Entrevista a Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca"S'està criminalitzant d'una forma bestial el moviment per l'habitatge i contra la massificació turística"

Vicenç Vidal (Esporles, Illes Balears, 1980) viu des de fa anys a cavall entre Madrid i l'arxipèlag balear. Diumenge passat, 26 de juliol, el diputat de MÉS per Mallorca —dins del grup parlamentari de Sumar— participava en la multitudinària manifestació convocada a Palma per la plataforma Menys Turisme, Més Vida contra la turistificació massiva i pel dret a l'habitatge. Allà, va ser testimoni de les càrregues policials, els cops de porra, els salves i, almenys, d'una detenció. Una actuació de les forces de seguretat que qualifica de "desproporcionada" i "inaudita" dins de les fronteres de qualsevol democràcia. El migdia d'aquest dimarts, Vidal tornava als carrers de Palma. Aquesta vegada per protestar davant de les portes de la delegació del Govern a les illes. Una delegació a la qual exigeixen responsabilitats polítiques, començant per la dimissió del seu màxim responsable, Alfonso Rodríguez.

Sobre l'impacte del model econòmic "autodestructiu" del PP, sobre la carrera d'obstacles en l'accés a l'habitatge dins de les illes, sobre la degradació de les condicions de vida dels balears o sobre la relació de MÉS amb la resta d'esquerres de l'Estat. Sobre tot això i més en parlem en aquesta entrevista.

Què s'exigia en la manifestació que se celebrava el diumenge a Palma?

El lema de la manifestació era Mallorca al límit i el nom de la plataforma convocant (Menys Turisme, Més Vida) eren molt clars. El turisme —que en el seu moment va generar un desenvolupament i un progrés econòmic per a la generació dels meus pares— ara no està socialitzant la riquesa. S'ho queden tot uns pocs. Els treballadors no arriben a final de mes i tenen fortes dificultats per accedir ni tan sols a un habitatge. No és com a la península. Jo tinc companys a Madrid que se'n van a viure a la perifèria o que potser acaben en un poble de Guadalajara. Aquí no existeix ni tan sols aquesta alternativa. El resultat és que cada vegada més gent que ha viscut tota la vida al seu poble se n'ha d'anar, deixant enrere les seves llars i els llocs on ha construït la seva vida. Perquè la demanda és infinita. És mundial, és europea.

La manifestació de diumenge va ser fruit de molta gent molt transversal. Famílies, persones joves, gent gran. Hi havia algunes pancartes de nens amb la idea que els estan robant el seu futur. També pancartes amb molta ironia. Va ser una manifestació pacífica, lúdica, però també molt política. En el sentit bo de la paraula, no en el sentit partidista. Una trobada transversal de persones que exigim un canvi de model i que vam ser respostes amb una violència policial inaudita. Es parla de més de deu ferits, amb un fotoperiodista amb el cap obert, amb policies sense la identificació corresponent, amb cops fora de lloc, amb salves... Sentir trets enmig de la nostra ciutat amb tanta gent, genera estrès i pot provocar allaus. Per tot això, no entenem la reacció desproporcionada de la policia. No van voler ni tan sols parlar amb mi o amb l'organització convocant per rebaixar la tensió. Això ja diu molt del tarannà de la gestió policial.

En qualsevol cas, el que volem destacar és que 70.000 persones, un diumenge d'estiu, en lloc d'anar-se'n a la platja, van dir: "Prou, Mallorca està al límit". Van dir que menys turisme és més vida i que, sense límits, no hi ha futur. Aquest missatge tan potent que va manar la ciutadania de Mallorca va ser respost amb violència per part de les institucions. Però nosaltres no volem treure el focus d'allà. La gent està demanant un canvi de model econòmic. Està demanant que el govern autonòmic i el govern estatal prenguin nota que el turisme està generant una situació insostenible. Els preus de l'habitatge estan disparats, amb un mercat internacional que tira dels números cap amunt de manera brutal. Aquí la gent compra cases per invertir, no per viure. Una dinàmica que expulsa els veïns dels seus pobles i que provoca el col·lapse de les infraestructures i dels serveis públics. Això genera una indignació que, és clar, és lògic que es manifesti. En qualsevol cas, la gent no estava per la bulla, estava per reivindicar.

Des de MÉS, porteu dies exigint responsabilitats polítiques per l'actuació policial, començant per la dimissió del delegat del Govern espanyol a les illes, Alfonso Rodríguez, i seguint per la compareixença al Congrés del Ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Heu rebut resposta?

No. Avui mateix el delegat de Govern ha dit que no pensa dimitir i esperem encara a la compareixença de Marlaska. Entenem que ara, en aquest context d'incendis, està amb altres prioritats, però volem explicacions. Qui va planejar aquest dispositiu? Qui va donar les ordres? Per què els policies van actuar de manera tan desproporcionada? Hi va haver una primera càrrega que ja va deixar ferits i una segona càrrega quan vam intentar intervenir i ajudar-los. Jo m'hi vaig acostar per moure'ls a un lateral, perquè poguessin arribar a les ambulàncies i els policies m'escombraven els peus. Tot molt desproporcionat. En qualsevol cas, fa ja una setmana que demanem la compareixença de Marlaska i del delegat de Govern arran de la detenció de dues activistes a Santa Maria per fer unes pintades a la façana de diverses immobiliàries.

La Guàrdia Civil acusava les dues activistes de pertinença a una organització criminal i el conseller balear de turisme parlava fins i tot de kale borroka turística.

S'està criminalitzant el moviment per l'habitatge i contra la massificació turística. I s'està criminalitzant d'una manera brutal. A una persona qualsevol que faci una pintada se l'emporten a la caserna, declara i se li posa una multa. Però no la passejaran emmanillada, a filtrar les seves fotos emmanillada i, sobretot, no la posaran a disposició judicial acusada de pertinença a una organització criminal. Són activistes i van fer una intervenció que pot tenir les seves multes, però la resposta va ser un escarni públic per mitigar l'impacte de la manifestació de diumenge. Això sí, va produir l'efecte contrari, un efecte mobilitzador, perquè la gent es va indignar encara més. Unes activistes que han fet unes pintades evidentment ni són criminals ni són terroristes: són gent indignada a la qual cal donar una resposta política, no respondre amb repressió. Ha estat tot una barbaritat. Si han d'emmanillar tothom que ha fet dues pintades, Madrid es queda buida.

Unes activistes que han fet unes pintades evidentment ni són criminals ni són terroristes: són gent indignada a la qual cal donar una resposta política

Un altre dels focus de la manifestació de diumenge era, com comentàvem, la situació de l'habitatge a les illes.

Jo tinc un amic que vivia a Madrid, a Barajas, i ha acabat vivint a Guadalajara. Això a Mallorca no existeix. S'ha anat gentrificant el centre de les ciutats, els barris obrers, els pobles... Ja no hi ha alternativa. Només queda el mar. L'increment de preus ha estat espectacular, tant de lloguer com de compra. Més d'un 40% en els últims tres anys. És impossible que ningú pugui assumir una pujada així, és igual el sou que tinguis. I això fa que molta gent pateixi en carn pròpia la crisi habitacional. Com pot ser que tinguem metges o professors d'universitat que a Eivissa dormen en caravanes o en cotxes? O que deixen la feina perquè no tenen vivenda. Gent que, en teoria, hauria de tenir un bon sou. La manifestació de diumenge venia a evidenciar que el nostre model econòmic i de turistificació massiva converteix l'habitatge en una cosa inabastable i ens condemna a uns sous miserables. Volem que es lluitin les conseqüències ambientals i socials d'aquest model depredador.

Quin impacte ecològic té en turisme a Balears?

Tenim un turista de luxe que consumeix moltíssims més recursos hídrics que un ciutadà a peu. S'està demanant un esforç per estalviar aigua als ciutadans quan després tenim usos turístics que requereixen d'una gran demanda d'aigua. Es demanda, per exemple, a l'agricultura la reducció del reg per derivar tota aquesta aigua a l'activitat turística. Això no és just. Els límits existeixen. Un altre exemple és la situació d'Eivissa. Ja ha col·lapsat el seu abocador, la seva planta de triatge, i, en lloc d'aplicar la pionera llei de residus estatal, el que estan fent és portar les escombraries a Mallorca perquè s'incineri. És l'exemple de superar tots els límits imaginables. És seguir tirant fusta al foc. Les zones ambientals tenen una pressió insuportable. El dia de l'eclipsi hi haurà dos milions de persones a Mallorca. Som un milió a tot Balears. Com gestiones aquest impacte humà? Tot això amb la hipocresia d'un Partit Popular que culpa de la migració del nostre problema de pressió demogràfica i mira cap a un altre costat amb el turisme.

Si no es posa límit al turisme, quin és el futur de la població —i de la joventut— balear?

En el seu moment, jo vaig poder llogar un habitatge, vaig poder llogar una habitació compartida amb altres estudiants, vaig poder anar-me'n de casa. Aquest projecte de vida ara mateix és impossible. Destines tot el que tens a l'habitatge, el teu sou íntegre. I, si tens una parella, l'altre sou és per viure. Si no posem límits, el futur serà anar-se'n de les illes. Molta joventut ja se'n va. No es parla prou de l'emigració. Formem moltíssima gent a la universitat que se'n va, perquè aquest model econòmic no li dóna sortida professional i perquè a sobre no té alternatives habitacionals. Exportem moltíssims investigadors, moltíssims professionals molt preparats i, a canvi, importem mà d'obra menys qualificada per ser explotada a favor del turisme. Tot per guanyar una miqueta més. El sistema és molt ineficient: necessita molta mà d'obra per aconseguir guanyar cada vegada una miqueta més. Això genera una bombolla més i més gran pressió humana, més pressió en els serveis públics, més pressió cap a la ciutadania.

"Ni les porres del PSOE ni les polítiques antimallorquines del PP". És una de les frases que encapçala un dels darrers comunicats de MÉS. Quin model alternatiu posaran sobre la taula de cara a les autonòmiques de maig de 2027?

Nosaltres hem plantejat una llei de cogestió aeroportuària perquè es reguli el nombre de vols que arriben a les Balears. Al final, l'aeroport és la porta d'entrada i on pots començar posant límits. Hem plantejat també una llei per regular la compra d'habitatge per part de nous residents. Tenim un mercat internacional, en el qual els treballadors balears competeixen contra els jubilats suecs, alemanys i britànics que compren aquí per a invertir. És impossible competir contra aquestes rendes. També cal topar els preus del lloguer i invertir en habitatge social.

El súmmum ha estat quan el PP ha modificat diverses normatives per construir més i més i que l'habitatge acabi en mans de fons voltor. Això no pot ser. Si en construïm més ha de ser per a la primera residència, per als joves, per a la gent que no arriba a final de mes, no per seguir especulant. Per tant, marcarem clarament límits, recuperar polítiques ambientals que s'han perdut —com la llei de residus o la llei del canvi climàtic— i fer tot el necessari perquè el turisme baixi i hi hagi altres activitats econòmiques. Si no, Balears no té futur.

S'han anat gentrificant ciutats, barris i pobles... Ja només queda el mar

Se senten interpel·lats per la nova confluència d'esquerres en la qual treballen els partits de Sumar? Com es presentarà MÉS a les pròximes generals?

Més per Mallorca és un rara avis en la política estatal. Som una força sobiranista, amb relacions amb ERC, amb Bildu o amb el BNG. Tenim, per tant, la nostra trajectòria amb la resta de forces sobiranistes. Però és que també hem establert llaços amb Més Madrid, Izquierda Unida, Compromís o CHA. Tenim aquesta doble vessant. La nostra aritmètica afavoreix els pactes per poder aconseguir representació. És clau que MÉS tingui veu pròpia al Congrés i que plantegi, en primera persona, els problemes que tenim a les illes. Si alguna cosa tenim clara és que ens presentarem com Ara Més, que és la federació de partits sobiranistes organitzats aquí a Balears. A partir d'aquí, si algú vol parlar amb nosaltres, estem oberts a parlar amb tothom. Però que tinguin clar que hem après dels errors d'aquesta legislatura. Per a nosaltres, l'agenda balear serà sempre el més important.

Què els sembla el macrodecret d'habitatge en el qual treballa el Govern? 

Tot el que sigui una pròrroga del lloguer que permeti que la gent no es vegi fora de les seves cases, nosaltres li donarem el nostre suport. Aquí, la situació de renovar contractes significa que o te'n vas o el preu del teu lloguer es duplica. Els preus a Balears estan creixent exponencialment més que en cap altre costat. Un lloguer que tenies per 700, 800 o 900 euros es pot convertir fàcil en un de 1.500 euros. Qui pot pagar això? Aquest decret per a nosaltres és prioritari, encara que arriba tard i l'habitatge necessita moltíssimes més mesures. Tothom es queda en la construcció, però també cal gestionar els preus i intervenir el mercat, com es fa ja en altres àmbits.

Unes activistes que han fet unes pintades ni són criminals ni són terroristes

Quines són per a MÉS les prioritats en el que queda de curs polític?

Volem que es debati al Congrés —l'hi demanem a la presidenta Armengol— una llei de cogestió dels nostres aeroports aprovada al Parlament balear a proposta de MÉS. Volem que s'ampliï el règim especial de Balears que caduca en 2028 i que no es deixi a l'albor del que passi en les pròximes eleccions. Si hi ha Pressupostos, demanarem inversions en ferrocarril, transport i aigua. Creiem que són els pilars per fomentar un model sostenible. I, a més de tot això, volem continuar avançant en drets. Després del que ha passat, no pot ser que tinguem encara la llei mordassa, que les injúries al rei o a les institucions segueixin constituint un delicte. Per tant, volem avançar en drets democràtics, que molt ens queda.