El paper d'Armengol, la pressió de Sumar o maquillar el gir de Sánchez: les claus del canvi del PSOE en la llei de nacionalitat sahrauí 

Aquest dimarts va fer un pas decisiu, i gairebé definitiu, la coneguda com a llei de nacionalitat sahrauí que es troba en tramitació al Congrés. Està a punt d'arribar al Ple perquè es produeixi la votació d'un assumpte que ha estat una de les principals lluites del grup plurinacional Sumar, des d'on han pressionat en públic i en privat al PSOE.

Els socialistes van votar en contra el febrer de l'any passat de l'admissió a tràmit de la iniciativa impulsada per Sumar. El PSOE ja havia rebutjat una norma similar el 2023. El PP, en canvi, hi va votar a favor. Però una vegada han anat passant els mesos i després d'"intenses negociacions", com defineixen les fonts consultades, el partit de Pedro Sánchez va pactar finalment desbloquejar la llei i votar de manera favorable a la ponència, el pas previ per a l'aprovació definitiva. Mentrestant, els populars van ser els que van canviar el sentit del seu vot.

Diferents fonts consultades per Público alienes al PSOE mostren certa sorpresa pel canvi de posició dels socialistes en poc més d'un any. La majoria d'elles, això sí, coincideixen a assenyalar el paper clau que ha tingut una persona en concret: la presidenta del Congrés Francina Armengol. Aquestes fonts apunten també a la sintonia entre ella i la diputada Tesh Sidi, de Más Madrid i una de les impulsores de la iniciativa al costat d'altres com Enrique Santiago, d'IU. Des de l'entorn d'Armengol confirmen la seva implicació en el desbloqueig i així ho corroboren també fonts de diversos grups parlamentaris.

La implicació Armengol no és un assumpte casual. La dirigent socialista manté una vinculació personal i política amb la causa sahrauí des de fa molts anys. No en va té en adopció a dos fills sahrauís des de fa més d'una dècada i ha participat de manera activa al costat de la societat civil de Illes Balears en diferents iniciatives. A més, quan el 2022 Sánchez va avalar l'autonomia que proposa el Marroc per solucionar el conflicte, la seva va ser una de les poques veus socialistes de rellevància que van reivindicar el seu suport al poble sahrauí.

Aleshores encara era presidenta de les Illes Balears. Sota aquest mandat va rebre en diverses ocasions als nens i nenes que pertanyen al programa Vacances en Pau. El proper dia 15 de juliol serà la primera presidenta del Congrés que rep de manera oficial a aquests menors a la Cambra baixa, com va avançar aquest mitjà. Significativa va ser la publicació que va escriure Armengol a les seves xarxes socials aquest dimarts una vegada es van conèixer els avanços en la llei.

Hi ha causes que interpel·len la nostra consciència i aquesta és una que porto molt a prop del cor. Sempre he pensat que no podem deixar de defensar els drets i la dignitat dels pobles, i amb el poble sahrauí tenim un deute històric (...) Seguim avançant perquè els drets, la dignitat i la justícia del poble sahrauí deixin de ser una esperança i es converteixin en una realitat", ha apuntat.

Per a una de les fonts consultades al corrent de les negociacions, el paper d'Armengol per "pressionar" el ministeri d'Exteriors que lidera José Manuel Albares. "Ell és qui té la clau", assenyalen aquestes fonts parlamentàries sobre això. La demostració que les negociacions estaven donant els seus fruits va tenir lloc dimecres passat 24 durant la sessió de control al Govern. A preguntes del diputat d'ERC Francesc-Marc Álvaro, el ministre va donar suport de manera contundent a la llei, cosa que no havia passat fins a aquell moment.

Des de la coneguda carta de Sánchez al rei del Marroc, Mohamed VI, a les files socialistes s'ha estès en alguns sectors cert malestar amb aquest posicionament marcat per Exteriors. Van sorgir plataformes com "Socialistes pel Sàhara" i des de territoris com Euskadi, Catalunya o Illes Balears, entre d'altres, s'ha intentat treballar per tenir gestos amb els sahrauís. "El malestar dins del grup Socialista i del PSOE amb una posició contrària als sahrauís influeix", analitza una de les fonts consultades.

"El PSOE s'ha adonat que tenia un desgast en aquest assumpte entre part del seu electorat", assenyala una altra de les persones consultades per a aquest article. Aquesta mateixa font considera clau per a un canvi d'opinió sobre la llei l'exclusió dels sahrauís de la regularització de persones migrants."Allò va tornar a generar revolada interna", assenyala.

Una altra de les fonts parlamentàries consultades no dubta de la implicació d'Armengol. Però rebaixa la seva rellevància. "No té per si sola la capacitat de canviar res", apunta. Segons la teoria d'aquesta font al corrent de les negociacions, el PSOE ha vist la necessitat de fer una mena d'"equilibri" per compensar els desaires dels últims anys a la causa sahrauí. "Estem en una situació preelectoral i han pres una decisió política per dalt de tenir un petit gest amb els sahrauís encara que no hagi de canviar el fons del conflicte", analitza aquesta font.

Mentrestant, des del PSOE, fonts oficials destaquen que han estat "fonamentals els canvis que s'han plantejat en el text de la norma" per aquest gir. Recorden sobre aquest tema que han presentat una sèrie d'esmenes i transaccionals "que eren importants" i que "totes elles s'han acceptat". Altres fonts consultades alienes al PSOE consideren que aquests canvis no són tan rellevants per explicar aquest canvi de posició. "És obvi que hi ha hagut una voluntat nova", apunta una dirigent socialista consultada sense aportar més detalls.

Entre aquests canvis destaquen, segons aquestes fonts, les dates per adquirir la nacionalitat per carta de naturalesa, els documents necessaris o l'entrada en vigor de la llei. A més posen en valor les paraules d'Albares de la setmana passada en què es va mostrar "totalment favorable" a aquesta llei ja que "es concedeixi la nacionalitat espanyola als sahrauís que van néixer sota administració espanyola", a més de recordar que l'ajuda humanitària que rep el campament de refugiats sahrauís a Tindouf "s'ha multiplicat".

La pressió dels seus socis

"Sumar necessitava treure algun triomf", analitza per la seva banda una altra de les fonts consultades que forma part de l'anomenat bloc d'investidura, que considera que per a aquest nou posicionament de PSOE s'ha produït una suma de circumstàncies. També considera que els socialistes necessitaven millorar la seva imatge respecte al conflicte sahrauí per evitar una nova imatge dels seus socis votant amb el PP en assumptes d'aquesta envergadura. Diverses fonts més avalen que el moviment respon a la necessitat d'una "cessió" als seus socis.

I hi ha qui diu que tots aquests avanços no es farien sense que Albares hagués informat prèviament al seu homòleg al Marroc. "El ministre es pensa que està afeblint al Front Polisario d'alguna manera", apunta una de les fonts consultades, que nega que la llei provoqui un efecte negatiu en les reivindicacions sahrauís. El PSOE precisament va al·legar l'any passat que atorgar la nacionalitat no podia dependre d'aquesta organització, que va qualificar de "privada" malgrat estar reconeguda per ONU com el legítim representant del poble sahrauí.

Fonts de Sumar apunten que la debilitat del grup socialista amb la successió d'"escàndols" a la pràctica està facilitant arribar a acords en diferents matèries que fins ara havien bloquejat. Aquestes mateixes fonts reivindiquen també el treball "minuciós" realitzat per "anar convencent un a un als qui calia convèncer".

La llei encara no està aprovada al 100% tot i que la majoria de fonts consultades els donen per fet, també entre les files del PSOE. Junts, clau en pràcticament totes les votacions, es va abstenir aquest dimarts i no s'esperen girs al respecte. El que sí pretén ara Sumar és que el govern mogui fitxa i alleugereixi la Comissió de Justícia el dia 14 de juliol perquè la votació de la llei pugui efectuar-se en el Ple el dia 23 i que s'aprovi abans del període estival.