Sánchez farà servir els pressupostos del 2027 com a "programa electoral" de cara a les generals

Gairebé alhora que s'anava coneixent el sumari de la trama de Santos Cerdán i Leire Díez, el president del Govern espanyol intervenia de manera pública en un acte a Barcelona. Pedro Sánchez no va esmentar, durant la clausura de la reunió del Cercle d'Economia, ni aquest ni altres assumptes de l'ofensiva judicial. No obstant, el líder de l'executiu estatal va anunciar un moviment polític que a la Moncloa esperen que doni els seus fruits en un context complex i agitat.

Sánchez va confirmar públicament el que era realment una cosa esperada per les dates en què ens trobem. Com va publicar aquest mitjà ja a l'abril, existien certs dubtes sobre si presentar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per 2026 o 2027 per la incertesa internacional davant l'esclat del conflicte a l'Orient Mitjà. Després d'un parell de mesos evitant qualsevol confirmació finalment Sánchez va aprofitar el marc del discurs a Barcelona. S'iniciaran aquesta mateixa setmana els tràmits per aprovar els PGE del proper any segons va anunciar.

L'elecció de Barcelona per a aquest anunci no és casual, segons transmeten fonts de Moncloa. Durant el seu discurs Sánchez ha esmentat expressament tant Junts com ERC. I ha parlat de l'amnistia i la seva aplicació per complet. "Estem enviant un missatge polític molt clar", assenyalen les fonts consultades. "És molt important culminar aquesta fita des del punt de vista polític", va dir el president en referència a la tornada a Espanya de Carles Puigdemont després de l'esperat pronunciament de la Justícia europea.

El líder socialista va fer diverses picades d'ullet al partit postconvergent en un moment en el qual li estan demanant a Sánchez la convocatòria electoral. Va dir que el seu objectiu era continuar complint amb els compromisos adquirits a Brussel·les per a la investidura de 2023. I també va afirmar que li semblava "bona notícia" els gestos realitzats per Alberto Núñez Feijóo cap al partit de Puigdemont. "Hi ha un reconeixement explícit de Feijóo a Junts, fins fa molt poc no ho reconeixia", va dir. Sánchez va explicar que tot aquest "debat" sobre la moció de censura que impulsa el PP dóna la raó al Govern i les seves mesures per a la normalització de tots els actors polítics a Catalunya.

Amb els tràmits ja llançats, el projecte de PGE hauria d'arribar al Congrés si no hi ha sobresalts com a molt a finals d'any. És a dir, en el calendari habitual. Des de la Moncloa confien que la majoria d'investidura aprovi els comptes públics. Argumenten, en el cas de Junts, que una vegada completada l'amnistia a aquest partit li convenirà més fer política amb Sánchez que amb PP i Vox, que rebutgen qualsevol mesura relacionada amb l'autogovern a Catalunya. Esperen a més que l'amnistia ja estigui resolta del tot quan el Congrés debati i voti els comptes.

Què passaria si la majoria parlamentària tomba els PGE? Doncs, com apunten a La Moncloa, que hauran presentat un "projecte polític" que els servirà "gairebé de preprograma electoral" per al cicle que vindrà el 2027, com ha insistit sempre Sánchez. En aquest punt, les fonts consultades no entren en especulacions sobre si una derrota parlamentària d'aquest nivell provocaria un avançament electoral perquè les generals fossin abans de les municipals i autonòmiques previstes per al mes de maig. És una petició que han fet alguns alcaldes socialistes. Partits clau com el PNB, que també reclama un avançament electoral, rebutgen per la seva banda un "superdiumenge" electoral, com ha publicat aquest mitjà.

En paral·lel, mentre Sánchez intervenia a Barcelona, PP i Vox presentaven el seu acord de coalició a Castella i Lleó. "Hem vist dos discursos totalment entrellaçats i oposats", apunten en aquest sentit fonts de Moncloa. "Un Sánchez a Catalunya dient-li a l'Espanya plural i territorial que nosaltres som aquí, que l'entenem, que farem uns Pressupostos a l'altura d'aquestes expectatives", apunten les fonts consultades, que posen en valor que hi haurà molt desenvolupament territorial en aquests comptes públics.

A més Sánchez va aprofitar el discurs per a un altre anunci després d'un acord entre el Govern i la Generalitat per actualitzar el Consorci de la Zona Franca, per agilitzar la gestió dels immobles i els sòls amb fins logístics i industrials.

"En paral·lel a això tu tens el PP pactant, amb nocturnitat i sota el soroll d'un sumari, amb la ultradreta que no creu en l'Estat d'autonomies i que odia i condemna els nacionalismes diàriament. Aquí es veu la impossibilitat del PP, que només és capaç de sumar amb Vox", apunten fonts de Moncloa."Amb el pacte a Castella i Lleó tancat aquest dimecres, torna a demostrar PP sense Vox no és ningú i amb Vox ho accepta tot", van apuntar per la seva banda fonts del PSOE a Ferraz.

Els aliats no se n'acaben de fiar

Des de Sumar, socis de coalició del PSOE al Govern, portaven mesos reclamant als socialistes que fessin el pas per presentar els comptes públics per 2026. Les fonts consultades assumeixen que el calendari ja està esgotat per a aquestes previsions. "Sempre hem defensat que els pressupostos han de presentar-se. És una bona notícia per a Espanya", apunten fonts de l'espai consultades.

"Des d'Izquierda Unida portem anys dient el mateix: un Govern que es valori ha de presentar pressupostos. Però en el mentrestant també urgeix complir compromisos: per començar les mesures anticorrupció que dormen el son dels justos. Comencem per aquí, Pedro Sánchez?", va escriure per la seva banda Antonio Maíllo, coordinador d'IU, en xarxes socials.

Més escepticisme es troba en les primeres reaccions recopilades per Público entre els principals aliats parlamentaris. Fonts d'ERC són exemplificadores en aquest sentit. "Se li ha de reconèixer a Sánchez la seva habilitat per desviar l'atenció. Que tant de bo que a la 127a vegada sigui cert", apunten.

Un missatge semblant traslladen des del PNB. Un partit que ha demanat a Sánchez la convocatòria electoral ja i que donen la legislatura per acabada. "Portem tres anys esperant uns Pressupostos i cada any ens diuen que els presentaran. De moment no hi ha res diferent al que han dit cada any, si els porten al Congrés, ja ho veurem", reflexionen.

A Podemos recorden també que el Govern porta tres anys sense aprovar si més no un projecte de pressupostos "malgrat haver-ho promès una vegada i una altra". El partit morat considera en aquest sentit que l'anunci de Sánchez "sembla un intent de canviar el tema de conversa, o de preparar el terreny de cara al futur calendari electoral, ara que les sospites de corrupció envolten el PSOE i que diversos dels seus socis li han demanat convocar eleccions".

La força que lidera Ione Belarra apunta també que si finalment el Govern es decideix a presentar els PGE es temen que "intentarà consolidar la senda d'augment de despesa militar dels últims dos anys, que fins ara ha executat al marge de la voluntat del Parlament, destinant a armament els diners públics que hauria d'anar a habitatge, sanitat o educació".

Fonts del BNG agafen l'anunci amb "prudència" perquè no és la primera vegada que s'anuncia alguna cosa en aquest sentit. La formació gallega parla també de prudència per veure què recullen aquests PGE i a partir d'aquí veure si existeixen compromisos materialitzats que corresponguin al compliment de l'acord d'investidura signat amb el seu partit en 2023. "Cal veure què passa també amb polítiques socials, major inversió en en matèria d'habitatge, etc", afegeixen.

Per part de Coalició Canaria assenyalen que el que s'ha dit pel president del Govern "no és res nou". "També es va publicar l'ordre d'elaboració dels pressupostos el 2024, 2025 i 2026, i després ni tan sols es van presentar aquests comptes", recorden des d'una formació que també ha reclamat avançament electoral. "L'ordre d'elaboració és un tràmit rutinari i l'important no és anunciar, sinó portar els Pressupostos al Congrés. I l'última vegada que ens van deixar debatre'ls va ser quan es van aprovar el 2022", afegeixen.

Mentrestant, a EH Bildu no transmeten de moment senyals de desconfiança en l'anunci. Les fonts consultades consideren "correcta" la decisió del Govern de presentar pressupostos. "Com hem fet en anteriors ocasions, EH Bildu negociarà perquè aquests recullin les necessitats i reclamacions de la societat basca i suposin avenços reals en clau plurinacional i social per al nostre país i la majoria treballadora. Afrontarem el procés amb el mateix rigor i la mateixa discreció amb la qual hem actuat en els processos pressupostaris anteriors", apunten.