La imputació de Zapatero esquerda un dels últims referents compartits de l'esquerra

"Tota la col·laboració amb la Justícia, tot el respecte a la Justícia i tot el meu suport al president Zapatero", ha reivindicat Pedro Sánchez aquest dimecres al Congrés. Les veus que s'han pronunciat després de la imputació de l'expresident socialista van més enllà de la bancada del PSOE. "Ho reconec. Estic fotut. (...) Tràfic d'influències. Organització criminal. Blanqueig de capitals. (...) No sóc objectiu. Li tinc un enorme respecte i un enorme afecte a Zapatero. Però també tinc ulls a la cara, també tinc ulls a la cara...", ha lamentat el portaveu d'ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián. "Que això no existiria si no fos un enorme actiu electoral per a l'esquerra? Sí. Que existeix una cacera judicial? Sí. (...) Però, senyories, l'esquerra som una altra cosa", ha continuat el diputat republicà des del seu escó a la Carrera de San Jerónimo.

Sumar ha reconegut que la interlocutòria "no fa bona olor" i ha demanat "tota la col·laboració" per aclarir els termes en què es produeix el rescat de Plus Ultra, pedra angular de la trama que ara investiga el jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama.  Verónica M. Barbero, portaveu de la coalició a l'hemicicle, ha denunciat que "imputar polítics d'esquerres sembla cada vegada més fàcil", tenint en compte el —breu— recorregut judicial que solen tenir les causes que esquitxen PP o Vox.

EH Bildu va arribar a parlar —inicialment— de possible lawfare i demana ara cautela per "veure què hi ha exactament darrere de tot això". I Podem, crític amb els fets que se li atribueixen a Zapatero, reivindica: "La solució a la corrupció del PSOE no és la corrupció del PP". El que va ser vicepresident del Govern i actual director de Canal Red Pablo Iglesias, ha estat de fet un dels primers a qüestionar la imputació del mandatari socialista. "Zapatero és l'artífex del gir a l'esquerra fins a cert punt de Pedro Sánchez, (...) s'ha convertit en una figura clau per a l'orientació política del Govern. Em sembla absurd pensar que una persona que va arribar a president pogués ser tan maldestre. I que tot es produeixi en el moment en què [Zapatero] es converteix en un actiu per al PSOE", ha matisat aquest dimecres durant una intervenció al programa Matins de 3CAT. Moncloa i bona part dels seus socis coincideixen a situar el val·lisoletà com un referent per a l'espai progressista a Espanya. I també a l'Amèrica Llatina. Com pot afectar la seva imputació als votants d'esquerres? Quins són els riscos en termes electorals? Encara és possible evitar una gran desmobilització?

"Zapatero, com a president i sobretot com a expresident, fa un gir dins del PSOE que possiblement ha passat desapercebut fins a les eleccions generals de 2023. Parlem d'una figura que ha impulsat una idea molt menys centralista de país i que, gràcies a les seves transformacions socials, s'ha convertit en un símbol que representa —mínimament— tot l'espectre polític amb el qual ha de governar ara Pedro Sánchez", recorda Jorge Lago, professor de Teoria Política a la UC3M i editor de Lengua de Trapo. "El pas del temps ha posat en valor el llegat de la primera legislatura de Zapatero, una etapa d'importants mesures pioneres en l'àmbit dels drets socials: la Llei de Violència de Gènere, la Llei de Matrimoni Igualitari, la Llei d'Igualtat o la Llei de Memòria Històrica. El reconeixement que té ara entre les forces d'esquerres ve sobretot d'aquí. I per això la seva imputació pot tenir un efecte demolidor en el suport dels ciutadans al Govern i al PSOE", insisteix Arantxa Elizondo, professora de Ciència Política a la Universitat del País Basc (EHU).

Zapatero, pegament de les esquerres?

José Luis Rodríguez Zapatero s'ha implicat personalment en el suport als diferents governs de Pedro Sánchez. L'expresident s'ha reunit amb Carles Puigdemont per negociar la investidura després de les eleccions del 23J, ha defensat les relacions amb EH Bildu i ha participat en actes de Podem al costat d'Irene Montero. La transversalitat s'havia convertit últimament en un dels seus distintius. "Zapatero va passar a ser un referent ètic i moral de l'esquerra espanyola per diversos motius. El primer, que en els seus governs no hi va haver cap cas de corrupció. I el segon, perquè va impulsar una sèrie de lleis que van consolidar drets i llibertats que des del punt de vista ideològic formen part de l'ADN de totes les ideologies de tall progressista. Parlem d'un sentiment que unifica el sentit de pertinença ideològica i va més enllà de les sigles del PSOE", deixa anar Óscar Álvarez, consultor de comunicació i estratègia política i expresident d'ACOP.

"Zapatero ha aconseguit fer alguna cosa enormement necessària per a les esquerres, que no és altra cosa que visibilitzar cert tot, cohesionar —amb els seus pros i amb els seus contres— els diferents vèrtexs de l'espai i fer que la suma d'escons es pugui llegir com alguna cosa més que una simple suma d'escons", considera Jorge Lago. "L'expresident ha engegat una sèrie de polítiques transversals que han continuat ara amb el Govern de Pedro Sánchez. El llegat no només és discursiu, sinó que parlem de polítiques reals que afecten i beneficien el gruix dels votants progressistes. I aquest llegat romandrà, per molt que caigui en desgràcia Zapatero", matisa Luis Miller, sociòleg i investigador a l'Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC. Les relacions entre l'esquerra alternativa i l'expresident no van ser sempre tan bones. El 15M va sorgir precisament en plena crisi financera i durant el segon govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El mandatari va acceptar les retallades socials més dures de la democràcia, imposades per Brussel·les i el Fons Monetari Internacional (FMI). I va donar suport al Pla d'Autonomia per al Sàhara Occidental que van dissenyar el Marroc i Mohammad VI.

Desmobilització dels votants progressistes

L'electorat progressista va rebre aquest dimarts amb sorpresa la imputació de qui va ser president del Gobierno entre 2004 i 2011. Zapatero ha sortit a negar totes les acusacions que formula el magistrat en la seva interlocutòria i ha reconegut que "mai" va realitzar "cap gestió amb l'administració" en relació amb el rescat de Plus Ultra. Les explicacions, però, no tenen per què convèncer un electorat progressista cada vegada més disputat per l'extrema dreta. Almenys així ho veuen els experts consultats per Público. "El capital més rellevant d'un referent polític és la seva reputació. I quan aquesta s'arruïna és bastant possible que aquest referent sigui destruït. L'efecte més negatiu, però, segurament sigui el deteriorament de la ja malmesa confiança ciutadana en les institucions i en la classe política", resumeix Arantxa Elizondo.

"Els votants no passaran per alt que un líder que ha defensat la lluita contra la corrupció hagi —presumptament— actuat com actuen les dretes en aquestes qüestions. Les esquerres sempre perdran aquí. I les dretes seguiran igual que estaven, perquè ni van de netes ni pretenen canviar res relacionat amb la corrupció", assenyala Jorge Lago. Luis Miller creu que "la conseqüència última de tot aquest procés" serà un "eixamplament de l'abstenció entre els votants del PSOE, fins i tot en l'esquerra alternativa estatal". I Óscar Álvarez, per la seva banda, sentencia: "Zapatero no és un més, és l'últim referent de l'esquerra. Molts militants socialistes probablement faran pinya al voltant de la presumpció d'innocència, però més enllà dels militants, els votants en dubtaran. I aquest dubte és verí per a les expectatives de recuperació —a les urnes— del PSOE. Moncloa necessita sens dubte construir un missatge emocional que apel·li a les senyes d'identitat de l'esquerra i vagi més enllà de la gestió del Govern".