La Moncloa veuria "amb bons ulls" una visita del rei a Ceuta però deixa la decisió en mans de Felip VI

La Moncloa no tindria "cap inconvenient" i veuria "amb bons ulls" una visita de Felip VI a Ceuta. En una conversa amb Público, fonts de la presidència del Govern espanyol subratllen, això sí, que "la Moncloa no dóna instruccions", en cap cas, sobre el que ha de fer o no el cap de l'Estat. Per això utilitzen aquesta fórmula per expressar la seva posició. En cas que Felip VI decidís visitar Ceuta, la Moncloa ho "veuria amb bons ulls". De totes maneres, fins al moment, segons les mateixes fonts, no s'ha produït "una comunicació oficial" per part de la Zarzuela que expressi aquesta intenció per part del monarca.

No obstant això, en els moments posteriors a l'encreuament massiu de la frontera de Ceuta del passat 30 de juliol, amb la ciutat autònoma submergida en la incertesa, es van produir una sèrie de converses entre els gabinets del Govern i de la Casa del Rei en què aquesta última sí que va posar sobre la taula la possibilitat que, en algun moment, Felip VI viatgés al territori, encara que no es va tractar d'una intenció comunicada formalment. Público ha preguntat al departament de premsa de la Casa del Rei si considera que, en aquest moment, cal que Felip VI acudeixi a Ceuta. No hi ha hagut resposta.

"Si la monarquia espanyola vol visitar Ceuta, té dret a fer-ho", expliquen les fonts governamentals consultades: "No ens hi oposem". És un posicionament important perquè el poder executiu té a Espanya la facultat de veto a les accions del rei. Així ho diu l'article 64,1 de la Constitució espanyola: "Els actes del Rei seran referendats pel president del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents". Pedro Sánchez, per cert, és el president del Govern que més vegades ha visitat Ceuta i Melilla.

Aclarida qualsevol incògnita en aquest sentit, fonts de l'Executiu desmenteixen categòricament que, com es va publicar en un mitjà de comunicació, Sánchez prohibís a Felip VI viatjar a Ceuta durant les hores posteriors a l'inici de la crisi. El que sí que expliquen aquestes fonts és que tots dos —el president i el monarca— van mantenir converses en aquests moments d'alta tensió. Tot això en un moment en què les relacions entre el Govern i la Casa del Rei experimenten les seves pròpies turbulències. Les protagonitza el ministre de Transports, Óscar Puente, que, en els últims dies ha acusat el rei de creuar "una línia vermella" en realitzar-se una "ofensiva" fotografia al costat de Javier Negre.

Fos com fos, i tornant a l'assumpte ceutí, si Felip VI decidís anar a la ciutat autònoma, aquesta seria només la segona vegada en tota la democràcia en què un monarca ho fa. Fins al moment, només Joan Carles I —al costat de la reina Sofia— s'havia decidit a creuar l'Estret. Abans, per cert, ja ho havia fet com a príncep. Però amb el vestit de rei, va passar el 2007. Tal com trasllueix de la premsa de l'època, la visita es va llegir com una demostració de múscul per part de l'Estat espanyol davant les reclamacions marroquines de la sobirania de tots dos territoris. La mateixa data que va triar la Casa del Rei per al viatge va ser polèmica. El rei emèrit va viatjar a Melilla el 6 de novembre, durant l'aniversari de la Marcha Verde que va organitzar el Marroc el 1975 per exigir la sortida d'Espanya del Sàhara Occidental.

I el viatge va escalar la tensió. Abans que es produís, el Marroc va expressar amb vehemència el seu rebuig que els monarques espanyols es fessin presents a Ceuta i Melilla, els únics dos territoris espanyols que encara no havien visitat. El primer ministre marroquí en exercici en aquella època, Abbas el Fassi, va demanar a Joan Carles I que reconsiderés la visita i, davant del Parlament, va afirmar que "no estalviaria esforços" per "recuperar les dues ciutats".

En els dies previs a l'arribada, es van organitzar manifestacions en contra a Tetuan i el Marroc va cridar a consultes al seu ambaixador a Madrid Omar Azziman. En el document amb el qual es va comunicar oficialment aquest gest diplomàtic, es qualificava Ceuta i Melilla com a "ciutats ocupades". És la mateixa terminologia que s'utilitza en l'actualitat.

Amb Joan Carles de Borbó ja sobre el terreny, en aquell llunyà 2007, El-Fassi va qualificar la seva presència de "provocació" i va acusar Espanya d'haver traspassat "una línia vermella" pel que fa a la integritat territorial marroquina. I Mohammad VI no es va quedar callat. El màxim dirigent del país va qualificar el viatge de "pas contraproduent" que "colpeja els sentiments patriòtics (...) del poble marroquí". I va culminar amb una mena d'amenaça: "Davant d'aquest acte nostàlgic i d'una era ombrívola i superada, les autoritats espanyoles han d'assumir la seva responsabilitat pel que fa a les conseqüències que poden posar en perill el futur i l'evolució de les relacions entre els dos països".

Una oportunitat per reafirmar la sobirania

A banda de Joan Carles I, també van visitar les ciutats autònomes Alfonso XII (només Ceuta) i Alfonso XIII (ambdues). Com es va demostrar el 2007, que un rei espanyol toqui de peus a terra té poc de protocol·lari i molt de geopolític. Per què Espanya ha evitat d'una forma tan evident no exasperar al règim marroquí amb la presència dels reis en dos territoris espanyols de ple dret? Alejandro López, director de Descifrando la guerra i autor de La guerra del Estrecho (Catarata, 2025), té clara la resposta: "Quan hi ha calma", resumeix, "no es vol agitar el vesper".

"Però ara", resol, "el vesper ja està agitat". Per a López, el fet que el Marroc hagi generat una certa mala premsa al seu voltant després de l'episodi del 30 de juliol pot obrir una finestra d'oportunitat perquè Espanya reafirmi la seva sobirania amb la visita de Felip VI sense que el país de Mohamed VI pugui respondre d'una forma massa contundent, més enllà d'un gairebé segur enduriment en el seu discurs. "Amb el Marroc", afegeix López, "Espanya pot adoptar una estratègia de rendició preventiva o una estratègia ofensiva". Sens dubte, per al politòleg un desembarcament del rei, en aquests moments, a Ceuta s'enquadraria en la segona d'aquestes opcions.

López recorda, en un altre ordre de coses, que Espanya té molt més "poder relatiu" que el Marroc, començant per la seva cartera de socis i acabant per "la carta de dissuasió militar". "La qüestió", conclou, "és que el Govern aposta per la cooperació, mentre que el Marroc gestualitza per utilitzar les cartes que té —encara que en tingui menys que Espanya— precisament per augmentar el seu poder relatiu". Els moviments migratoris serien una de les cartes marroquines, mentre que una visita reial a Ceuta i Melilla seria una de les espanyoles.