El PP critica la falta de dades sobre els menors a Ceuta i el Govern espanyol l'acusa de "menysprear la infància"

Pràcticament des del primer minut, la crisi humanitària que s'està vivint a Ceuta —amb un nombre encara indeterminat de morts i almenys 5.000 persones encara als carrers de la ciutat autònoma— es va anar convertint també en una batussa política i, a mesura que passen els dies, el radi de la disputa es va estrenyent. En aquests moments, el principal focus és la discussió al voltant de l'acollida dels nens, nenes i joves migrants que romanen a Ceuta. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha estimat en 1.898 els menors que romanen a la ciutat. Des del Ministeri de Juventut i Infància acusen el PP de bloquejar el debat sobre la seva atenció.

Aquest dijous s'ha celebrat una comissió sectorial que ha presidit Rubén Pérez, secretari d'Estat de Joventut i Infància, i a la qual han assistit representants de totes les comunitats autònomes, excepte d'Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. En aquestes tres regions, Vox controla les competències en migracions i fa uns dies van comunicar la seva absència. Tal com han traslladat fonts oficials del ministeri, a la reunió s'ha decidit la data en la qual se celebrarà la Conferència Sectorial -serà el 27 d'agost- i el seu ordre del dia. Aquest segon element ha portat cua.

Si la comissió d'aquest dijous pot definir-se com una trobada de perfil tècnic, la conferència és la cita en la qual el Govern central i els autonòmics han de dialogar per prendre decisions coordinades. Des del ministeri expliquen que en la reunió d'aquest dijous s'ha acordat que, en la conferència, es votarà el crèdit extraordinari de 25 milions d'euros per Ceuta que va aprovar l'Executiu i que està vinculat exclusivament "a l'atenció de la infància migrant no acompanyada que en aquests moments es troba a la ciutat autònoma".

Però, a més, el secretari d'Estat ha proposat incloure en aquesta pròxima reunió una qüestió més en l'ordre del dia: "Un punt informatiu i de debat sobre l'atenció a la infància migrant no acompanyada que en aquests moments es troba a la ciutat autònoma" i sobre la situació general de Ceuta. És un element que les comunitats que presideix el PP haurien rebutjat, segons fonts de la cartera que lidera Sira Rego. Aquest mitjà ha preguntat els d'Alberto Núñez Feijóo si, efectivament, ha bloquejat el debat d'aquest punt en la conferència del 27 d'agost, però no han volgut, en paraules textuals, "entrar en una guerra de versions".

La veritat és que la posició popular al voltant d'aquest tema és una mica ambigua. D'una banda, des de Gènova han insistit que el PP complirà la llei. La llei, en aquest sentit, és inequívoca. La Llei d'Estrangeria i el Reglament d'Estrangeria impedeixen retornar a tots els menors al Marroc, per molt que també la part socialista del Govern estigui insistint en les seves declaracions públiques que tornarà al país de Mohamed VI "fins a l'última persona" que va passar la frontera el 30 de juliol. En qualsevol cas, la situació de saturació extrema que viu Ceuta obliga l'Estat a distribuir aquests menors entre les diferents comunitats autònomes. Precisament, l'Executiu va aprovar aquest fons de 25 milions d'euros per dotar de recursos extra les regions. I, per què és ambigua la postura del PP?

En una entrevista per okDiario, Feijóo va expulsar de tota responsabilitat a les comunitats autònomes. El Govern, va subratllar el líder popular, no pot fer "responsables" a les autonomies de "les conseqüències d'un atac a la sobirania i a la integritat territorial" ni obrir "una guerra pels 'menes'", fent seu el terme que utilitza sense objeccions Vox i tota l'extrema dreta. El líder del PP no vol menors migrants a les seves autonomies. El matí d'aquest mateix dijous, fonts de la Comunitat de Madrid traslladaven als mitjans que un representant seu assistiria a la comissió celebrada aquest dijous, però per exigir la "reagrupació dels menors amb les seves famílies o la seva entrega al sistema de protecció de menors del Marroc, que existeix i que funciona". Així, a nivell de relat, el PP es posa de perfil davant l'acollida de menors a les seves autonomies. Però, a la llum del que ha passat aquest dijous -tenint en compte que el mateix PP no ho nega-, aquest relat el porta a la pràctica torpedinant el debat sobre l'atenció a aquests nens i nenes en la conferència que se celebrarà el 27 d'agost. "Menyspreen la infància i menyspreen Ceuta", ha dit Rego en una publicació a la xarxa social Bluesky.

Cal partir de la base que la "reagrupació familiar" de la qual parla el PP és l'escenari en el qual treballa el Govern, però sempre que es compleixi la legislació espanyola i tots els passos que preveu la llei. En altres paraules, que el retorn del menor es produeixi en condicions de seguretat. I és la Fiscalia —no el Govern— l'encarregada de decidir sobre cada cas. A més, Público informa aquest divendres que Espanya porta 14 anys sense retornar cap menor d'edat al Marroc, sis d'ells amb el popular Mariano Rajoy com a president de l'Executiu.

El Senat és una trinxera... també a l'agost

El PP fa altres tres grans crítiques al Govern a més de les ja esmentades: no oferir dades clares sobre els menors migrants que romanen a Ceuta i tampoc sobre el total de persones migrants que segueixen a la ciutat autònoma; entrar en contradicció quan diu que retornarà "fins a l'última persona" al Marroc i, alhora, tractar de coordinar a les regions per a l'acolliment als menors; i rebutjar les compareixences de diversos ministres al Senat, tal com va demanar el PP. El cas de Margarita Robles és especial.

Els populars volien que Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior; Margarita Robles, ministra de Defensa; i José Manuel Albares, ministre d'Exteriors, compareguessin aquesta mateixa setmana al Senat per retre comptes sobre la crisi en un capítol més del seu ús de la institució per augmentar la pressió sobre Pedro Sánchez i els seus ministres. No obstant això, la citació va ser rebutjada pel Govern "davant la falta de temps de preparació i el contrasentit de duplicar compareixences", tal com van confirmar fonts socialistes a Públic. Tots aquests ministres —a més de Bolaños— ja han registrat una compareixença al Congrés a finals d'agost.

Però la sorpresa va arribar quan l'equip de premsa del PP del Senat va informar els periodistes que "la pressió" havia fet efecte i Margarita Robles sí que compareixeria al Senat el dia 18. Aquesta comunicació es va produir dimarts passat. No obstant això, aquest mateix dijous ha transcendit una carta remesa al president de la Cambra alta, Pedro Rollán, de part de la pròpia ministra de Defensa, en la qual li informa que tampoc aquest dia 18 (el dimarts de la setmana que ve) podrà comparèixer per qüestions d'agenda i per no disposar del " temps suficient" per a "l'adequada preparació" d'aquesta compareixença.

A continuació, el PP ha retret a Robles estar "engabiada" al Govern de Pedro Sánchez —en una referència a una filtració passada en la qual el president deia pájara a la ministra en conversa amb l'exministre i exsecretari general del PSOE, José Luis Ábalos— i l'ha acusat de ser un "peó més del sanchisme". Público ha sol·licitat al PP alguna prova que Robles acceptés la compareixença del dia 18, tenint en compte que els populars van traslladar de forma oficial que la ministra compareixeria llavors. Però el partit de Feijóo no les té o no les aporta. L'única carta de Robles que ha pogut consultar aquest mitjà és una en què la ministra traslladava a Rollán la seva "plena disposició" a buscar una data "compatible amb els compromisos fixats en agenda". Així, la titular de Defensa es mostra disposada a comparèixer al Senat malgrat la duplicitat amb el Congrés, però en cap cas accepta ni es compromet a fer-ho el dia 18.

Amb tot, el PP no ha deixat passar l'oportunitat —en una dinàmica constant durant la legislatura— d'utilitzar el Senat, on té majoria absoluta, com una eina de pressió contra el Govern. Gairebé com una arma llancívola. Està per veure si porta l'enfrontament més enllà —per exemple, elevant la negativa dels ministres a comparèixer al Tribunal Constitucional— o si es queda en una mera baralla política.