El macrojudici del cas Inipro posa sota la lupa l'entorn del PSC a Tarragona per presumpte corrupció

Tretze anys després que les primeres investigacions posessin el focus sobre una presumpta trama de contractació irregular a l'Ajuntament de Tarragona, el cas Inipro ha arribat finalment a judici aquest divendres amb les qüestions prèvies. El judici oral està previst que comenci el 2 d'octubre. La causa se centra en uns contractes de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) que, segons sosté la Fiscalia, haurien servit per desviar recursos públics cap a una empresa que hauria acabat posant treballadors al servei dels interessos electorals i polítics del PSC de la ciutat. 

En total, hi ha nou persones acusades. La Fiscalia sol·licita penes que arriben als cinc anys i deu mesos de presó per alguns dels principals processats. Entre els acusats hi ha l'exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros -que va ser alcalde de Tarragona durant 12 anys (2007-2019)—, les exregidores Begoña Floria i Victòria Pelegrín i qui va ser cap de gabinet de l'alcalde, Gustavo Cuadrado. També estan acusats Antonio Muñoz, que havia estat gerent de l'IMSST; la tècnica municipal Enriqueta Aznar; Alejandro Caballero, vinculat a Inipro, i els administradors de les altres dues empreses que van participar en el concurs, Enrique Miró i José Gallet.

El cas de corrupció va esclatar arran d'una denúncia de la CUP, que exerceix com a acusació particular, l'any 2013. Després d'aquella alerta, l'octubre del 2015, agents de la unitat de delictes econòmics de la Guàrdia Civil van entrar a l'Ajuntament de Tarragona per requisar els expedients de contractació de l'Institut Municipal de Serveis Socials durant els anys 2011 i 2012.

Les investigacions, però, es remunten al 2009 i tenen com a epicentre un contracte de l'IMSST amb Iniciatives i Programes SL, coneguda com Inipro. D'acord amb la Fiscalia, que manté la tesi que es va ordir una xarxa de clientelisme polític per desviar fons públics en benefici del PSC, el procediment de contractació no hauria estat una licitació ordinària, sinó que s'hauria preparat de manera que l'empresa que finalment va resultar adjudicatària tingués garantida la contractació.

El ministeri públic situa un dels primers indicis de la presumpta trama en un correu electrònic intercanviat entre Ricardo Campàs, aleshores gerent d'Inipro, ja mort, i Gustavo Cuadrado. Aquesta comunicació hauria desembocat en una reunió amb la participació d'Antonio Muñoz, gerent de l'IMSST. Segons la Fiscalia, la trobada tindria com a objectiu preparar les condicions necessàries per alterar el concurs i aconseguir que l'empresa rebés fons públics.

Durant els mesos següents, sempre segons l'escrit d'acusació, diversos correus haurien servit per concretar les característiques del concurs i fins i tot determinar quines persones acabarien sent contractades. La Fiscalia sosté que es va elaborar un informe destinat a justificar la necessitat del servei i donar una aparença de normalitat administrativa a una operació que ja estaria predeterminada.

El contracte es va plantejar per un import de 59.900 euros sense IVA, una quantitat que permetia recórrer al procediment negociat sense publicitat. Segons l'acusació pública, aquesta fórmula hauria estat escollida precisament perquè permetia controlar les empreses convidades i garantir el resultat del concurs. En la preparació hi haurien intervingut el gerent de l'IMSST, Antonio Muñoz, i la tècnica municipal Enriqueta Aznar.

Victòria Pelegrín, que aleshores era regidora de l'Ajuntament, hauria aprovat el plec de clàusules. La Fiscalia considera que ho va fer sabent que el procediment estava condicionat i que el concurs només aparentaria complir els requisits administratius. El contracte establia una durada màxima d'un any i descartava la possibilitat de pròrroga.

Tres empreses i un contracte per a Inipro

Una vegada aprovat el plec, l'IMSST va convidar tres empreses a participar en el procediment: Inipro, Itinere Serveis Educatius SL i Gallet Consultors i Associats SL. La Fiscalia considera que la selecció d'aquestes empreses formava part de la construcció d'una aparença de competència, ja que, segons l'escrit d'acusació, les altres dues companyies no tindrien un objecte social adequat al servei que es licitava.

A més, el ministeri públic destaca que les tres ofertes presentades haurien estat pràcticament iguals i que es van registrar gairebé simultàniament, concretament l'últim dia habilitat per presentar-les. Per a l'acusació, aquests elements reforçarien la hipòtesi que el concurs estava preparat perquè Inipro en sortís adjudicatària.

L'adjudicació va acabar en mans d'Inipro per 61.011,60 euros. El problema, segons la Fiscalia, és que la partida prevista per a un any es va consumir en només quatre mesos. Malgrat això, l'empresa hauria continuat prestant serveis per a l'IMSST sense que existís una nova cobertura administrativa.

La relació contractual es va prolongar durant períodes que anaven de setembre de 2010 fins al maig de 2011 i, posteriorment, de setembre de 2011 fins al desembre de 2012. És a dir, molt més enllà de l'any de durada establert inicialment. L'acusació sosté que alguns dels correus intervinguts mostren converses sobre la manera de simular una pròrroga quan el contracte ja havia expirat.

Més de 215.000 euros abonats durant dos anys

El cas no es limita, segons la Fiscalia, a la manera com es va adjudicar el primer contracte. L'acusació també posa el focus en els pagaments que l'IMSST hauria fet posteriorment a Inipro. Segons el ministeri públic, l'empresa va cobrar 110.815,81 euros durant el 2011 i 104.293,92 euros l'any següent, mitjançant diverses factures. Una part d'aquests pagaments haurien estat autoritzats per Josep Fèlix Ballesteros en la seva condició d'alcalde de Tarragona.

La Fiscalia acusa Ballesteros d'haver autoritzat alguns d'aquests abonaments sabent, presumptament, que no s'havia seguit el procediment administratiu corresponent. L'escrit també afirma que l'alcalde coneixia l'absència de determinats tràmits, així com advertiments d'irregularitats formulats per l'interventor i la responsable de comptabilitat dels serveis socials. Segons l'acusació, les resolucions haurien permès beneficiar Inipro a costa dels recursos públics sota una aparença formal de legalitat.

Abans d'entrar a la sala de vistes que s'ha ubicat a l'antiga presó de Tarragona, Ballesteros ha afirmat que confia que el judici del cas Inipro li permetrà "demostrar" la seva "honorabilitat". L'exbatlle s'ha mostrat "molt agraït a la moltíssima gent" que li ha donat suport. "He hagut d'apagar el mòbil i tot", ha explicat. "Quedarà clar què he fet i perquè ho he fet, confio totalment i plenament en la justícia, i estic absolutament tranquil", ha finalitzat.

Afavorir els interessos electorals del PSC

Un dels aspectes més rellevants de la causa és el presumpte ús polític que, segons la Fiscalia, s'hauria fet dels serveis contractats. L'empresa havia de desenvolupar tasques relacionades amb la població nouvinguda, però el ministeri públic sosté que determinats treballadors haurien acabat desenvolupant funcions vinculades al PSC i a la projecció pública de l'alcalde Ballesteros.

Aquesta és una de les principals hipòtesis que el judici haurà de contrastar amb les proves i els testimonis. Segons l'acusació, els treballadors contractats per Inipro haurien participat en tasques destinades a reforçar la imatge pública de l'alcalde i a afavorir els interessos electorals dels socialistes. La Fiscalia basa part d'aquesta tesi en els correus electrònics intervinguts durant la investigació.

Entre les persones investigades hi hauria membres d'un grup de persones que la Fiscalia identifica com a "ciberactivistes". Segons l'escrit, Begoña Floria i Gustavo Cuadrado haurien coordinat aquest grup, vinculat a una adreça de correu electrònic relacionada amb Ballesteros, i en el qual haurien participat diversos dels encausats a títol lucratiu, juntament amb desenes de persones més.

Les tasques atribuïdes a aquest grup inclourien la resposta de correus electrònics i la gestió de xarxes socials, però també actuacions relacionades amb el cens electoral i la participació de ciutadans estrangers residents a Espanya en les eleccions municipals de 2011. En els correus incorporats a la causa també apareixen peticions relacionades amb l'augment d'hores de dedicació d'alguns dels treballadors.

Viñuales i el canvi de posició de l'Ajuntament

Durant el mandat en què ERC va governar la ciutat, amb Pau Ricomà al capdavant, el consistori es va personar com a acusació particular en considerar que els fets investigats podien haver provocat un perjudici a les arques municipals. L'Ajuntament va arribar a presentar el seu propi escrit d'acusació.

La situació va canviar el 2023, amb l'arribada a l'alcaldia de Rubén Viñuales de la mà del PSC. Cal recordar que abans va anar al capdavant de les llistes de Ciutadans a Tarragona. Un cop va assumir el càrrec, el consistori va retirar-se de la causa. ERC va recórrer contra aquesta decisió i va demanar explicacions sobre els motius que havien portat el nou govern municipal a abandonar l'acusació.

La portaveu republicana Maria Roig ha reclamat que el procediment permeti aclarir tant els fets investigats com les responsabilitats que se'n puguin derivar. En paral·lel, la formació manté el dubte sobre si el recurs contra la retirada de l'Ajuntament es resoldrà abans que acabi el judici o un cop finalitzada la vista oral.

La CUP, de la denúncia a l'acusació popular

La CUP de Tarragona, que va posar la primera pedra per destapar la trama de corrupció, espera que el judici permeti "depurar responsabilitats". A través d'un comunicat, els anticapitalistes han qüestionat el canvi de posició de l’actual alcalde i denuncien que la tornada del PSC al poder l'any 2023 va comportar que Viñuales "negués la possibilitat a l’ens municipal de defensar-se d’un possible cas de malversació de fons públics".

"Nosaltres no hem canviat de versió ni de bàndol. Sempre hem estat al costat dels serveis públics i del dret de la ciutadania a saber què ha passat", ha defensat l'exregidora de la CUP Laia Estrada. En aquest sentit, Estrada ha apuntat que l'alcalde Viñuales va adoptar una "posició oposada" a l’actual quan era portaveu de Ciutadans a l'oposició, entre 2015 i 2019.