Per què és tan difícil saber qui controla els comptes que inciten a la violència com Blocus

A l'ombra de les històriques protestes pacífiques que reivindiquen el dret a l'habitatge i amb les eleccions generals del 29-N molt a la vora, grups de violents (molts menors) estan sent convocats des de comptes anònims que apareixen i desapareixen constantment en canals com WhatsApp i Telegram per tal de saquejar comerços, destrossar carrers i sembrar el caos.

Les accions de dissabte passat a Barcelona, i més recentment a Bilbao, han estat especialment violentes. Imatges d'atacs a vehicles i mobiliari urbà, així com destrosses i saquejos de comerços de tota mena, van córrer per aquests canals de missatgeria en línia, per després gravar les seves gestes al mòbil i distribuir les imatges a Tiktok.

En un moment de tensió política, tant el PP com les dues formacions d'extrema dreta amb pes a Catalunya (Vox i Aliança) han coincidit a intentar treure rèdit polític dels disturbis. També Junts ha aprofitat per atacar el Partit Socialista. De teories n'hi ha per a tots els colors, segons qui ho digui. Però la veritat és que no sabem amb seguretat qui hi ha darrere i serà molt difícil esbrinar-ho. I no serà per falta d'eines o normativa.

L'investigador Marcelino Madrigal porta setmanes alertant d'aquest tipus de moviments que s'aprofiten d'un clima d'agitació social per a desestabilitzar i vandalitzar. En una breu conversa amb Público, Madrigal sosté que, al final, "identificar qualsevol cosa a internet és possible però has de comptar almenys amb l'operador i amb l'empresa que gestiona les xarxes, perquè són els que tenen les dades de qui estan connectats".

"Fins i tot certes dades tècniques ens poden donar indicis com per guiar-nos per on són aquests incitadors, però no exactament qui són, i aquí és on les plataformes haurien de ser absolutament col·laboratives amb les autoritats", afirma aquest veterà expert en internet i xarxes, que recorda que hi ha mitjans i legislació, però no sembla que hi hagi tant compromís.

Com es pot saber?

Fa uns anys, un moviment anomenat Anonymous feia crides a cibervagues i fins i tot a atacs contra pàgines web institucionals. Després d'algunes batudes policials que van quedar per al record, la realitat és que mai es va poder saber qui estava darrere d'Anonymous perquè no és una organització sinó un nom, una simple bandera. 

Tal com recorda l'advocat i enginyer Sergio Carrasco, Blocus "no és més que una etiqueta, per la qual cosa caldrà identificar els subjectes que han estat coordinant les accions". "En aquest cas", apunta aquest expert, "jo crec que fins i tot està encara menys organitzat que en el cas d'Anonymous, encara que potser és aviat per afirmar-ho".

Per determinar responsabilitats, Carrasco reconeix que és un assumpte complex. Aquest lletrat especialitzat en tecnologia destaca que "és necessari identificar les persones i després vincular-les a les accions en concret. En l'àmbit penal tot ha de provar-se, especialment la culpabilitat, i caldrà veure l'encaix de les accions respecte a la tipificació". És important també establir si les trucades o convocatòries han estat per protestar o per a robar i destruir".

També tindrà importància esbrinar si entre els identificats i/o detinguts són menors d'edat i fins i tot inimputables (menors de 14 anys). En aquest cas, a més, les gravacions de Tiktok que alguns publicaven en directe mentre saquejaven comerços seran importants per identificar els qui estiguin robant o destruint, especialment pel que fa a la responsabilitat civil dels actors. Però localitzar els convocants serà molt més difícil.

En temps d'eleccions

Com informa la CNMC en un parell de posts recents al seu bloc, la protecció de les eleccions en l'entorn digital no depèn d'una sola norma ni de bon tros. Existeixen per començar dues normatives europees que són d'aplicació directa: El Reglamento (UE) 2024/900 sobre transparència i segmentació en la publicitat política i el més recent Reglament Europeu de Serveis Digitals (DSA).

El Reglament de Serveis Digitals posa especial atenció a les plataformes i motors de cerca grans —les conegudes com VLOPs i VLOSEs (com X, Instagram, Meta, Google, YouTube, etc.)— amb més de 45 milions d'usuaris a la UE. L'article 35 de la DSA els exigeix adoptar mesures de reducció "raonables, proporcionades i efectives", sota multes que poden arribar al 6% de la seva facturació en casos molt extrems.

La Comissió Europea és la responsable de supervisar les obligacions específiques (riscos sistèmics) de les grans plataformes i cercadors (p.ex, Google, TikTok, Instagram, Meta, etc.), i la CNMC és coordinadora de Serveis Digitals a Espanya. Si bé de moment no hi ha una normativa espanyola específica per desenvolupar aquesta tasca i adaptar-la a la nostra realitat, els reglaments europeus són d'aplicació directa a tota la UE.

"A veure qui té el valor de multar amb el 6% de la facturació anual a WhatsApp"

"A veure qui té el valor de multar amb el 6% de la facturació anual a WhatsApp, ficar-li una multa de 9.000 o 11.000 milions de dòlars", ironitza Marcelino Madrigal, que recorda la quantitat d'esforços i diners que inverteixen les grans plataformes tecnològiques en activitats de lobby a Brussel·les.

A més, a Espanya en temps electoral, la pròpia Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) regula les garanties per fer eficaç l'exercici del dret de sufragi actiu i passiu. Entre aquestes garanties es delimiten quins actes poden derivar en delictes en matèria de propaganda electoral (Art. 144) o alteració de l'ordre de l'acte electoral (Art. 147).

La dificultat d'aplicar totes aquestes mesures en l'àmbit de les convocatòries online per a actes violents, ja sigui en època electoral, preelectoral o en qualsevol moment, és doble: existeix un problema real perquè les grans plataformes compleixin amb les seves responsabilitats, i la localització dels agents darrere d'aquestes convocatòries sol ser difícil i molt lenta.

Com diu Madrigal, "tot és complicat fins que l'Audiència Nacional aconsegueix fer seure a la banqueta tuitaires per falsos delictes”. "És evident que no hi ha voluntat política", conclou.