Radiografia de la setmana més convulsa de Movimiento Sumar

Un terratrèmol mediàtic ha fet tremolar, en l'última setmana, la terra sota els peus de Movimiento Sumar. De la commoció del dimarts 9 de juny —després que sortís a la llum l'enfrontament polític entre la seva coordinadora general, Lara Hernández, i la seva portaveu al Congrés, Verónica Martínez Barbero, així com una investigació interna per assetjament laboral contra el seu número u—, passant per l'encreuament de retrets de dimecres, fins a l'aparent treva signada aquest dijous en la forma d'un nou manifest polític. El viatge cap a la seva pròxima assemblea, el dissabte 11 de juliol, està sent de tot menys tranquil. I, per si fos poc, encara queda una important incògnita per aclarir: els noms dels futurs co-coordinadors del projecte. A l'espera que el comitè antiassetjament es pronunciï sobre la denúncia que manté contra les cordes la dirigent del partit, dos noms ressonen, cada vegada amb més força, entre els passadissos del Congrés. El de la mateixa Barbero, d'una banda, i el de Rosa Martínez, de l'altra. Una possibilitat que semblava venir a confirmar el citat manifest, en el qual Movimiento Sumar fa seva una nova etiqueta: laborisme ecosocialista. I qui porta l'àrea d'ecosocialisme del partit? Efectivament, Rosa Martínez.

El sector verd del partit ha sortit a per totes, buscant l'acostament amb Equo i amb un clar referent en l'arena internacional: el Partit Verd Europeu. L'ala vermella, vinculada a la sensibilitat laboralista, no es queda enrere, malgrat el pols que porten mesos protagonitzant, fora dels focus, dues de les seves cares més visibles. Sí, Hernández i Barbero. La primera enfonsa les seves arrels polítiques a Izquierda Unida; la segona pot presumir d'una llarga trajectòria professional en l'àmbit del dret laboral. Dos perfils, per cert, que van guanyar pes en el partit a l'abric del seva anterior dirigent, la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Veus de l'entorn de la vicepresidenta expliquen a Público que, encara que "li dol" el que està veient en el seu partit, porta un parell d'anys apartada de les qüestions orgàniques. "Seria fins i tot a una falta de respecte pronunciar-se ara", conclouen a la conversa.

Així les coses, la candidatura de Barbero sembla estar a prop d'imposar-se. Amb una data clau marcada al calendari: 30 de juny, l'últim dia per presentar candidatures a l'assemblea. Un termini pel qual, expliquen a Público fonts de tots dos blocs, confien que hi hagi una llista d'unitat. Al bloc de Barbero aposten perquè Hernández faci un pas al costat, lluny ja de la coordinació general i qui sap si també de l'executiva. Des del cercle pròxim de l'encara coordinadora opten per la prudència. El primer és el primer: que es resolgui la recerca en curs. De moment, completen, Hernández no té decidit si es tornarà a presentar.

Una maniobra política que brollaria de l'extint Más País —el sector errejonista del partit— i d'un grup de crítics que treballen pel "llevate tú para ponerme yo". Així han definit sempre des de l'entorn de la política madrilenya les acusacions sobre assetjament laboral en els secrets del partit, amb Hernández com a engranatge central. Veus properes a la coordinadora expliquen a Público que va ser informada de la denúncia a finals de febrer, coincidint amb el pas al costat de la vicepresidenta i principal cara de l'espai, Yolanda Díaz. Més de tres mesos després, protesten, la dirigent de Movimiento Sumar segueix sense saber contra qui i com hauria exercit aquest assetjament. Tampoc l'han citat per oferir la seva versió, segueixen criticant.

Unes ombres que estenen a l'òrgan que dirigeix la investigació: la Comissió de prevenció, detecció, actuació i seguiment en casos d'assetjament. "No és un òrgan independent", reiteren des del nucli dur d'Hernández, assegurant que alguns dels vuit noms que l'integren —Paula Moreno, Roberto Buitrago, Carolina Hevia, Amparo Merino, Andrés Fernández, Amanda Andrades, Marina Sáenz i Cris Aparicio— pertanyen al sector de Barbero. I és clar, raonen, no es pot ser denunciant i jutge alhora. Perquè, recorden, la denúncia va ser interposada per sis alts càrrecs del partit, entre ells la portaveu parlamentària. Per això, revelen, Hernández va presentar, en el seu moment, una queixa davant el Comitè de Garanties del partit, que, asseguren, va acabar donant-li la raó i retirant de la investigació els perfils menys imparcials. En qualsevol cas, sostenen, l'acusació "no té fonament". L'encara coordinadora està "tranquil·la", "segura que no ha fet res" i "impacient perquè la veritat surti a la llum".

Una temprança que, denuncien, no han demostrat altres actors polítics. O que, almenys, alguna vegada ho van ser. Començant per la ja exsecretària d'Organització del partit, Laura Moreno, a la qual titllen d'"irresponsable" per filtrar "la bomba" a la premsa. I és que va ser la publicació de la carta de comiat de Moreno, després de fer-se oficial la seva dimissió del partit, la que va fer saltar totes les alarmes. A les denúncies de falta de democràcia interna i de "frau" en la constitució del partit al País Valencià, l'exnúmero dos de Movimiento Sumar afegia una sèrie de "comportaments preocupants [d'Hernández] cap a alguns treballadors". "He patit un deteriorament en la meva salut mental per defensar un projecte que, potser, per sobre de mi, gairebé ningú es creia", relatava en la missiva Moreno, convençuda que "no és l'única". Veus coneixedores de la denúncia explicaven llavors a aquest diari que es recolza en el testimoni de cinc treballadors, entre els quals es troben la mateixa Moreno i el que va ser, fins al passat 28 de maig, secretari de Comunicació, David Comas altres tres persones tenien, en canvi, llocs "tècnics", sense càrrec orgànic o polític en el partit.

Sigui com sigui, la metxa estava encesa. "Em pregunto qui serà responsable de la destrossa", se sumava al migdia de dimarts a les crítiques, a través de X, la també antany secretària de Comunicació del partit, Elisabeth Duval, repassant la reguera de dimissions que, en l'últim any, ha esquerdat els fonaments del partit. A Moreno i Comas, recordava Duval, cal afegir el pas enrere de Carlos Martín Urriza, que es va mantenir al capdavant de la coordinació general, de la mà d'Hernández, només durant cinc mesos. Un gest que diferents veus del partit lliguen ara a les tensions amb Hernández." Crits al telèfon, silencis com a càstig, amenaces indirectes amb represàlies o exclusions". És l'ambient que dibuixava dins del partit aquest divendres Duval en una entrevista a Al Rojo Vivo, a laSexta, responsabilitzant en primera persona a Hernández, a la qual exigia la seva dimissió. Des de l'entorn de l'encara coordinadora responen minimitzant “el soroll en xarxes” del que qualifiquen com a “influencers”, que, suggereixen, estarien entregats al revengisme polític.

Suturar les ferides

Després del terratrèmol, arriben les rèpliques. Veus de tots dos sectors coincideixen en assenyalar que l'exposició pública de l'última setmana no és precisament constructiva. Ni per al partit, ni per a la nova confluència d'esquerres —en la qual treballen des del setembre amb IU, Comuns i Más Madrid, ni per al conjunt de l'espai progressista. Volen esmenar-ho. Per aquest motiu aquest dijous, a la reunió del Grup Coordinador, la plana major del partit va escenificar una aposta per la unitat. Lluny ja de la seva funció com a paraigua de l'espai, a Movimiento Sumar busquen un "perfil propi" amb el qual nodrir el nou “front ampli” d'esquerres. Un espai, descriuen, que deixi enrere la cotilla del que va ser Sumar i amb la força suficient per trencar les cadenes de dependència amb el Partit Socialista.

Per construir-lo, proposen mirar més enllà de les "trampes" del sistema electoral, configurar una llista única a través de primàries i redactar un programa comú. Perquè, apuntalen, potser no concorreran política o electoralment amb forces independentistes -"que tenen idees de l'Estat diferents de les nostres"-, però sí que poden teixir amb elles una "aliança conjuntural", que ajudi a tancar-li les portes de la Moncloa al tàndem PP-Vox i, el més important, a seguir impulsant polítiques amb segell progressista des del Congrés.

"No sé què més els queda". Així valoren algunes veus de l'entorn de Sumar la crisi del que és el seu partit més petit, preocupats per com pugui influir en la imatge de l'espai. "Els partits són com les famílies", rebaixa l'alarmisme, en conversa amb Público, una diputada. Es barallen, es distancien, però, al final, sol haver-hi reconciliació. El dia de Nadal, segueix amb la metàfora, són els congressos. És aquí quan cada sector, amb les seves fílies i les seves fòbies, treu l'artilleria pesant. Unes dinàmiques que, per a la diputada, demostren que la política és més humana del que sembla. En qualsevol cas, la veritat és que l'obertura en canal de Moviment Sumar arriba en un moment, si més no, delicat.

En ple equador de juny, la nova confluència navega cap al final del curs polític sense candidat, nom o noves adhesions a la vista. Fonts de l'espai expliquen a Público que porten setmanes pitjant l'accelerador per acordar una marca abans del parèntesi de l'estiu. L'anunciaran, previsiblement, l'última setmana de juny. Una de les possibilitats que s'està estudiant, concedeixen algunes veus, és jugar amb la idea de "front", en una picada d'ullet al lema que ha encapçalat la gira en la qual porten immersos des del febrer passat, Un pas al capdavant. "Li poso espelmes cada dia", ironitza un altre diputat, conscient de la "urgència" de moure fitxa en plena "debacle" del Partit Socialista, assetjat "pels quatre costats" pels escàndols de corrupció.