El ‘Monopoly' que gaudeix la família reial: els palaus, residències i finques de titularitat pública al servei de la Corona

Al Monopoly guanya el jugador que porta a la fallida a la resta fent-se amb les seves propietats. I això converteix el joc en una font gairebé infinita de metàfores periodístiques ocurrents sobre com funciona el lliure mercat en el sector de la l'habitatge. Sobretot ara, quan es qüestiona que la riquesa d'uns pocs es construeixi sistemàticament sobre l'empobriment, i fins a la ruïna, dels altres. És clar que, a diferència del Monopoly, a la vida reial hi ha un jugador a qui els daus han reservat un rol singular, i res d'això l'afecta. No posseeix carrers, avingudes, hotels ni casetes verdes, però ell i els seus sí gaudeixen, igual que si fossin els seus amos, d'un privilegi immobiliari difícil d'igualar: palaus, palauets, residències d'estiu, finques de caça, edificis històrics... La metàfora del Monopoly no serveix amb ell. No almenys si es confon el tauler del joc amb un inventari jurídic.

Una de les particularitats de la monarquia espanyola és que els immobles dels quals disposa la família del rei no figuren al seu nom ni al de cap altre membre de la mateixa. La titularitat –la targeta de propietat del Monopoly, o sigui– és de l'Estat, a través de Patrimoni Nacional o d'altres administracions públiques centralitzades o autonòmiques. Les regles del joc, però, no impedeixen que això que en teoria pertany a tothom li sigui reservat: el té a la seva disposició per al seu habitatge habitual, per desenvolupar el seu treball institucional, per rebre les seves amistats i companys, o allotjar els seus per als seus desplaçaments, per als seus períodes d'oci i descans... La propietat, tal com s'entén en el joc de taula modern més venut de la història, i l'ocupació i destí d'aquests béns immobles, són conceptes que no convé barrejar.

L'exemple més evident és el palau de la Zarzuela, propietat de Patrimoni Nacional però reservat a l'ús i servei exclusiu de Felip VI i els seus com la seva residència particular. La família reial –el rei, Letícia Ortiz, Sofia de Grècia i Leonor i Sofia de Borbón – habiten en un complex de més de 3.000 metres quadrats construïts més altres 1.800 metres del Pavelló del Príncep, enclavats tots dos en una finca de més de mig milió de metres que compta amb boscos, jardins de diversos estils, hort i hivernacle, zones de servei... Només la piscina i la seva terrassa ocupen 180 metres quadrats, és a dir més del doble que la superfície mitjana dels habitatges nous de protecció oficial adquirits mitjançant hipoteca a Espanya en 2025, segons dades de l'últim Anuari d'Estadística Registral Immobiliària de Registradors d'Espanya.

A uns tres quilòmetres al sud-oest de La Zarzuela es troba el predi de la Quinta del Duque del Arco, un palauet barroc construït al segle XVIII que la legislació de Patrimoni Nacional inclou expressament en el seu llistat de Reials Llocs, utilitzat per a recepcions privades i que, en un edifici annex, alberga un col·legi per a nens amb necessitats educatives especials. A quatre quilòmetres al nord del palau on resideix el rei està el del Pardo, un altre dels grans espais associats històricament a la Corona i antiga residència oficial de Francisco Franco, antecessor de Joan Carles I i de Felip VI en la Prefectura de l'Estat. El rei sol usar-lo per allotjar els caps d'Estat estrangers de visita oficial, i encara que Patrimoni no desglossa la seva superfície, un pot fer-se una idea si es té en compte que només a la planta baixa hi ha unes 200 habitacions i que a més acull la Caseta del Príncep, d'altres 400 metres quadrats, així com altres edificacions vinculades al complex, envoltat també de boscos i jardins.

En ple centre de la capital d'Espanya hi ha el Palau d'Orient, de més de 135.000 metres quadrats, aquests sí visitables pel públic excepte quan el recinte acull recepcions, cerimònies oficials, dinars i sopars institucionals i altres actes de la Prefectura de l'Estat. Si el jugador segueix avançant caselles en el Monopoly reial -reial de rei, no de veritable-, la següent està a La Mareta, a l'illa canària de Lanzarote. Es tracta d'una idíl·lica habitatge amb piscina situada davant del mar que Joan Carles de Borbó Borbó va rebre el 1989 com a regal del Govern de Jordània i que després va passar a Patrimoni Nacional. La finca consta de 26.000 metres quadrats de terreny i el xalet principal té uns 350 metres habitables. Joan Carles, Sofia i els seus parents han usat amb freqüència La Mareta; de fet, l'àvia de Felip VI, María de las Mercedes, va morir allà el gener del 2000. Caps de Govern com José María Aznar i Pedro Sánchez l'han aprofitat també en les seves vacances. El 2015, el monarca va cedir el seu ús a aleshores Ministeri d'Energia, Transports i Turisme.

El rei prefereix estiuejar a Mallorca, al palau de Marivent, que pertany al Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Són més de 2.000 metres construïts en una parcel·la abocada al Mediterrani de més de 33.000 metres, que va ser cedida als anys 70 a la Diputació de Balears pels hereus del seu propietari amb la condició que es convertís en museu públic. Després de rebre-la, la Diputació va vulnerar l'acord de cessió i la va cedir a Joan Carles i a Sofia com a residència d'estiu. Aquest mateix any, el Govern ha destinat al voltant de mig milió d'euros a obres de millora i condicionament del recinte, d'ús exclusiu per als reis al seu interior, però amb exterior obert al públic els vuit mesos i mig de l'any que no coincideixen amb les seves vacances.

La Casa Reial no facilita informació sobre la despesa que suposa el seu manteniment ni el dels subministraments bàsics -alimentació, transport, llum, aigua, gas, aire condicionat i altres- destinats al benestar estival dels monarques. Tampoc sobre el que costa l'allotjament i manutenció del seu seguici de seguretat i servei. A Palma, la Corona també disposa del palau de l'Almudaina, que té caràcter de residència oficial –Marivent és residència particular– per a actes institucionals i recepcions diverses.

Els daus roden sobre les caselles del Monopoly regi. La següent parada és al Cuarto Alto del Reial Alcázar de Sevilla, residència oficial dels monarques quan estan de visita oficial a la ciutat i propietat de l'Ajuntament, en un règim d'ús i titularitat municipal similar al del palauet Albéniz de Barcelona, també a disposició de les obligacions institucionals i de les necessitats habitacionals de l'activitat reial.

Al costat d'aquests immobles, Patrimoni Nacional també disposa d'altres palaus com el d'Aranjuez, a Madrid; o els de La Granja i Riofrío, a Segòvia; o el complex del monestir de l'Escorial, a la Comunitat de Madrid, amb els seus palauets, casetes i casones; jardins, patis i parcs, edificis auxiliars i espais històrics... Dir a tot això "cases del rei" seria incorrecte perquè ni són seves ni Felip VI ha viscut mai allà, ni ho ha fet cap dels seus ancestres des de Ferran VII, el seu rebesavi. Però mostren que bona part del patrimoni històric que gestiona l'Estat està format per un ampli conjunt de reials estances passades i presents que la Casa Reial pot utilitzar a la seva discreció. La llei estableix que estan afectats a l'ús i servei de la Corona per a l'exercici de les funcions de representació que corresponen al rei, però també contempla la seva utilització cultural, científica, docent...

La peculiaritat del Monopoly borbònic és que el rei no necessita tirar els daus per caure en una casella determinada, ni preocupar-se perquè cap estigui al seu nom. Al contrari de la resta de jugadors, per a ell això no significa la ruïna. Pot triar al seu antull qualsevol d'elles, perquè, encara que no pugui vendre-les ni hipotecar-les, ni molt menys transmetre-les als seus hereus, tampoc necessita fer-ho. Elles i ells podran seguir utilitzant-les mentre duri el joc. Ni tan sols hauran de pagar a la banca, ni a la caixa de comunitat, perquè els daus segueixin rodant. No són els pressupostos de la Casa Reial, sinó els de Patrimoni Naciona, el Ministeri de la Presidència al qual aquest està adscrit; els de Defensa, Interior i Casa Reial de les comunitats autònomes, ajuntaments i diputacions, els que financen tot l'escaquer. El rei és l'únic jugador que cobra en passar per la casella de sortida i l'únic que no paga en les del sosteniment comú.

La Casa Reial té un pressupost de 8.430.000 d'euros per al 2026, però els recursos que consumeix de la resta d'administracions que sostenen la Monarquia superen els 105 milions, segons un recent estudi acadèmic. Només la despesa en nòmines del personal al seu servei directe -més de 2.000 militars, funcionaris i assessors- ascendeix a més de 80 milions a l'any, dels quals més de 50 milions corresponen a la seva guàrdia personal.

Mentrestant, el país al qual serveixen aquests pressupostos travessa una transformació immobiliària que ha derivat en una crisi socioeconòmica de conseqüències difícils d'avaluar. Un informe del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, elaborat en col·laboració amb l'Institut de Filosofia del Centre Superior d'Investigacions Científiques a partir de dades de l'Agència Tributària, va constatar a l'abril de 2026 que les llars espanyoles que viuen en un habitatge de la seva propietat han passat del 79% al 63,9% en tot just 14 anys. Les famílies que viuen de lloguer han augmentat de l'11,9% al 19%, i les rendes que paguen per aquests arrendaments consumeixen ja més del 44% dels ingressos mitjans. El nombre de llars sense propietat, si s'admet la paradoxa que descriu als jugadors i jugadores als quals el Monopoly de la realitat ja ha arruïnat la vida, havia crescut un 63% en aquest període.

L'altra cara d'aquesta evolució també apareix en les dades oficials: les llars que posseeixen dos o més immobles van augmentar un 54% en el període 2008-2025 i els propietaris d'habitatges destinats al lloguer van passar del 3,4% al 9,8% en el mateix termini. Entre els grans tenidors —els que tenen més de 10 immobles—, el nombre de propietats es va multiplicar per més de quatre i va passar de 138.000 a 626.000. Mentre una part de la població perd tota possibilitat d'accedir a un habitatge en propietat o en lloguer, una altra part concentra cada vegada més patrimoni immoble. És en aquest context on l'antic tauler del Monopoly recupera la seva capacitat metafòrica.

No cal atribuir al rei un patrimoni privat que no consta per entendre la dimensió del contrasentit. Felip VI va declarar el 2022 que no posseïa béns immobles i que el seu patrimoni personal, valorat llavors en una mica més de 2,5 milions d'euros, estava compost per actius financers, dipòsits i altres béns. No existeix, no obstant això, un registre públic complet que permeti afirmar amb el mateix grau de certesa quines propietats figuren a nom de cadascun dels restants membres de la família reial.

El 2021, Público va sol·licitar oficialment informació sobre els béns mobles i immobles dels membres de la Corona, però la Secretaria General de la Presidència del Govern, a la qual es va dirigir la petició apel·lant a la normativa sobre transparència, la va inadmetre. Aquest diari va remetre una pregunta similar al servei de Comunicació de la Zarzuela dijous passat a la nit, però no ha rebut resposta.

Als marges del tauler, la història immobiliària dels que van deixar de formar part de la família reial després de la coronació de Felip de Borbó ofereix una altra perspectiva interessant del joc. Joan Carles I resideix des del 2020 a Abu Dhabi, on ha passat de luxosos allotjaments hotelers vinculats a la família governant dels Emirats a una luxosa residència privada a l'illa de Nurai que, segons assegura en les seves memòries, li hauria cedit un amic acabalat. A Espanya manté una presència periòdica, especialment a Sanxenxo (Pontevedra), on també acostuma a allotjar-se en cases de les seves amistats sense que hagin transcendit les condicions patrimonials i de seguretat de les seves estades al municipi.

Les seves filles també han tingut la seva particular crònica immobiliària. Elena de Borbó resideix en un pis del barri madrileny de Niño Jesús, un habitatge que diverses informacions atribueixen a una donació del seu pare, i encara que diverses d'elles situen la superfície d'aquest habitatge en un arc d'entre 400 i més de 500 metres quadrats, no existeix una dada registral públicament verificable que permeti assegurar-ho. La seva germana Cristina va adquirir el 2004 per uns sis milions d'euros, al costat del seu aleshores marit, Iñaki Urdangarín, el palauet de Pedralbes, a Barcelona, que van vendre el 2015. El 2024 ella va comprar un altre pis en al mateix barri exclusiu en el qual hauria instal·lat la seva residència. Segons algunes informacions de premsa que citen fonts cadastrals, fa 305 metres quadrats.

El Monopoly del monarca i la seva família, en definitiva, es juga en més caselles de les que permet veure la nòmina oficial de la Casa del Rei. Hi ha propietats privades, béns de l'Administració estatal, immobles autonòmics, residències protocol·làries municipals, edificis històrics que s'obren al públic només part de l'any i es reserven en altres moments per a usos tant particulars com institucionals... Res és propietat de la família reial, cert, i de fet la majoria ni tan sols està pensada perquè hi visqui. Però tota aquesta xarxa immobiliària pública tan excepcionalment àmplia està sempre a disposició de la Prefectura de l'Estat.