Lleó XIV trobarà a Espanya una Església encara amb poder però en retrocés des de la visita de Ratzinger el 2011

L'última vegada que un papa va estar a Espanya va ser a l'agost de 2011, fa 15 anys. Joseph Ratzinger, Benet XVI, va estar a Madrid en el seu tercer periple espanyol: abans havia estat a València (el 20069, després, a Santiago de Compostel·la i Barcelona (el 2010). El 6 de juny pròxim, Robert Prévost, Lleó XIV, es trobarà, en els seus números, una Església diferent de la de Ratzinger. Llavors, encara que ja havia iniciat un cert declivi, gaudia d'una fortalesa i d'una tremenda influència que avui encara exerceix, certament, però no amb la mateixa intensitat que fa tres lustres. És una Església encara poderosa, però en retrocés.

En aquest temps, altres confessions, singularment el culte evangèlic, han incrementat la seva presència. A més, en paral·lel, han sorgit noves espiritualitats híbrides, a la calor de la globalització, que també competeixen amb l'Església catòlica, almenys en el que afecta a la recerca d'equilibris en el camp emocional. A més, els qui es declaren ateus avui, segons les enquestes del CIS, són pràcticament els mateixos que els qui afirmen ser catòlics practicants, un 17% per un 18%.

En efecte, el paisatge religiós a Espanya està avui "fragmentat i en transició" i "està caracteritzat pel declivi de les formes religioses tradicionals i el sorgiment de creences difuses, espiritualitats heterodoxes i formes híbrides de pertinença", segons es pot llegir en l'últim baròmetre sobre religió i creences, elaborat per un equip d'experts universitaris i la Fundació Pluralisme i Convivència. El que segueix són algunes de les dades fonamentals que revelen aquest retrocés del catolicisme a Espanya i l'avanç del que s'ha anomenat procés secularitzador.

Els temples i les creences

A Espanya hi havia 31.350 temples operatius al setembre de 2025, l'última xifra disponible, dels quals 22.922 eren catòlics i la resta, 8.428, d'altres confessions, segons les dades de l'observatori del pluralisme religiós a Espanya. És a dir, aproximadament un de cada quatre (el 73%) pertany a una fe diferent. D'aquests, els evangèlics gestionen 4.763 llocs de culte i els musulmans 1.983. Després, a distància vénen els Testimonis de Jehovà, amb 572 seus.

Fa 15 anys, els comptes eren diferents: les dades revelen un avanç no només espiritual, sinó també físic, d'altres confessions, i un estancament dels centres de culte catòlics, bé i completament assentats ja al territori. Llavors el 82% dels llocs de culte eren catòlics, segons l'Observatori. Els temples catòlics eren 23.074, una xifra superior a la d'avui, però molt similar, mentre que els evangèlics tenien 2.944, els musulmans, 988, i els testimonis de Jehovà, 706. En total, eren 5.002 temples d'altres religions, el 17,8% del total.

Les enquestes del CIS permeten també conèixer, més enllà dels temples, l'evolució de les creences religioses a l'Estat. El 2011, el 17,3% dels espanyols afirmava ser catòlic practicant, una xifra que s'ha mantingut estable: avui és el 18%. Al mateix temps el percentatge dels que es defineixen com a ateus és una xifra similar: el 17%. No obstant això, si el 2011 el nombre de persones que es declaraven catòliques no practicants era del 57,2%, aquesta xifra ha caigut en aquests anys fins al 36,3%. Per tant, fa tres lustres, quan va venir Ratzinger, el 74,5% de la població es declarava catòlica i ara aquest percentatge és del 54,35% ."A pesar que el 54% de la població espanyola s'identifica amb alguna religió, solament el 17% manté una pràctica religiosa regula, el 16% participa de forma estable en comunitats de fe i el 31% declara que la religió dóna molt o bastant sentit a la seva vida", assenyala el baròmetre de religió i creences.

Els experts que firmen el baròmetre expressen a més a més: "La pertinença catòlica se sosté més com a identitat cultural que com a espai normatiu o de pertinença activa: el 28% dels que s'identifiquen com a catòlics són practicants actius, i el 44% d'aquest mateix col·lectiu no es consideren persones espirituals ni interessades en el que és sagrat". Lleó XIV visita tres comunitats autònomes en aquesta ocasió: Madrid, Catalunya i Illes Canàries. A Catalunya, el percentatge de persones que es declaren catòliques és el menor de l'Estat, segons el baròmetre: tot just un 31%, un altre 15% declara professar una altra fe, mentre que un 51% afirma ser o bé agnòstic o ateu o no religiós.

A més dels ateus, en efecte, han crescut en aquests anys a l'Estat, també els qui es declaren agnòstics, el 13%, i no creients, l'11,1%. "La no identificació —recull el baròmetre sobre religió i creences— amb una confessió religiosa no implica necessàriament l'absència de creences i pràctiques espirituals: un 20% dels qui declaren no tenir creences religioses s'autodefineix com una persona espiritual sense pertànyer a cap confessió religiosa. Un 35% d'aquest mateix col·lectiu afirma que pot existir algun tipus de realitat espiritual o força vital o creu en el poder de la naturalesa i la mare terra. Entre les persones agnòstiques la creença en el poder de la naturalesa i la mare terra ascendeix al 56%".

Només un 3% afirma professar una altra fe religiosa, diferent de la catòlica, segons el CIS. El baròmetre de l'Observatori de la Pluralitat Religiosa eleva aquesta xifra al 8% i analitza el següent: "S'observen diferències notables entre el col·lectiu catòlic i el de les minories religioses: el percentatge de persones practicants entre les confessions diferents a la catòlica és significativament superior (45% per 28%)". Després, afegeix: "La dada de participació en esglésies, comunitats o congregacions religioses és, no obstant, molt similar entre catòlics i les altres confessions religioses: tres de cada 10 persones que es declaren pertanyents a alguna religió, amb independència de quina sigui aquesta, participen en una comunitat religiosa".

La diferència entre les xifres de creients d'altres religions (entre el 3% del CIS i el 8% del baròmetre) i la de temples (el 27%), superior en termes relatius, té a veure amb la mida dels llocs de culte i també amb les estratègies d'implantació de les diferents confessions. "És evident que s'està incrementant el nombre de creients d'altres religions, fonamentalment per la major immigració, però la construcció de temples requereix un temps i unes comunitats. S'estan incrementant bastant els evangèlics. Els temples d'aquesta religió són majoritàriament locals o edificis no excessivament grans, per intentar cobrir barris", analitza José Antonio Naz, president d'Europa Laica, en conversa amb Público.

El professor de Sociologia Rafael Ruiz, hi aprofundeix: "Hi ha sobretot [la qüestió] a les esglésies evangèliques. Són habitualment petites en grandària, i hi ha moltíssimes denominacions diferents. Això pot fer que en un mateix carrer hi hagi dues o tres esglésies evangèliques diferents mentre que la parròquia sol tenir un espai més ampli. El que està desproporcionat és el nombre de temples protestants-evangèlics".

Batejos, comunions i casaments

Els sagraments, batejos, comunions, confirmacions, noces i exèquies també han descendit en aquests anys. El 2011, la xifra de batejos va ser de 292.143 mentre que, segons l'última memòria de la Conferència Episcopal disponible, la de 2024, van ser 146.370, gairebé la meitat. Les comunions es van elevar a 250.916 fa 15 anys i en 2024 van caure fins a les 154.677, al que cal sumar 13.323 més, dels qui la fa més tard, no de nens. Els casaments també s'han reduït i han passat de 67.313 a 31.462. Les confirmacions en la fe, però, estan en un nivell similar: 109.275 i 103.535.

De cara al futur, com que la condició de catòlic —analitza un treball de l'any 2025 del centre d'estudis catòlic CEU-CEFAS, titulat Demografia de l'Església Catòlica, a les portes del seu tercer mil·lenni— comença pel baptisme, "és molt rellevant el percentatge de nounats que són batejats". Després, recullen: "És igualment indicatiu comparar el nombre de primeres comunions amb el nombre de nens de nou anys. En tots dos casos, les proporcions serien inferiors al 50%, i clarament a la baixa en els últims anys, i molt més comparades amb les que hi havia fins fa 40 o 50 anys a Espanya", afegeix l'estudi.

La mateixa estructura de l'Església, les vocacions, també s'ha reduït en paral·lel a aquest procés general de secularització —i d'aparició de noves espiritualitats— de la societat espanyola. Així, avui hi ha 4.627 sacerdots menys que l'any 2011: de 19.621 a 14.994, segons les dades que exposa la Conferència Episcopal a les seves memòries.

A què obeeix aquest descens? L'anàlisi que fan a la Conferència Episcopal, segons han indicat a Público, es basa en quatre factors. D'una banda, "hi ha un factor demogràfic que influeix de forma determinant". "A Espanya hi ha zones molt afectades per la despoblació i l'envelliment; i en termes generals, hi ha més persones grans que nens i joves", asseguren. En l'anàlisi de la Conferència Episcopal s'afegeix també com a factors que contribueixen a explicar la caiguda "la dificultat per prendre decisions definitives" i "la poca participació dels laics en la vida pública, que desplaça el cristianisme a l'àmbit del privat i delega la promoció de les vocacions d'especial consagració". D'altra banda, els bisbes consideren que un altre factor que influeix és "el secularisme creixent". "Cada vegada hi ha més persones (especialment joves) i més famílies indiferents al fenomen religiós".

Un dels eixos estratègics d'actuació de l'Església a Espanya i un de les que contribueix a mantenir la seva considerable influència social és el seu paper en l'educació. Gairebé un milió i mig d'alumnes (1.482.503, segons les memòries de la Conferència Episcopal) estudien en centres catòlics (majoritàriament concertats amb l'Estat, és a dir, finançats amb diners públics), una xifra lleugerament superior a la de fa quinze anys. "Dos de cada 10 estudiants estan matriculats en centres educatius confessionals", segons la Fundació Ferrer i Guàrdia. A més, encara que ha descendit en gairebé mig milió, encara freguen els tres milions els qui assisteixen avui a classes de religió catòlica, àdhuc a l'escola pública, amb un contingut manifestament confessional i amb professors triats per la jerarquia catòlica. L'educació és una de les àrees on la religió té una major presència", considera la Fundaciò Fundaciò Ferrer i Guàrdia, que analitza any rere any en el seu informe Laïcitat en xifres la influència del catolicisme.

El sistema, encara que part de la doctrina jurídica ho discuteix, està segellat en els acords d'Estat amb la Santa Seu de 1979. Van ser quatre els pactes, un d'ells sobre ensenyament i qüestions culturals. A la llum del principi de llibertat religiosa, l'acció educativa respectarà el dret fonamental dels pares sobre l'educació moral i religiosa dels seus fills en l'àmbit escolar. En tot cas, l'educació que s'imparteixi en els centres docents públics ha de ser respectuosa amb els valors de l'ètica cristiana”.

En resum, l'Església Catòlica està en retrocés i competeix amb altres confessions i amb el sorgiment de noves espiritualitats, però gaudeix d'una immensa influència encara a l'Estat espanyol, entre altres raons, pel seu poder en l'educació. Així ho recull el sociòleg Fernando Vidal, en el seu estudi Iglesia Católica en España, siglo XXI: ciclos, dimensiones y estructuras: “L'Església catòlica espanyola està iniciant canvi cultural profund en un nou cicle impulsat des de Roma que procura una nova relació sinodal a l'interior de l'Església, i el foment de la cultura de la trobada en la relació amb les institucions modernes. Pel que fa a les dimensions, la comunitat catòlica [estava] formada el 2024 pel 55% dels espanyols (en 55 anys, des del 1970, ha perdut 40 punts percentuals). El 15% dels espanyols són catòlics practicants i el 28% d'espanyols són catòlics que mai o gairebé mai participen en eucaristies. En total, 26,28 milions de persones a Espanya. 

Respecte a l'estructura, trobem una tendència a l'enfortiment de quasi totes les seues institucions parroquials, socials, educatives i culturals, amb tal quantitat de centres i activitat, que constitueix una singularitat en la societat civil per la seua grandària, capil·laritat i incidència. El futur de les religions és incert ja que depèn en gran part de com desenvolupen el carisma, però, tot i la reducció dels seus membres, segueix sent no només la major realitat de la societat civil espanyola, sinó que previsiblement ho seguirà sent al llarg de tot el segle XXI ".