PSOE i Sumar pacten despenalitzar les injúries a la corona i les ofenses religioses

Negociació desencallada. Aquest dilluns, les dues ànimes del Govern estatal de coalició —PSOE i Sumar— anuncien, tal com ha pogut corroborar Público, un acord per avançar en la despenalització dels coneguts com a delictes d'opinió. En concret, de les injúries a la corona i a altres institucions de l'Estat —entre elles, el Govern, el CGPJ, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o els parlaments—, de les ofenses religioses i de l'ultratge als símbols nacionals, com la bandera o l'himne. La retirada d'aquests -encara- delictes del Codi Penal va ser la primera iniciativa que Sumar va presentar davant el Ple del Congrés en l'actual legislatura, a finals de 2023. Des de llavors, la proposició de llei havia romàs en un calaix de la Comissió de Justícia, atrapada en el període de presentació d'esmenes.

"Avui fem un pas més per a la derogació de les diferents lleis mordassa aprovades pel Partit Popular", ha celebrat en roda de premsa, des del Congrés, el diputat d'Izquierda Unida Enrique Santiago. Recordant que els populars van aixecar "tot un sistema de lleis lliberticides" per "prohibir, limitar i sancionar durament la protesta social, la llibertat d'expressió i els drets civils i polítics més bàsics, com el dret de reunió o de manifestació".

La nova llei, ha continuat explicant el també secretari general del PCE, suprimiria del catàleg de delictes el règim penal agreujat de l'article 490.3, derogaria, íntegrament, els punts 491, 496, 525 i 543 i modificaria l'apartat 504. Una "urgència democràtica" que, esperen, sigui validada "per una majoria suficient" en les pròximes setmanes.

Sí que es mantindrà vigent, en canvi, el delicte d'enaltiment del terrorisme (article 548), que des de Sumar proposaven substituir per un agreujant. Així ho ha matisat, en la mateixa roda de premsa, Artemi Rallo, portaveu de la Comissió Constitucional del PSOE. 

Una altra novetat respecte al text original: la supressió del delicte d'injúries a les Corts Generals i als parlaments autonòmics. "Què pretén el Grupo Socialista amb aquesta reforma?", ha llançat a l'aire Rallo, assenyalant, tot seguit, dues línies de treball: "Enfortir el dret a llibertat d'expressió i alinear Espanya amb els estàndards internacionals". En qualsevol cas, ha afegit el portaveu socialista, segueix existint una protecció penal a l'honor "de tots els ciutadans" en el títol XI del Codi Penal, que descriu els delictes genèrics d'injúries i calúmnies.

"Per al ministeri, el combat de qualsevol forma de censura ha estat una absoluta prioritat", ha sostingut, per la seva banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Una prioritat, ha desenvolupat, que ja recollien tant l'acord de Govern amb el Partit Socialista com el Pla d'Acció per la Democràcia i que arriba per posar punt i final a "una autèntica anomalia en el sistema jurídic del nostre país". Artistes processats per una performance, humoristes denunciats per una sàtira, autors condemnats per una caricatura o activistes portats davant els tribunals per expressar una opinió crítica. Aquest és el panorama que ha dibuixat, davant dels mitjans, el ministre, compromès amb el fet que "una cosa així no torni a produir-se en el futur".

"L'any que queda de legislatura li ha de valer la pena a la gent", ha seguit valorant Urtasun, per al qual, el desbloqueig d'aquesta proposició de llei, és un pas "en la bona direcció". "Seria imperdonable que no tractéssim de derogar uns articles que, des de l'any 95, han fet tant de mal", ha completat el ministre, conscient, això sí, de les "dificultats" per teixir majories al Congreso. Uns dubtes que no comparteix Santiago, convençut que la iniciativa comptarà amb el suport "de tots els grups que van forçar la seva presa en consideració". I és que, ha explicat el diputat d'IU, no hi ha hagut "un sol moment" en què, des de l'espai de Sumar, s'hagin paralitzat els contactes amb la resta de la Cambra per tirar endavant tant IU reforma com la -encara pendent- derogació de la Llei de protecció de la seguretat ciutadana, la coneguda com a llei mordassa.