El Govern espanyol no ha enviat encara els primers expedients de menors al Marroc

54 dies després de l'esclat de la crisi migratòria i humanitària que travessa Ceuta, el Govern espanyol no ha enviat encara els primers expedients de menors al Marroc. Aquest dimarts, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el titular de Política Territorial i responsable del comandament únic, Ángel Víctor Torres, actualitzava el nombre de nens, nenes i adolescents que romanen sota protecció dels sistemes d'acollida de Ceuta: 2.321 menors filiats. Una xifra a la qual caldria sumar prop de 500 nens refugiats en els espais habilitats per a adults -i que el Govern espanyol està obligat a reubicar- i entre 500 i 700 menors que segueixen vivint, prop de dos mesos després, als carrers de la ciutat. En total, el futur de més de 3.000 nens segueix a l'aire, enmig de l'intercanvi de retrets entre el Govern central i l'executiu ceutí.

La prioritat és la reagrupació familiar, insisteixen des de l'equip de Torres. En altres paraules, que la majoria de nens i nenes que hi ha a Ceuta acabi tornant al Marroc. Preferiblement, al si de les seves famílies, completen en conversa amb Público o fonts de Política Territorial, culpant de qualsevol retard al govern del popular Juan Jesús Vivas dilluns passat", recorden, "no hi havia representant del menor, una figura legal necessària" per començar amb les tasques de triatge. Així ho revelava, fa just una setmana, Torres, fent públic un conflicte entre les dues administracions per la contractació i el pagament d'aquesta figura. Un xoc que ha mantingut bloquejats, durant mes i mig i fins dilluns passat, tots els expedients de menors. Oberts com a tal, explicava, aquest dimarts Torres, hi ha 2.321 expedients, "tants com nens". Ara bé, reconeixia el ministre, la majoria en estat preliminar i pendents encara de l'entrevista individual.

En les pròximes setmanes, seguia explicant el ministre, Ceuta tindrà ja "unes desenes" d'expedients avançats per enviar un "primer corpus" de casos al Marroc. Fonts del Ministeri que regenta Torres confirmen a Público que encara no s'ha enviat al país nord-africà cap expedient dels milers de menors que romanen a la ciutat. Un primer pas imprescindible per comprovar que el menor disposa d'una família a la qual tornar i que el règim de Mohamed VI està verdaderament disposat a col·laborar en la repatriació dels que públicament anomena "els seus nens". I és que, tal com va explicar Público, Espanya porta almenys 14 anys sense retornar un sol menor a Rabat, malgrat l'acord bilateral que els dos països van subscriure el 2007. Per si fos poc, entre 2021 i juliol de 2026, el Govern espanyol ha remès al regne alauita més de 600 expedients de repatriació de menors. Tots ells sense resposta per part de les autoritats marroquines.

Des de l'equip de Torres no perden l'esperança. El Marroc, treuen a relluir, s'ha mostrat en l'últim mes "receptiu" a la reagrupació d'aquests menors. El que no treu que, en cas que aquesta reagrupació es tornés impossible, es perfilessin només dues solucions: "O es queden a Ceuta o són reubicats en altres territoris espanyols". Davant qualsevol d'aquests escenaris, adverteixen, és imprescindible la "voluntat expressa" del govern de Vivas, que, vulgui o no, ostenta la tutela legal d'aquests més de 3.000 nens i nenes.

Com és el procediment de repatriació d'un menor?

Complex i llarg, valoren en conversa amb Público fonts d'Infància, recordant que el far de tot el procediment és l'interès superior del menor. Tal com explica el Reglament d'Estrangeria (entre els Artículos 167 i 171), per incoar un expedient, Ceuta, com a responsable legal dels menors, ha de facilitar tota la informació que obra en el seu poder sobre cada nen, després de les tasques de triatge. Aquesta informació s'incorpora a l'expedient del menor que, una vegada llest, la Delegació de Govern, a través dels serveis consulars, remet al país d'origen. En aquest cas, el Marroc. Aquí entra en joc la voluntat de col·laboració de les autoritats marroquines a les quals se sol·licita un informe complet sobre les circumstàncies familiars del nen. Un menor al qual, en qualsevol cas, la Delegació ha de prendre declaració. Segons el reglament, a partir dels 12 anys, el nen disposa de "judici suficient" per parlar en primera persona. Un reconeixement que esdevé obligatori en el cas dels adolescents d'entre 16 i 18 anys d'edat.

Si la variable familiar no aplica —i el menor està d'acord— es pot contemplar l'acolliment del nen en els sistemes de protecció del seu país natal. Una alternativa que, reconeixen des d'Infància, és molt inhabitual. Sigui com sigui, després de la resposta del Marroc, la decisió final queda, en principi, en mans de la Delegació del Govern, que adopta la resolució en fase administrativa. No obstant això, si el menor s'oposa a tornar (la casuística més habitual), entra en joc la Fiscalia de Menors, que realitza, tal com ha explicat a Público, "una labor de control" de tot el procediment. L'última decisió acabaria, en aquests supòsits, en mans d'un jutge. També poden posar traves a la repatriació els propis serveis socials de Ceuta, obligats a elaborar un informe sobre la situació del menor a Espanya que reculli qualsevol indici de vulnerabilitat.

La vàlvula d'escapament de Ceuta: els trasllats

Reubicar els nens, nenes i adolescents que segueixen a Ceuta a la Península. És l'exigència que la pota de Sumar al Govern, encapçalat per la ministra d'Infància, Sira Rego, porta setmanes posant sobre la taula. Com? Per tres vies, insisteixen des d'Infància. D'una banda, a través dels acords bilaterals que pugui signar Ceuta amb altres comunitats autònomes. Fins ara, només Andalucía mantenia en vigor un conveni d'aquestes característiques, signat el 2024, abans de l'entrada de Vox al Govern del popular Juan Manuel Moreno Bonilla. No obstant això, el passat 10 de setembre, Navarra anunciava l'acollida de les primeres cinc nenes provinents de la ciutat autònoma. El trasllat, expliquen a aquest diari fonts del govern foral, es va tancar precisament a través d'un acord bilateral ad hoc, amb el qual els de María Chivite feien el primer pas per "trencar el bloqueig del sistema de repartiment solidari per part de les comunitats governades per les dretes i ultradretes".

La via número dos és precisament l'activació d'aquest repartiment vinculant entre comunitats, contemplat en l'article 35 de la Llei d'Estrangeria. De nou, faria falta la voluntat expressa de Ceuta per posar en marxa els trasllats, a més de sortejar el no de les comunitats governades pel PP i, molt especialment, de les que encapçalen el tàndem PP-Vox: Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. Territoris, tots ells, que, segons ha revelat El País i ha corroborat Público, han seguit rebent, al llarg d'agost i setembre, a menors migrants no acompanyats de Ceuta. Això sí, a aquells que eren a la ciutat autònoma abans de l'encreuament multitudinari dels dies 30 i 31 de juliol. La tercera i última opció, plantegen veus d'Infància, és que el govern ceutí signi, per fi, el pla de trasllat a recursos de diverses ONG d'un grup de 500 nenes especialment vulnerables. Una proposta que el ministeri va posar a disposició de Ceuta ja fa prop d'un mes i que, asseguren els de Sira Rego, "aquí segueix disponible", a falta d'una única cosa: la firma de Vivas.

Público s'ha posat en contacte amb el govern de Ceuta per preguntar-li per l'estat dels expedients dels milers de menors que acull la ciutat. També l'ha interrogat per l'acord bilateral firmat amb Navarra per traslladar aquestes primeres cinc nenes. Significa que l'equip de govern ha canviat d'opinió i ja no advoca per la devolució de "totes" les persones que van entrar, a la fi de juliol, a través de la frontera de Ceuta? Hi ha converses, en la mateixa línia, amb altres comunitats? Finalment, aquest diari ha volgut saber si Ceuta firmarà, finalment, aquest pla de trasllat de 500 menors als sistemes de protecció de les ONG. Fins al moment de la publicació d'aquest article, no ha obtingut resposta.