Operació Felip VI a Ceuta: reafirmació de la sobirania espanyola o desafiament calculat a Mohamed VI?

Felip VI anirà a Ceuta i Melilla 73 dies després que es produís el pas fronterer dels dies 30 i 31 de juliol. La visita l'han "consensuat" la Zarzuela i la Moncloa, tal com confirmen fonts de la Casa Reial. No obstant això, es tracta d'una decisió que arriba tard, especialment tenint en compte que des de Presidència del Govern espanyol es traslladava a Público el 18 d'agost que l'Executiu veia "amb bons ulls" la visita del rei a Ceuta. Aquestes fonts oficials puntualitzaven també que, en qualsevol cas, la decisió final estava en mans del monarca. Dues preguntes són obligades. Per què el viatge arriba tan tard? I què busca Felip VI amb la seva visita gairebé dos mesos i mig després?

A la Zarzuela, com és habitual, regna la discreció i no ofereixen respostes més enllà de la comunicació amb què van donar la notícia de la visita, en què informaven precisament que el viatge havia estat consensuat amb el Govern espanyol. És, per tant, una incògnita per què no s'ha fet abans. El catedràtic en Comunicació Política i Opinió Pública Víctor Sampedro considera que aquesta demora comportarà que els "efectes polítics" sobre la crisi siguin "nuls", encara que el rei estaria buscant donar sensació de "capacitat executiva".

També defineix el viatge més aviat com un "gest polític" de"“consum intern" després d'haver "refusat un conflicte amb la monarquia alauita". Per Sampedro, "el rei ha exercit com a Cap de l'Estat" i rebutja qualsevol versió diferent que ha estat el mateix Felip VI el que ha endarrerit el viatge. "A algú li queda algun dubte que la monarquia a Espanya té una autonomia gairebé plena per establir la seva agenda?", es pregunta.

Fonts de la Moncloa destaquen a Público que, ja des de l'estiu, la Casa Reial va manifestar la seva voluntat de visitar les ciutats autònomes. "Nosaltres considerem en el seu moment que no hi havia cap problema i fins i tot el president del Govern espanyol ho va aclarir públicament", recorden. Les mateixes fonts destaquen que és cert que fa molts anys que els reis no viatgen perquè són conscients que són ciutats que el Marroc reclama. "Però, en aquesta situació, ens trobem en el moment en què clarament no cal deixar cap dubte ni espai a que es qüestioni l'espanyolitat de Ceuta i Melilla. Una visita institucional contribueix al fet que no es produeixi aquest qüestionament", afegeixen.

A l'entorn de Sánchez són conscients que el Marroc "és evident que discreparà" i no descarten que es produeixin declaracions crítiques al respecte. "Però és el que toca fer perquè és veritat que la situació que es va viure a l'estiu va ser molt excepcional", apunten. A la Moncloa reiteren que les relacions amb el Marroc són molt bones en aquests moments i no preveuen conseqüències diplomàtiques. Altres veus consultades per aquest mitjà coneixedores de la relació entre els dos països posen en el focus en què precisament aquesta visita ara és possible per la confiança mútua entre governs. Una cosa que a més només ha succeït de manera històrica amb el Partit Socialista a la Presidència del Govern espanyol, informa Miguel Muñoz.

Per tant, a la Moncloa entenen la visita com un moviment que reafirma la sobirania espanyola a les dues ciutats autònomes en un moment de particular tensió, tot i que el fet que el viatge s'hagi produït mesos després del pas fronterer ha permès rebaixar la tensió i, segons apunten, no esperen efectes més enllà de declaracions públiques pujades de to. Público ha preguntat als ministeris d'Exteriors, Defensa i Interior i cap dels tres trasllada que es contemplin reaccions més dràstiques per part de Rabat.

Entre les esquerres del Congrés la notícia de la visita del rei al Marroc ha estat rebuda sense pena ni glòria. Des de Sumar, per exemple, traslladen que "no estan preocupats per la visita del rei", sinó per "les constants denúncies d'agressions a oenagés i persones migrants per part de militars espanyols". Semblant, per posar un altre exemple, a Esquerra Republicana, per als quals "qualsevol visita del rei és més una simple visita simbòlica que una resposta efectiva als problemes de la ciutadania". En aquest cas concret creuen que el viatge "s'usarà políticament com una operació més de relat per part de la dreta espanyola per seguir desplaçant el que realment és urgent, que és la situació humanitària que viu la ciutat".

Molt diferent és l'alegria amb què ha rebut la informació el president ceutí, Juan Jesús Vivas, que ha qualificat el viatge del rei de "dia històric". "No crec que hi hagi cap autoritat a Espanya més compromesa amb el que ha passat a Ceuta", ha dit tot i la demora de la visita del monarca: "Serà rebut com es mereix, com el cap de l'Estat a qui volem i a qui som absolutament lleials".

Les reaccions del Marroc a l'anterior visita

En democràcia, la monarquia espanyola només ha visitat una vegada Ceuta. Ho van fer Joan Carles I i la —aleshores— reina Sofía el 2007. Les dates dels viatges mai són casuals. Ni ho va ser la del 2007 ni ho és la del 2026. El rei emèrit va viatjar a Melilla el 6 de novembre, en l'aniversari de la Marxa Verda que va organitzar el Marroc el 1975 per exigir la sortida d'Espanya del Sàhara Occidental, la qual cosa va ser qualificat com una provocació per part de les autoritats marroquines. En aquest cas, l'arribada de Felip VI i la reina Letícia a Ceuta tindrà lloc el 13 d'octubre, hores després de la celebració del Dia de la Hispanitat. El 14, els reis passaran el dia a Melilla.

El 2007, la reacció de Rabat va ser virulenta. Abans del desembarcament dels reis a la ciutat autònoma, el Marroc va expressar amb vehemència el seu rebuig. El primer ministre marroquí en exercici aleshores, Abbas el Fassi, va demanar a Joan Carles I que reconsiderés la visita i, davant el Parlament, va afirmar que "no estalviaria esforços" per "recuperar les dues ciutats". En els dies previs a l'arribada, es van organitzar manifestacions en contra a Tetuan i el Marruec va cridar a consultes al seu ambaixador a Madrid Omar Azziman. En el document amb què es va comunicar oficialment aquesta decisió diplomàtica, es qualificava Ceuta i Melilla com a "ciutats ocupades". Passats els anys, la reclamació per part del país veí segueix sent la mateixa i ha guanyat decibels en els últims mesos, tot i que des de la Moncloa insisteixen en les bones relacions entre tots dos Estats.

Quan el rei emèrit va trepitjar territori de Ceuta, en aquell llunyà 2007, Fassi va acusar Espanya d'haver traspassat "una línia vermella" pel que fa a la integritat territorial marroquina, cosa que, des de la perspectiva de Rabat, tornarà a fer Felip VI el 2026. Està per veure la reacció concreta de Mohamed VI, que no es va quedar callat fa vint anys. El màxim dirigent del país va qualificar el viatge de "pas contraproduent" que "colpeja els sentiments patriòtics (...) del poble marroquí". I va culminar amb una amenaça: "Davant d'aquest acte nostàlgic i d'una era ombrívola i superada, les autoritats espanyoles han d'assumir la seva responsabilitat pel que fa a les conseqüències que poden posar en perill el futur i l'evolució de les relacions entre els dos països".

Si s'ha de jutjar pel to de les diferents fonts governamentals amb què ha pogut parlar Público no sembla que la preocupació de l'Executiu sigui que la visita de Felip VI comporti una reacció molt més gran per part del Marroc. El professor Sampedro subratlla precisament que la Zarzuela ha deixat passar un temps prudencial per no exasperar Rabat. "El rei mesurarà molt el seu discurs", diu. Els desafiaments a Mohamed VI semblen haver-se calculat amb precisió per no aixecar més polseguera de les estrictament necessàries.