El Govern espanyol confia que l'aval del Constitucional a l'amnistia ajudi en la seva relació amb Junts

Els tribunals han deixat aquest dimarts un nou capítol informatiu a nivell polític. En aquest cas ha estat la decisió del Tribunal Constitucional (TC) sobre amnistiar el delicte de malversació a Jordi Turull. Un nou pas que celebren des del Govern de Pedro Sánchez i que obre la porta al retorn de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont.

La decisió del TC es va conèixer poc després que acabés la roda de premsa convocada a la Moncloa després del Consell de Ministres. D'aquesta manera, la ministra portaveu, Elma Saiz, no va haver de pronunciar-se sobre la qüestió. Posteriorment fonts governamentals van transmetre a Público la seva satisfacció ja que des del començament han defensat la necessitat que l'amnistia s'apliqui a tots els implicats en el Procés.

Les fonts socialistes consultades no volen entrar en hipòtesis sobre possibles efectes electorals tant per a Junts com per al PSOE si s'accelera la tornada de Puigdemont. Tampoc s'atreveixen a vaticinar de manera clara si aquest pas provocarà un canvi d'actitud en el partit català cap al Govern de Sánchez. Però sí que confien que "ajudi" en la relació.

Des de la Moncloa recorden que l'aplicació total de l'amnistia no és un assumpte que depengui al 100% de l'Executiu ja que estava en mans de les decisions del TC i també del Tribunal Suprem (TS). "Nosaltres complim amb els nostres acords amb els nostres socis. Nosaltres fem tot el que podem per complir amb aquesta part de l'acord", insisteixen les fonts consultades.

Des del Govern espanyol reiteren que la seva esperança és que el tema de l'amnistia es resolgui. Però que "és Junts el que haurà de dir si això influeix o no en la seva posició de no parlar" amb els socialistes. "Clarament ajuda, contribueix a donar la imatge que nosaltres complim", reiteren aquestes fonts.

Fonts oficials de la direcció del PSOE a Ferraz es limiten a comentar que el partit té el "màxim respecte a les deliberacions del Tribunal Constitucional". "Sempre hem defensat que la llei d'amnistia és plenament constitucional i s'acabarà aplicant a totes les persones", afegeixen.

Altres veus socialistes del Govern espanyol són més escèptiques. "Junts és ara mateix un enigma. En condicions normals això sí que hauria d'ajudar", assenyala una de les fonts consultades. "No sé com respira ja Junts", coincideix una dirigent socialista que comparteix el seu escepticisme.

Els antecedents immediats no inviten en tot cas a l'optimisme en el si del PSOE. Al juny es coneixia la sentència del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) que va avalar l'amnistia. El Govern espanyol ho va celebrar de manera molt visible, amb una compareixença institucional des de Moncloa del ministre de Justícia Félix Bolaños.

"Només s'haurà complert plenament, tal com la van aprovar les Corts Generals, quan s'apliqui també als líders polítics que van impulsar el procés independentista. Aquesta serà l'última etapa del procés de normalització institucional, política i social a Catalunya", va dir aleshores el ministre.

No hi va haver gestos de Junts cap al Govern espanyol de manera immediata. Va tombar, per exemple, els objectius d'estabilitat al Congrés, un pas previ als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). El discurs va ser dur. La setmana passada, després de reunir-se els ministres d'Hacienda i Cultura, Arcadi España i Ernest Urtasun, per iniciar oficialment les negociacions dels comptes públics, fonts de Junts van reiterar a aquest mitjà la seva contundent negativa a aprovar-los.

La decisió del TC també va ser aplaudida la tarda d'aquest dimarts per alguns aliats del PSOE. Aina Vidal, portaveu de Comuns, va assenyalar davant els mitjans que espera que el jutge del TS Pablo Llarena "faci cas al TC i que faci el que fa molt de temps que els senyors diputats ja li van manar".

Per part del PNV, la seva portaveu, Maribel Vaquero, ha dit alegrar-se que el delicte de malversació sigui inclòs també a la llei d'amnistia, ja que era una cosa que havien requerit. "Sempre considerem que aquest judici no hauria d'haver-se donat, que és una judicialització de la política ", va dir.

En un comunicat, ERC va assenyalar que "ja no hi ha excuses" per no aplicar l'amnistia. Va apuntar a més que "la rebel·lió dels tribunals espanyols" contra l''amnistia "fa ja dos anys que dura" i "ha d'acabar".

Des del BNG, el seu diputat Néstor Rego considera que la decisió aclareix els obstacles per aplicar la llei i demana que es compleixi "sense més dilacions ni interpretacions destinades a impedir la seva efectivitat". La formació gallega reclama al Suprem que apliqui ja l'amnistia "i deixi de posar obstacles a la voluntat política del poble de Catalunya".

El català a la UE

A Junts també van justificar la seva ruptura amb els socialistes, ja fa gairebé un any, per l'incompliment en un assumpte que consideren clau: el reconeixement del català com a llengua oficial a la UE. Des del Govern espanyol s'han defensat posant en valor que estan pressionant de totes les maneres possibles però que es necessita unanimitat de tots els Estats, cosa que està lluny d'aconseguir-se.

És un altre dels exemples que posa el Govern espanyol per presentar-se com un "soci fiable" que compleix els seus acords. Igual que en el cas de l'aplicació de l'amnistia, aquest tema no depèn només d'ells, es justifiquen.

Precisament aquesta mateixa setmana el Ministeri d'Exteriors que dirigeix José Manuel Albares va tornar a portar aquest assumpte al Consell d'Assumptes Generals de la UE. Es va tornar a trobar amb el rebuig d'un grapat de països que a més a més van criticar que Espanya vinculés aquesta vegada l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'ampliació de la UE amb països com Albània i Montenegro.

En canvi, fonts d'Exteriors van transmetre una altra visió. "Espanya ha constatat que la seva proposta suscita una àmplia comprensió per part de la majoria dels estats membres de la UE", van assenyalar des de l'equip d'Albares. "Les intervencions que s'han produït han reconegut la importància d'aquesta proposta manifestant la seva disposició al diàleg. Cap Estat membre l'ha rebutjat, ni ha donat arguments per justificar que es poguessin incorporar altres llengües oficials sense haver inclòs abans les llengües oficials espanyoles", han afegit.

Des de Junts, on fa temps reconeixien els esforços Albares en aquest debat, van criticar que el Govern espanyol "va tard" i que els socialistes no condicionessin els nomenaments a la Comissió Europea al reconeixement de les llengües.

Aquest dimecres Sánchez ofereix una roda de premsa a Nova York i és bastant probable que sigui preguntat per la decisió del TC i l'horitzó polític que s'obre ara. El líder de l'Executiu ha defensat en tot moment la necessitat de reunir-se amb l'expresident català. El passat mes de juliol, en la seva roda de premsa de tancament del curs polític, no va concretar cap data. "Fins i tot Feijóo es vol reunir amb Puigdemont (...) Un èxit de la llei d'amnistia és que es tornin a retrobar PP i Junts", va dir llavors.