La premsa afí a Mohamed VI celebra la cautela de Sánchez mentre inflama el nacionalisme per tapar la tragèdia de Ceuta

La compareixença especial del president del Govern, Pedro Sánchez, davant el Ple del Congrés ha estat rebuda amb alleujament i grat a l'altre costat de l'Estret. Mentre la Casa Reial alauita manté un hermètic silenci oficial després de setmanes d'aguda crisi fronterera a Ceuta -amb un balanç provisional de més de 141 morts, majoritàriament de nacionalitat marroquina-, els mitjans més propers al Palau Reial han reaccionat amb satisfacció a les paraules de Sánchez alhora que alimenten les reivindicacions nacionalistes sobre Ceuta i Melilla.

En les últimes hores s'ha difós un vídeo on un tercer ministre de l'Executiu reclama la sobirania de les ciutats autònomes, mentre a les xarxes socials marroquines es viralitza la indignació per les dures condicions que pateixen els migrants i el tracte fronterer.

La maquinària editorial propera a Mohamed VI, encapçalada per portals directament vinculats a l'entorn del monarca, ha aprofitat les paraules del president del Govern espanyol per proclamar que el "relat antimarroquí" ha estat derrotat i presentar la intervenció de Sánchez com una ratificació del suport d'Espanya al pla d'autonomia per al Sàhara Occidental.

Tot això ometent deliberadament o passant a un segon pla els trams més gruixuts de la intervenció del president espanyol, qui va fixar la sobirania de Ceuta i Melilla com una "línia vermella" infranquejable per a Espanya, va qualificar d'"inacceptables" les declaracions dels ministres alauites i va advertir que la cooperació bilateral s'ha de regir sota paràmetres molt diferents a partir d'ara.

En el complex mapa de mitjans del Marroc, el diari digital Le360 exerceix de portaveu oficiós de la Corona. La propietat del mitjà està directament vinculada a Mounir Majidi, secretari personal de Mohamed VI, la qual cosa converteix als seus editorials en un termòmetre precís de la postura oficial de Palau. El 3 de setembre, després de la compareixença especial de Pedro Sánchez davant el Ple del Congrés per donar compte de la crisi migratòria, Le360 va desplegar una cobertura monogràfica dissenyada per projectar un suposat triomf diplomàtic de Rabat.

En el seu primer titular de portada, "Sebta -com escriuen al Marroc el nom de la ciutat ceutí-. Sánchez desmunta una vegada més el relat antimarroquí al qual alguns mitjans segueixen aferrant-se", el diari va situar com a element central la declaració del president espanyol que cap servei governamental ni organisme internacional ha aportat "proves sòlides" que el Marroc planifiqués o organitzés l'entrada massiva de persones a finals de juliol.

El digital presentava la intervenció de Sánchez al Congrés com una "victòria" sobre els sectors crítics amb Rabat

Per al digital afí a Palau, aquesta afirmació equivalia a una desautorització dels informes policials filtrats que assenyalaven la total permissivitat de la gendarmeria marroquina en els espigons fronterers, presentant la intervenció de Sánchez com una "victòria" sobre els sectors crítics amb Rabat. No obstant això, l'article de Le360 va ometre per complet assenyalar que el mateix Sánchez havia admès en la mateixa compareixença l'existència d'"indicis" d'implicació que havien de ser aclarits.

Una segona peça publicada el mateix dia, sota el títol “Sense cedir a la pressió de la dreta, Sánchez reafirma el suport a l'autonomia marroquina per al Sàhara”, va anar encara més lluny en interpretar el discurs en clau sahrauí. El mitjà va sostenir que el cap de l'Executiu espanyol havia ratificat el viratge històric de 2022, quan Sánchez va defensar el pla d'autonomia marroquina per a l'excolònia espanyola com l'opció "més seriosa, realista i creïble" per solucionar el conflicte.

Tot això malgrat que Sánchez no va realitzar cap anunci nou sobre el Sàhara Occidental ni va formular una nova declaració formal sobre la matèria durant la seva compareixença; es va limitar a defensar la continuïtat de la política de bon veïnatge i la relació estratègica amb el Marroc enfront dels embats de l'oposició. Per a la premsa de Palau, no obstant, aquesta defensa de la continuïtat va ser presentada com una "reafirmació", articulant la tesi editorial que Espanya no pot pretendre una cooperació privilegiada mentre actuï contra la integritat territorial del Regne alauita.

El més revelador de la cobertura de Le360 i d'altres portals com Hespress o Médias24 radica en el que van preferir ocultar. Cap d'aquests mitjans va informar els seus lectors que Sánchez va informar que el Ministeri d'Afers Estrangers havia convocat el 21 d'agost l'encarregat de negocis de l'ambaixada marroquina -en absència de l'ambaixadora Karima Benyaich- per protestar formalment per les declaracions "inacceptables" de ministres alauites sobre Ceuta i Melilla. La premsa oficialista marroquina tampoc va recollir l'anunci del president espanyol sobre una propera visita "en qüestió de setmanes" del rei Felip VI a les dues ciutats autònomes; un succés que la mateixa premsa marroquina ha advertit que tindria "conseqüències".

Pirotècnia irredemptista i càlcul electoral

Mentre els mitjans pròxims al tro celebraven la intervenció de Sánchez, la classe política marroquina elevava la pressió sobre les ciutats espanyoles, sumant a un nou ministre a la llista d'alts càrrecs marroquins que reclamen l'"alliberament" de Ceuta i Melilla. Tot això en vigílies de les transcendentals eleccions legislatives del 23 de setembre.

La seqüència es va iniciar el 21 d'agost amb el ministre de Justícia, Abdellatif Ouahbi, qui va defensar públicament que les dues ciutats autònomes representen un "dret històric i geogràfic" inalienable del Marroc i va reclamar obrir negociacions bilaterals per a la seva devolució.

Dies després, durant la festivitat del Mawlid celebrada al Palau Reial de Rabat i davant la presència del mateix Mohammad VI, el ministre d'Afers Islàmics, Ahmed Toufiq, va introduir explícitament la qüestió territorial. Toufiq, que ocupa la cartera de Habous per designació reial directa des del 2002, va rememorar el passat de Ceuta i va elogiar la gesta dels marroquins mobilitzats per "alliberar les ciutats ocupades".

L'últim ministre a pronunciar-se sobre Ceuta i Melilla: "No retrocedirem ni un sol pam del nostre territori nacional"

El tancament d'aquesta ofensiva verbal el va protagonitzar Nizar Baraka, ministre d'Equipament i Agua i secretari general del partit nacionalista d'Istiqlal. Nét de l'històric ideòleg del "Gran Marroc", Allal al-Fassi, Baraka va proclamar en un míting electoral: "Espanya és un soci essencial per a nosaltres, però no retrocedirem ni un sol pam del nostre territori nacional". Tot seguit, va desafiar obertament l'Executiu espanyol: "Què hem de dir-li a la nostra veïna Espanya després del que ha passat a Ceuta?".

A tres setmanes dels comicis legislatius, agitar la bandera nacionalista permet a les diferents famílies polítiques del règim competir pel vot patriòtic i desviar l'atenció dels severs problemes socioeconòmics que alimenten l'emigració juvenil.

Des de les files de l'oposició marroquina a l'exili i analistes independents es coincideix que aquest esclat verbal busca tapar el fet que la maniobra de pressió a la frontera va acabar resultant contraproduent. Així ho sintetitza el prestigiós periodista d'investigació marroquina a l'exili Omar Radi -refugiat a Alemanya després de patir la repressió del règim alauita-, que sosté que la sobtada reactivació de la sobirania sobre les ciutats espanyoles persegueix "desviar el focus públic d'una crisi de gestió gravíssima que ha deixat al descobert les vergonyes del règim".

En la mateixa línia s'expressen portaveus de l'opositor Bloque Democrático a l'exili, que resumeixen la situació amb contundència: "A Rabat volen girar full precipitadament perquè a Ceuta la jugada els va sortir completament per la culata".

Agitació mediàtica, sàtira i narrativa de la victimització

Al costat de la reclamació territorial, els mitjans afins al poder alauita han articulat una meditada narrativa de victimització per aglutinar l'opinió pública interna. El mateix 3 de setembre, Le360 va publicar una peça titulada “Ceuta: la bandera marroquina profanada i dos marroquins morts en poques hores”, on va aglutinar tres fets de molt diversa naturalesa: l'esquinçat d'una bandera marroquina per activistes d'extrema dreta davant el Congrés dels Diputats, el decés d'un menor de 17 anys per una descompensació diabètica a un centre d'acollida i l'homicidi d'un jove marroquí apunyalat en un habitatge a Ceuta.

Més enllà d'aquesta publicació concreta, l'ardor nacionalista s'ha canalitzat a través d'una agressiva campanya mediàtica i d'agitació digital. Diversos diaris afins han difós encesos articles d'opinió -com el signat per l'exministre Mohamed Benabdelkader burlant-se dels dirigents espanyols que qualifiquen a Ceuta i Melilla de ciutats "espanyolíssimes"- i vinyetes satíriques d'impacte visual, entre les quals destaca una que mostra a nens marroquins retinguts després de les tanques de Ceuta sota la custòdia de Guardies Civils armats davant d'un autobús escolar buit a l'altre costat del perímetre.

Aquesta artilleria mediàtica s'ha combinat amb una onada d'indignació coordinada en xarxes socials marroquines, on conviuen vídeos sobre el tracte fronterer que reben els migrants a Espanya i reivindicacions sobre les dues ciutats.

Abisme en les xifres i cadàvers retinguts a la frontera

L'ardor nacionalista de la premsa i els mítings xoca frontalment amb la realitat d'una tragèdia humana amb unes dimensions reals que el règim alauita intenta minimitzar. Els balanços presentats per Rabat difereixen substancialment de les verificacions sobre el terreny realitzades per organismes independents de drets humans i per les pròpies autoritats espanyoles.

L'òrgan oficial del Marroc xifra els morts en tan sols 14 persones, mentre que associacions parlen d'almenys 141 morts

Mentre l'estatal Consell Nacional de Drets Humans de Marroc (CNDH), òrgan oficial, situa les víctimes mortals en tan sols 14, l'Associació Marroquí de Drets Humans (AMDH) eleva la xifra a almenys 141 morts a banda i banda de la frontera, una bretxa abismal que exposa l'intent del règim per ocultar l'escala real del desastre. Per la seva banda, els registres institucionals espanyols comptabilitzen 82 morts.

A aquesta disparitat en el còmput de vides se suma la negativa de les autoritats marroquines a repatriar els cadàvers dels seus propis ciutadans. Periodistes sobre el terreny, activistes de AMDH a Tetuan i organitzacions socials han documentat com Rabat ha rebutjat la devolució i el trasllat a territori marroquí de diversos cossos de joves plenament identificats per les seves famílies al dipòsit de cadàvers de Ceuta. Com a conseqüència d'aquest bloqueig burocràtic i polític imposat des de Rabat, des del passat 21 d'agost nombrosos migrants marroquins han hagut de ser sepultats al cementiri islàmic de Sidi Embarek, a la mateixa ciutat autònoma de Ceuta.

Said Flisat, pare de Marouane Flisat -un jove de 22 anys ofegat davant de les costes de Ceuta-, manifestava entre llàgrimes el seu dolor després de ser informat que no li autoritzaven repatriar el cos del seu fill per enterrar-lo a seva terra natal: "És una vergonya insuportable que es deixi a les famílies cremant de dolor; molta gent jove se n'ha anat per sempre i els seus noms ni tan sols apareixen en els informatius del Marroc". Portaveus de l'AMDH a la zona nord declaren que hi ha desenes de famílies a Tetuan i Fnideq en idèntica situació, a les quals Rabat denega els salconduits funeraris per no deixar constància oficial del degoteig de morts.

El comportament de la premsa i la classe política marroquina després de la compareixença de Pedro Sánchez deixa entreveure la dualitat estratègica amb la qual Rabat gestiona les seves relacions amb Madrid. De portes enfora, Rabat aprofita qualsevol gest o discurs contingut del Govern espanyol per proclamar la validesa de l'aliança estratègica i reforçar la seva posició sobre el Sàhara Occidental, silenciant les queixes diplomàtiques i les línies vermelles traçades per Espanya. De portes endins, el Palau Reial permet i incentiva que els seus ministres i mitjans afins inflamin la retòrica irredemptista sobre Ceuta i Melilla. A tres setmanes d'unes eleccions legislatives clau, aquesta exaltació patriòtica serveix de bàlsam per cohesionar l'electorat i ocultar el cost d'una pressió fronterera que s'ha cobrat més d'un centenar de vides.