Imputats per primera vegada dos exdirectors de la Guardia Civil pel cas Pegasus

Una jutge ha imputat per primera vegada dos exdirectors de la Guardia Civil per l'espionatge a l'independentisme amb els software Pegasus i Candiru, així com l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban que acumula, amb aquesta, cinc imputacions.

En una providència, la titular del jutjat d'Instrucció número 2 de Barcelona ha acordat imputar els exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón i María Gámez, arran d'una querella presentada per cinc afectats, entre ells l'empresari Joan Matamala.

La magistrada Júlia Tortosa Garcia-Vaso cita així mateix en la providència com a imputats Paz Esteban, que ja figura com a imputada en quatre causes més, directius de NSO Group (Pegasus) i, per primera vegada a Espanya, directius de Saito Tech Ltd (Candiru).

El mes de setembre passat, la jutge va admetre a tràmit la querella presentada pel grup Sentinel Alliance a l'entendre que els fets denunciats podrien constituir delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i accés il·legal a sistemes informàtics.

La querella d'aquests cinc afectats es dirigia contra l'exdirector de la Guardia Civil entre 2018 i 2020, Félix Vicente Azón i la seva successora fins a 2023, María Gámez -en la primera vegada que la justícia indaga el paper de l'institut armat en l'espionatge a l'independentisme-, així com contra l'exdirectora del CNI, Paz Esteban -ja imputada en altres quatre causes- i directius de les empreses israelianes NSO i Saito Tech, que comercialitzen els programaris maliciosos.

Es tractava a més de la primera denúncia per l'ús del programa espia Candiru, un programari que els querellants asseguren que va ser utilitzat per la Guardia Civil per infectar els seus mòbils, en el marc de la causa oberta a Audiencia Nacional contra els organitzadors de la plataforma anònima Tsunami Democràtic, que va convocar les protestes contra la sentència del Procés.

Aquesta infecció, mantenen els querellants, va ser acreditada per anàlisis portades a terme pel laboratori canadenc Citizen Lab, que va destapar el cas de l'espionatge massiu en l'independentisme que ha donat peu a múltiples investigacions en jutjats de Barcelona.

De fet, els querellants -empresaris i desenvolupadors tecnològics agrupats en l'associació internacional Sentinel Alliance- van presentar inicialment la seva denúncia davant l'Audiència Nacional, que va rebutjar investigar-la per falta de competència, la qual cosa va motivar que la portessin davant els jutjats de Barcelona.

Ja que en la querella no figuren els domicilis d'alguns dels querellats, residents a Israel, la jutge requereix en la seva providència a la Unidad Adscrita del Cuerpo Nacional de Policía que realitzi les gestions necessàries per conèixer la direcció dels mateixos.

En un comunicat, Sentinel Alliance sosté que els cinc querellants -Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives-, tots ells empresaris i desenvolupadors de codi obert, van ser espiats per la seva activitat professional.

Segons aquest grup, durant dos anys, des del 2019, els seus dispositius van ser atacats amb Pegasus i Candiru, programari espia de grau militar capaç d'extreure xats, correus, contrasenyes, arxius i fotografies, i d'activar remotament el micròfon i la càmera, i xifra en 78 els atacs contra els querellants i el seu entorn, inclosos familiars.