El Govern espanyol busca accelerar les mesures contra la corrupció anunciades fa un any: cap està en vigor al 100%

"Estem convençuts que aquest Pla de Lluita contra la Corrupció suposarà el major impuls a la prevenció, a la lluita i la reparació de la corrupció que s'ha fet en les últimes dècades al nostre país". El 9 de juliol de 2025, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va presentar al Congrés 15 mesures dissenyades després de l'esclat del cas de Santos Cerdán. Ha passat pràcticament un any i el líder de l'executiu s'enfronta aquest dimecres a una nova compareixença a la cambra baixa per abordar investigacions judicials relacionades amb corrupció.

La realitat és que cap de les esmentades 15 mesures està plenament en vigor encara que en el govern estatal destaquen que moltes d'elles estan molt avançades. De fet, com ja va publicar aquest mitjà al desembre, tant Sánchez com la llavors portaveu Pilar Alegria, van repetir en diverses ocasions que s'havien "posat en marxa" 13 de les 15 mesures. Les estimacions de l'executiu es basaven principalment en què s'havia obert a consulta pública des del mes de setembre l'avantprojecte de Llei Orgànica d'implementació del Pla Estatal de Lluita Contra la Corrupció.

Aquesta iniciativa finalment va arribar al Consell de Ministres el 17 de febrer d'aquest any i va ser presentada per la llavors vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda María Jesús Montero. Sota el títol d'avantprojecte de Llei Orgànica d'Integritat Pública (LOIP) s'inclouen aquí pràcticament la totalitat de les esmentades 15 mesures anunciades per Sánchez el 9 de juliol.

El Ministeri d'Hisenda, ara liderat per Arcadi España, presideix la comissió interministerial que dona seguiment al Pla de Lluita contra la Corrupció. Fonts d'aquest departament asseguren a Público que la LOIP anirà "en breu" en segona ronda per aprovar-se en el Consell de Ministres. No obstant això, d'aquí haurà d'arribar al Congrés, on a més en ser una Llei Orgànica necessita majoria absoluta, 176 vots favorables. Amb el context actual, la seva aprovació abans que finalitzi la legislatura no està garantida.

Dins d'aquesta LOIP s'inclouen fins a 10 de les mesures del Pla. Una d'elles és la creació de l'Agència Independent d'Integritat Pública "com a òrgan central de prevenció, supervisió i persecució de la corrupció". També en aquest paquet legislatiu s'inclou l'extensió de l'ús de mapes de riscos d'integritat a tots els fons públics; la transformació de la Plataforma de Contractació del Sector Públic amb Big Data e Inteligencia Artificial per prevenir la corrupció (funció encomanada a l'Agència d'Integritat Pública); o el reforç del control sobre el finançament i l'activitat econòmica dels partits polítics.

La LOIP que el Govern busca accelerar inclou a més l'aplicació de mecanismes de control i sanció enfront d'empreses corruptores; l'enduriment dels càstigs i adoptar noves mesures contra la corrupció i delictes contra l'Administració Pública; el reforç de l'Oficina de Recuperació i Gestió d'Actius (ORGA) o la creació de la figura del "decomís administratiu" o "decomís preventiu".

En aquesta extensa llei s'inclou un punt relatiu a l'organització d'una campanya social per enfortir la conscienciació anticorrupció. "Es desenvoluparà, amb caràcter anual en el cas del sector públic estatal, una campanya institucional de sensibilització, prevenció i lluita contra el frau i la corrupció, amb la finalitat de generar consciència sobre el problema de la corrupció en la vida pública i els seus efectes concrets", es llegeix en l'avantprojecte de llei.

Finalment, la desena mesura té a veure amb la realització d'una enquesta sobre la percepció de la corrupció. "Amb caràcter anual, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en col·laboració amb el Fòrum de Govern Obert, programarà, dissenyarà i desenvoluparà una enquesta que permeti elaborar un estudi sobre percepció social de la corrupció", estableix el primer text de la LOIP.

En el mateix punt de la LOIP hi ha la Llei d'Administració Oberta, tot i que en aquest cas fa més temps que es va aprovar en primera volta. Concretament el passat 7 d'octubre el Consell de Ministres va aprovar en primera volta l'avantprojecte d'aquesta llei, que va ser presentada pel ministre de Transformació Digital i per a la Funció Pública Óscar López. No hi ha notícies de moment sobre la previsió de la seva aprovació definitiva prèvia a l'arribada al Congrés.

La llei de 'lobbies', a prop de portar-se al Pleno

De les 15 mesures només n'hi ha una en una fase de tramitació avançada. Es tracta del Projecte de Llei de Transparència i Integritat en les Activitats dels Grups d'Interès. O més coneguda com la llei de lobbies. La iniciativa es troba en negociacions dins de la Comissió de Reglament. La passada setmana es va aprovar l'informe de la ponència i la intenció és convocar a la citada Comissió en breu per a debatre algunes esmenes. Segons diverses fonts consultades, la negociació està molt avançada, amb l'escull principal de Junts. No es descarta que fins i tot pugui arribar a la votació en el Ple aquest mes de juliol.

Cal tenir en compte que aquesta reforma s'havia inclòs ja en el Pla d'Acció per la Democràcia aprovat en 2024 i presentat pel Gobierno després dels cinc dies de reflexió que es va prendre Sánchez per a la imputació de la seva esposa Begoña Gómez.

Precisament López va fer una crida aquest dimarts durant la roda de premsa oferta a Moncloa després del Consell de Ministres al fet que s'aprovi aquesta llei. Va dir que era un "consens" demandat pel propi sector lobbista i va destacar que s'havien aprovat fins i tot esmenes del PP. "Per favor, una vegada més, per sobre de colors polítics, avantatgismes i filibusterismes, aquesta llei està al Congrés i es pot aprovar demà. Anem darrere d'altres països per culpa d'aquest bloqueig", ha apuntat.

També s'ha produït algun avanç en la mesura que demana "reforçar les capacitats del Ministerio Fiscal i del Poder Judicial per investigar, jutjar i castigar eficaçment la corrupció". El 28 d'octubre de 2025, el Consell de Ministres va aprovar ja en segona volta el Projecte de Llei Orgànica d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) que inclou aquest assumpte. La iniciativa, que va ser presentada pel ministre de Presidència i Justícia Félix Bolaños en roda de premsa, atribueix la instrucció dels processos penals a la Fiscalia i dota el Ministeri Fiscal de més autonomia i transparència. La tramitació parlamentària, en tot cas, no ha tingut avanços des de fa mesos.

Bastant avançada està també la mesura per "reforçar les garanties de protecció als denunciants de corrupció i millorar l'eficàcia dels canals d'alerta". Això es va concretar amb la creació de l'Autoritat Independent de Protecció de l'Informant. L'organisme va ser aprovat al febrer de 2025, és a dir, abans d'aquest Pla, i la seva activitat va començar l'1 de setembre presidit per Manuel Villoria. No obstant això, en la LOIP s'inclouen algunes disposicions legals sobre el seu funcionament encara pendents d'aprovar-se.

Del que no hi ha rastre en cap de les iniciatives presentades pel Govern és de la mesura del Pla de Lluita contra la Corrupció titulada com a "Programes i cursos de formació obligatòria i difusió de bones pràctiques en matèria d'integritat i prevenció de la corrupció dirigides al personal del sector públic".