La proposta de prohibir el vel integral a Lleida tensiona el Partit Socialista

L'ús del vel integral a Catalunya i a l'Estat és una pràctica residual. No obstant, de tant en tant genera debat als municipis on la població musulmana té un pes important i on és més habitual veure dones que el porten, com és el cas de Lleida, on el govern municipal de la Paeria -integrat pel PSC- ha presentat la proposta d'ordenança de civisme i convivència que preveu prohibir el seu ús a l'espai públic i oficines municipals. 

La proposta ha estat rebuda amb certa sorpresa dins del PSC i del PSOE. Sobretot perquè recentment, la dreta i l'extrema dreta han intentat treure'n partit en la seva croada contra els migrants amb una proposició de llei al Congrés dels Diputats que demanava la prohibició del vel integral musulmà en els espais públics —i en els "privats amb projecció a ús públic"— i penes de presó per als qui imposessin l'ús d'aquestes peces a una altra persona.

La proposta de la Paeria, que ja va intentar prohibir el vel integral ara fa 16 anys, ha generat el rebuig de l'oposició dels partits d'esquerra i reaccions de tota mena entre les files socialistes. Entre els que n'han opinat hi ha el president de la Generalitat, Salvador llla; el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto; i la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz. 

Què proposa la Paeria?

El que proposa la Paeria és una ordenança de civisme i convivència que preveu prohibir l'ús del vel integral a l'espai públic i oficines municipals. El govern en minoria del PSC preveu portar a aprovació la nova proposta d'ordenança al ple del juny. El text, que substituirà l'actual del 2007, preveu sancions per a actituds incíviques que oscil·len entre els 400 i els 3.00 euros i penalitzarà la reincidència.

L'alcalde de la ciutat, el socialista Fèlix Larrosa, apunta que l'objectiu és garantir els drets fonamentals de les dones i evitar situacions "en què se'ls imposi una forma de vida, de creure o de vestir". "A mi no m'agrada el burca i, en el fons, el que he de valorar com a alcalde és si les dones tenen els seus drets garantits a la nostra ciutat", ha manifestat Larrosa, que creu que el burca "és un debat que cal assumir".

Larrosa explica que, en cas que la Guàrdia Urbana trobi una persona amb vel integral pel carrer, "se li preguntarà si té algun tipus de situació que vulgui explicar als cossos de seguretat, se l'advertirà que està incomplint l'ordenança i, a partir d'aquí, s'instruirà l'expedient i sabrem si aquesta persona utilitza aquesta vestimenta en l'espai públic i, evidentment, automàticament es posaran en marxa els protocols de seguiment". 

La prohibició de l'ús del vel integral a l'espai públic queda recollida dins l'article 12 de la nova proposta d'ordenança municipal de civisme i convivència. L'apartat número tres del punt diu que "resta prohibit dur qualsevol peça de roba vestimenta o altra indumentària que oculti el rostre als espais públics", tot i que aquesta prohibició no s'aplicarà "als llocs de culte ni als espais on sigui habitual anar amb el rostre cobert en atenció als costums socials acceptats o quan es faci en l'exercici d'un dret fonamental".

La tinent d'alcaldia i regidora de Feminisme, Carme Valls, ha assegurat que l'ordenança no vol "aïllar" les dones que duen el vel integral "ni generar bretxa social". Per això, el text s'acompanya d'un pla d'accions socioeducatives "amb l'objectiu que totes les dones puguin gaudir d'autonomia real, vincles socials i accés ple als recursos".

ERC i els Comuns rebutgen la proposta; el PP també per tova

La proposta de la Paeria de Lleida també ha reobert el debat sobre la prohibició del vel integral en espais públics dins de l'esquerra. La portaveu d'ERC al consistori, Jordina Freixanet, recorda que només una llei orgànica estatal pot regular aquesta qüestió i creu que la proposta de Larrosa "està condemnada al fracàs abans de començar". Segons Freixanet, el debat del vel integral "no es pot resoldre amb populismes" i el que pretén el govern socialista en minoria, assegura, és desviar l'atenció.

"La prohibició i la sanció no resolen res, no milloren la convivència, no protegeixen les dones, sinó que acaben revictimitzant-les i acabarà havent-hi l'efecte perniciós contrari, que si ara en teníem dos en tindrem 50", afirma la líder dels republicans a la Paeria. ERC creu que Larrosa està "entestat a ser el candidat del PP" i defensa que aquest no és el principal problema de la ciutat de Lleida.

Per la seva banda, la líder municipals de Junts, Violant Cervera, recorda que el seu partit s'oposa al burca, el nicab i a qualsevol element que tapi el rostre de les persones, sobretot "per una qüestió de seguretat i, en aquest cas, també d'igualtat i de respecte als drets humans". Malgrat tot, Junts afirma que encara ha d'analitzar a fons el conjunt de l'ordenança de civisme.

Al seu torn, el Comú de Lleida considera que regular el vel integral és "una mesura electoralista que està lluny d’ajudar o seduir a les poques dones que porten nicab, obligades, per cultura, o per les dues coses". Segons el grup municipal, la resposta davant l'ús del burca o el nicab ha de ser una intervenció d'integració i treball amb les comunitats i persones afectades, i no l'estigmatització.

El cap de l'oposició i líder del PP, Xavier Palau, considera que les exempcions buiden de contingut la prohibició, legitimen el burca i el regulen de forma encoberta. "Cap dona reconeixerà que el porta per imposició", assegura Palau. Per tot plegat, els populars consideren que el PSC "ven fum" i "propaganda electoral".

El debat dins del PSC i el Govern espanyol

En el sí del PSC i el PSOE, la proposta de la Paeria també ha generat diverses reaccions, algunes a favor i d'altres que no ho consideren un problema o una prioritat. El president de la Generalitat, Salvador llla, ha dit en una entrevista a Onda Cero que tot i que no li agrada el burca, "la proposta de la Paeria no parla del burca". El president creu que "no hi ha una actitud racista ni en contra de determinats símbols", i que "la proposta fa una referència específica de salvaguardar els drets fonamentals en l'àmbit religiós". Illa creu que no és habitual el seu ús a Lleida.

Amb més claredat s'ha expressat el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, que en declaracions a Catalunya Ràdio ha afirmat que no li agrada el burca perquè "atempta contra els drets de les dones". Ara bé, considera que "no és un problema" que es vegi als carrers. "De veritat ens hem de concentrar en el burca? Jo no ho crec", ha dir el delegat, que ha assegurat que visita moltes localitats i que la gent amb qui parla no li ha parlat "mai" del burca.  

Per la seva banda, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, del PSOE, fa una crida a "no caure en la demagògia" en el debat sobre la prohibició del burca. Saiz ha demanat respecte per la llibertat religiosa i ha exigit una "anàlisi assossegada" de la qüestió, que inclogui els col·lectius propers a la diversitat. 

La ministra de Sanitat, Mónica García, de Sumar, ha elevat el to afegint que "el debat no ha d'estar amb el burca, sinó amb els drets de les dones". "Demano als dirigents que centrin el debat en allò que realment importa i allunyar-lo dels partits d'Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal", ha asseverat. El ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy, també de Sumar, ha emmarcat la proposta dins les posicions de l'extrema dreta i ha fet una crida a "no cedir ni un mil·límetre a les seves posicions racistes". 

Una de les veus socialista que també ha opinat és el diputat del PSC al Congrés José Zaragoza, que ha defensat la prohibició de l'ús del vel integral a l'espai públic i ha assegurat que "no té res a veure amb qüestions religioses". "L'ordenança diu que està prohibit anar totalment despullat o totalment tapat pel carrer. És una mesura sobre normes de convivència dins la ciutat", va dir en una atenció als mitjans al Congrés dimecres. En canvi, el portaveu del PSOE, Patxi López, s'ha desmarcat de la proposta, que ha atribuït a "l'autonomia local" de la Paeria. 

El precedent 

La Paeria de Lleida ja va prohibir el burca durant el govern del socialista Àngel Ros l'any 2010, tot i que el Tribunal Suprem va tombar la mesura el 2013 després que una associació musulmana presentés un recurs. L'alt tribunal va considerar que la mesura limitava l'exercici de la llibertat religiosa de les persones que porten vel integral i que l'ajuntament no tenia competència per regular una limitació de l'exercici d'aquest dret fonamental.

Larrosa explica que a diferència de llavors, la nova proposta té un altre "enfocament" i no es planteja des del punt de vista de la seguretat, sinó "d'un tema de drets fonamentals, i en aquest cas el dret de les dones a poder decidir". Veurem quin recorregut i quines implicacions polítiques acaba tenint.