El Govern de Rajoy va deixar al calaix el 2015 un acord de les Corts per portar Ceuta al Comitè de les Regions de la UE

Ho va dir Alberto Núñez Feijóo, el cap de l'oposició: "Ja n'hi ha prou d'anar a Brussel·les a explicar què és Ceuta i Melilla. És necessari que s'expliquin per elles mateixes, per la qual cosa caldrà buscar una presència en el Comitè de les Regions". I Juan Manuel Moreno, president de la Junta d'Andalusia, va afegir: "A partir del setembre, Ceuta ha d'estar al cor d'Europa". Però el Comitè de les Regions és un òrgan molt menys decisiu del que semblen prometre les declaracions dels líders del Partit Popular.

El seu paper és limitat, merament consultiu, per la qual cosa no pot ni aprovar ni bloquejar textos legislatius. Els seus dictàmens no són vinculants, i encara que ha de ser consultat, les seves opinions no són d'obligat compliment. Va sorgir el 1992, amb el Tractat de Maastricht, quan la idea de l'Europa de les Regions prenia força. L'objectiu era donar veu a les entitats regionals i locals en el si de la Unió Europea. Però mai ha aconseguit transformar la seva existència en poder efectiu. Per molt descentralitzat que estigui el poder a Espanya, és Madrid qui negocia i vota els textos definitius al Consell. També el Parlament Europeu ha anat guanyat pes legislatiu i pressupostari, però no el Comitè de les Regions.

És cert, però, que el Comitè de les Regions pot oferir una plataforma perquè Ceuta i Melilla espremin la seva veu a Europa. És també una plataforma útil per a intercanviar informació amb altres autoritats regionals o locals europees que sofreixen la pressió migratòria dels països limítrofs. Poden fins i tot forjar-se aliances per a tractar d'influir en els processos legislatius, especialment en la seva fase inicial. I gràcies al tractat de Lisboa, té la potestat per acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per defensar les seves prerrogatives. Però el seu abast segueix sent limitat i amb poc ressò polític i mediàtic.

Espanya ha de prendre la iniciativa

Actualment, Espanya té 21 membres titulars en el Comitè de les Regions, dels quals 17 responen a les comunitats autònomes i quatre a municipis: Barcelona, Madrid, Jerez de la Frontera i Las Palmas de Gran Canaria. Segons ha explicat a Público Lauri Ouvinen, responsable de comunicació de la institució, "la participació de Ceuta en el Comitè Europeu de les Regions depèn del Govern espanyol, ja que són els governs nacionals els qui fixen la composició de cada delegació nacional". Per canviar la seva composició, "alguns dels quatre alcaldes titulars haurien de renunciar al seu càrrec si el Govern vol assegurar la representació de Ceuta i Melilla i mantenir la de totes les comunitats autònomes". De moment, el Govern espanyol no s'ha pronunciat sobre aquest tema.

En qualsevol cas no es tracta d'una proposta nova. Ja el 2015, la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la UE va aprovar una iniciativa que va partir precisament del PSOE i que va tirar endavant per unanimitat després d'un acord amb el PP mitjançant una esmena transaccional. La idea era incorporar Ceuta i Melilla com a membres de ple dret al Comitè de les Regions, encara que de manera rotatòria. Però segons la secretària de Relacions Institucionals i adjunta a la Secretaria d'Organització del PSOE de Ceuta, Sandra López Cantero, el llavors Govern de Mariano Rajoy no va donar continuïtat a la proposta. "El PP va tenir el Govern, va tenir la majoria i va tenir el mandat de les Corts. Ho tenia tot per fer realitat l'escó de Ceuta a Europa, i no ho va fer", ha declarat.

En rellançar la proposta en el context de la crisi humanitària i migratòria de Ceuta, el PP sembla voler refermar la posició de Ceuta i Melilla a la Unió Europea, que entre altres coses no forma part de l'espai Schengen de lliure circulació de persones. Però el gest sembla més simbòlic que efectiu.

Regions ultraperifèriques

Feijóo també ha reivindicat per a Ceuta i Melilla un "tractament singular, semblant al de les regions ultraperifèriques", un estatus del qual ja es beneficien les Canàries al costat d'altres vuit regions europees, entre les quals es troben les illes Açores o Madeira. L'objectiu és compensar els desavantatges estructurals que pateixen a conseqüència de la seva llunyania i la seva insularitat. Però precisament, Ceuta i Melilla no compleixen tots els requisits, ja que ni són illes, ni estan prou lluny. Però sí d'altres, com la seva petita superfície o la seva dependència econòmica d'un nombre limitat de sectors.

Es tracta d'un estatus que permet obtenir beneficis a nivell, sobretot, d'ajudes econòmiques. Però segons el nou disseny que la Comissió Europea està plantejant per als propers pressupostos, les capitals centralitzarien la gestió dels fons europeus. En aquest marc, el Govern canari tem perdre capacitat per a participar directament en l'execució dels fons de Cohesió i ja ha advertit que existeix un "risc vital" per a les regions ultraperifèriques.