Moviment Sumar vol girar full amb la seva assemblea i demana un forat a la nova esquerra

Movimiento Sumar culmina aquest dissabte la seva assemblea i pretén consolidar-se així com un actor a tenir en compte en la nova configuració de l'esquerra alternativa de cara al proper cicle electoral. L'actual portaveu del Grup Plurinacional Sumar al Congrés dels Diputats, Verónica Martínez Barbero, i la secretària d'Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, seran elegides coordinadores de la formació, en només concórrer una llista per als llocs de direcció. Amb aquest conclave, el partit espera "girar full" i "tancar ferides" després de les múltiples crisis que ha viscut des de la seva fundació i "fer pinya" al voltant del nou projecte per al qual el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, té reservat també un paper de rellevància.

En la jornada congressual d'aquest dissabte, que se celebra a Madrid, el grup coordinador sortint rendirà comptes de la seva tasca durant aquests mesos, es debatrà i es votarà el document polític i organitzatiu presentat, es presentarà la candidatura al nou grup coordinador i es proclamarà i prendrà possessió d'aquesta nova direcció, un cop hagi estat ratificada. Només es presenta una llista, de manera que no hi haurà sorpreses. Diferent és que els debats puguin ser agres, ja que encara està molt recent la dimissió deu dies enrere de l'excoordinadora Lara Hernández, després d'un expedient intern per denúncies d'assetjament laboral que finalment va ser arxivat.

Les tensions internes segueixen presents en la formació. La majoria de la direcció del partit al País Valencià no participarà a l'assemblea. En un manifest, al qual ha tingut accés Público, acusen el partit de "complicitat" per ignorar una denúncia d'assetjament a la cocoordinadora valenciana, Carmen Padilla, qui va interposar una denúncia per assetjament contra Roberto Buitrago, també dirigent valencià, que forma part del grup aspirant a la direcció estatal en aquesta assemblea. Denuncien inacció per part del Comitè Antiassetjament. "Es bloqueja el suport intern a una companya i es limiten els drets polítics de la majoria de l'organització valenciana, s'impulsen paral·lelament esmenes a l'Assemblea Antiassatjament de l'11 de juliol dissenyades per validar la intervenció discrecional dels territoris", indica aquest document. "No podem legitimar amb la nostra presència un procés que considerem parcial, aliè i orientat a anul·lar políticament l'espai valencià", asseguren.

Amb aquest mal ambient tindrà lloc el conclave per al qual, segons fonts de Moviment Sumar, s'han produït debats previs "en més de 25 assemblees territorials i sectorials". "Estem molt contentes amb el moment de debat i discussió política en què es troba l'organització", asseguren. I anhelen que amb aquesta III Assemblea el partit "deixa de ser només una força de govern, per convertir-nos en una organització amb força en el conjunt del país". "Afrontarem un procés autonòmic i municipal que acabarà de consolidar l'organització i hem d'estar preparades", defensen.

Laborisme ecosocialista

"Enfilar l'últim any de legislatura, fent-se càrrec de les profundes transformacions polítiques de l'espai polític del qual formem part". Amb aquest ànim afronta Movimiento Sumar el conclave aquest cap de setmana, tal com reflecteixen en la seva ponència. I és que si "Sumar es concebia com el paraigua polític d'un conjunt de forces tant d'àmbit estatal com d'arrelament territorial", ara l'espai es troba en "una nova fase de definició d'una altra hipòtesi política, la de front ampli" amb altres forces polítiques amb les quals, esperen, "compondre juntes una eina amb capacitat per revalidar el Govern el 2027".

Després de llegir els resultats de l'últim cicle electoral autonòmic, a Movimiento Sumar conclouen: "Els projectes que han fet del territori la seva hipòtesi política han sabut traduir a les polítiques públiques a una dimensió rebel, fresca i popular. La defensa d'una unitat de les esquerres estatals no ha estat suficient". Per això, aquesta formació aspira a construir "a tot el país un projecte ecosocialista i laborista d'una esquerra que mira al segle XXI". "Una eina política plural, oberta, rebel i popular que reculli el millor d'aquest cicle polític i aquestes legislatures de govern i la converteixi en una força amb capacitat per dirigir el país amb un horitzó transformador", descriuen.

"Una proposta política per al segle XXI ha de tenir clar que cap projecte d'emancipació o transformació és possible si no fem front a la crisi ecològica". Movimiento Sumar assumeix, d'aquesta manera, els postulats verds com a prioritaris, de la mateixa manera que reivindiquen un laborisme "que tingui com a objectiu alliberar temps per a la vida, fomentar una democratització de l'economia en la qual treballadores i treballadors siguin copartícips del rumb econòmic del país, un laborisme modern que ofereixi respostes als desafiaments que planteja el paper de la tecnologia, que sigui capaç de posar eines com els algoritmes o la intel·ligència artificial al servei de les persones".

Feminismes, defensa dels drets LGTBIQ+, plurinacionalitat, dret a l'habitatge, memòria democràtica, cures... Movimiento Sumar beu de les reivindicacions habituals de les esquerres per completar el seu projecte polític. Organitzativament, la formació aposta per crear un Espai Jove on el jovent tingui un lloc per a "la presa de decisions i de representació". També es marca com a objectius la creació d'una fundació vinculada al partit amb l'objectiu d'"elaborar informes, fer treball de recerca i demoscòpia, elaborar discurs, realitzar activitats formatives i culturals", així com l'obertura d'ateneus populars, "una xarxa de locals culturals, oasis climàtics i espais de reunió que vagin creixent a poc a poc al territori i que serveixin de seus per a l'espai del front ampli".

Cap a una nova confluència

L'assemblea arriba en un moment de reconfiguració de l'esquerra alternativa i en un context polític poc favorable per a les esquerres. La demoscòpia dóna per fet, en general, un canvi de color al Govern a les pròximes eleccions generals del 2027 a favor de PP i Vox. D'altra banda, els escàndols de corrupció que envolten el PSOE impacten en un electorat progressista que no troba en l'esquerra alternativa un projecte ja construït al qual dipositar la seva confiança. Les eleccions autonòmiques a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia desenvolupades durant aquest curs polític han estat indicatives del canvi de les tendències polítiques en curs i també ha afavorit, en l'espectre de l'esquerra alternativa, a les forces territorials sobre les d'àmbit estatal.

Així, l'anunci de Yolanda Díaz el passat mes de febrer que no tornarà a concórrer a les generals, ha generat una primavera de moviments en el si d'aquest espai polític amb dues forces motores. D'una banda, des de finals de febrer IU, Más Madrid, Comuns i Movimiento Sumar treballen conjuntament en la iniciativa Un Paso al Frente que ja ha celebrat tres grans actes a Madrid, Sevilla i Barcelona. Les direccions d'aquests partits treballen conjuntament, desenvolupen una estratègia política i comunicativa comuna amb rodes de premsa coordinades totes les setmanes i amb l'objectiu de llançar una marca conjunta i una persona que lideri la candidatura i sigui candidata a la presidència del govern després de l'estiu, així com d'incloure en aquesta coalició al major nombre de partits possibles: CHA, Compromís, MÉS... Podem?

El ball de noms per liderar la candidatura de l'esquerra alternativa és constant. El ministre Pablo Bustinduy s'ha descartat públicament en diverses ocasions. Ernest Urtasun ha fet veure que no està entre les seves intencions, encara que en altres declaracions juga amb l'ambigüitat, i també s'estudia com una opció de liderar la confluència a Catalunya. Antonio Maíllo se centra en la política andalusa després d'haver liderat la candidatura Por Andalucía i mantenir el grup propi al Parlament de Sevilla. Mónica García ja és la candidata oficial de Más Madrid a les autonòmiques de l'any que ve. Ada Colau ha desestimat tornar a la primera línia política. Algunes veus parlen d'Unai Sordo, secretari general de CCOO, encara que en el seu entorn ho porten negant en els últims mesos.

Pel que fa a la marca, el debat se situava en si és positiu per al projecte canviar un nom ja conegut com Sumar o llançar-ne un de nou. Fonts de la coalició asseguren a Público que, precisament, l'última batalla interna en el si de Movimiento Sumar decanta la decisió cap a trobar una marca nova que representi a la nova candidatura. Una nova marca i una forma nova de fer les coses perquè se sentin còmodes, escoltades i representades, en el si del nou subjecte polític, totes les organitzacions, argumenten.

D'altra banda, la via Rufián no cristal·litza com un projecte aglutinador de les esquerres de tot l'Estat i el portaveu d'ERC al Congrés cada vegada se centra més a aconseguir una candidatura àmplia en l'àmbit català. Podem, per la seva banda, ja va triar Irene Montero com la seva candidata per a les generals l'any passat.

Una història accidentada

Aquest jove partit, no obstant això, porta a la seva esquena ja una història accidentada des del seu naixement al març de 2023 per donar suport a la candidatura de Yolanda Díaz en les generals d'aquest mateix any. Unes eleccions en les quals la coalició liderada per la gallega va aconseguir la força suficient per ser clau en la reedició de l'Executiu progressista i tancar les portes de la Moncloa a la dreta i ultradreta. "Tancar ferides", "creu i ratlla", "passar pàgina"... Aquestes són algunes de les expressions que fan servir algunes fonts de dins del partit per referir-se a un altre dels objectius d'aquest congrés. I és que les crisis internes de la formació s'han succeït fins fa tot just deu dies, quan l'exlíder de Movimiento Sumar i la seva cara més visible, Lara Hernández, dimitia donant un cop de porta. El motiu? Havia estat acusada internament d'assetjament laboral. La dimissió es va produir una vegada es va tancar l'expedient en el si de l'organització i les persones demandants no van ratificar les denúncies. Una d'aquestes acusacions, no obstant, segueix el seu curs a la Inspecció de Treball.

El d'Hernández és l'últim capítol crític, però abans n'hi va haver més al si d'aquesta formació política. Els mals resultats de la coalició Sumar a les eleccions europees de juny de 2024, quan la candidatura liderada per Estrella Galán només va obtenir tres representants a l'Europarlament, van propiciar la dimissió de Yolanda Díaz de la coordinació del partit pocs dies després. Llavors, un equip col·legiat format per la mateixa Hernández, Elizabeth Duval, Txema Guijarro i Rosa Martínez va assumir el lideratge. Duval, una de les cares més visibles de l'organització durant aquest període, també dimitia al març de 2025 excusant-se en "les limitacions de la política institucional i partidista". Darrere d'aquests motius, hi havia la seva mala relació política amb Hernández.

Al març de 2025, després de la celebració de la II Assemblea de Sumar, Hernández i Carlos Martín Urriza van assumir la coordinació del partit. No obstant això, aquest últim deixava el càrrec tan sols quatre mesos després al·legant motius de salut. Des de llavors, i fins a la seva dimissió, Hernández va exercir el lideratge en solitari, encara que en els últims mesos l'organització es va dividir entre els partidaris d'aquesta i els de Martínez Barbero, qui des de novembre de 2024 ocupava el càrrec de portaveu del Grupo Parlamentario Sumar al Congrés dels Diputats, després de substituir Íñigo Errejón després de l'escàndol d'acusacions d'índole sexual que li van fer dimitir i deixar la política fins avui.