La Moncloa confia que el desnonament de Maricarmen acabi amb els vetos creuats que bloquejaven el decret d'habitatge

Des de fa ja alguna setmana el Govern de Pedro Sánchez buscava la manera de reprendre l'acció política després d'una evident paràlisi en l'agenda deguda a la crisi de Ceuta. Tot i ser conscients a la Moncloa que la "normalitat" no arribarà a la ciutat autònoma fins d'aquí a diverses setmanes, a l’Executiu van posar sobre la taula assumptes de rellevància com els seus plans sobre Intel·ligència Artificial (IA), la qualitat universitària o els primers contactes per negociar els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), entre d'altres. Tampoc es va deixar de banda a principis de setembre el tema de l'habitatge amb un acte sobre l'empresa pública Casa 47.

Sánchez va reprendre aquest dilluns la seva agenda internacional amb la visita als Estats Units per participar a l'Assemblea General de l'ONU i altres actes paral·lels. La confrontació amb Donald Trump i l'onada reaccionària, que va marcar el seu discurs dimecres, sempre ha estat ben rendibilitzada pel Govern espanyol. Però en aquesta ocasió els principals focus quant a la política nacional es refereix han tingut un altre nom propi: Maricarmen.

Dimecres centenars de persones es van desplaçar per intentar paralitzar el desnonament d'aquesta dona de 87 anys a Madrid. Per allà també hi van anar diputats de socis i aliats del Govern espanyol. Al Congrés, durant la sessió control, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, defensava que havien fet tot el possible per paralitzar aquest llançament. Es culpava, així ho va fer també Sánchez des de Nova York en la seva roda de premsa, als Governs madrilenys de José Luis Martínez Almeida i Isabel Díaz Ayuso.

I cosa que és més important, es responsabilitzava als grups polítics de la situació creada. Si no s'hagués tombat, per part de PP, Vox i Junts, el decret que es va portar al Congrés sobre desnonaments, Maricarmen seguiria a casa seva, deien. Una "tragèdia social", com la va definir el president del Govern, que es podria haver evitat. Es va cridar a la "responsabilitat".

Mentrestant, des de Sumar augmentaven la pressió. Ja ho havien fet realment abans del desnonament. El ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, va proclamar dilluns davant els mitjans que era urgent portar ja al Consell de Ministres el macrodecret sobre habitatge pendent des del mes de juliol. Defensava que quan arribés al Congrés s'haurien de retratar les altres forces.

L'ala socialista no estava en aquesta posició. De fet, dimarts la ministra portaveu, Elma Saiz, va respondre en roda de premsa en un altre context diferent encara al que estava per arribar. "És un decret ambiciós, transversal, i estem treballant intensament, en unes negociacions que encapçala la ministra d'Habitatge, perquè sigui una realitat", es va limitar a assenyalar.

Però tot va canviar després del desnonament de Maricarmen. El mateix dimecres a la tarda Público revelava que la maquinària ja estava en marxa. "És un punt d'inflexió per a tots, principalment ho és per als partits que el tenien bloquejat", assenyalaven fonts de la Moncloa en relació als vetos creuats entre Junts i Podem que ja es van visibilitzar al juliol. Des del Govern de Sánchez sostenen que el focus hauria d'estar també en el PP per les seves polítiques en aquest assumpte però assumeixen que no es pot comptar amb ells.

"Tenim la sensació que ara sí que arribem a un acord", vaticinen les fonts consultades. Durant les mateixes hores fins al partit de Carles Puigdemont ha mostrat la seva disponibilitat, cosa que no ha estat habitual durant els últims temps. Junts proposa desgravacions als lloguers, les adquisicions d'habitatge o els comptes d'estalvi, la suspensió de desnonaments si els pisos són propietat de fons d'inversió o la prohibició que els fons comprin més immobles. El tema fiscal és un dels punts de fricció i des de Podem ja van avisar aquest divendres que no es conformaran amb un "pegat".

Les negociacions s'estan produint de manera creuada des de dimecres, estan liderades per la mateixa ministra d’Habitatge i les fonts consultades vaticinen que s'allargaran fins dilluns mateix. "Sembla que serà tot un cap de setmana intens", assenyalaven divendres l'Executiu.

Al Govern espanyol apunten que de moment els partits segueixen estant en "posicions de màxims" però insisteixen que aquest punt d'inflexió de dimecres el que va fer va ser fer conscient a molta gent que sí o sí cal arribar a un acord. "El que hi ha és un canvi d'actitud. Tots ja volen arribar a un acord perquè al Consell de Ministres de dimarts surti un decret el millor possible per a tots i a partir d'aquí doncs el normal és que es doni suport a nivell parlamentari", argumenten en l'ala socialista.

El PSOE mai ha estat partidari de portar un decret per perdre, insisteixen en tot cas des de la Moncloa. Però s'estén la sensació, segons diferents fonts consultades, en què s'arribarà a un acord. "El context és diferent, la capacitat de pressió ara és molt més gran", reiteren. "Hi ha marge per a un acord amb voluntat política. Però hi ha d'haver voluntat", llisquen fonts de l'espai de Sumar per la seva banda.

A Sumar van posar sobre la taula l'expropiació de l'habitatge de Maricarmen a l'entitat Urbagestión. Una mesura que l'ala socialista rebutja, tal com va expressar divendres el ministre de Presidència Félix Bolaños. En paral·lel l'empresa va oferir aquest divendres a l'Ajuntament de Madrid que incorpori el pis a l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl (EMVS) perquè Maricarmen pugui tenir un lloguer assequible.

Decret sobre l'Iran, finançament autonòmic i PGE

La setmana que entra l'habitatge no serà l'únic focus. El Consell de Ministres aprovarà un nou reial decret llei sobre els efectes econòmics de la guerra a l'Iran. Algunes de les mesures en vigor decauen l'1 d'octubre i el vicepresident primer, Carlos Cuerpo, ha dut a terme una sèrie de rondes són els diferents sectors per recollir les seves propostes i preocupacions.

No es coneixen detalls encara del pla però Cuerpo va destacar dimecres passat que les mesures de suport econòmic han suposat fins a la data ja una despesa de més de 10.000 milions d'euros. La rebaixa fiscal als carburants o l'electricitat va estar vigent fins a l'1 de juliol. Aquestes mesures van ser substituïdes per descomptes directes que s'han reduït de manera progressiva.

El full de ruta del Govern en les pròximes setmanes seguirà amb l'aprovació en el Consell de Ministres del nou model de finançament autonòmic. Només Catalunya i les Illes Canàries ho van avalar en el Consell de Política Fiscal i Financera pel que el seu suport al Congrés sembla impossible. Però la intenció del ministre d’Hisenda, Arcadi Espanya, és portar-lo en les pròximes setmanes. Després arribaran, segons les fonts consultades, el projecte de PGE, amb un horitzó d'aprovació també complicat. Els contactes d’Hisenda amb els grups parlamentaris, en tot cas, ja s’han produït.

Mentrestant, al Govern espanyol confien que octubre serà un mes clau per a la resolució de la crisi a Ceuta. Tal com va afirmar aquesta setmana el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en una entrevista amb Público, el càlcul és que durant aquest mes estiguin ja en espais d'acollida totes les persones migrants que romanen a les platges o carrers de la ciutat autònoma. I la idea és que abans que acabi novembre estiguin tots els expedients resolts.