De la rebel·lió de togues al dur informe del CGPJ: el pols contra l'amnistia al qual Europa va posar fi

Des que la llei d'amnistia es va forjar en forma de pacte d'investidura, el novembre del 2023, fins que es va aprovar al Congrés, el 30 de maig del 2024, i el Tribunal Constitucional va declarar el seu encaix a la carta magna un any després, fins a l'aval del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) aquest dijous no és només temps el que ha transcorregut; també una ferotge campanya contra el Govern espanyol als carrers, a les Corts i als tribunals.

El 15 de novembre de 2023, milers de jutges, jutgesses, fiscals i lletrats van sortir als carrers a protestar pel pacte entre PSOE i Junts que implicava l'impuls a la llei d'amnistia; cosa que no van fer en protesta pels gairebé cinc anys que portava llavors el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en funcions davant el bloqueig del PP.

Alguns fins i tot amb les togues i l'encaix de punys posats, es van plantar davant dels jutjats en la primera ocasió en què la carrera judicial es manifestava contra un acord polític i una iniciativa legislativa. Denunciaven que la llei d'amnistia implicava de facto el final de la separació de poders, la desigualtat dels espanyols i la inseguretat jurídica, clamant contra la "inconstitucionalitat" de la norma de l'oblit judicial.

La llei va entrar en vigor el 19 de juny de 2024 i ràpidament va quedar patent que l'oposició de jutges i fiscals també es desenvoluparia no només als carrers davant l'opinió pública sinó dins dels tribunals. Així, els fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadenas i Jaime Moreno, es van mostrar contraris d'aplicar l'amnistia per als líders independentistes condemnats per malversació, al entendre que van tenir ànim de lucre i que aquesta malversació va afectar els interessos financers de la Unión Europea (UE), una de les excepcions que recull la pròpia llei d'amnistia.

Dos anys després, els magistrats del TJUE conclouen que no, que el procés no va afectar els interessos financers de la UE.

Aquell moviment dels quatre fiscals del procés va evidenciar la crisi interna a la Fiscalia General de l'Estat, el màxim representant llavors, el fiscal general, Álvaro García Ortiz, va tancar la polèmica imposant el seu criteri, que era contrari.

Un informe del CGPJ demoledor

Mesos abans, l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a la proposició de llei d'amnistia, el 21 de març de 2024, havia estat demolidor. El text, que va tirar endavant amb la majoria conservadora de l'òrgan del govern dels jutges de llavors considerava que la futura norma trencaria la igualtat entre els espanyols, vulneraria la separació de poders i que responia a l'arbitrarietat del legislador.

El ponent de l'informe, el vocal conservador Wenceslao Olea, advertia del perill que la llei emparés qualsevol tipus d'acte terrorista comès en el context del procés independentista i considerava que podia vulnerar la directiva europea en matèria de terrorisme.

Els jutges del TJUE han dictaminat que no passa això, que la llei d'amnistia no contravé la directiva europea sobre terrorisme.

Les cartes del Suprem

El 2 de juliol de 2024, dues resolucions del Tribunal Suprem, una de la Sala de lo Penal i una altra de l'instructor Pablo Llarena, van deixar al descobert les cartes de l'Alt Tribunal per entorpir l'aplicació d'una llei emanada del Parlament. El llavors president de la Sala Segona, Manuel Marchena, va apuntalar en un històric acte la negativa de l'Alt Tribunal a amnistiar als líders del procés.

Amb un argument qüestionable, Marchena deia que la malversació per la qual van ser condemnats els líders independentistes no era amnistiable, perquè hi havia hagut lucre personal amb augment de patrimoni, que era l'excepció que la mateixa llei recollia. I deia aquella interlocutòria que, en evitar els responsables de la Generalitat haver pagat amb els seus propis diners les despeses del referèndum, havien augmentat el seu patrimoni amb aquell estalvi.

El magistrat Pablo Llarena, brandant els mateixos arguments, es va negar a aixecar l'ordre de detenció nacional contra Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín.

Les associacions judicials

La majoria de les associacions judicials van desplegar una dura campanya contra la llei d'amnistia. La Asociación Profesional de la Magistratura, que és la majoritària en la carrera judicial, va difondre un comunicat en el qual afirmava que amb l'amnistia del procés es pretenia fer "volar pels aires l'Estat de dret"

L'entitat Plataforma Cívica por la Independencia Judicial va arribar a usar el servidor del CGPJ per enviar a tots els jutges espanyols un correu corporatiu amb una guia contra l'amnistia. El document es titulava Guía pràctica per al plantejament de qüestions d'inconstitucionalitat i/o prejudicials europees sobre la llei d'amnistia.

Dos anys després, aquestes vies ja s'han esgotat i el Tribunal Constitucional i el TJUE han declarat la constitucionalitat i legitimitat de la llei d'amnistia. Queda un sol recurs d'inconstitucionalitat per resoldre, el de la Junta d'Extremadura, de la vintena que es van plantejar des de les comunitats autònomes, i que quedarà llest aquestes pròximes setmanes. La llei d'amnistia ha estat la norma més recorreguda de la història, assenyalen fonts jurídiques.