El PSOE es queda sol en la defensa del Marroc després de la crisi de Ceuta davant l'ofensiva dels altres grups del Congrés

Ha passat pràcticament un mes des de l'entrada massiva sense precedents de persones migrants a Ceuta des del Marroc. Des de l'inici, el Govern de Pedro Sánchez ha evitat en tot moment assenyalar el país veí com a responsable, per acció o omissió, de la "violació de la integritat territorial" d'Espanya, en paraules del mateix president.

Sánchez, en la seva única compareixença fins al moment en tot el mes, va alabar la col·laboració amb el Marroc, que va qualificar com un país "aliat". En la memòria política i mediàtica va estar damunt de la taula el que va passar el 2021. Va ser una situació similar, encara que amb moltes menys persones entrant a Ceuta. Llavors va estar associada, així fins i tot ho van lliscar dirigents polítics marroquins, a la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental i l'acollida del líder del Front Polisari Brahim Gali a un hospital de Logronyo.

Fonts governamentals destaquen que en aquell moment la relació i comunicació amb el Marroc era molt complicada. Tot el contrari als arguments utilitzats durant aquestes setmanes a la Moncloa. Ja el primer dia es va visibilitzar aquesta col·laboració amb les operacions de devolució, segons insisteixen des de l'Executiu. "El Marroc ens va comunicar que ells no ho sabien igual que no ho sabíem nosaltres. No ho van detectar, com no ho vam detectar nosaltres. Però aquella mateixa tarda el Marroc va fer aquests gestos", afirmen sobre això. "No està tan clara aquesta teoria de la conspiració que el Marroc te l'ha jugat", reflexionen fonts consultades.

Amb tot aquest context previ s'ha arribat aquesta setmana a les compareixences de diferents ministres celebrades al Congrés. La Moncloa, segons va publicar aquest mitjà, buscava combatre amb "fets i dades" els relats del PP. Però en el cas del paper del Marroc l'assenyalament ha vingut des del principi també dels partits polítics d'esquerra.

Les diferents posicions en aquest sentit han quedat meridianament clares especialment aquest dijous en les gairebé quatre hores que ha durat la compareixença a la Comissió Mixta de Seguretat Nacional de Félix Bolaños. El ministre de Presidència i Justicia ha defensat amb afany el paper del Marroc i la seva col·laboració davant les declaracions de pràcticament totes les forces polítiques.

"No hi ha cap evidència que el Marroc hagi impulsat l'entrada a la frontera de Ceuta", va dir de forma contundent Bolaños. "No hi ha cap evidència que el Marroc hagi liderat això", va insistir. El ministre va centrar especialment les seves respostes a contestar a PP i Vox encara que les mirades contra el paper del Marroc van venir també de Sumar, Compromís, EH-Bildu, ERC, PNV o Junts.

"Això de llançar insídies sobre un Govern, sobre un país veí, no és un bon camí. Necessiten un curs de diplomàcia bàsica. Estan faltant al respecte, sense proves, al Marroc", va abundar Bolaños en referència als populars. "¿Què li deuen vostès al Marroc?", havia repetit abans la diputada del PP Cuca Gamarra. El ministre va dir també que altres grups havien realitzat "afirmacions molt greus sobre el Marroc" que considera estaven basades en "conjectures, insinuacions o imaginacions".

Per la seva part, el diputat de Sumar Txema Guijarro ha qualificat el Marroc de "règim despòtic". "Es va canviar la posició respecte al Sàhara. I el resultat és que el règim marroquí segueix asfixiant l'economia de Ceuta. No van avisar de l'allau que es produïa i fan reivindicacions territorials sobre aquesta ciutat", ha afegit.

El senador de Compromís Enric Morera va afirmar per la seua banda que "és el règim de la monarquia alauita qui està darrere de portar al seu poble a una situació en la qual han mort més de 100 persones". "És un crim", va afegir.

Mikel Legrada, diputat del PNV, va criticar que no s'hagués "mirat intensament" al Marroc. "Tot sembla indicar que com a mínim el Marroc no va poder desconèixer el que s'estava forjant. Va haver de tenir almenys alguna evidència tàcita del que estava passant", va dir a més, durant la intervenció posterior del ministre Ángel Víctor Torres en la mateixa comissió.

A ERC, on s'han mostrat molt crítics amb el Marroc durant aquestes setmanes, el diputat Francesc-Marc Álvaro, va apuntar al fet que el Govern amb el Marroc "es mou entre la realpolitik, l'alleujament i l'autoengany". "El que no pot passar és que el CNI no tingui una mirada més de la realitat del Marroc (...) Canviaran la seva percepció sobre el Marroc més enllà de dir que les relacions de veïns són bones?", va preguntar.

Jon Iñarritu, d'EH Bildu, va afirmar que sobre el Marroc que "no cal ser Pèricles" per saber el paper que va jugar perquè és un Estat "que no és una democràcia". Iñarritu va demanar al Govern no fer de "pagafantas" per fer creure que no hi ha evidències de la "falta de col·laboració" marroquina. "El que ens falta saber és per què va ser", va afegir. El diputat basc va esmentar com a hipòtesi l'últim viatge de Sánchez a Algèria, la disputa per la final del Mundial 2030 o la pròxima aprovació de la llei de nacionalitat per a sahrauís.

"Què sap el Marroc de vostès? Per on els tenen agafats?", ha preguntat per la seva banda el diputat de Junts Josep Pagés a Bolaños. El representant del partit de Carles Puigdemont va preguntar també les "contrapartides" d'Espanya per haver canviat la posició en el conflicte del Sàhara.

En paral·lel, just aquest mateix dijous la ciutat autònoma ha rebut la visita de l'expresident del Govern José María Aznar, fortament criticada tant per Bolaños com pel PSOE. "Només hi cap la fermesa, perquè la debilitat és i serà sempre provocadora", va dir Aznar, que va reclamar una política exterior que no deixi Espanya "a mercè de qualsevol extorsió". "Ens ha de preocupar el que diguin o pensin els ceutins, no el que diguin o pensin a l'altre costat de la frontera", va afegir. Al seu costat el president ceutí, Juan Jesús Vivas, va recordar el seu paper en el conflicte de l'illot de Perejil. "Es va posar a prova fins a quin punt s'estava disposat a defensar la nostra integritat i la resposta del president Aznar va ser inequívoca", va apuntar Vivas.

La doctrina del Govern de Sánchez ha estat no qüestionar el paper del Marroc sinó tot el contrari. "Les relacions són molt importants", apunten des de la Moncloa. Només la ministra de Defensa, Margarita Robles, es va desviar un dia del discurs oficial en demanar al país veí: "Qui hagi estat darrere d'això, les màfies o qui ho hagi consentit, haurà d'assumir responsabilitats", va afirmar. Mentrestant, des del començament les diferents esquerres van apuntar al règim marroquí i especialment a les seves bones relacions amb Israel o els EUA.

Bolaños en canvi va centrar el focus en "una sentència del Tribunal Supremoque va ser tergiversada per les xarxes socials". Això va provocar "bulos" com que la frontera estava oberta i que "si venies a Espanya nedant no et podien tornar".

Les reivindicacions nacionalistes marroquines

Durant la compareixença de Bolaños també van sortir a col·lació les reivindicacions nacionalistes històriques que el Marroc té sobre les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Durant aquestes setmanes han estat fins a dos ministres del Regne del Marroc els que han posat damunt de la taula la "recuperació" d'aquestes ciutats. Un d'ells és el de Justícia, homòleg de Bolaños i amb el qual s'ha reunit en diverses ocasions. Per això se li ha preguntat expressament.

I el ministre en aquest punt ha tirat pilotes fora. D'una banda ha destacat que mai quan s'ha reunit amb Abdellatif Ouahbi han parlat de Ceuta, Melilla ni de cap altra ciutat espanyola. D'altra banda, Bolaños ha posat en relleu un assumpte "molt rellevant" del qual va dir que s'estava parlant poc. El dia 23 de setembre se celebren eleccions generals al país veí. Per tant, va seguir Bolaños, aquestes declaracions "s'han d'interpretar en aquest context electoral".

Fins al moment l'única resposta coneguda públicament per part del Govern a les declaracions annexionistes realitzades per dos ministres marroquins va ser el llançament a través dels mitjans d'un breu comunicat per part del Ministeri d'Exteriors. "Ceuta i Melilla són dues ciutats espanyoles frontera d'Espanya i de la UE. Formen part de la integritat territorial i de la sobirania d'Espanya reconeguda internacionalment i són igualment part integrant del territori de la UE. Rebutgem i rebutjarem rotundament qualsevol plantejament diferent respecte a Ceuta i Melilla", van assenyalar el divendres 14. Aquesta posició es va traslladar, van assegurar des de l'equip de José Manuel Albares, pels canals diplomàtics.