Pressupostos i eleccions: els terminis que preveu el Govern espanyol en el tram final de la legislatura

La legislatura s'encamina a la recta final. Durant aquest mes de juliol, però sobretot ja al setembre, un tema marcarà l'agenda política de l'Executiu, amb permís de les causes judicials que l'envolten. La negociació sobre els Pressupostos Generals de l'Estat serà un factor rellevant en el futur del Govern de coalició. Si s'ha de jutjar pel que llisquen fonts de Moncloa —i també per les sensacions que es desprenen del que comenten els seus aliats parlamentaris—, l'èxit o fracàs de Pedro Sánchez a l'hora de tirar endavant els comptes públics guarda una estreta relació amb la convocatòria d'eleccions generals. Al centre del tauler, com gairebé sempre, Junts per Catalunya, que té el seu propi calendari.

Depenent precisament de què passi amb els Pressupostos, hi ha quatre escenaris electorals possibles. Però abans, hi ha algunes dates concretes que ja són oficials —i no depenen de cap decisió política— i algunes claus que val la pena tenir en compte. Les primeres jornades marcades en vermell són els dos únics dies en què hi ha Ple, al Congrés, durant el mes de juliol: els dies 14 i 23. El Govern portarà la votació de la senda de dèficit, que inclou els objectius de dèficit i deute públic, així com el sostre de despesa no financera. Això és important perquè limita la capacitat de despesa de les diferents comunitats autònomes.

Tradicionalment, aquesta votació s'entén com un primer aval als Pressupostos i, en altres circumstàncies, es podria esperar que l'Executiu no els presentés si decau la senda. Però en una conjuntura com l'actual, el Govern està decidit a negociar els comptes públics malgrat que li tombin la senda de dèficit. En cas de superar la votació al Congrés, a més, el Senat hauria de ratificar-la, cosa que és del tot impossible per la majoria absoluta del PP a la cambra alta. El 2024, sense anar més lluny, María Jesús Montero va aconseguir el "sí" del Congrés i el Senat la va tombar.

Però el 2025 Junts ja va avisar el Govern que no donaria suport a una senda de dèficit amb un marge de deute per a les comunitats del 0,1% i, en el Consell de Política Fiscal i Financera que es va celebrar el dilluns 6 de juliol, Hisenda va traslladar a les autonomies un pla amb un marge de deute idèntic al de 2025. Per tant, és d'esperar que els de Míriam Nogueras s'hi oposin i que, al costat del PP, Vox i UPN, facin malbé la votació.

l 16 de juliol està previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dicti sentència sobre si la llei d'amnistia que va aprovar el Congrés espanyol pot aplicar-se a Carles Puigdemont. En concret, determinarà si les despeses que va implicar el procés van posar en risc els interessos de la Unió Europea (UE). Fonts de Junts admeten que és una data important per a ells en termes polítics. Una possible tornada a Espanya del seu líder després de l'estiu generaria —així ho expliquen en privat— un terreny polític diferent de l'actual.

Una altra data que, en principi, hauria d'estar escrita en pedra és l'1 d'octubre. La Constitució marca que és aquest dia el límit perquè el Govern presenti els comptes davant el Congrés i el Senat. Primer, hauria d'aprovar-los en el Consell de Ministres. A partir d'aquest punt, s'obren els quatre escenaris.

No hi haurà un 'superdiumenge' el 23 de maig

Això sí, com la cosa va de temps, hi ha una altra data important: el 23 de maig de 2027, data de les eleccions municipals a tota Espanya i de les eleccions autonòmiques a deu comunitats, entre elles Madrid i el País Valencià. No obstant això, hi ha una qüestió per la qual és molt rellevant el cas concret d'Euskadi.

En terres basques no se celebraran aquest diumenge eleccions autonòmiques, però sí municipals i forals. Tal com ja va explicar Público, per al PNV és molt important que no coincideixin unes generals amb les autonòmiques en una mena de superdiumenge electoral. Les crítiques d'Aitor Esteban cap a Sánchez van créixer considerablement fa unes setmanes, però el missatge que no coincidissin els comicis generals amb els municipals va calar a la Moncloa i el PSOE i el PNV van signar tàcitament una entesa. El Govern, segons fonts del mateix Govern, evitarà col·locar les generals aquest 23 de maig.

Els quatre escenaris possibles

Un cop el Govern presenti el projecte de Pressupostos —al setembre— i el porti al Congrés, és d'esperar que PP, Vox o tots dos presentin esmenes a la totalitat. Aquest serà el primer match ball per a Sánchez. Junts, en qualsevol cas, es trobarà en una disjuntiva: donar suport a la dreta i la ultradreta espanyoles per accelerar la fi d'un Govern al qual, tal com han afirmat públicament, repudien o donar un baló d'oxigen més a aquest Govern al qual consideren acabat?

Però la dreta independentista catalana té sempre un ull posat a Waterloo. O tots dos. La decisió del TJUE prevista per a aquest 16 de juliol inaugurarà una nova etapa en el desenvolupament de la llei d'amnistia centrada en la tornada o no de Puigdemont a Espanya. El procés coincidirà, precisament, amb el debat polític i mediàtic sobre les esmenes a la totalitat als Pressupostos, en cas que es presentin. Si Míriam Nogueras abaixa el dit, deixaria el Govern sense debat pressupostari.

Amb uns Pressupostos liquidats a les primeres de canvi, l'Executiu podria posar-se ja en mode electoral. Però aquí hi ha una altra clau que llisquen fonts de Moncloa. Per molt que decaiguessin els Pressupostos a principis del pròxim curs polític, Sánchez no convocaria eleccions el 2026 perquè vol esgotar el temps necessari amb l'objectiu de gastar els fons europeus Next Generation que té pendents.

Aquest seria el primer dels escenaris possibles. Una derrota prematura als Pressupostos a mans de les dretes que ho precipiti tot. Però hi ha un altre escenari que és encara més incert. Tenint en compte el ritme al qual avancen les causes judicials que afecten Sánchez, el seu entorn i el Govern central, a la Moncloa no descarten que algun magistrat busqui imputar el mateix president de l'Executiu. En aquest cas, és una absoluta incògnita saber quina seria la seva reacció a nivell polític.

En cas que no prosperi cap de les eventuals esmenes a la totalitat als Pressupostos —és a dir, que Junts regali aquest baló d'oxigen al Govern— i que no hi hagi novetats judicials tan dràstiques, s'obririen dos nous escenaris. El primer és que el Govern negociï amb els grups parlamentaris els Pressupostos, però no aconsegueixi el suport suficient. Aquesta votació definitiva dels comptes públics tindria lloc a finals d'any (novembre o desembre) i una derrota podria empènyer Sánchez a convocar eleccions.

Tenint en compte que la LOREG marca que han de passar 54 dies entre la convocatòria electoral i el dia dels comicis, les eleccions haurien de celebrar-se, com a molt aviat, al febrer, depenent de quan es votin els Pressupostos. Als passadissos del Congrés, molts parlen del març. Però aquí hi ha alguna cosa més que tenen molt present a la Moncloa. Els socialistes dels diferents territoris no volen que les generals se celebrin massa a prop de les municipals i autonòmiques per por que el PSOE pateixi una derrota electoral. Posar distància entre totes dues, es comenta internament al PSOE, donaria a la formació temps per reteixir una estratègia de cara al 23 de maig.

I l'últim dels escenaris és el més optimista per a Sánchez. En lloc de donar-se de cara contra el rebuig del Congrés, la negociació pressupostària és reeixida i l'Executiu aconsegueix tirar endavant els primers comptes públics de la legislatura. Fonts del Govern encoratgen aquesta possibilitat. Públicament, insisteixen que tenen eines per convèncer el Congrés i aprovar uns Pressupostos que semblen quimèrics. Una victòria com aquesta inocularia energia a l'Executiu, que podria plantejar-se esgotar la legislatura i allargar el seu mandat fins a l'estiu del 2027.

Sumar demana dotar de contingut la legislatura

En els ministeris de Sumar, però, no entren a valorar una data exacta de quan ha de tenir fi la legislatura i la convocatòria electoral. Sí que adverteixen, però, que el que cal és "dotar de contingut la legislatura" i desenvolupar mesures socials. "Volem treure la feina endavant i els objectius que tenim, com la reforma de les lleis de discapacitat i dependència, el reial decret d'habitatge, el de menjar saludable als hospitals i a les residències o una prestació universal per a la criança", asseguren des del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. Fonts del ministeri dirigit per Pablo Bustinduy asseguren a Público que, sigui quan sigui que acabi la legislatura, el que desitgen és "tenir els deures fets".

En el mateix sentit s'expressen fonts de la vicepresidència segona i el Ministeri de Treball de Yolanda Díaz. "La legislatura ha de durar el que ha de durar, i això depèn del que fem. Si estem disposats a fer coses (habitatge, lluita contra la desigualtat, ampliació de drets...), doncs la legislatura s'hauria d'esgotar", consideren. Altres fonts governamentals de Sumar adverteixen: "No demanem que la legislatura s'allargui fins a tal data, sinó que la legislatura valgui la pena".