El president del Constitucional retreu al Suprem fer una interpretació esbiaixada de la Llei d'amnistia

La ponència del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, sobre el recurs de Dolors Bassa proposa aplicar "per lògica i sentit comú" l'amnistia a l'exconsellera i retreu al Suprem que vulnerés els seus drets amb una interpretació "clarament expansiva, oposada a la finalitat de la norma i contrària al reu" de la llei. El text de 65 pàgines, al qual ha tingut accés l'ACN, proposa anul·lar les resolucions del Suprem i ordenar a l'alt tribunal que en dicti amb caràcter "preferent i urgent" una de nova en què declari amnistiat el delicte de malversació pel qual va ser condemnada Bassa, així com Oriol Junqueras o Carles Puigdemont. 

"Aquest tribunal conclou que les resolucions judicials recorregudes no només han incorregut en una interpretació imprevisible dels preceptes aplicables, sinó que, a més, en apartar-se de la finalitat de la llei d'amnistia, no han mantingut el nexe de coherència necessari entre la decisió adoptada, la norma que li serveix de fonament i les finalitats que justifiquen la institució de l'amnistia", sosté la ponència de Conde-Pumpido.

El text de Conde-Pumpido es debatrà i votarà al ple del Tribunal Constitucional que comença el pròxim dimarts 6 d'octubre. En aquest mateix ple, els magistrats tindran sobre la taula una altra ponència favorable a l'amnistia, la del magistrat conservador José María Macías sobre el recurs de l'exconseller Jordi Turull. Contràriament al que va passar el dia 22, quan Macías va presentar una ponència contrària a l'aplicació de l'amnistia, el propi Macías presentarà un text ajustat al criteri de la majoria del Constitucional, favorable a la petició de Turull.

Un cop aprovades les dues sentències, serà el torn del Tribunal Suprem. Fonts de l'alt tribunal ja han apuntat que aplicaran els criteris del Constitucional i els faran extensius a tots els condemnats i els exiliats del procés tan bon punt es publiquin les sentències.

El Suprem, més enllà del que diu la llei

La ponència de Conde-Pumpido qüestiona l'argumentació jurídica del Suprem per no aplicar l'amnistia al delicte de malversació. Segons el Suprem, els responsables polítics es van enriquir indirectament perquè van evitar haver de pagar les despeses del procés independentista amb els seus propis diners, i van obtenir un benefici patrimonial en destinar recursos públics al referèndum de l'1 d'octubre.

Conde-Pumpido, però, recorda que la llei d'amnistia estableix un concepte específic d'enriquiment, diferent del que s'utilitza per determinar si s'ha comès un delicte de malversació. Destaca que la finalitat del legislador era excloure de l'amnistia els casos de desviament de fons públics amb finalitats de corrupció personal, però no els recursos destinats a impulsar el procés independentista.

Així, sosté que per "lògica i sentit comú" cal distingir entre la malversació vinculada al procés independentista i la que té finalitats d'enriquiment personal. El president del TC va més enllà i sosté que el Suprem justifica l'exclusió de determinats supòsits de malversació "no pel que diu la norma, sinó pel que la Sala entén que hauria d'haver dit". "Amb aquesta manera de procedir, segons Pumpido, el Suprem va anar més enllà dels límits de la pretesa interpretació estricta de la llei".

Cal recordar que el juliol passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar la Llei d'Amnistia. Els magistrats recalquen en la seva sentència que la norma no topa amb la legislació comunitària i tampoc afecta els interessos financers de Brussel·les, una decisió que han celebrat des del Govern de Pedro Sánchez. El tribunal de Luxemburg també va donar suport  en una altra sentència que s'ammnistiïn els delictes de terrorisme atribuïts a una dotzena de membres dels autodenominats Comités de Defensa de la República (CDR) durant el Procés.

Una contradicció "flagrant i insoluble"

La ponència també rebutja el segon argument del Suprem per denegar l'amnistia: la possibilitat que el procés independentista hagués afectat els interessos financers de la Unió Europea. El text assenyala que aquest raonament contradiu la mateixa sentència del Suprem del 2019, que descartava que els actes dels dirigents independentistes fossin idonis per aconseguir efectivament la independència.

En aquest sentit, Conde-Pumpido considera que el Suprem ha emès dos pronunciaments incompatibles sobre uns mateixos fets: primer va descartar que les actuacions dels dirigents independentistes poguessin aconseguir la independència i, posteriorment, va utilitzar el risc de secessió per justificar que la malversació quedés exclosa de l'amnistia. "La contradicció és flagrant i insoluble", afirma el president del TC.

A més, la ponència recorda que el passat 16 de juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va establir que una eventual disminució de les aportacions d'un estat membre derivada de la secessió d'una part del seu territori no constitueix, per si mateixa, una afectació dels interessos financers de la Unió. Segons Conde-Pumpido, la interpretació del tribunal europeu és "diametralment oposada" a la del Suprem i, en conseqüència, el criteri de la Sala Penal no es pot considerar constitucionalment acceptable.

Per tot plegat, la ponència proposa estimar el recurs de Bassa, anul·lar les interlocutòries del Suprem de l'1 de juliol i el 30 de setembre del 2024 i ordenar a l'alt tribunal que dicti una nova resolució que declari amnistiat el delicte de malversació.