Merz defensa el seu pla de retallades en sanitat, pensions i ocupació per mantenir el seu Govern en plena crisi del sistema polític alemany

"Un desastre". Amb aquestes paraules, el mateix canceller Friedrich Merz va haver de reconèixer la debacle del seu partit, la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU), en les eleccions regionals que aquest diumenge s'han celebrat a Alemanya.

A l'estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental, els conservadors ni tan sols han aconseguit representació al parlament regional, cosa que mai abans havia succeït en un estat federal alemany. I a la ciutat-estat de Berlin ha perdut la primera posició després de caure vuit punts percentuals respecte a les eleccions de 2023.

Malgrat això, Merz es nega a canviar de política i insisteix que no pensa abandonar el seu programa de reformes econòmiques i socials. "No podem ajornar les decisions. Cal fer reformes", insisteix. Segons el seu parer, "són l'antídot contra el verí autoritari que s'infiltra cada vegada més en la nostra societat".

El canceller no sembla haver pres en consideració la possibilitat que el resultat de les eleccions respongui precisament al rebuig que produeixen aquestes reformes. Són molts els alemanys que temen perdre drets socials i sobretot, empobrir-se.

Merz ha sortit molt debilitat de la contesa i necessita presentar-se com l'únic capaç de dur a terme les reformes promeses."És la seva estratègia de defensa: fer un pas endavant, o almenys intentar-ho", explica Carl Mühlbach, economista i director de FiscalFuture, una organització que advoquen per una política fiscal sostenible. En la seva opinió, "el problema és que les reformes no connecten amb la població perquè inclouen retallades que resulten doloroses per a determinats col·lectius".

El canceller alemany vol reformar el sistema de pensions augmentant gradualment l'edat de jubilació i al mateix temps introduir un component de capitalització basat en els mercats financers. També vol substituir l'actual Bürgergeld, prestació bàsica per a les persones aturades, introduint condicions més estrictes de recerca de feina, controls i sancions.

Però la reforma més controvertida és la del sistema sanitari. El Govern pretén contenir l'augment dels costos amb mesures que podrien encarir alguns medicaments, a més de limitar determinades prestacions de l'assegurança familiar. Unes propostes que han generat rebuig, ja que molts ciutadans temen que acabi traslladant una part del cost de l'atenció sanitària a les llars.

El resultat electoral suggereix que una part important de l'electorat no percep aquestes mesures com una solució, sinó com una font d'inseguretat. "Les reformes que proposa no ofereixen cap resposta als problemes estructurals de fons ni als problemes de demanda a curt termini que té l'economia alemanya", afirma Patrick Kaczmarczyk, economista de la Universitat de Mannheim. "Parlen de reformes, però es limiten a retallar", sentencia.

L'economia alemanya, la més gran d'Europa, travessa una etapa de forta debilitat. L'encariment de l'energia, després de la pèrdua del gas rus barat, ha colpejat la indústria. A aquesta pressió se suma la tensió amb la Xina que ja no és només un gran mercat per a les empreses alemanyes, sinó també un competidor. El resultat és un procés de desindustrialització que afecta alguns dels pilars del model alemany, com el de l'automoció o la maquinària.

A més, Merz també té enemics a casa. Va arribar al poder prometent posar fre al deute, però tot just una setmana després de les eleccions, va reformar el sistema per permetre que la despesa de Defensa es financés mitjançant deute sense límit, i va crear a més un fons d'inversió de 500.000 milions d'euros per a infraestructures. "Personalment, considero que aquestes mesures són necessàries, perquè treballo en l'àmbit de la política fiscal i conec les xifres", explica Mühlbach. "Però els membres i els votants del partit conservador es van sentir enormement decebuts".

L'increment de la despesa militar està a més afectant les prioritats pressupostàries del Govern de Merz i no es poden deslligar de les reformes que ha posat sobre la taula. "Si un examina els pressupostos, la despesa militar augmenta, els pagaments dels interessos també, mentre que s'estan aplicant retallades molt importants en la resta de les partides", explica Kaczmarczyk per explicar el descontentament. En la seva opinió, la inversió en defensa ha donat un cert impuls al sector industrial, però no portarà creixement a llarg termini.

A més, el canceller cristianodemòcrata arrossega seriosos problemes d'empatia i comunicació política. La seva malaptesa va quedar patent quan, en plena desacceleració econòmica i amb la desocupació en augment, va demanar als alemanys que treballessin més. "Amb la conciliació entre la vida laboral i personal i la setmana de quatre dies no podrem mantenir el nostre nivell de prosperitat. Per això hem de treballar més", va afirmar. El missatge va ser rebut com una falta de sensibilitat cap als que afronten l'atur.

No es pot descartar que el canceller Merz hagi de cedir el poder si els líders regionals del seu partit així l'hi exigeixen. És una cosa que es decidirà en els pròxims dies.

I també està per veure quina actitud adoptaran els seus socis de coalició al Govern federal, els socialdemòcrates. La seva candidata a l'estat de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Manuela Schwesig, ha aconseguit quedar en segona posició i podria arribar a governar. I durant la campanya electoral, no només va defensar el seu programa social a nivell regional, també es va oposar a la reforma de les pensions a nivell federal.

De moment, els socialdemòcrates es queden al govern, però ja han dit que és necessari adaptar les reformes tenint en compte el malestar social.