Joan Carles I: sis anys al refugi fiscal d'Abu Dhabi i cap explicació sobre la seva fortuna opaca a l'estranger

Han passat 12 anys, un mes i 15 dies des que el rei Joan Carles deixés en mans del seu fill i successor, Felip VI, la corona després de gairebé quatre dècades al tron. I la meitat d'aquest temps, sis anys, des que va fugir per refugiar-se primer entre les parets del luxós Emirates Palace d'Abu Dhabi i després en una vil·la exclusiva situada a l'illa de Nurai, sempre sota la protecció de la família reial dels Emirats. Un gest que poc tenia de voluntari: dues investigacions de caràcter penal paral·leles, a Suïssa i Espanya, l'assenyalaven llavors per irregularitats contra la Hisenda Pública i per possibles delictes de corrupció en els negocis, suborn i blanqueig de capitals.

El matí del 3 d'agost de 2020, l'emèrit pujava a un jet privat a l'aeroport de Vigo per abandonar sòl espanyol. Una fugida que, no obstant, no va arribar als dos anys. La primavera del 2022, Joan Carles aterrava al mateix aeròdrom per gaudir d'uns dies a Sanxenxo amb els seus amics de regates (i fer, de passada, una visita a la Zarzuela). Una imatge que, des de llavors, s'ha repetit en innombrables ocasions.

En tot aquest temps, l'emèrit no ha trobat l'oportunitat de donar explicacions. Ni tan sols a les pàgines del seu llibre de memòries, Reconciliación, publicat el novembre passat a França i el desembre a Espanya. Comptes sense declarar a l'estranger, fundacions i societats interposades per canalitzar patrimoni i despeses, cobrament de comissions milionàries, ús de testaferros per gestionar la seva fortuna, afers de la seva vida privada pagats amb diners públics... Moltes eren i són les ombres que, al llarg dels anys, han dinamitat la seva antiga imatge de rei trempat i a les quals el protagonista ha respost sempre amb el silenci. A les pàgines de les seves famoses (i polèmiques) memòries, es va limitar a presentar-se com a víctima de "males companyies" i d'haver rebut regals que, "per a alguns", podrien arribar a semblar "inapropiats".

La primera peça del puzle: els àudios de Corinna

Per entendre aquesta història cal remuntar-se a l'11 de juliol de 2018. Aquell dimecres d'estiu sortien a la llum unes converses inèdites entre l'excomissari José Manuel Villarejo i l'empresària alemanya (i antiga amant de l'emèrit) Corinna Larsen corresponents a una reunió a Londres el 2015 en què va participar també l'expresident de Telefónica Juan Villalonga. En aquests àudios, publicats per El Español i OkDiario, Larsen acusava l'exmonarca d'utilitzar-la com a testaferro per blanquejar diners i propietats i vinculava els diners rebuts des de l'Aràbia Saudita amb una suposada comissió per l'adjudicació de les obres de l'AVE a la OkDiario, una relació que mai va poder acreditar-se judicialment. Van ser precisament aquestes revelacions les que van empènyer el fiscal suís Yves Bertossa, ja al mes d'agost, a obrir diligències judicials per un presumpte blanqueig de capitals. Era la primera causa en la qual, si bé no com investigat, apareixia assenyalat, amb nom i cognoms, l'ex cap de l'Estat.

El 3 de març del 2020, el diari suís La Tribune de Genève revelava que el fiscal de Ginebra investigava una transferència de 100 milions de dòlars rebuda per Joan Carles I el 2008 en un compte de la fundación Lucum i que, el 2012, el llavors rei va donar 64,8 milions d'euros a Corinna Larsen. El 15 de març i després d'aquestes revelacions, la Casa del Rei anunciava que Felip VI renunciava a qualsevol herència personal del seu pare i li retirava l'assignació oficial. Al juliol, El País publica la declaració de Corinna davant la Fiscalia suïssa, en la qual afirmava que aquests 65 milions van ser un regal "per gratitud i amor", no per ocultar diners.

La taca sobre la Corona començava a estendre's. El 8 de juny de 2020, la Fiscalia del Tribunal Suprem va obrir la seva pròpia investigació sobre el presumpte cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació de l'AVE a la Meca a un consorci d'empreses espanyoles el 2011. La Fiscalia havia d'establir si existien delictes perseguibles després de l'abdicació, ja que els fets ocorreguts mentre era cap d'Estat –fins al 19 de juny de 2014– estaven coberts per la inviolabilitat constitucional. Tot just dos mesos després —amb una primera comunicació judicial al seu advocat pel mig—, Joan Carles posava terra pel mig rumb a terres dels Emirats. Un viatge només d'anada que la Casa Reial va confirmar ja entrat el mes d'agost.

A principis de novembre, el setge judicial sobre Joan Carles seguia estrenyent-se. Una segona investigació del Tribunal Suprem posava la lupa sobre els transvasaments de diners del multimilionari mexicà Allen Jesús Sanginés-Krause, entre els anys 2017 i 2018, a unes targetes black de les quals s'haurien beneficiat tant Joan Carles com el seu entorn familiar proper. En aquestes diligències judicials es van incloure, a més, els pagaments milionaris, en la forma de viatges i vols, que l'emèrit va rebre de la Fundació Zagatka entre 2014 i 2018. L'entitat, constituïda a Liechtenstein, estava a nom d'Álvaro de Orleans-Borbó, cosí llunyà de Joan Carles. L'emèrit no va declarar els diners obtinguts de cap d'aquestes dues potes de la investigació: ni les targetes ni els vols. Uns pagaments que es van produir, a més, quan ja no regentava la prefectura de l'Estat. És a dir, sense la capa d'inviolabilitat que envolta, a la Constitució, la figura del rei.

El salvavides de les regularitzacions fiscals

L'hivern de 2020 tornava a portar notícies de Joan Carles. L'emèrit feia un primer pas per netejar el seu nom, després d'un nou contacte de la Fiscalia amb el seu advocat. Ho feia amb una transferència a Hisenda, per regularitzar la seva situació, de 678.393,72 euros. Però ni així aconseguia esquivar les escaletes dels telediaris. A mitjans de desembre, noves acusacions de Corinna tornaven a posar-lo al centre de l'huracà. En aquest cas, per una demanda civil que l'empresària va presentar al Regne Unit contra l'exmonarca per assetjament, vigilància il·legal i difamació, segons Larsen, per obligar-la a tornar els 65 milions.

No només això: tan sols un dia després, el 17 de desembre, la Fiscalia del Suprem obria una tercera investigació al voltant d'un trust amb 10 milions d'euros a l'illa de Jersey (un paradís fiscal) que el SEPBLAC —l'organisme espanyol contra el blanqueig— sospitava que podia pertànyer a l'emèrit, cosa que posteriorment no va poder confirmar-se.

Els dits apuntant Joan Carles per responsabilitats penals o fiscals ja eren cinc: la investigació a Suïssa –l'origen dels 100 milions de dòlars ingressats a la Fundació Lucum des de l'Aràbia Saudita i la posterior donació de 64,8 milions d'euros a Corinna Larsen–, les tres línies d'investigació del Tribunal Suprem a Espanya –les presumptes comissions de AVE a la Meca, l'ús de targetes opaques i una presumpta fortuna oculta a Jersey– i la demanda civil de Corinna als tribunals britànics.

Dos mesos després, al febrer de 2021, arribava el segon salvavides. Per mitjà d'una nova regularització fiscal de gairebé cinc milions d'euros (4.395.901,96), l'emèrit tornava a passar comptes amb Hisenda. Ho feia, segons va defensar ja llavors el seu advocat (i va acabar recolzant la mateixa Agència Tributària), de forma "íntegra i espontània". Dos arguments que condicionarien, en els mesos següents, l'arxiu de totes les diligències judicials que penjaven sobre el seu cap. El primer respir l'hi va donar la Fiscalia suïssa el desembre del 2021. Davant la falta de proves concloents, Bertossa procedia a posar punt final a les indagacions al voltant de la suposada adjudicació fraudulenta de les obres de l'AVE a la Meca. Un arxiu que sí que va tenir conseqüències per al banc Mirabaud –administrador del compte en què es va fer l'ingrés dels famosos 100 milions, dels quals 64,8 milions d'euros van ser transferits després a un compte de Corinna– per no avisar de moviments sospitosos: 50.000 francs suïssos i les costes del procediment.

Espanya va venir al darrere. Tres mesos després, el 2 de març de 2022, la Fiscalia del Suprem prenia el testimoni a la justícia suïssa i anunciava el tancament de totes les diligències judicials sobre els comptes, pagaments i negocis de l'emèrit a l'estranger. Carpetada. Els motius aportats pel Ministeri Públic van ser, fonamentalment, tres: la prescripció de part dels presumptes delictes, la inviolabilitat de l'emèrit durant els seus anys en el tron (fins a juny de 2014) i les dues regularitzacions fiscals que, per a la Fiscalia, posaven el marcador a zero amb Hisenda. La resta d'indicis, raonava, no eren suficients per motivar l'obertura d'una investigació penal. Porta oberta al retorn a Espanya de Joan Carles.

La reacció de l'exmonarca no es va fer esperar. En una carta publicada per la Casa Reial cinc dies després de la resolució del Suprem, Joan Carles revelava la seva intenció de quedar-se a viure a Abu Dhabi. Amb un matís: lliure ja de tota màcula, l'emèrit començaria a visitar "amb freqüència" Espanya. I així ho va fer. El 19 de maig de 2022, 654 dies després del seu autoexili, Joan Carles tornava a passejar-se, sota l'atònita i dividida mirada de l'opinió pública, per un paisatge conegut: el port esportiu de Sanxenxo. Allotjat a casa del seu incondicional aliat i president del Reial Club Nàutic, Pedro Campos, l'emèrit va poder gaudir, com si mai se n'hagués anat, d'uns dies amb amics entre carreres de regates i passejades a bord del seu veler, Bribón. Amb paradeta i tot a la Zarzuela per reunir-se, per primera vegada des de la seva marxa, amb el seu fill, abans de tornar el dilluns 23 de maig a terres dels Emirats.

La nova normalitat de Joan Carles

Des de llavors, el que va ser rei ha tornat a Espanya amb relativa freqüència. Gairebé sempre al seu refugi particular a les costes de Sanxenxo, però també a algunes reunions privades de la família reial —com el 18è aniversari de la princesa Elionor— o a funerals de parents propers. Una nova normalitat que va alterar, el novembre del 2024, la querella d'un grup de dotze exmagistrats, exfiscals, juristes i intel·lectuals davant la Sala Segona del Suprem. Entre els signants, que negaven la legitimitat de les dues regularitzacions fiscals de l'emèrit com a "excusa absolutòria" dels seus delictes fiscals, hi havia els exmagistrats del Suprem José Antonio Martín Pallín i Clemente Auger, els exfiscals anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, la periodista Pilar del Río o l'escriptor Santiago Alba. La denúncia va tenir, no obstant això, poc recorregut judicial: el Suprem la va rebutjar al maig de 2025, procedint a un nou (i definitiu) arxivament de les actuacions. A més, el procediment iniciat per la seva antiga amant als tribunals britànics havia estat arxivat per falta de jurisdicció sobre Joan Carles el 2023.

Ja ho va dir, entre rialles, durant la seva primera visita a Espanya: "Explicacions de què?". L'arxiu, en efecte dòmino, de totes les diligències judicials que l'assenyalaven i el fet que mai ha arribat a estar formalment imputat en cap procediment penal li han servit, durant aquests sis anys, com a pretext per mantenir-se en silenci. Un mutisme que només ha trencat, entre falsedats i arrencades de victimisme, en les seves recents memòries: Reconciliación. En el llibre, publicat a Espanya el 3 de desembre de 2025 de la mà de l'Editorial Planeta, l'emèrit justifica els 65 milions d'Aràbia Saudita com "un acte de generositat -d'un rei cap a un altre- que no vaig saber rebutjar", recorda que totes les causes en contra seva van acabar arxivades "sense cap prova de delicte" i es presenta, com a màxim, com a víctima d'"amistats nefastes". També, per cert, revela la seva admiració —i agraïment— a la figura de Franco, ofereix el seu propi relat del 23F i protesta per ser l'únic espanyol sense pensió "després de quaranta anys de serveis". Un relat pel qual va rebre, el mes d'abril passat, un premi de l'associació Lire la Société sobre l'escenari de Assemblea Nacional francesa.

No per això ha aconseguit rehabilitar la seva imatge pública. I és que els escàndols al voltant de la figura de Joian Carles desborden, de molt, la via judicial. Al viatge per caçar elefants a Botswana el 2012, en plena crisi econòmica, s'hi sumen el seu propi paper com a hereu de Franco, els seus afers extramatrimonials silenciats suposadament amb fons públics —com el que va mantenir amb la vedet Bárbara Rey—, la seva polèmica relació amb diferents empresaris i monarquies del Golf o, com a colofó, la creació el 2024 de la Fundación Sumer (Sa majestat el rei), amb seu al centre financer d'Al Maryah (Abu Dhabi), tal com va avançar El Confidencial.

Formalment, la fundació té finalitats culturals i de preservació del llegat del regnat del borbó. No obstant això, informacions periodístiques –negades per l'entorn de l'emèrit– sostenen que també serviria per agrupar el seu patrimoni a l'estranger i facilitar la seva futura transmissió a les seves dues filles, Elena i Cristina. I aprofitar, segons aquestes informacions, els avantatges fiscals i de confidencialitat que ofereix la legislació dels Emirats.