El PP de Catalunya segellerà la pau entre Feijóo i Alejandro Fernández en un congrés que arriba amb quatre anys de retard

Amb quatre anys d'endarreriment respecte el que fixen els estatuts de la formació, finalment el PP de Catalunya afronta aquest cap de setmana el seu congrés, que revalidarà Alejandro Fernández com a líder. Els populars catalans no feien un conclave des de novembre de 2018, justament quan va ser escollit el dirigent tarragóni. Les desavinences entre la direcció estatal del PP i el líder català havien ajornat la convocatòria. 

Fins al punt que el dirigent autonòmic s’ha passat gairebé quatre anys al volant de la direcció popular catalana sense haver renovat el carnet de líder del partit en un congrés autonòmic. Aquest dissabte 27 es produirà aquest moment, ja que Alejandro Fernández és l’únic candidat certificat per la comissió organitzadora, amb 1.551 avals. La cita servirà, per tant, per reforçar-lo com a líder del partit a Catalunya. 

"Vull animar-te a presentar-te a la reelecció com a president, si et sents amb forces", li va dir el secretari general del PP a escala estatal, Miguel Tellado, a Alejandro Fernández, durant la Junta directiva del PP de Catalunya on es va anunciar el congrés. Fernández va demanar un aplaudiment per a Tellado per assistir a la junta i per "l’atenció donada al partit català". Amb aquestes paraules, a finals de maig, implícitament se segellava l’entesa entre la direcció catalana i l’estatal, després d'anys marcats per les diferències entre Fernández i Feijóo. El cop a l’espatlla final a l’entente el va acabar de donar Daniel Sirera, el dirigent català de referència de Feijóo, amb un tuit on mostrava el seu aval a la candidatura de Fernández. 

Alejandro Fernández va marcar durant la junta del PP català dos objectius: "construir una alternativa al nacionalisme i a l’esquerra a Catalunya" i "construir des de Catalunya el canvi polític a Espanya". Aquest segon element donava peu a un tercer objectiu, que podria explicar l’entesa entre direccions. Fernández va remarcar que el congrés ha de servir per fer del partit "un instrument perfectament organitzat per a aquest canvi polític a Espanya". Un missatge que es podria llegir amb el fet d’alinear discursos i estratègies polítiques a nivell intern, amb la finalitat de reforçar la figura de Feijóo, per aconseguir una eventual arribada a la Moncloa del PP. "Hem de donar, des de Catalunya, l’empenta definitiva al canvi polític a Espanya", assegurava Fernández.

Una de les coses interessants d’aquest congrés, doncs, serà veure si els populars catalans varien posició sobre els possibles pactes amb Junts. Fernández va presentar a l’anterior congrés estatal una esmena en aquest sentit que va provocar polèmica. Tot sol, i sense el suport de Sirera o altres dirigents catalans, l’esmena demanava descartar qualsevol pacte del PP amb Junts i els partits independentistes. Finalment va ser rebutjada, ja que el PP comparteix qüestions econòmiques amb el partit de Puigdemont al Congrés dels Diputats.

La renovació de noms

Els detalls seran importants. La configuració del partit que en resulti marcarà els poders i contrapesos interns d’Alejandro Fernández en una direcció que sempre ha reclamat certa autonomia respecte de l’estatal. 

L’actual portaveu al Parlament, Juan Fernández, sona per ser el nou secretari general. Va ser un dels dirigents que es va oposar a l’esmena que va presentar Alejandro Fernández per evitar els pactes amb Junts i té bona connexió amb la direcció estatal. No obstant això, al Parlament de Catalunya no ha causat problemes al líder del partit, qui sempre ha dirigit el marc ideològic i el discurs del partit a nivell autonòmic. 

Els estatuts del partit orienten a eliminar la duplicitat de càrrecs, i l’operació podria desencadenar que Lorena Roldán, exrepresentant de Ciutadans i que sí que és de la família d’Alejandro Fernández, asumís el càrrec de portaveu parlamentària en substitució de Juan Fernández. 

Precisament, Roldán va presentar pocs dies enrere la nova estratègia política del partit juntament amb el senador popular Juan Milián, que la va coordinar. Milián també està ben considerat a Madrid i és proper a Alejandro Fernández en la línea ideològica liberal.

En qualsevol cas, el partit sembla que vol evitar per sobre de tot polèmiques i estirabots per no desviar l’atenció mediàtica de l'envestida cap a Sánchez, en una setmana on Feijóo va endurir el discurs durant l'exposició del president espanyol a les explicacions pels casos de corrupció. La transició de noms al PP català es preveu suau.

Els punts clau de l’estratègia política: migració i seguretat

Juan Milián va ser l'encarregat de presentar públicament la setmana passada la ponència política del congrés orgànic. En matèria migratòria, l'estratègia dels populars ha assimilat algunes de les propostes de l'extrema dreta, en un moment de clara competició a Catalunya amb la formació d'Abascal. Els d'Alejandro es troben frec a frec amb Vox Catalunya a les enquestes al Parlament català, i no es descarta un sorpasso de la formació verda. 

En un moment de pactes autonòmics entre PP i Vox, l'enduriment de les posicions del PP català també es produeix en matèria de migració i seguretat i segueix l'estela estatal. A Catalunya el partit defensa l'expulsió dels migrants irregulars que delinqueixin i s'alerta sobre "l'amenaça" del fonamentalisme islamista. 

El text defensa "l'execució immediata i efectiva de qualsevol estranger en situació irregular que cometi un delicte", una posició que va rebre el guant de Cristian Escribano. El diputat del PP va provocar recentment una polèmica al Parlament quan va assegurar que, "qui vingui a delinquir [a Catalunya] se’n pot anar en avió o nedant". 

Precisament va ser en una intervenció on criticava "l’ús fraudulent del padró", un dels altres temes que s'intueixen a la ponència política del PPC. El partit reivindica que el "control ordenat dels fluxos migratoris" és una "exigència bàsica per preservar la cohesió social i el bon funcionament dels serveis públics", en una clara referència al padró com a batalla política. 

Al text polític s’hi apunta que "la immigració irregular no es pot convertir en una via alternativa d'accés a la residència", tot i que reivindica que "Catalunya ha estat sempre una terra d'acollida" i que "aquesta obertura l'ha fet més forta".

Els populars catalans també apunten a la necessitat de combatre "l'amenaça" del fonamentalisme islamista, que subratllen que és una "ideologia política totalitària". Per als populars, Catalunya "no pot ignorar aquest fenomen ni minimitzar-ne els riscos", diu la ponència política, i en recepta "fermesa i defensa dels valors constitucionals" contra el fonamentalisme islamista.

En l'àmbit de la seguretat, la ponència política del PPC reivindica més presència policial i col·locar la lluita contra la multireincidència com una "prioritat". Remarca que "la lentitud de la justícia no pot continuar sent la millor aliada de la delinqüència" i les administracions identifiquin i eliminin "punts negres de delinqüència" que "degraden barris sencers i generen una sensació d'impunitat".

Pel que fa al finançament, recull la necessitat d'assolir "el més aviat possible" un "acord multilateral" sobre finançament autonòmic que garanteixi que les comunitats autònomes tenen els "recursos adequats". En aquest cas, la posició ja la van marcar els barons autonòmics en bloc a inicis de juny, quan es van negar a reunir-se de forma bilateral amb l'actual ministre d'Hisenda, Arcadi Espada, i van referir-se que l'espai de deliberació havia de ser el Consell de Política Fiscal i Financera. 

Finalment, el PPC també aboga per una "refundació democràtica" de la Generalitat de Catalunya ja que consideren que "la seva funció no consisteix a imposar una determinada visió ideològica de Catalunya, sinó a millorar la vida dels ciutadans mitjançant serveis públics de qualitat, una administració eficaç i polítiques orientades a resoldre problemes reals". Una proposta on qüestiona que hi ha una "politització d'organismes i empreses públiques" i que recorda a la crítica que el partit feia durant el procés independentista, i que ara sembla que li dóna continuitat amb el govern d'Illa.