La Moncloa busca recuperar la iniciativa política encara que assumeix que la crisi de Ceuta durarà setmanes

"És complicat parlar d'una altra cosa ara mateix", reconeixia un diputat socialista aquest dijous als passadissos del Congrés. La crisi de Ceuta, de la qual ha passat ja més d'un mes, ha paralitzat pràcticament la totalitat de l'acció política visible del Govern de Pedro Sánchez. La ciutat autònoma és el principal assumpte de conversa per la gravetat de la situació. Però la compareixença del líder de l'Executiu a la Cambra Baixa pot significar un punt d'inflexió. Almenys aquesta és la intenció a la Moncloa.

La prioritat en aquests moments continua sent, ja ho era la setmana passada, la completa reubicació de les persones migrants que encara romanen als carrers de la ciutat de Ceuta. La falta d'acord del Govern espanyol amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, sobre quins espais habilitar ha retardat tot més de l'esperable. No va ser fins divendres passat quan es va accelerar el procés.

Però aquest és complex perquè cal condicionar dignament els espais per a aquestes persones. Fonts de la Moncloa assenyalen a Públic que es marquen un "horitzó" temporal de màxim 15 dies per tenir a totes les persones allotjades. En paral·lel a aquest condicionament es busquen solucions temporals. Una d'elles s'ha anunciat aquest divendres. Es tracta de l'enviament a Ceuta d'infraestructura pertanyent al seu equip START (Equip Tècnic Espanyol de Resposta Humanitària, per les seves sigles en anglès). L'objectiu, segons va informar el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, és "reforçar els treballs de filiació i atenció humanitària". Aquest espai pot servir també com a allotjament temporal i fonts governamentals destaquen que "si fes falta", es prioritzaria per a dones amb fills o filles.

Les estructures START, que van arribar aquest divendres a Ceuta i s'instal·laran en els pròxims dies, pertanyen a l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, dependent del Ministeri d'Exteriors. Inclouen 10 carpes de 42 metres quadrats i 40 carpes de 36 metres quadrats d'arc inflable, el que suposa més de 1.800 metres quadrats en total i una capacitat d'atenció de fins a 600 persones sobre el terreny.

L'objectiu del Govern amb solucions així és també agilitzar els tràmits per al retorn d'aquelles persones que no tinguin reconegut el dret a protecció internacional. En funció dels casos els expedients i la seva tramitació duren més setmanes o menys, segons recorden al Govern. A la Moncloa assumeixen que la crisi no s'acabarà de tancar completament fins d'aquí a diverses setmanes.

Més enllà de Ceuta

"A partir de la setmana que ve el Govern espanyol reprèn l'activitat d'acció política, de polítiques públiques, de propostes i de projectes més enllà de Ceuta", afirmen amb rotunditat fonts de la Moncloa consultades per aquest mitjà. "No perdrem de vista Ceuta, ni de bon tros. S'anirà veient sempre presència constant de ministres", afegeixen.

Sánchez, asseguren a la Moncloa, s'anirà implicant també en primera persona en les principals reunions de coordinació amb Ceuta, els Consells de Seguretat Nacional i els comitès de coordinació o situació. El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, continua al capdavant de l'operatiu del comandament únic i seguirà viatjant de manera constant a la ciutat autònoma.

A l'equip de Sánchez estan convençuts que la crisi humanitària, la seva prioritat, es resoldrà. I mentrestant apel·len a "no defallir" i "no deixar de treballar". Aquest mateix divendres ja es va veure un acte públic en agenda que no tenia a veure amb Ceuta. Va ser el primer en un mes. Sánchez va inaugurar la XXVI Assemblea del Consell de la Joventut d'Espanya en la qual també va participar la ministra Sira Rego, que està tenint també un paper protagonista durant tot el mes per les seves competències sobre menors migrants.

A més aquest divendres es va celebrar un Consell de Política Fiscal i Financera, ja agendat des de juliol, sobre el model de finançament autonòmic, una de les banderes polítiques del Govern aquests anys i que s'ha trobat amb el rebuig del PP i altres territoris governats per socialistes.

Aquest dilluns el líder socialista inaugura d'alguna manera, com sol ser habitual, el curs polític amb els seus. És a dir, davant els diputats i senadors del PSOE en una reunió interparlamentària que se celebra al Congrés. Allà pronunciarà un discurs en què, segons avancen fonts governamentals, seguirà una línia semblant a la mostrada dijous a l'hemicicle.

La soledat pel paper del Marroc

La setmana ha estat marcada especialment pel paper que el Marroc hagi pogut tenir en l'entrada massiva de persones. La filtració d'un informe policial va generar molt enrenou per assenyalar a agents marroquins encara que al Govern rebaixen el seu impacte. A més s'han revelat tensions amb la cúpula judicial en protestar el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional d'ocultar aquest informe. Els socialistes emmarquen tot aquest episodi com una nova maniobra "mediàtica-judicial" contra l'Executiu de Sánchez.

"No és que estiguem sols, és que som els responsables i els prudents, els que no ens podem permetre dir una altra cosa. Un gran poder comporta una gran responsabilitat", afirmen fonts properes a Sánchez sobre la relació bilateral amb el Marroc. Sánchez va deixar clar dijous que encara "no hi ha proves" sobre la participació del país veí en el que va passar els dies 30 i 31 de juliol. Mentrestant, a esquerra i a dreta les crítiques han estat incessants per aquesta qüestió.

"No ens podem permetre el luxe de fer política amb Ceuta. Nosaltres amb Ceuta hem de fer gestió. I hem de ser molt seriosos tant amb la crisi humanitària com amb la investigació sobre què va passar, com amb les conseqüències sobre aquesta investigació i la el que pugui implicar en relacions exteriors i en matèria de Defensa per a aquest país", argumenten.

Diuen a la Moncloa que estan especialment molestos amb l'actitud del PP perquè entenen que la del principal partit de l'oposició hauria de ser d'Estat. Una guerra amb el Marroc?", es preguntaven al quarter general del Govern després d'escoltar les intervencions parlamentàries. "No ens podem permetre frivolitzar perquè això tindria unes conseqüències que ningú vol", afegeixen.