Macron converteix les protestes massives en l'enemic a batre i normalitza la repressió als carrers de França

El Govern de França ha anunciat que aquest dissabte només permetrà les manifestacions convocades per sindicats. Emmanuel Macron vol que els prefectes (delegats del Govern) prohibeixin les mobilitzacions impulsades pels Armilles Grogues, que, al costat dels estudiants, van treure als carrers entre 500.000 i 800.000 persones el passat dia 17 contra el seu Govern. Per evitar disturbis com els d'aquest dia, l'Executiu ha animat els comerciants a contractar seguretat privada per protegir els seus establiments i mobilitzarà l'Exèrcit per protegir edificis públics. Aquestes mesures excepcionals, juntament amb els tocs de queda, són la culminació d'una dècada de normalització de la violència policial i restriccions del dret de manifestació a França.

L'Executiu afirma que el seu objectiu és evitar disturbis com els que van tenir lloc el dia 17, però Sabrine Kharbach, portaveu del sindicat Unió Estudiantil, denuncia "una política de manteniment de l'ordre que busca fer por i impedir a la població que surti al carrer". La presidenta de la Lliga de Drets Humans (LDH), Nathalie Tehio, assenyala a Público la "gran violència" exercida per la Policia contra els estudiants des de l'inici del moviment al setembre. "Els bloquejos d'instituts són una forma de mobilització clàssica a França, molts s'han desenvolupat sense problemes, sense presència policial, però el Govern ha tractat als estudiants com a delinqüents". Un comissari va confessar al setmanari Le Canard enchaîné que havien rebut ordres de detenir estudiants en massa "amb la finalitat de terroritzar els alumnes i els seus pares, per parar les protestes com més aviat millor".

Prop de 8.000 joves han estat detinguts des de l'inici del moviment, més del 80% menors, abans de la jornada de mobilització del 17 d'octubre. A més, més de 200 manifestants han resultat ferits, dos d'ells fins i tot han perdut una mà com a conseqüència dels trets de bales de goma i granades de la Policia. Segons ha publicat Libération, un fotògraf va estar a punt de morir el citat dia 17 després que una magrana explosiva de la Policia li seccionés l'artèria femoral a la Plaça de la República de París, on els agents van llançar gasos lacrimògens sobre milers de manifestants pacífics i fins i tot sobre una orquestra. "Utilitzen bales de goma i granades ofensives que en altres països no s'usen, això és una cosa que no és normal, és un armament molt pesat, que provoca mutilacions", denuncia Tehio. Tant és així que la LDH ha sol·licitat a la ONU que enviï una missió d'observació a les manifestacions del dia 24.

La deriva violenta de la Policia francesa

L'ús desproporcionat de la força i les detencions massives en manifestacions són una constant a França des de fa una dècada. "El manteniment de l'ordre es torna més violent a partir de les protestes del 2016 contra la Llei del Treball –una reforma laboral impulsada pel president socialista François Hollande, inspirada en la de Mariano Rajoy del 2012–, argumenta Tehio, que explica les raons d'aquest canvi. Tot va començar amb la reducció de 3.000 places d'agents antiavalots durant el Govern del conservador Nicolas Sarkozy (2007-2012). "A l'haver-hi menys policies, van trucar a altres cossos com la Brigada Anti-criminalidad (BAC), que està per fer detencions, i per fer detencions cal violència. A partir de llavors van començar a reclamar aquest tipus d'armament", relata l'advocada.

La deriva violenta de la Policia va quedar patent durant el moviment de les armilles grogues entre 2018 i 2019: 1.500 manifestants i 1.800 policies van resultar ferits durant les mobilitzacions. Anne-Sophie Simpere, d'Amnistia Internacional, va denunciar en aquesta època que "el manteniment de l'ordre a França consisteix massa sovint a aplicar una repressió immediata i de gran amplitud fins al punt d'interrompre les llibertats fonamentals".

Racisme policial

Diverses veus han denunciat un component racista en les actuacions de la Policia francesa, també durant les mobilitzacions socials. El 2025, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar a França pels controls d'identitat discriminatoris."No hi ha cap dubte que hi ha controls racistes a la via pública", confirma Julie, una agent de la Policia de la regió de Marsella que parla amb Público de forma anònima, "ser racista està normalitzat a la Policia".

Per Tehio, aquest ha estat un element central de la repressió soferta per l'actual moviment estudiantil. "Com que la mobilització va començar en barris populars [on hi ha més població d'origen migrant], la van tractar com una revolta. Pensaven que anaven a tallar d'arrel la mobilització, però en estendre's a instituts més burgesos, es va formar més escàndol" per la violència policial. Nombrosos estudiants han denunciat insults racistes i homòfobs per part de la Policia. A les comissaries "el normal és votar a Agrupación Nacional, tenir aquestes idees", lamenta Julie, que denuncia la gran influència que té entre els agents el sindicat ultradretà Alliance.

La portaveu de l'Unió Estudiantil considera que els tocs de queda decretats pel Govern són una "pràctica colonial, utilitzada durant la guerra d'Algèria i les revoltes a les barriades després de l'assassinat el 2023 de Nahel", un adolescent d'ascendència magribina que va ser abatut per un policia en un control a Nanterre, prop de París. "Són pràctiques dignes d'un règim autoritari", afirma l'estudiant.

La prova del dia 24

La jornada de mobilitzacions del dia 24, convocada tant pels armilles grogues com pels sindicats d'estudiants i treballadors, tindrà lloc en un clima d'altíssima tensió. "No és normal desplegar a l'Exèrcit", denuncia la presidenta de la LDH, l'Exèrcit està per respondre a una amenaça exterior, significa que es considera als manifestants com a enemics". La prohibició de les manifestacions no convocades pels sindicats ha estat recorreguda davant la justícia per la LDH, que considera que és "totalment il·legal", i les xarxes socials estan plenes de crides a desobeir. En un manifest, més de cinquanta responsables del món associatiu, sindical, artístic i universitari criden a "mobilitzar-se per la democràcia i la justícia social, davant la deriva autoritària".

També circula per les xarxes socials un vídeo que compara el discurs de Macron després dels disturbis del dia 17 amb un altre de l'expresident conservador Jacques Chirac el 2005, durant la revolta que va incendiar els afores de les ciutats franceses després de la mort de dos adolescents a qui perseguia la Policia. Mentre Macron afirmava en to marcial que “els qui han intentat derrocar la República hauran de respondre”, sense dedicar ni un segon a les reivindicacions dels manifestants, Chirac reflexionava sobre les causes del malestar social, recordant que “el deure de la República és oferir les mateixes oportunitats a tothom”. Un reflex de com ha evolucionat l'actitud de les elits polítiques franceses davant els moviments de protesta que sacsegen periòdicament el país veí.