Pujol transforma el judici per la presumpta corrupció familiar en palanca per a la seva rehabilitació política

La presència de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, a la seu de l'Audiència Nacional de Madrid, on es desenvolupa el judici contra ell i els seus fills per diversos delictes de presumpta corrupció, ha deixat aquest dilluns la imatge del dia. A la família Pujol se l'està jutjant per presumptes delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, contra la hisenda pública i frustració de l'execució, en un llarg judici que va començar el 24 de novembre passat, i que porta 12 anys en curs des de l'inici de la seva instrucció.

La decisió de mantenir imputat a Jordi Pujol Soley ja va generar controvèrsia a l'inici del judici, donada l'avançada edat de 95 anys, amb marcadors d'Alzheimer a la sang, una sordesa considerable i problemes greus de mobilitat. Tots els informes pericials dels forenses rebutjaven que Pujol estigués en condicions d'afrontar amb garanties un judici. Però malgrat tot, el tribunal va voler mantenir l'expresident a la causa i aquest dilluns ha decidit que es traslladés a Madrid per ser examinat i fer-lo declarar si era el cas.

Finalment, el tribunal ha decidit excloure a Jordi Pujol del procediment judicial per la incapacitat de participar-hi en plenitud de condicions. La resolució judicial d'aquest dilluns, que a Catalunya s'ha llegit com una exoneració, sumada a l'entossudiment dels jutges de l'Audiència Nacional de forçar la situació processal de Jordi Pujol fins ara, ha generat a Catalunya una àmplia reacció de rebuig, i ha permès a Pujol transformar el judici en un fort ariet per apuntalar l'operació de rehabilitació política i social de la seva figura desenvolupada els darrers anys.

Operació per rehabilitar Pujol

Sectors polítics i socials provinents de l'antiga Convergència, entre ells Junts, han facilitat la recuperació i neteja de la imatge de l'expresident de la Generalitat, i la seva presència pública, després de l'ostracisme a què es va veure sotmès fa 12 anys amb la declaració i reconeixement que disposava d'un compte bancari no declarat a Andorra. Primer van ser aparicions esporàdiques en presentacions de llibres o assistència a col·loquis diversos de poca projecció mediàtica. Després els actes en què participava Pujol van agafar un to més organitzat i menys improvisat, amb un clar tarannà d'homenatge en alguna ocasió fins i tot. I finalment, va arribar la participació en tots els actes institucionals possibles, sempre que la salut li ha permès. 

La primera reaparició imprevista va ser el 10 de novembre del 2021, en un acte sobre finançament amb quatre consellers d'Economia de la Generalitat  organitzat pel diari Ara, quan per sorpresa va intervenir des del públic. Onze dies després, apareix a la llotja del Camp Nou en el derbi català de futbol, convidat pel president del Barça, Joan Laporta, que defensa la seva figura.  Al setembre de l'any 2022 pateix un ictus el qual l'obliga a sotmetre's a una intervenció, però es recupera de manera ràpida.

Després d'aquest fet s'intensifica la seva voluntat de protegir el seu llegat, tornant a escena. El desembre del 2022, retorna al Parlament de Catalunya en l'acte de commemoració dels 90 anys de la cambra catalana i pocs mesos després l'aleshores president del Govern, el republicà Pere Aragonès, el convida a dinar a la Casa dels Canonges –residència oficial del president de la Generalitat-, lloc on no havia tornat des de que va perdre la presidència.

Ara, el judici a l'Audiència Nacional ha acabat despertant la solidaritat també d'alguns dels principals adversaris històrics de Pujol. I el que fa una dècada podria haver estat un judici amb repercussions molt negatives per a la seva imatge i figura política, s'ha convertit en l'actualitat en l'última palanca per a la seva rehabilitació política i social, fins i tot més enllà de l'entorn postconvergent.

A banda que els seus defensors ho han aprofitat per intentar situar un judici sobre presumpta corrupció, en "un judici polític" que busca "l'escarni de Pujol per destruir un símbol d'una etapa de construcció nacional de Catalunya, per part dels aparells de l'Estat, policials i judicials", en paraules d'un destacat exdirigent de CDC, ara a l'Executiva de Junts. Una frase que ningú, tampoc a Convergència, s'hauria atrevit a pronunciar fa poc més d'una dècada en ple impacte i commoció per la confessió de Pujol.

El retrobament amb Junts, però amb mesura

La principal ofensiva rehabilitadora de Jordi Pujol, en els darrers dos o tres anys, s'impulsa des de sectors vinculats a l'antiga Convergència, i Junts té un paper principal com a partit hereu de bona part d'aquella tradició. El suport a Pujol és total des del president del partit, Carles Puigdemont, i el seu secretari general, Jordi Turull, fins gairebé l'últim militant. Amb tot, Junts va haver d'anul·lar la comitiva de la cúpula del partit que preveia traslladar-se a Madrid aquest dilluns per "donar suport" a Pujol a les portes de l'Audiència Nacional.

La delegació de Junts per Catalunya havia d'estar encapçalada pels vicepresidents Toni Castellà i Josep Rius, l’adjunt al president, Albert Batet, el portaveu al Parlament, Salvador Vergés, els diputats al Congrés, Pilar Calvo, Isidre Gavín, Josep Maria Cervera, Marta Madrenas, Josep Pagès, i els senadors Eduard Pujol, Teresa Pallarès, Francesc Ten i Joan Bagué. Però finalment es va suspendre "per petició expressa de la família". I és que fonts de l'entorn familiar apunten al fet que, a banda de defugir una imatge de politització i partidisme, "s'agraeixen les mostres de suport però encara hi ha una recança pel malestar que va provocar l'abandonament i l'ostracisme a què també es va condemnar en el seu dia a Pujol des del seu propi partit".

Illa i el PSC obren la porta a la rehabilitació institucional

El cas del PSC, el principal adversari durant tota la carrera política de Pujol, és paradigmàtic. El president de la Generalitat i líder actual del PSC, Salvador Illa, ha estat contundent sobre la decisió del tribunal d'obligar a Jordi Pujol a traslladar-se a Madrid per ser avaluat, i finalment apartat de la causa. Illa va demanar fa pocs dies que s'evités aquest viatge remarcant la fràgil salut de Pujol per assistir a actes. I tot i mostrar "respecte" pel procediment judicial va assegurar que "en el seny es troba la base adequada per a la justícia".

El lloc i els presents a l'acte no era baladí: La celebració del Dia de les Esquadres, la festa anual dels Mossos i davant tota la cúpula policial de tots els cossos i de la cúpula judicial a Catalunya. Les paraules d'Illa van ser rebudes amb malestar per bona part d'aquests comandaments policials i de la judicatura. Però aquest dilluns el president de la Generalitat s'ha reafirmat clarament en conèixer l'exoneració de Pujol: "Celebro que la justícia hagi actuat amb seny i sentit de la humanitat".

Illa va ser precisament qui va donar un rellevant impuls a la restitució institucional de Pujol amb la recepció a Jordi Pujol en el marc d'una ronda de contactes amb tots els expresidents de la Generalitat. La qual cosa va permetre a Pujol tornar a trepitjar l'edifici central del Palau de la Generalitat després de la seva confessió fa 12 anys. Un gest d'Illa més que rellevant si tenim en compte que sota la presidència d'Artur Mas se li van retirar tots els honors com a expresident i que Carles Puigdemont no el va rebre mai durant els seus anys al capdavant de la presidència, tot i que tots dos eren de Convergència llavors.

Suport o comprensió de tots els colors polítics

Ara, tant un com l'altre han passat a l'ofensiva en defensa de Pujol. Per a Artur Mas el tribunal ha tingut voluntat d'escarni i considera que "si no es digués Jordi Pujol i no hagués estat la persona que ha estat, avui no estaria a Madrid". Segons l'expresident, la voluntat de citar Pujol presencialment a l'Audiència Nacional té l'objectiu de "fer-li pagar el tribut i exhibir-lo a Madrid per unes hores per haver estat qui ha estat". Per Carles Puigdemont "busquen –els jutges- l’escarni, la foto amb la qual creuen humiliar no només una persona sinó sobretot allò que representa i tant els molesta", amb una actuació judicial que qualifica de "miserable". Afirmacions com aquestes les podríem trobar en les declaracions de tots els actuals dirigents de Junts.

D'altra banda, el suport a Pujol per part del PSC no ha estat només una reacció de cortesia institucional de Salvador Illa pel fet d'ostentar la presidència de la Generalitat. Un dirigent històric dels socialistes que es va enfrontar durament a Jordi Pujol, i va ser candidat contra ell durant l'etapa en actiu, Raimon Obiols, assegurava aquest dilluns a El Matí de Catalunya Ràdio que "em sembla malament la citació -de Jordi Pujol a Madrid-. Tota aquesta instrucció em desagrada profundament sobretot perquè ha tardat anys i panys". També des de sectors com l'empresariat català han criticat la decisió del tribunal. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre declarava: “M’ha sabut greu que una persona que ha fet tant per Catalunya es vegi en una situació com la que està patint ell i la seva família”.

En l'àmbit de les esquerres, també s'ha generat un gest de comprensió cap a Jordi Pujol, malgrat reivindicar que el judici arribi fins al fons de la presumpta corrupció de la família. De fet, els Comuns han mostrat la seva comprensió davant l'exempció de declarar de l'expresident, tot i que esperen que la causa continuï perquè "Catalunya es mereix saber què va passar". Així ho ha considerat la portaveu de la formació, Aina Vidal, que ha opinat que "no calia moure" Pujol a Madrid. Per part d'ERC, el seu president Oriol Junqueras és contundent: "Estem en contra de tota corrupció, però intentar fer escarni d'una persona que té gairebé 100 anys obligant-la a anar en aquest cas a Madrid també és una manera de corrompre la justícia i de corrompre la dignitat".

També amb una certa prudència s'ha manifestat fins i tot el PP en boca del secretari general dels populars a Catalunya, Santi Rodríguez, que ha demanat "respecte per les decisions judicials". "Si el tribunal va considerar que requeria la presència de Jordi Pujol per verificar si estava en condicions de prestar declaració o no, aquesta és la decisió que van prendre, i s'ha constatat que no està en condicions de prestar declaració", ha remarcat Rodríguez.

Un llegat malmès i recuperat

La confessió de Pujol l'estiu del 2014 va ser un terrabastall polític i social de primera magnitud que va fer caure del pedestal la figura del dirigent polític que més anys ha estat al capdavant de la Generalitat de Catalunya de la història. Es va escampar com una taca d'oli la idea que calia la retirada d'estàtues, noms de carrer i tot allò que recordés la seva figura. Però els anys, l'oblit de la confessió i una operació ben orquestrada està culminant una rehabilitació que el judici de l'Audiència Nacional, i uns jutges entossudits, han acabat d'apuntalar. Sense oblidar les informacions que apunten a l'actuació de les clavegueres de l'Estat, tant a Catalunya com a Andorra, per articular una causa contra Pujol davant el creixement de l'independentisme. Tot i que ni Pujol era el motor del procés independentista, ni la presumpta corrupció que ara es jutja seria incompatible, en cas de provar-se, amb res relacionat amb l'independentisme.

Pujol va declarar en una entrevista premonitòria, abans de la confessió, que "encara soc a temps de fer malbé el meu llegat polític". I així va ser. Però aquest dilluns, a l'interior de l'Audiència Nacional, si la seva delicada salut mental li ha permès, de ben segur que Pujol, als 95 anys, haurà pensat que encara és a temps de recuperar-lo. Si no és que ja ho ha aconseguit. Altra cosa serà el que digui la sentència sobre l'actuació dels seus fills i l'origen de les fortunes atresorades per alguns d'ells.