Entrevista a Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica"Hauríem d'exigir-li a Feijóo que aturin la violència de tota mena a Ceuta, la física i la verbal"

Va entrar al Govern de Pedro Sánchez a la finals del 2023, durnt l'inici de la nova legislatura. Venia de ser president de les Illes Canàries, on havia estat el candidat més votat però els números, per l'aliança entre Coalición Canaria i el PP, no li van donar per repetir en el càrrec. El líder de l'Executiu central el va nomenar ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica. Entre el 2019 i el 2023 ja s'havia esforçat a gestionar diverses crisis amb pocs precedents: el començament de la pandèmia de Covid-19, una entrada massiva de migrants al moll d'Arguineguín, l'erupció del volcà de La Palma...

Des del Consell de Ministres li han tocat ja també unes quantes, com la gestió després de la DANA al País Valencià el 2024. És un dels ministres que més compareix davant els mitjans i Sánchez el va designar fa un mes com a coordinador del comandament únic per resoldre la crisi humanitària de Ceuta provocada per l'entrada de milers de persones a finals de juliol. És la seva principal comesa i cada setmana viatja a la ciutat autònoma. Ángel Víctor Torres (Arucas, Gran Canària, 1966) atén Público al Palau de la Moncloa durant la tarda del dimecres, tot just un parell d'hores abans de volar a Ceuta de nou.

Aquest dijous el seu ministeri va actualitzar les dades sobre la situació de les persones migrants a Ceuta. Des de començaments d'agost s'han reubicat 118 menors arribats abans del 30 de juliol en altres comunitats. Des de dilluns de la setmana passada s'han fet 90 entrevistes/triatges a menors. Sobre els adults hi ha hagut ja 7.099 retorns voluntaris i 364 expulsions. El Govern espanyol comptabilitza, a més, 2.742 triatges realitzats a adults.

En l'horitzó de Torres hi ha tornar a ser president de les Illes Canàries. Ja és candidat oficialment a les autonòmiques de maig de 2027 pel PSOE. És la tercera vegada que es presenta i confia a tornar a presidir la seva terra. Abans completarà el mandat que li ha donat Sánchez perquè la "normalitat" torni a Ceuta. Creu que això passarà entre l'octubre i el novembre. La data en què deixi el Consell de Ministres, diu, la decidirà el president del Govern.

Com valora la situació de la ciutat de Ceuta en aquest moment?

Doncs molt més a prop d’assolir aquella normalitat que teníem a principis de juliol. Estem rebent notícies que retornen voluntàriament prop de 200 persones gairebé cada dia. Moltes d’elles retornen perquè, després de fer-los el triatge i, en no declarar que tenen dret a fer-ho o en no sol·licitar protecció internacional, se’ls avança que se’ls obrirà un expedient de devolució i, aleshores, retornen voluntàriament. Cada dia fem més de 100 triatges pel que fa als expedients dels adults. I en aquests moments tenim més de 6.000 persones en els recursos que ha obert l’Estat a la ciutat de Ceuta per poder tramitar els expedients amb l’objectiu que puguin ser retornades totes aquelles persones que no tinguin dret a romandre al nostre país. Per tant, la situació, quan fa menys d’un mes que vaig assumir el comandament únic, és notablement diferent de la de fa un mes. Aleshores amb prou feines teníem 800 o 900 places ocupades i avui en tenim 6.000. Ens quedaran entre 2.500 i 3.500 persones, inclosos els menors, a Ceuta. Però és que fa una setmana n’hi havia molts milers més.

"Retornen voluntàriament al Marroc prop de 200 persones gairebé cada dia"

Es compliran en pocs dies dos mesos de l'entrada massiva de persones migrants a Ceuta. Vostè ja fa gairebé un mes que és coordinador del comandament únic. Vist amb perspectiva, el Govern va reaccionar a temps? És una de les crítiques principals que se'ls està fent.

Els dies 30 i 31 va passar una cosa que ningú va avançar en la magnitud que es va produir. Sempre hi ha hagut alertes que parlen de possibles assalts massius o de possibles col·lapses. Les vam tenir en els anys 2023, 2024 o 2025, del CNI, de les delegacions del Govern d'Espanya a Ceuta, a Melilla o a Canàries i després es produïen entrades de centenars o de desenes. Però no com va passar al juliol, que van ser de desenes de milers. 80.000 o 70.000 persones van poder accedir a Ceuta en molt poques hores. I el Govern el primer que va intentar va ser que tornessin la majoria. Va tornar el 90% en les primeres 48 hores. Després va haver-hi una situació important que era respondre a la tasca humanitària. El dia 3 d'agost ja estàvem lliurant milers de menjars a les platges de Ceuta.

Hi havia també avisos que es podia tornar a repetir el dia 15 o el dia 18 d'agost i es van centrar els esforços en què això no es produís de nou per part de les Forces i Cossos de Seguretat. I no va passar, per fortuna, el que havia passat els dies 30 i 31. I ja ens col·loquem en el dia 18 o 20 d'agost. També vam tenir dificultats. Des del dia 11 o 12 l'havíem plantejat al Port i a la ciutat autònoma i estaven d'acord amb nosaltres en utilitzar les seves parcel·les. Ens les van oferir i després van posar pegues. Tot això també va demorar que tinguéssim espais per atendre les persones que allà que ja hi havia.

Ha passat un mes des que sóc responsable de l'autoritat funcional i també cal dir que algunes coses podien haver-se fet millor. Sens dubte. Però no hi havia un precedent, no hi havia hagut fins ara cap dispositiu per desplaçar com divendres passat 1.700 persones en un operatiu conjunt. No hi va haver ni un sol agent amb un comunicat de lesió ni cap migrant amb lesions rellevants. Per tant, va ser un èxit de gestió per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Davant la pregunta de si es podia haver fet més... Era complicat. Avui tenim un marc jurídic. Hi ha molta demagògia, hi ha excessives mentides i rumors que llancen els grups polítics i hi ha una voluntat d'alguns de no d'ajudar Ceuta sinó de treure'n rèdit polític.

"Hi ha una voluntat d'alguns de no d'ajudar Ceuta sinó de treure'n rèdit polític"

Especialment, durant les últimes setmanes s'ha denunciat de manera molt clara la falta de col·laboració del Govern de Ceuta. No pot fer més el Govern del qual vostè forma part per accelerar les gestions pendents?

Estem fent tot el que ens és possible fer. Quan vam haver de reforçar els equips humans fins a arribar gairebé a un centenar de policies nacionals, que són els que estan fent els triatges, teníem una dificultat afegida, i és que no tenien on allotjar-se a Ceuta. Finalment ho vam aconseguir a través d’albergs militars perquè poguessin treballar in situ. Tots aquests recursos humans, més els funcionaris, més els advocats d’ofici, més els jutges, més tot el que ha estat el reforç de les Forces i Cossos de Seguretat ha estat sense cap mena de precedent. Hi havia tres advocats d’ofici a Ceuta i en tenim 18 per als expedients. Les infraestructures que també han estat traslladades, els nous CATE (Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers) que no existien, espais que hem consensuat amb la ciutat, no anant a aquells llocs on ens demanaven que no hi anéssim per no afectar la vida dels ceutans. Però hem tingut dificultats i, en alguns casos, pals a les rodes.
​
​Les dues parcel·les del Port, que sumen prop de 2.000 places, són parcel·les molt importants, eren molt importants des de començaments d’agost. I les vam introduir en el decret per consens, retirant-ne d’altres que eren places militars: l’Hospital Militar, la Fàbrica de Farines o el centre militar Fiscer, perquè ens ho demanava la ciutat autònoma. I per consens vam posar aquestes dues parcel·les. I després resulta que el Consell d’Administració del Port ens vota en contra, ens posa traves, ens dificulta poder fer els trasllats. Després arriba una sentència de l’Audiència Nacional. És a dir, hem tingut massa qüestions adverses que ens han fet remar, sincerament ho dic, contra vent i marea.
​
​En altres ocasions, i sé bé de què parlo perquè he viscut fenòmens com els de les Canàries l’any 2020, de milers de persones que arribaven al moll d’Arguineguín, hi havia una lleialtat entre el Govern de Canàries que jo presidia i el Govern d’Espanya. I també amb les administracions locals. Vam obrir hotels, vam aconseguir obrir espais esportius o escoles. Ara ens han dit que no als espais esportius i que no als centres militars que hi ha al nucli de Ceuta. I després hi ha una voluntat per part d’alguns de crear violència, de crear aversió cap a qui s’ha quedat a Ceuta. És inacceptable i inadmissible. Estem fent una tasca humanitària i no pot ser que hi hagi qui bloquegi la Creu Roja, on hi ha voluntaris de Ceuta, que estaven fent una tasca de caràcter humanitari, i apedreguessin la Creu Roja i pintessin a la seva façana missatges absolutament ofensius.
​
​Estem parlant de drets humans, estem parlant de complir la llei, estem parlant d’auxili. I, per tant, hi ha qui està atiant el conflicte, qui està encenent la metxa, qui no condemna aquests atacs, fins i tot contra companys teus, periodistes que estan fent la seva feina. Això no està facilitant la gestió. Però, en qualsevol cas, estic convençut que assolirem aquesta normalitat perquè cada dia estem millor que l’anterior. Això també és cert. Cada dia tenim més persones als recursos, cada dia tornen més persones al Marroc, cada dia tenim més expedients de menors i cada dia tenim més avenços en tots els paràmetres.

"Hem tingut massa qüestions adverses que ens han fet remar contra vent i marea"

Com és la relació amb Juan Jesús Vivas? Han apuntat que hi ha hagut un canvi respecte a altres crisis, especialment la de 2021. A què creuen que es deu?

Aquest canvi s’ha produït. El president de Ceuta, el 29 de juliol d’aquest any 2026, va fer una declaració dient clarament que els menors no es poden retornar i que qui diu això està enganyant, que està mentint perquè són expedients individualitzats. I després del 30 i el 31 de juliol ha dit que s’han de retornar tots. Crec que això és una influència clara que li està imposant el seu partit polític.
​
​Jo conec el president Vivas, a qui continuaré allargant la mà des del Govern d’Espanya, des de fa moltíssims anys. Vam treballar conjuntament en la modificació de l’article 35 de la Llei d’Estrangeria. En aquell moment es va enfrontar al seu partit polític. Va dir en la meva presència que donava suport al Govern d’Espanya en aquella modificació i prop de 900 menors que hi havia a Ceuta van descongestionar els espais i van anar a recursos millors i hi va haver més dignitat per a aquests menors. No hi va haver cap efecte crida i no es va produir cap problema de convivència a la resta del territori espanyol. Va ser un èxit de gestió i ara, perquè el PP diu que no poden anar a la península, no està sent clar.
​
​Crec que s’equivoca i ho dic amb absoluta lleialtat. També en parlo en privat amb ell. He de dir que quan fem els operatius parlo amb els consellers del Govern de Ceuta i col·laboren. Divendres passat vaig demanar que es netegés la platja, que hi hagués els equips de neteja, i allà hi eren. Vaig comentar com es faria tot l’operatiu el dia anterior i jo m’he allunyat absolutament d’aquesta polèmica i ho faré fins a l’últim dia que tingui aquest encàrrec. Però sí que he de ser clar. Perquè el mateix president de Ceuta ho ha dit: ells són els responsables de l’acollida dels menors. Això significa donar-los aixopluc.

"El mateix president de Ceuta ho ha dit: ells són els responsables de l'acollida dels menors"

Per què no s'han enviat encara els expedients de menors al Marroc? És responsabilitat de Ceuta?

Clarament, el procés és el següent. Els menors han d’estar acollits igual que els adults. Han d’estar sota un sostre, en un recurs. En aquest moment hi ha 2.000 i escaig menors que són en un recurs i hi ha 6.000 adults. Un cop són als recursos els uns i els altres, hi intervé la Policia Nacional amb les filiacions. I és aleshores quan comencen els expedients. En el cas dels menors, la Policia els envia a l’Oficina d’Estrangeria, que al seu torn els remet a la ciutat autònoma. Aquí hi participa directament la ciutat autònoma, que valora el cas i, en aquesta situació, en què tenim com a prioritat la reagrupació al Marroc, aquests expedients s'envien al Marroc. Per què s’ha endarrerit? Perquè no hi havia representant del menor. Això s’acaba de signar en el conveni fa tot just uns dies. Des de fa setmanes, la ciutat autònoma té els fons.
​
​Hi havia una discrepància jurídica, però el que vam dir, i jo ho vaig plantejar així a la ciutat autònoma, és que mentre la justícia digui si això és competència del Govern d’Espanya o de les ciutats autònomes o comunitats autònomes, el Govern d’Espanya ho paga. Hem posat dos milions d’euros per pagar els lletrats, els advocats que estan amb els menors. Per tant, a partir d’aquí és quan s’han començat aquests expedients, a una mitjana de deu expedients al dia, que és el que fa la ciutat autònoma. Amb aquest corpus, això s’enviarà al Marroc i aleshores sabrem si és veritat que el Marroc té voluntat que aquests menors puguin tornar amb la seva família, ser reagrupats. Però he de ser clar: hi haurà un percentatge de menors que no voldrà. I, per tant, la Fiscalia haurà de fer un informe i determinarà que el millor per a aquest menor no és que torni al Marroc, sinó que es quedi sota tutela de les administracions espanyoles a Espanya. I aleshores la pregunta se l’haurem de fer a la ciutat autònoma de Ceuta.
​
​Són menors que poden ser un nombre molt important, jo no sé quants, però poden ser dos terços. No sé quants seran, però en seran molts. La ciutat de Ceuta voldrà que es quedin a Ceuta o, com fins ara, voldrà que vagin a la resta del territori espanyol? Perquè el senyor Feijóo, en una entrevista recent, ha dit que cap d’ells vagi a la Península. Aquesta mateixa setmana, al Congrés dels Diputats, en una interpel·lació en què em van interpel·lar Vox i Margarita Robles pel Partit Popular, acabaven dient que tots, inclosos els menors, havien de ser retornats i que cap aniria a la Península. Doncs això és donar l’esquena a Ceuta. Perquè si tots s’han de quedar a Ceuta, estem parlant de milers de persones que s’hi han de quedar sent menors d’edat.

"Hi ha un percentatge de menors que no voldran tornar al Marroc"

Què li fa pensar que el Marroc col·laborarà aquesta vegada amb la tramitació de possibles reagrupaments familiars? La realitat és que segons les dades del mateix Govern fins al moment no ha estat així.

Els expedients sobre els quals no hi ha hagut una resposta són tots anteriors al 30 i 31 de juliol. El que va passar el 30 i 31 de juliol té tripijocs que no tenien cap dels esdeveniments migratoris anteriors perquè va ser una arribada de desenes de milers de persones i van tornar desenes de milers de persones. Però moltes s'hi van quedar. Quantes? Moltes. Estem parlant d'una quantitat important de milers de persones. Aquestes persones sí que s'han quedat per una qüestió migratòria. Aquestes persones s'han quedat perquè volen refer la seva vida fora del Marroc. Volen arribar a Europa. Estan ja a Europa, estan a Ceuta, però el seu objectiu és seguir a la península.

Tenen en alguns casos contactes en països de de Europa. Què passa? La majoria d'ells no tenen dret a la protecció internacional. I si no tenen dret a la protecció internacional han de ser retornats. I aquí és clau la col·laboració del Marroc. I aquí ho sabrem. Fins ara el Marroc hi està col·laborant. Perquè cada dia tornen unes 200 persones majors d'edat. I per cert, un missatge també al Partit Popular i Vox, que diuen que tots els menors han de ser retornats, però si els menors tampoc poden tornar encara que ells volguessin.

Perquè en ser una població vulnerable, no poden ser voluntàries aquestes voltes perquè han de tutelar-los. En aquest cas la ciutat autònoma ja té la tutela de facto, la tutela i la protecció d'aquests menors que estan en aquesta situació perquè així és la llei i l'interès superior del menor. Ho comprovarem. I ho sabrem molt aviat. El Marroc el que ens fa creure és que ho acceptarà perquè ho afirma el Govern marroquí, perquè ho afirma contundentment, ho han dit els diferents ministres. Però ho sabrem en poques setmanes.

"Sabrem en poques setmanes si el Marroc col·laborarà amb els menors que hi ha a Ceuta"

Durant els últims dies hem vist casos flagrants de violència com l'agressió a una diputada i diversos activistes. També s'han denunciat, a través de mitjans de comunicació i ONG, agressions a migrants per part de suposadament militars i persones encaputxades. I fins i tot la Fiscalia està investigant maltractaments en centres d'acollida de menors. El preocupa? Què es pot fer per frenar aquestes dinàmiques?

Em preocupa, ens preocupa. Però té una solució. I a més ha funcionat. Durant dos dies no vam poder entregar el menjar a la platja del Trampolí perquè els voluntaris de Ceuta que ho feien amb la Creu Roja se sentien amenaçats. I un dia que sí que vam poder entregar el menjar i que ho vam fer autoorganitzant-se els immigrants. Tot Espanya va poder veure unes penoses, vergonyoses i lamentables imatges en què persones assegudes impedien el trànsit d'un camió, un cotxe de la Creu Roja que portava els voluntaris, que eren de Ceuta i que anaven a ajudar en aquesta tasca humanitària. Aquell dia jo em vaig desplaçar al despatx del senyor Vivas i li vaig dir que així no arribaríem enlloc. Això és l'explosió. Que ell era president de la ciutat autònoma, que ell viu allà. I per tant ell es quedarà allà. S'havia de sortir tots dos amb un missatge clar i rotund contra la violència. Em va donar la seva paraula que ho anava a fer i ho va fer. Aquella mateixa nit va emetre un comunicat i divendres al matí va fer una declaració institucional apel·lant a la convivència, denunciant i condemnant la violència.

Per què dic que aquesta és la solució? Perquè l'endemà vam poder entrar el menjar. Per tant, com se soluciona que la violència no escali? Amb una responsabilitat dels partits polítics. El més trist és que hi ha partits polítics que no condemnen la violència. Vox no la va condemnar. Vox parla de caçar els immigrants i també caçar els que ajuden els immigrants i també caçar les ONG que ajuden els immigrants i caçar els periodistes que estan fent entrevistes dient com està la situació si no els plau el que diuen. I aquest és el problema, si tots els partits no són capaços de condemnar. Jo l'hi he demanat al Partit Popular i també va respondre en la compareixença que vaig fer al Congrés que va ser aquella mateixa setmana. Hem de ser contundents. La violència no porta enlloc. Enlloc. Aquesta setmana he estat en un ple al Congrés en què Vox parlava que hi havia atacs sexuals a ceutins, a dones ceutins.

Jo he dit que sí, que hi ha un augment de delictes i d'assetjament sexual però fonamentalment a migrants, a dones migrants i hi ha detinguts que són immigrants i altres que no ho són. Diguem-ho tot tal com és. No busquem la persecució a l'immigrant fins i tot amb fal·làcies, mentides i teories conspiranoiques que s'inventen alguns per la seva obsessió racista per anar contra el que ve de fora. A mi sí que em preocupa i la solució és que els partits polítics i els líders, i faig una crida especial al principal partit de l'oposició, siguin contundents. Escolta, les manifestacions són legítimes. Que ens cridin a nosaltres, ho entenem si ho volen fer. Entenem que estem fent una feina que a més té corresponsabilitat amb altres administracions que també han de fer la seva. Quan a mi em pregunten i em critiquen perquè no sé quants avis hi ha a Ceuta, també dic que Vivas tampoc sap quants menors hi ha a Ceuta. I és competència de la ciutat autònoma, ho és, com ho és la més gran, en el cas de l'Estat. Però crec que tots hauríem d'exigir-li al senyor Feijóo que parin la violència de tota mena, la violència física i també la violència verbal.

"No busquem la persecució a l'immigrant amb fal·làcies, mentides i teories conspiranoiques que s'inventen alguns"

És una pregunta recurrent cada vegada que compareix davant els mitjans però, no es pot fer un càlcul precís de quan Ceuta recuperarà la normalitat?

Jo poso exemples d’altres moments i d’altres llocs. A les Canàries, al moll d’Arguineguín, hi va haver entre 4.000 i 5.000 persones. Va passar la primera setmana d’agost de l’any 2020. Es va desmantellar al novembre. I entremig totes aquestes persones van anar a espais d’acollida, van ser identificades, es van tramitar els expedients; moltes tenien dret a protecció internacional perquè eren subsaharianes, era un altre perfil d’immigrants i, per tant, amb uns expedients diferents, i al novembre es va desmantellar el moll. Som al setembre, fa tot just un mes que soc el comandament únic i tinc un mandat temporal fins al desembre, prorrogable, però que també es pot escurçar. Confio que durant el mes d’octubre totes les persones estaran en espais d’acollida. Totes. Això serà així. Ja tenim dispositius que s’obriran aquesta setmana, la vinent i la següent.

Estem fent una feina amb Tragsa que cal reconèixer. Estan fent una feina impressionant, treballant les 24 hores del dia, buscant el material, els llits, els catres, les lliteres, les carpes, fent treballs d’obra civil, canalitzacions i sanejament. És impressionant aquesta feina i, per tant, al mateix temps que avançaran els expedients de devolució, indubtablement entre octubre i novembre la situació ha d’estar normalitzada. Espero no haver d’esgotar el temps del mandat temporal que em va assignar el president, perquè, indubtablement, cada dia surten unes 200 persones. Això significa 1.000 persones en cinc dies. És un nombre molt important. N’han sortit més de 7.000. Continuaran sortint i nosaltres també els anirem ubicant en aquests espais per retornar tots aquells que no tinguin dret i, per tant, la situació haurà de millorar sens dubte.

"Entre l'octubre i el novembre la situació ha d'estar normalitzada a Ceuta"

Creu que una situació similar a aquesta pot tornar a passar?

Jo espero que no. Crec que també el president ha estat clar aquests dies. Això no pot tornar a ocórrer, el Marroc no pot permetre's que desenes de milers de persones transitin des de la seva frontera a la frontera d'un país veí. Hi va haver coses que van fallar i ja ho va dir el president amb claredat i també va dir en la intervenció en el ple que lògicament les relacions ja no serien iguals. En aquest sentit tenim convenis amb el Marroc, amb Mauritània o amb el Senegal, de control de la immigració. Tenim també un protocol des de fa anys sobre aquest tema i jo confio que això no torni a passar. Hi ha hagut posteriorment avisos d'arribades massives de desenes de milers i no s'ha produït.

"El Marroc no es pot permetre que desenes de milers de persones transitin des de la seva frontera a la frontera d'un país veí"

Per tancar el bloc de Ceuta, un tema paral·lel. S'ha especulat, perquè ja va passar una cosa semblant el 2021, que l'entrada a Ceuta té a veure amb assumptes relacionats amb el Sàhara Occidental. Com per exemple la llei que atorga la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts abans del 1977. Creu que tenen relació? I és un tema de memòria democràtica també, què li sembla aquesta llei?

El primer de tot és que hi ha la possibilitat que hi intervinguessin diferents qüestions en el que va passar el 30 i el 31 de juliol. Però, sens dubte, la sentència del Tribunal Suprem va ser cabdal. Ho sabem pel que hi ha a les xarxes socials i pel que es traslladava sobre el fet que no es podien retornar aquelles persones que entressin nedant, d’acord amb una interpretació, amb una mala interpretació, d’una sentència del Tribunal Suprem. Crec que aquesta va ser la causa principal. Després n’hi pot haver d’altres de col·laterals o menors que també hi poguessin influir. No nego que aquesta també en pogués ser una, com d’altres. En aquest sentit, com dic, no ha de tornar a passar. 

Nosaltres vam aprovar una llei de memòria democràtica l’any 2022 que desenvolupava l’anterior llei de memòria històrica. Són les dues úniques lleis que reconeixen amb rang de llei drets als exiliats espanyols, als descendents d’aquells que van haver d’abandonar el nostre país, tot i que hi va haver altres mesures legislatives, fins i tot algunes amb Aznar i amb Felipe González, per avançar en els drets d’aquells que havien abandonat el nostre país. Crec que, en aquest sentit, va ser una bona llei. Ara té les seves dificultats jurídiques i judicials i espero que hi hagi un pronunciament aviat. En aquest sentit, el conflicte del Sàhara, que dura més de 50 anys, és un conflicte no resolt en què, lògicament, hi ha un ordre internacional i qüestions que són molt difícils perquè tenen molts prismes.

Precisament volíem preguntar-li també sobre la decisió del Tribunal Suprem de paralitzar el dret a vot dels espanyols descendents d'exiliats del franquisme. S'ha recorregut ja des de l'Advocacia de l'Estat al propi tribunal. La pregunta és si té el Govern altres vies perquè es garanteixi el dret a vot d'aquestes persones.

Estem analitzant el que ha ocorregut i veient també totes les opcions des de punt de vista jurídic quant al dret d'una llei que nosaltres impulsem, la llei de memòria democràtica. Sincerament ens va desconcertar l'error, és una cosa que no entenem. Primer perquè no és veritat que el Govern d'Espanya estigui volent nacionalitzar dos milions de persones. Hi ha dos milions que s'han manifestat, que tenen aquesta voluntat. Però inscrits n'hi ha 300.000 i escaig. Per tant, si haguéssim volgut córrer, hauríem nacionalitzat moltíssims més. El segon és que no hi pot haver uns drets per a uns espanyols i no per a uns altres.

I aquí de manera rellevant s'avança que no podrien votar aquells que tenen la nacionalitat espanyola, que és un avanç que també això s'ha de clarificar. Per tant, nosaltres no compartim la mesura del Tribunal Suprem i lògicament entenem que hi ha alguna cosa sobretot en les interpretacions dels grups polítics, parlen de tupinada, que el que es vol és guanyar unes eleccions de manera fraudulenta...Primer, el vot CERA no el va guanyar el PSOE, el van guanyar altres partits polítics. 

Segon, ningú sap el que votarà un nacionalitzat. És que quan nosaltres nacionalitzem algú l'any 2022, però que també es va fer l'any 2007, es va fer també amb Aznar, es va fer amb Felipe González, no es preguntava qui votaria i segons si et votava o no el nacionalitzaves o deixaves de fer-ho. En absolut. El lamentable va ser que aquesta gent no va poder votar en 20 dècades perquè no hi va haver democràcia al nostre país. I el penós seria que no poguessin votar en les pròximes cites electorals per posteriorment dir que tenien dret a fer-ho.

Això sí que afectaria el que és el dret i el resultat electoral. Per tant, lògicament esperem que com més aviat millor es falli. Ho vam dir també amb la sentència de l'Audiència Nacional per un espai a Ceuta que anés el més ràpid possible i ho va ser. En menys de 24 hores ens va permetre continuar perquè hi havia una qüestió d'interès general i nosaltres confiem també que en aquest cas prevalgui el sentit comú i el dret a la nacionalització de qui té justament les potestats de poder tenir-lo.

"No hi pot haver uns drets per a uns espanyols i no per a altres"

Un assumpte molt concret sobre memòria democràtica. A Público revelem aquest dimecres la crida d'un militar retirat a realitzar un cop d'Estat. No és la primera vegada que això passa. Hi ha un problema amb la ultradreta a l'Exèrcit? O almenys n'hi ha hagut durant dècades?

Hi ha hagut un soterrament, que jo crec que va ser lloable, en què en un moment determinat i fruit de la Transició hi va haver renúncies per part del Partit Comunista i també per part de la dreta per aglutinar el pensament que no podia haver-hi més vessament de sang i que el franquisme, la dictadura i el totalitarisme havien de ser una etapa superada. Però sempre hi va haver, de manera subjacent, una presència en la societat espanyola d’aquesta ultradreta nostàlgica, que aspirava que tot quedés lligat i ben lligat, que volia mantenir el seu estatus amb la democràcia que havia aconseguit durant els anys de la dictadura. Això es va anar traslladant de generació en generació.
​
​Què passa ara? Que hi ha un sentiment reaccionari a Europa, lamentable i que, a més, és molt perillós perquè recorda altres etapes de la història recent de començaments del segle XX, i aquells que han estat callats ara exposen el que sempre han tingut al cap, que era la ignorància de la dictadura, un sistema totalitari i que prevalguessin les seves idees. Els vencem. Ho hem fet en diverses ocasions. Es va recuperar la democràcia, el feixisme a Europa va ser vençut, el nazisme també, l’extermini, l’Holocaust va ser real i, per tant, Europa va caminar cap a sistemes democràtics i va deixar enrere el totalitarisme de les idees, com dic, feixistes. Lamentablement, Espanya va haver de patir quatre dècades de manteniment per raons absolutament inexplicables que tampoc venen al cas.
​
​Però, de la mateixa manera que hem recuperat la democràcia i que hi va haver renúncies per avançar cap a un escenari en què no hi hagués més vessament de sang, més guerres i, sobretot, hi hagués llibertat, i hi va haver qui es va sacrificar, ara també ho farem. Sí, ens hem d’enfrontar a un feixisme recobert de vestimentes suposadament democràtiques. El que diu aquest militar és el que sempre ha cregut. Però aquest militar ha tingut un Exèrcit al servei de la Constitució, de la monarquia constitucional i de l’ordre establert pels espanyols. El que han de dir els partits polítics és si defensen aquest ordre constitucional o si estan amb els colpistes.

"Hem d'enfrontar-nos a un feixisme recobert de vestidures suposadament democràtiques"

Ja és oficial que serà candidat a la Presidència de les Canàries el 2027. Com en altres casos anteriors de ministres del Govern, Pilar Alegría o María Jesús Montero, hi ha el debat sobre quan deixarà aquest càrrec. Ho teniu pensat? És més útil per a la ciutadania canària estar a l'Executiu?

Estic al Consell de Ministres fent una tasca com a ministre de Memòria Democràtica i de Política Territorial i ara tinc una encomana difícil, complexa, que ha decidit el president del Govern. Crec que ha posat en aquesta autoritat funcional a qui ell creu que pot coordinar millor aquest moment per diverses raons. Segurament pel coneixement del fenomen migratori, per les meves relacions també amb el president de la ciutat de Ceuta. Crec que cal sortir d'això tendint la mà i apartant-nos de polèmiques. També crec que ha pesat l'haver-me enfrontat a diferents situacions crítiques en els últims anys com a president de Canàries. 

Em presento per tercera vegada a la presidència, les dues vegades que m’hi he presentat he guanyat les eleccions. Aquesta és la tercera vegada i no hi ha cap precedent. És a dir, hi ha qui s’ha presentat o es podria presentar per tercera vegada, però sense haver guanyat cap de les dues eleccions anteriors. O qui es va presentar en el seu moment i va poder presidir les Canàries. Nosaltres vam guanyar l’any 2019 i vam presidir les Canàries. Per primera vegada a la història va ser amb un pacte d’esquerres. Per tant, era una cosa que va ser històrica. Allà hi ha els aplaudiments de la presa de possessió perquè se’ns oferia una cosa que es pensava que mai no passaria.

Després, el 2023 vam guanyar les eleccions, però l’aritmètica no ens va permetre formar un Govern progressista, que era la meva voluntat i poder reeditar-lo. I ara hi vaig amb les mateixes il·lusions i també amb el mateix anhel que tenia el 2019 i el 2023. Amb més experiència, més anys i més canes. Però també havent-nos enfrontat a més coses adverses. Havent estat en un Consell de Ministres que també em dona una perspectiva de les coses de les Canàries. Crec que hi arribo havent ajudat les Canàries, estant en el Consell de Ministres, tot i que el president de les Canàries sigui d’una altra formació política, perquè poso per davant la defensa de les Canàries a qui presideix una institució. Per sobre de les institucions hi ha el benefici i el benestar de la gent a qui et deus, que en aquest cas és la gent de la meva comunitat autònoma.

Crec que això és indubtable: modificar la Llei d’Estrangeria, que vaig tenir l’honor de ser jo qui la defensés. Això que en primera instància no ho vam poder tirar endavant perquè el PP, Vox i Junts no ho van voler, però després ho vam aconseguir. Pel que fa el finançament autonòmic, les Canàries també hi van votar a favor. O els decrets per a La Palma. Hi ha qüestions que són molt importants per a la nostra terra, com l’ús del superàvit, que han portat la meva empremta al Consell de Ministres. Ho he fet amb la màxima lleialtat i el president de les Canàries, amb qui tinc una lògica rivalitat política, ho sap. Per tant, em presento, sé quin és el suport dels canaris perquè així va ser el 2019 i el 2023. Espero que en aquesta ocasió guanyi les eleccions i presideixi les Canàries. No sempre qui guanya les presideix, però anirem a intentar-ho perquè també crec que les coses a les Canàries aquests quatre anys es podrien haver fet d’una altra manera.

No pot ser que tinguem 18 milions de turistes, rècord turístic o rècord d’ingressos. Com mai l'economia de les Canàries ha avançat en aquests quatre anys i aquest Govern actual de les Canàries no serà recordat per res. Per res. No ha estat capaç d’implantar una taxa turística, no ha estat valent per fer política d’habitatge, ha estat incapaç de reduir els percentatges de pobresa d’acord amb la riquesa que ha rebut, hereta una situació en habitatge que és fruit del Govern anterior, no han estat capaços d’apostar per la sanitat pública i l’educació pública com mereix la nostra terra, ofegant les universitats públiques alhora que s’ha apostat per les universitats privades. Crec que hi ha un important malestar, de vegades força soterrat, però que hi és, a les Canàries. I que també s’enyora el bon govern que hi va haver amb el Pacte de les Flors. No ho vam tenir fàcil, però hi havia la sensació que era un govern que es va enfrontar a les adversitats i va deixar unes Canàries molt millors que les que havia rebut quatre anys abans.

"Aquest Govern actual de les Canàries no serà recordat per res"

I la decisió d'anar-hi? S'aprofitarà al màxim?

Suposo que aquesta decisió la tindrà al cap el president. Som tres membres del Consell de Ministres que anem a aquestes autonòmiques. Ara tenim al cap com a membres del Consell de Ministres presentar el sistema de finançament, presentar els Pressupostos per a l'any 2027 i culminar una legislatura que tots deien que no tenia recorregut, que acabaria l'endemà. Han estat així permanentment amb una deslleialtat com mai, amb una judicialització que jo no recordo. Mai he vist una cosa igual de la judicialització, de la importància de les notícies judicials en el dia a dia de la política. S'ha barrejat tot.

Pesen més els temes judicials que els polítics en el dia a dia i en l'opinió pública i publicada. Per tant, ho deixarem quan així ho decideixi el president. Jo tinc un cert avantatge, i és que jo venia d'allà. Era president, conec la meva terra, no hi he deixat d'estar mai i he mantingut aquesta secretaria general des de fa moltíssims anys. I repeteixo, hi vaig amb la il·lusió que em va passar també amb l'alcaldia. Vaig estar quatre anys d'alcalde, després em vaig presentar a la reelecció, vaig guanyar les eleccions però hi va haver una altra majoria, com va passar a les Canàries. I després vaig tornar a ser alcalde i crec que això es tornarà a repetir.