El PSOE completa l'elecció dels seus candidats autonòmics per al 2027 a l'espera de Page

Queden poc més de vuit mesos per a les eleccions autonòmiques i municipals del 2027. El dia 23 de maig la ciutadania espanyola haurà de votar per escollir els seus representants en més de 8.100 ajuntaments, cabildos i consells insulars i juntes generals, a més de 10 comunitats autònomes i Ceuta i Melilla. No hi haurà, segons va reiterar Pedro Sánchez aquest dimecres, un superdiumenge electoral que inclogui generals. En aquest context el PSOE ja té pràcticament tancats tots els seus principals candidats.

La direcció socialista va aprovar fa uns mesos el calendari de primàries per a aquest cicle. La principal novetat és que es donava l'oportunitat als territoris de triar entre tres moments per triar les seves candidatures. Al juliol es va tancar una primera fase en la qual van participar cinc comunitats autònomes, les dues ciutats autònomes, dos consells insulars i 21 ajuntaments.

Aquella fase va estar principalment protagonitzada per la disputa a Madrid ciutat. Enma López, regidora i portaveu adjunta de l'Executiva federal del PSOE a Ferraz, va decidir presentar-se a les primàries contra la portaveu municipal Reyes Maroto. Ho va fer a l'esquena de la direcció socialista i de la regional que lidera Óscar López. Això va generar moltes tensions internes. La votació va confirmar Maroto com a cap de cartell per només 204 vots de diferència.

Les ferides que va deixar l'assumpte són evidents ja que López va ser apartada fa uns dies de la direcció del grup parlamentari socialista a l'Ajuntament. "És una decisió que assumeixo però no comparteixo (...) no forma part de la manera en què entenc les primàries i la democràcia interna dels partits", va afirmar López en un comunicat.

D'altra banda, el juliol no va deixar amb prou feines disputes a excepció d'altres tres llocs com Oviedo, Torrelavega (Cantàbria) o Ferrol (Pontevedra). Es van designar candidats únics a tota la resta de territoris que hi van participar. A nivell autonòmic es va triar a Rosario Sánchez com a candidata a les Illes Balears després del pas enrere donat per la presidenta del Congrés Francina Armengol. A Cantàbria la militància va avalar Pedro Casares, actual líder en aquesta federació. Era un dels llocs on es va entreveure com a possible una candidatura alternativa però finalment el sector crític no va fer el pas.

Dos ministres del Govern de Sánchez com Diana Morant al PSPV-PSOE i Óscar López al PSOE de Madrid van oficialitzar formalment les seues candidatures. Tampoc van tenir rivals interns. Francisco Lucas va ser també designat de manera formal com a pròxim candidat a la Regió de Múrcia. A Ceuta el candidat serà l'actual delegat del Govern, Miguel Ángel Pérez Triano i a Melilla Sabrina Moh Abdelkader.

Aquest mes de setembre es completarà el puzle autonòmic pràcticament íntegrament. La Rioja oficialitzarà el seu actual líder, Javier García, que tampoc ha tingut rival. A aquests vuit candidats, tots es presenten per primera vegada a unes eleccions, cal sumar altres dos més ja oficiosament confirmats. Es tracta d'Adrián Barbón, president d'Astúries, i de María Chivite, presidenta de Navarra.

Tots dos han manifestat la seva intenció de tornar a ser candidats quan arribi la cita amb les urnes amb l'objectiu de revalidar els seus mandats. En els casos en què el PSOE governa no cal passar per un procés de primàries llevat que ho sol·liciti un 30% de la militància. Chivite, segons asseguren fonts del seu entorn, farà probablement a l'octubre un acte de presentació de la seva candidatura. A Astúries Barbón ho va confirmar ja de manera definitiva el passat dia 12 de setembre en un acte dels socialistes asturians.

També serà oficial en els pròxims dies el candidat socialista a les Illes Canàries. Serà l'actual ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Tot estava previst perquè s'oficialitzés la seva candidatura a finals del mes d'agost per completar el tràmit en aquesta finestra de setembre. Però la crisi de Ceuta i el seu paper com a coordinador del comandament únic van ajornar el procés. La federació canària va demanar a Ferraz una excepcionalitat en el calendari i el procés ja està en marxa. Si no hi ha més candidatures, i tot sembla indicar que així serà, Torres serà proclamat oficialment el dilluns 21.

Per contra, el cas d'Emiliano García-Page és, almenys públicament, el que té més interrogants. El president castellanomanxec ha dit quan se li ha preguntat que encara han de prendre una decisió per tornar a presentar-se. Al contrari que Barbón i Chivite, Page ja fa vuit anys que governa. En les seves últimes declaracions sobre això va dir que estava estudiant continuar o no per assumptes personals.

Com en el cas dels altres presidents autonòmics, Page podria presentar-se automàticament tret que sol·licitessin primàries un percentatge important de militants. Una opció que no està sobre la taula segons les fonts consultades. Malgrat l'existència d'un sector crític a la federació, més afí a Sánchez, no hi ha una alternativa clara al lideratge de Page. Tampoc entre els seus partidaris pel que les fonts socialistes consultades s'inclinen perquè finalment repetirà.

Andalusia, el principal punt d'atenció

El procés obert durant aquest mes inclou un període per a la recollida d'avals que va començar el dia 9 de setembre i va acabar el 16. En els casos en què hi ha hagut més d'una candidatura amb avals suficients, la jornada de votació serà el dia 26 de setembre.

El principal punt d'atenció per al PSOE serà aquests dies Andalusia a nivell municipal. De les vuit capitals de província ja tenen candidatura escollida, al ser única, Sevilla (repeteix Antonio Muñoz), Cadis (repeteix Óscar Torres), Granada (s'estrena Raquel Ruiz) i Màlaga (s'estrena Mariano Ruiz).

En canvi hi haurà primàries en tres capitals més. A Jaén, al seu actual alcalde Julio Millán li pretén disputar la candidatura aCarlos Alberca, regidor a l'Ajuntament. María Jesús Montero, secretària general al PSOE d'Andalusia, ha donat suport expressament al primer. Jaén és l'única capital governada pel PSOE en aquesta comunitat autònoma.

A Còrdova concorreran fins a tres candidats: María Victoria Fernández, José Antonio Romero i Ángel Ortiz. A Almeria estan immersos en aquest procés Antonio Jesús Ruano i Fátima Herrera. A Huelva es van presentar en un primer moment Enrique Gaviño i Javier Mendo però només continua en el procés el primer, per la qual cosa serà oficialment candidat. Cap d'aquests candidats va ser cap de cartell el 2023.

També hi ha diversos candidats en altres ciutats, com Gijón, fins a tres, o Badajoz. En total, sumant capitals de província i altres municipis de més de 20.000 habitants, la militància podrà votar en 14 llocs. Al novembre serà el torn de 91 territoris més. En canvi ja s'han proclamat els candidats per al 2027 a capitals com València (Pilar Bernabé), Bilbao (Nora Abete), Càceres (Belén Fernández), Castelló (Rafael Simó), Salamanca (María Sánchez), Segòvia (Clara Martín), Zamora (David Gago), Guadalajara (Alberto Rojo) o Santa Cruz de Tenerife (Patricia Hernández).