Rufián i Colau exploren un acord que sembla "impossible"

El calendari estreny i els partits d'esquerres esgoten fins a l'últim minut per segellar acords, confluències i coalicions. Queden tres dies per davant, dimecres, dijous i divendres, i es preveuen intensos. Les expectatives de crear un front ampli creixen per moments, però s'enfonsen en altres. L'acord entre Gabriel Rufián i Irene Montero va ser sorprenent per a molts i ha obert nous horitzons de possibilitats. El de Santa Coloma de Gramenet vol més i ja parla amb Ada Colau amb la intenció de buscar un front ampli també a Catalunya. Al carrer Calàbria de Barcelona, seu nacional d'ERC, posen fre.

"No diluirem les nostres sigles". La direcció republicana es mostra ferma i intenta tallar les ales a les idees d'unitat entre dos espais polítics rivals a Catalunya: ERC i Comuns. "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada d'ERC", advertia Junqueras a Rufián el passat mes de març, davant els moviments del seu portaveu al Congrés per buscar aliances entre les esquerres sobiranistes i les espanyoles. La relació entre ERC i Comuns ha estat històricament molt tensa, sobretot des que el juny de 2019 Colau va reeditar l'alcaldia de Barcelona gràcies a un acord amb Manuel Valls (Ciutadans) que va evitar que Ernest Maragall, d'ERC, assumís el bastó de comandament de la ciutat.

Malgrat tot, les converses es mouen. "Nosaltres estem parlant, Junqueras ho està bloquejant", expliquen fonts de la negociació per part de Comuns a Público. Altres fonts de Comuns insisteixen a dir a aquest mitjà que "no hi ha hagut cap proposta oficial" per part d'ERC més enllà d'un tuit de Rufián i minimitzen els contactes amb el candidat republicà a "converses informals". Des de l'entorn de Rufián, asseguren, per la seva banda, que esperen propostes per part de l'exalcaldessa. La dificultat més gran d'un acord ERC-Comuns ve del fet que les dues forces polítiques tenen implantació i competeixen a Catalunya i no sempre comparteixen electorat en clau nacional. En aquest sentit, David Cid, portaveu de la formació al Parlament, deixava clar aquest dimarts que Comuns es presentarà a les quatre circumscripcions catalanes, descartant un pacte amb ERC contrari a això. Altres fonts de Comuns posen això en dubte.

En les generals de 2023, van empatar a set escons, encara que Comuns (14,04%) va quedar per davant amb 30.000 vots més que ERC (13,15%). Amb Podem, ERC ha signat un acord de col·laboració pel qual la formació morada inclourà una candidata de número 6 a la llista de Barcelona i un altre candidat en un lloc de la llista de Tarragona amb poques opcions reals d'obtenir escó. A més, Irene Montero i Rufián faran campanya conjuntament en diferents territoris. Un acord amb Comuns seria diferent, la formació de Colau té força suficient per reclamar una coalició de tu a tu amb ERC. Aina Vidal, la seva candidata el 2023, va quedar per davant de Rufián llavors. Des de la direcció d'ERC, davant d'aquesta situació, posen peu a paret. "No diluirem les sigles", adverteixen des de Calàbria, segons informa Joan Serra des d'ERC de Barcelona. I no oculten el seu desconcert pel fet que el seu candidat a les eleccions del novembre segueixi actuant més enllà del que es va acordar amb el partit.

No obstant això, les converses segueixen contra totes les expectatives. Aquest dimarts, Rufián ho explicava en un tuit en el qual apostava obertament per un front ampli també a Catalunya, fent una crida a ERC i Comuns perquè parlin. Per la seva banda, Colau publicava un vídeo en el qual agraïa a les quatre formacions del Front Ampli (IU, Más Madrid, Comuns i Moviment Sumar) que li haguessin ofert ser candidata a la presidència del Govern i advertia que "l'objectiu és aconseguir una única candidatura d'esquerres" després del pacte entre ERC i Podem.

Aquest dimarts, en roda de premsa, el secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, demanava a totes les formacions de l'esquerra, també a les esquerres catalanes, que s'asseguessin a parlar "sense retrets, des de la generositat i el pragmatisme" per maximitzar els seus resultats electorals "circumscripció a circumscripció". Això sí, advertia el dirigent de Comuns, sense obligar ningú a renunciar a la seva singularitat: "Cap força es diluirà sense més".

Emilio Delgado encapçalarà la llista per Madrid

A última hora de la tarda de dimarts, el Front Ampli anunciava que Emilio Delgado serà el cap de llista per Madrid, la qual cosa esvaïa també el dubte de per quina circumscripció concorreria Colau, que serà candidata per Barcelona, si finalment accepta la proposta. "Està disposada a tot per tal d'aconseguir la unitat", asseguren a Público fonts del Front Ampli. I expliquen que l'exalcaldessa està disposada a ser candidata, però que si la seva figura suposa un impediment per a un acord més ampli a Catalunya, podria replantejar-se la situació. "Accepta per seguir treballant per la unitat", expliquen des del seu entorn.

Amb el pas dels dies, cada vegada sembla més complicat un acord unitari no només a Barcelona, sinó també a la circumscripció de Madrid. No obstant això, les negociacions avancen a bon ritme en altres territoris. És el cas d'Aragó, sota el lideratge de la CHA, de les Illes Canàries, amb Nova Canàries al capdavant, o de les Illes Balears, amb Ara MÉS. Les converses van una mica més endarrerides al País Valencià, segons ha pogut saber Público, on Compromís està analitzant els últims moviments al tauler de les esquerres. En altres províncies hauran de negociar les formacions d'àmbit estatal: IU, Podem i Moviment Sumar.

L'exvicepresident del Govern, Pablo Iglesias, ho advertia aquest dilluns: unes eleccions generals són 52 eleccions, tantes com circumscripcions. "Semblava impossible l'acord entre Rufián i Irene i s'ha materialitzat", adverteixen fonts del Front Ampli. "Res és impossible", relaten des de l'entorn de Rufián.