El Govern espanyol mobilitza l'exèrcit a Ceuta després d'una nova crisi migratòria que dona oxigen al discurs antiimmigració de les dretes

Una altra vegada Ceuta és notícia per l'entrada de milers de persones, bé nedant bé a peu, a Espanya provinents del Marroc. Una altra vegada la migració se situa en el centre de la disputa política a l'estiu. De nou, la complexa i delicada relació bilateral hispano-marroquina torna a la primera pàgina de l'actualitat. En els últims dies, entorn de 1.500 persones havien creuat la frontera, una xifra que quedava desfasada amb l'arribada de milers més aquest dijous. Almenys nou persones morien en les últimes hores en l'intent d'arribar nedant a territori espanyol.

Davant d'aquesta situació, el Govern espanyol anunciava, passades les 19.30 hores de dijous, l'enviament de les Forces Armades a la ciutat autònoma per "donar suport a la Guàrdia Civil", cos que també es reforça. Així, als 60 efectius de l'Agrupació de Reserva i Seguretat destinats en frontera, s'hi sumen 60 més. La unitat de Seguretat Ciutadana de Ceuta es reforça amb 30 guàrdies civils procedents d'Andalusia. S'envien vuit bussejadors del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) al vaixell Duque de Ahumada. En els pròxims dies, a més, arribaran més efectius de la Benemèrita, inclòs un helicòpter i pilots de drons.

Per part de la Policia Nacional, s'ha enviat un equip de sis persones d'Estrangeria per donar suport a les tasques de ressenya i documentació i arribaran en els pròxims dies integrants de la Unitat d'Intervenció Policial i la Unitat de Prevención i Reacció fins a completar una dotació de 200 agents desplegats específicament en tasques de seguretat ciutadana a Ceuta.

L'executiu mesura al màxim les seves paraules. Durant el matí de dijous, el Ministeri de l'Interior dirigit per Fernando Grande-Marlaska, refusava la sol·licitud del president de Ceuta, el popular Juan Jesús Vivas, de declarar l'emergència nacional a la ciutat autònoma. El Govern argumentava que aquesta opció no està contemplada en la Llei de Protecció Civil, al contrari que sí succeeix amb els incendis. Aquest dijous, Pedro Sánchez anunciava la fi de l'emergència nacional en l'incendi d'Àvila i Madrid, que baixa a nivell 2. No obstant això, l'assemblea de Ceuta al complet, inclòs el PSOE, reclamava la declaració de situació d'interès per a la seguretat nacional, invocant la Llei de Seguretat Nacional. Aquesta opció també era declinada pel Govern.

El PP creu que "està en risc la sobirania nacional"

El PP, en boca del seu president Alberto Núñez Feijóo, se sumava a les reclamacions de l'Assemblea de Ceuta i exigia el tancament de les fronteres. "Està en risc la sobirania nacional d'Espanya i les fronteres de la UE", assegurava el líder popular, que exigia una diplomàcia efectiva amb el Marroc i també amb Brussel·les. Per la seva banda, Santiago Abascal elevava més el to i titllava, en una declaració incendiària en xarxes socials, la situació de "invasió", vinculant-la amb la política migratòria del Govern, responsabilitzant d'escenari directament a Pedro Sánchez.

Per part de Sumar, els seus ministres van guardar silenci durant la jornada. No obstant això, alguns dels seus diputats es van expressar en xarxes socials. És el cas d'Enrique Santiago, portaveu d'IU al Congrés, que reclamava "davant l'emergència migratòria a Ceuta", "el trasllat de migrants i menors a altres comunitats autònomes". "El país ha d'afrontar els reptes de forma solidària, deixaran els governs autonòmics de PP-Vox tirada a Ceuta?", preguntava. Movimiento Sumar demanava reforçar els recursos per a l'acollida a la ciutat autònoma i rebutjava les devolucions en calent. El diputat de Compromís, Alberto Ibáñez, criticava: “La resposta marroquina a la millora de les relacions diplomàtiques i comercials amb Algèria ha sigut xantatge, intimidació i llançar a centenars de persones amb anhels de benestar contra Ceuta”.

Per part de Podem, Irene Montero ha demanat "vies segures" per a la migració, criticant la política en aquesta matèria de la UE, a la qual ha titllat de "criminal". El portaveu del partit morat, Pablo Fernández, al seu torn, reclamava l'activació de l'emergència nacional i exigia la dimissió del ministre Marlaska, així com un reforç de la presència policial sense descartar, per això, una resposta humanitària a la crisi.

Una relació amb el Marroc "excel·lent"

Des del Ministeri d'Exteriors, s'afanyaven a garantir que "la relació amb el Marroc és excel·lent, la coordinació en migració i altres temes és molt intensa". A més a més, garantien que "no es veu afectada per les bones relacions amb Algèria", segons declaraven fonts del ministeri que dirigeix José Manuel Albares a aquest diari. Pedro Sánchez, per la seva banda, anunciava a última hora de la tarda que aquest divendres visitarà la frontera del Tarajal.

"El Govern d'Espanya està bolcat a donar una resposta immediata a la situació a Ceuta. Estem mobilitzant tots els recursos necessaris, treballant amb les autoritats marroquines i internacionals, i preparant les mesures necessàries per recuperar la normalitat al més aviat possible", escrivia el president del Govern a xarxes socials. "És el moment de construir solucions amb responsabilitat i cooperació", afegia Sánchez. El Govern marroquí publicava dijous a la tarda un concís comunicat en què assegura que "col·laborarà amb el Govern espanyol".

La crisi arriba deu dies després de la reunió entre Sánchez i el president de la República Argelina Democrática i Popular, Abdelmadjid Tebboune, al país nord-africà. En la trobada de la passada setmana, els dos mandataris van acordar "el reforç del diàleg polític, l'enfortiment del partenariat econòmic i una major cooperació en l'àmbit regional i internacional", segons reconeixia Moncloa.

De la visita de Sánchez a Algèria també va sortir un acord polític estratègic per augmentar de forma immediata les importacions de gas algerià, en un context de crisi energètica global. A més, va sortir el compromís de celebrar una Reunió d'Alt Nivell entre tots dos governs a la tardor a Madrid.

La mala relació entre Algèria i el Marroc i les discrepàncies d'aquests en la qüestió del Sàhara Occidental influeix també en la relació d'Espanya amb aquests països. Algèria és un ferm defensor del dret a l'autodeterminació sahrauí, mentre que el Marruecos impulsa l'annexió de l'excolònia espanyola a través del seu Pla d'Autonomia.

Al maig de 2021, es van viure escenes similars a la frontera de Ceuta amb el Marroc. Milers de migrants van intentar arribar a Espanya. En aquell moment, l'acció va ser conseqüència de l'empipament del rei del Marroc per l'acollida en un hospital espanyol del líder sahrauí del Front Polisario Brahim Ghali. A l'any següent, Sánchez girava la postura del Govern pel que fa al Sàhara i es recomponien les relacions bilaterals amb el Marroc. Allò va portar a la ruptura diplomàtica d'Algèria respecte a Espanya, relacions que es recomponien amb el viatge de Sánchez de la setmana passada.