El Govern espanyol exhibeix sintonia amb Lleó XIV mentre aparca demandes històriques del moviment laïcista

Les organitzacions laïcistes consideren que la pròxima visita del papa a Espanya, que comença dissabte que ve, 6 d'octubre, ha relegat part de l'agenda laïcista, la qual cosa suposa "una nova oportunitat perduda" d'avançar en qüestions fonamentals com l'autofinançament de l'Església, una llei de llibertat de consciència i l'obertura del meló dels acords amb la Santa Seu de 1979, que, consideren, estan "desfasats".

Tots aquests temes són històriques reivindicacions del moviment laïcista que les forces polítiques de l'Executiu han estudiat en diversos moments, però que mai han quallat i que ara han quedat de nou aparcats. En el moviment laïcista, ningú creu tampoc que es reprenguin aquests assumptes abans dels pròxims comicis: "Si el Govern va tenir agenda laïcista, aquest viatge del papa l'ha fulminat per complet", afirma amb contundència a Público José Antonio Naz, d'Europa Laica. Diverses organitzacions han convocat una concentració per al pròxim dia 4 de juny a Madrid amb el lema: "Exigim un Estat laic". També han reclamat als partits que no vagin al Congrés el pròxim 8 de juny, quan està previst que el papa intervingui.

Fonts del Govern, per contra, neguen a Público que s'hagi produït cap "abandonament" de l'"agenda pel que fa a la relació amb l'Església, sinó tot el contrari". Així ho han indicat: "La visita del papa a Espanya és un esdeveniment de màxima rellevància institucional i cobra encara més transcendència perquè es produeix després que aquest Govern hagi assolit cinc acords històrics amb l'Església catòlica: l'exhumació del dictador i la resignificació del Valle de Cuelgamuros; el vinculat als béns immatriculats i el de supressió de determinats beneficis fiscals de l'Església; i, recentment, el de reparació a les víctimes d'abusos sexuals. Tots ells, en línia amb l'agenda del Govern progressista. A més, el Congrés dels Diputats va aprovar el 2021 una llei d'eutanàsia i està impulsant el blindatge constitucional de l'avortament i la supressió del delicte d'ofensa als sentiments religiosos. Res d'això permet dir que el Govern hagi abandonat la seva agenda pel que fa a la relació amb l'Església, sinó tot el contrari ".

"És una nova oportunitat perduda", resumeix, tanmateix, Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, en resposta a preguntes de Público, en valorar com es viu en el moviment laïcista la visita de Lleó XIV. "Resulta paradoxal que tinguem un papa que connecta amb sensibilitats més progressistes i contemporànies i, no obstant això, l'Estat espanyol utilitzi la seva visita per legitimar els vells reflexos de sagristia. En lloc d'aprofitar aquesta maduresa per exigir a l'Església l'autofinançament —al qual, per cert, ell es va comprometre fa dècades—, l'Estat li segueix regalant un protocol d'Estat i assumint els enormes costos logístics i de seguretat amb els impostos de tota la ciutadania, creients i no creients. El cost l'assumeix el públic; el rèdit se l'emporta la Conferència Episcopal".

Per a Juan José Tamayo, emèrit honorífic de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions Ignacio Ellacuría de la Universitat Carlos III de Madrid, l'últim llibre del qual és Cristianisme Radical (editorial Trotta), "sempre és un clima propici per plantejar l'agenda laïcista". "Com més amenaçada està aquesta agenda, més necessària i propícia és impulsar-la, plantejar-la i fer passos per fer-la realitat", afegeix.

Panadero advoca a favor de la "neutralitat institucional". "S'ha de posar fi a la simbiosi entre el poder polític i el religiós. No podem seguir veient càrrecs públics, alcaldes o ministres, assistint a litúrgies ostentant el seu càrrec i utilitzant els recursos públics per amplificar esdeveniments confessionals", afegeix. En aquest viatge papal hi ha previstes diverses escenes d'aquest tipus.

Per a Panadero, "la principal renúncia de l'Estat espanyol és haver claudicat en el seu deure constitucional de neutralitat". "Vivim instal·lats —afegeix— en el que des de la Fundació anomenem una laïcitat passiva o una confessionalitat encoberta. L'Estat renuncia a ser veritablement aconfessional per pur immobilisme polític i per por de tocar uns privilegis històrics".

El Govern ha subratllat la sintonia amb Lleó XIV davant els desafiaments globals i ha defensat que en un context internacional marcat per la guerra, l'odi i l'exclusió, és important el missatge del papa "en defensa dels valors humanistes del diàleg, la solidaritat i la convivència". Per això consideren que aquesta visita "serà una oportunitat única perquè [Espanya] segueixi mostrant al món el seu sòlid compromís democràtic amb la pau, la legalitat internacional i la defensa dels drets humans". L'Executiu ha recordat també altres punts d'acostament amb el Vaticà en assumptes com les migracions, un tema que Vox ha situat com a eix estratègic dels seus discursos i que ha portat a aquest partit a enfrontar-se amb alguns bisbes.

L'Executiu ha declarat com a esdeveniment d'"excepcional interès públic" la visita del papa, cosa que implica avantatges fiscals per als qui patrocinin o facin donacions a l'Església amb la idea de finançar el periple del pontífex. Per al catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pública de Navarra, Alejandro Torres, encara que aquests incentius "suposen una minoració d'ingressos públics, per exemple en l'Impost sobre Societats, l'IRPF i l'Impost sobre la Renda dels no Residents", aquesta afirmació ha de ser matisada, "perquè si es comparen amb els recursos públics en ajudes directes, en aquesta ocasió això suposarà un estalvi net a les arques de l'Estat, perquè es finançarà amb fons privats, obtinguts sobre la base d'aquests incentius". Torres afegeix a Público que la decisió és "un clar símptoma de 'bona sintonia' de l'Estat amb la confessió majoritària, l'Església catòlica, i de cap manera es pot titllar aquest Govern d''anticlericalisme'".

L'Executiu ha reivindicat aquests dies, en efecte, en vigílies del viatge de Lleó XIV, el que anomena cinc "acords històrics" entre el Govern i l'Església catòlica: l'exhumació del dictador Francisco Franco de la Basílica de Cuelgamuros i la resignificació del Valle de los Caídos; l'acord sobre els béns immatriculats de l'Església; la supressió de determinats beneficis fiscals i el sistema mixt per a la reparació de les víctimes d'abusos sexuals en l'àmbit eclesial. La setmana passada, el president Pedro Sánchez es va reunir amb el papa al Vaticà i després va mantenir una trobada amb el secretari d'Estat, Pietro Parolin. En aquesta reunió van abordar, segons va informar el Govern, diversos assumptes "d'interès mutu en les relacions bilaterals entre Espanya i la Santa Seu", com la reparació de víctimes d'abusos sexuals i la "resignificació" del Valle de Cuelgamuros.

Per a les organitzacions laïcistes, que sí que reconeixen com un avanç l'aprovació de la llei d'eutanàsia, no és suficient. Pel que fa als béns immatriculats, la plataforma Recuperando ha analitzat: "L'afirmació no només sorprèn: desconcerta. Si el Govern i l'Església han arribat a un acord, la ciutadania té dret a conèixer-lo. I si aquest acord no existeix, resulta inacceptable presentar-lo com un assoliment històric". Aquest és el resum que fan els col·lectius laïcistes: "L'inventari de béns immatriculats entre 1998 i 2015 no es va conèixer fins al febrer de 2021" i "la informació decisiva segueix oculta. El Govern continua negant a la ciutadania i als propis diputats les dades necessàries per identificar de manera precisa aquests béns".

Juan José Tamayo considera que, "davant el major espoli dut a terme per l'Església catòlica, que ha immatriculat béns pertanyents al poble i a l'Estat com a propietat seva", cal "exigir-ne la devolució al poble i a l'Estat". Afegeix Tamayo que també cal "exigir a la jerarquia catòlica la petició de perdó per la pederàstia de sacerdots, bisbes, religiosos i professorat en centres religiosos i la indemnització a les víctimes".

La imprescriptibilitat dels delictes d'agressions sexuals a menors d'edat també és una altra de les qüestions que s'han posat sobre la taula aquests dies. Dimecres passat, en una roda de premsa a Madrid, Miguel Hurtado, primer denunciant de pederàstia a l'Abadia de Montserrat, que també està previst que visiti el papa, va lamentar que no avanci al Congrés dels Diputats la reforma del Codi Penal per a la imprescriptibilitat dels delictes greus de pederàstia i ho va vincular a la visita del papa: "La llei està parada agafant pols en un calaix perquè ve el papa".

Autofinançament i acords amb la Santa Seu

Així van expressar —en un manifest titulat Cap a un Estat laic— més de 60 organitzacions i 140 personalitats la seva decepció amb l'aparcament de l'agenda laïcista en vigílies que es concretés la visita de Lleó XIV: “Vam creure que un govern de vocació progressista obriria la porta a reformes profundes. No obstant això, entre suports fràgils i el ressorgiment de vells reaccionarismes, aquestes transformacions no han arribat o s'han quedat a mig camí”.

Per a Tamayo, "la visita del papa és un moment molt oportú per plantejar al Govern i a la Conferència Episcopal Espanyola els temes més importants de l'agenda [laïcista]". Entre ells, enumera els següents: "La denúncia dels Acords de l'Estat espanyol amb la Santa Seu de 1979, per preconstitucionals i fins i tot anticonstitucionals, i la renúncia de l'Església Catòlica als privilegis econòmics, educatius, fiscals, jurídics i culturals que li reconeixen els Acords, per ser contraris a la igualtat de totes les religions davant la llei; l'eliminació de l'assignació tributària a l'Església Catòlica i exigir-ne l'autofinançament, així com l'elaboració d'un Estatut de laïcitat en els àmbits estatal, autonòmic i municipal".

Per al catedràtic Torres, “la gran qüestió pendent és la de l'autofinançament de l'Església catòlica, ja que, malgrat el compromís assumit per aquesta en aquest sentit, a l'article 2.5 de l'Acord d'Assumptes Econòmics de 1979, se segueix finançant amb càrrec a l'Assignació Tributària, que no és altra cosa que una minoració dels ingressos públics en l'IRPF, que, conforme a les declaracions presentades el 2024, últim exercici del qual tenim xifres, va ser de 429 milions d'euros”.

Hungria Panadero afirma, per la seva banda, que un dels eixos en els quals caldria actuar és en "la fi del privilegi econòmic" i arribar a "l'autofinançament. L'Estat —analitza la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia— renuncia a recaptar milers de milions. Hem d'acabar amb el finançament públic directe a través de la casella de l'IRPF". "No crec —afegeix el professor Torres— que, en vigílies electorals, això sigui una prioritat, especialment si es vol tenir content el vot catòlic".

Per Panadero, cal anar a l'arrel del problema". "La prioritat número u —afirma— és derogar els Acords amb la Santa Seu de 1979. Són uns acords preconstitucionals que blinden tot el model de privilegis actuals i condicionen la nostra democràcia". En el manifest, els col·lectius ho plantegen d'aquesta manera: "En ple segle XXI, Espanya manté un concordat, [...] un tractat que consagra privilegis per al catolicisme i erosiona la llibertat de consciència de la ciutadania. Que els fons públics segueixin finançant el clergat és un anacronisme. Que milers de milions d'euros sostinguin col·legis catòlics i l'adoctrinament religiós a les aules és una anomalia democràtica. Que les nostres lleis educatives, fiscals i tributàries estiguin condicionades per acords internacionals amb el Vaticà és una distorsió de la sobirania popular".

Per què no s'aborden totes aquestes qüestions? És el clima el més propici? "Cal distingir —analitza Panadero— entre el clima mediàtic i el clima social. Aquest últim mai ha estat tan propici com ara [per abordar aquestes reformes cap a la laïcitat]: Espanya és un país adult, amb una maduresa democràtica innegable i on gairebé el 40% de la població ja no és religiosa. La societat està preparadíssima per a aquest debat. El que passa és que el clima mediàtic i polític està enterbolit. Veiem com certs sectors radicalitzats intenten convertir la laïcitat en una trinxera i ens acusen d'anticlericalisme, quan l'únic que demanem és higiene institucional. L'Estat no s'ha d'agenollar davant cap autoritat espiritual".

Tamayo planteja també la reforma de l'article 16.3 de la Constitució, que considera "contradictori", ja que, argumenta, "en la primera part de l'article afirma que 'cap confessió tindrà caràcter estatal' i en la segona que 'els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i altres confessions religioses'". Entre les qüestions "importants", per a Tamayo, hi ha també "eliminar les restes de nacionalcatolicisme que encara queden i converteixen els governants espanyols en ostatges de l'Església catòlica".