ a aquest diari. Va ser el 10 d'octubre de 2025 quan Perelló va fer entrega de la memòria a Felipe VI en una audiència a la Zarzuela. A partir d'aquí, seguint una "norma no escrita" que sempre ha imperat en el protocol del CGPJ, indiquen les mateixes fonts, la presidenta ha de lliurar la memòria a Moncloa; després al Congrés i, finalment, al Senat, en aquest ordre, abans de comparèixer al Parlament, davant la Comissió de Justícia del Congrés per donar compte de la memòria del CGPJ i del Suprem de l'any vençut.

Informar de la memòria anual sobre l'estat, funcionament i activitats del Consell General del Poder Judicial i dels Jutjats i Tribunals de Justícia forma part de la rendició de comptes que ha de fer l'òrgan de govern del Poder Judicial, recollida en la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), després de la seva reforma de 2018, que indica en el seu article 563.4 que l'obligació de compareixença anual de la presidència del Consell en les Corts solament entrarà en vigor a partir de la constitució del primer CGPJ que ho realitzi.

Aquest CGPJ podria ser el primer a complir aquest mandat. Des de l'òrgan s'indica a Público que es desconeix encara la data en la qual la presidenta Perelló acudirà al Congrés, per a, una vegada complert el tràmit anterior de lliurar personalment la memòria als representants del Poder Executiu i de les Càmeres, donar compte de l'estat, funcionament i necessitats del Poder Judicial davant els representants de la sobirania popular. Cal tenir en compte que l'any judicial finalitza el 31 de juliol.

La magistrada Isabel Perelló va prendre possessió el 4 de setembre de 2024 com a presidenta del Tribunal Suprem i del CGPJ, setmanes després que es renovés l'òrgan, després de cinc anys i set mesos funcionant amb el mandat caducat davant el bloqueig del Partit Popular. L'endemà, Perelló va inaugurar l'any judicial, i es convertia així en la primera dona a protagonitzar tan solemne acte.

Després de la inauguració de l'any judicial de 2025-2026, Perelló va fer entrega, el 10 d'octubre de 2025, a Felipe VI de les memòries del Suprem i del CGPJ de l'any 2024 durant una audiència celebrada al Palau de la Zarzuela, complint amb la tradició de rendició de comptes.

PP i Vox demanen la compareixença

Segons fonts del CGPJ, hi ha converses obertes amb Moncloa per fixar una data per a la trobada entre Perelló i  Pedro Sánchez. Una trobada que, en tot cas, estarà marcada per la sorpresa davant el que sembla l'alineació de la presidenta Perelló amb el bloc conservador del Consell, malgrat haver tingut prèviament un perfil progressista.

La llei estableix que els grups parlamentaris poden demanar la compareixença de la presidenta del CGPJ per aclarir qüestions de la memòria anual. I així ho van fer PP i Vox, que van sol·licitar, en va, al setembre de 2025, a Isabel Perelló que comparegués a la Comissió de Justícia del Congrés per informar de la memòria anual, encara que els motius reals dels partits de dretes s'amagaven darrere del boicot desplegat contra la presència d'Álvaro García Ortiz, llavors fiscal general de l'Estat, en l'acte solemne d'inauguració de l'any judicial al Suprem. Feijóo va decidir no assistir a l'acte en senyal de protesta perquè el fiscal general estava sent investigat en la causa judicial per la qual mesos després seria condemnat de manera inexplicable.

Lesmes, l'últim

L'última vegada que un president del CGPJ va comparèixer al Congrés per informar sobre la memòria de l'òrgan va ser al març de 2017 i va ser Carlos Lesmes, president entre desembre de 2013 a octubre de 2022 (des de desembre de 2018 va tenir el mandat caducat).

Després d'aquell any, Lesmes va optar per no comparèixer en la Comissió de Justicia però sí que va lliurar les memòries fins que es va produir la seva dimissió, forçada per la situació d'absolut bloqueig de l'òrgan.

L'acte de rendició de comptes del CGPJ a les Corts Generals està reglat en la pròpia LOPJ així com el que ha d'incloure la memòria anual, que ha de recollir les reivindicacions materials i de personal per al correcte exercici del servei públic de la justícia.

La memòria ha de recollir també, segons detalla l'article 563 de la LOPJ, capítols relatius a l'activitat del president o presidenta i dels vocals amb despeses detallades, l'impacte de gènere en l'àmbit judicial i un informe sobre l'ús de les llengües cooficials en la justícia.