Garamendi (CEOE) s'erigeix en el nou ariet de la dreta en l'ofensiva contra el Govern espanyol
Les crítiques dels empresaris han estat gairebé habituals des que va arrencar la legislatura, però s'han intensificat en els últims temps. Garamendi es va posicionar en contra de la negativa de l'Executiu a apujar fins al 5% la despesa en Defensa i va traslladar la seva "profunda preocupació" davant el decret de lloguers
'Público' ha contactat amb la CEOE perquè concreti la seva posició sobre la guerra a l'Iran i les amenaces comercials dels EUA a Espanya. La CEOE es remet al "expressat" en els comunicats de l'últim mes, en què no es condemna les amenaces dels EUA i es "posa en valor" als nord-americans com a "socis fonamentals"
Madrid--Actualitzat a
"No a la guerra i no a vostè", li va etzibar Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez dimecres passat al Congrés." Li agrada la guerra perquè li permet tapar les seves corrupcions ", va vaticinar des de la mateixa tribuna Santiago Abascal. Les crítiques s'han intensificat durant les últimes setmanes contra els anuncis de Moncloa. I no només arriben de la mà de PP i Vox. Antonio Garamendi s'ha convertit en un altre dels ariets del Govern estatal. El cap de la patronal va fer gala d'aquesta estratègia del no a les polítiques de l'Executiu el divendres 20, una postura en la qual la CEOE porta instal·lada tota la legislatura i, especialment, des que va arrencar 2026.
El Consell de Ministres va aprovar en la seva penúltima reunió un decret amb el control als marges empresarials i un altre amb la congelació de lloguers per pal·liar els efectes econòmics de l'agressió il·legal dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Garamendi va traslladar la seva "profunda preocupació" en conèixer la notícia i va assegurar que la incorporació d'una mesura "injustificada", com la que busca intervenir els preus de l'habitatge, sorgia de la "pressió política incomprensible" d'una part del Govern, la part que representen els ministres de Sumar." Un cop es publiqui el text al Butlletí Oficial de l'Estat analitzarem en detall l'abast del conjunt de mesures i les seves implicacions econòmiques i jurídiques", van reconèixer finalment des de la CEOE.
Público s'ha posat en contacte amb la patronal per saber si -una setmana després de l'anunci - havia canviat d'opinió. La CEOE s'ha remès al " expressat" en el seu comunicat del 20 de març, just el dia en què es va fer públic el contingut del decret. "Aquest tipus d'intervencions, incorporades en un paquet de caràcter extraordinari vinculat a la crisi energètica i econòmica derivada del conflicte, desincentiven l'oferta, retreuen la inversió i agreugen els problemes d'accés a l'habitatge. (...) Les noves limitacions al mercat del lloguer (...) suposen una ingerència injustificada en el dret a la propietat privada", resa la nota de premsa, signada conjuntament amb CEPYME. La patronal es va despenjar de tots els acords del "diàleg social" de la legislatura. I ara també apressa amb assumptes de política nacional i internacional.
Garamendi, sobre les amenaces de Trump: "Estats Units és un gran país amic"
El líder dels empresaris espanyols porta un mes entrant en qüestions que poc o gens tenen a veure amb els salaris i el sector empresarial. El Ministeri de Treball va convocar a principis de març als agents socials per explorar mesures amb les quals pal·liar els efectes de la guerra a Orient Mitjà. "Això pot tenir un tint també molt electoral, amb el qual no estaria d'acord", va respondre Garamendi durant una entrevista a Todo es Mentira (Cuatro).
"Jo no parlo de política. El que dic és que fora d'Espanya s'està veient també això (...)", va insistir el mateix dia al programa Más vale tarde (laSexta). Garamendi es va posicionar a més en contra de la negativa del Govern d'Espanya a apujar fins al 5% la despesa en defensa, com van fer tots els països de l'OTAN. Público li ha preguntat a la patronal per la manera en què els empresaris abordarien aquest increment pressupostari, sense haver rebut de moment resposta.
Les crítiques no s'acaben aquí. Garamendi va rebutjar fa un parell de setmanes la proposta de bonificar els combustibles per afrontar la pujada dels preus de la gasolina provocada pels atacs de Washington i Tel Aviv sobre Teheran. El Govern estatal va posar en marxa aquesta mateixa iniciativa quan es van disparar els costos energètics arran del conflicte entre Rússia i Ucraïna. “No necessitem bonificacions, les gasolineres ens ho diuen”, va defensar el representant dels empresaris espanyols. La CEOE s'ha alineat -una vegada més- amb els populars i la Confederació Espanyola d'Empresaris d'Estacions de Servei (CEEES). El que prefereixen -qualsevol dels tres- és una rebaixa -sectorial- de l'IVA.
Garamendi va reforçar la seva hostilitat amb el Govern de PSOE i Sumar durant el III Fòrum Econòmic de The Objective . "Amèrica [en referència als Estats Units] és un gran país amic i depenem absolutament de tota la seva tecnologia. (...) Els americans són molt americans i estimen molt el seu país (...). Si per casualitat perceben que no som un país amic, podem parlar d'aranzels, podem parlar del que vulgueu...", va ironitzar davant d'un auditori ple de corbates.
Público li ha preguntat -fins a dues ocasions- a la patronal pels menyspreus de Donald Trump i la seva intenció de "tallar la relació comercial" amb España. La CEOE es "remet" de nou "al recollit en els comunicats", on no es condemnaran aquestes amenaces i únicament es "posa en valor" el passat dels nord-americans com a "socis fonamentals". La patronal ha demanat en aquesta nota "anar de la mà de la UE" , però no ha volgut aclarir si li semblen propis d'un "país amic" els comportaments de Washington amb Madrid.
Els retrets, habituals contra Treball i Díaz
Les crítiques dels empresaris espanyols han estat gairebé habituals des que va arrencar la legislatura. El blanc, això sí, solia fluctuar entre Yolanda Díaz i el Ministeri de Treball. La primera allau de retrets va arribar després de la proposta de la cartera de pujar l'SMI. "[La vicepresidenta] diu moltes coses i algunes de les coses que diu les ha promès fa set anys i no han sortit", va reivindicar el passat mes de gener Antonio Garamendi.
"Som a la taula [de negociació], que ens diguin el que hagi de ser. I el que hagi de ser ho avaluarem i contestarem",va continuar el cap de la patronal, fent referència als detalls de l'acord per pujar les retribucions mínimes, un acord que, finalment, va tirar endavant sense el segell de la CEOE. Yolanda Díaz va acusar llavors l'empresari de voler "fer política" amb els partits de dretes.
Treball lamenta que "el que diu" Garamendi "va en la línia del que diuen les dretes per colpejar el Govern"
Garamendi va tornar a la càrrega a mitjans de febrer, un dia després que es materialitzés –per fi– la pujada de l'SMI. El Govern, CCOO i UGT van acordar elevar les nòmines més baixes fins als 1.221 euros bruts en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025. Pedro Sánchez va presidir l'acte en el qual es va fer públic l'anunci. I va criticar la patronal per "esborrar-se" de l'acord: "Aquí no hi som tots els que hi hauríem de ser. Falta la patronal i la seva absència diu molt. És una qüestió de justícia social i d'intel·ligència econòmica", va reivindicar el líder de l'Executiu. Garamendi va reaccionar amb sorpresa. I va aprofitar per tirar més llenya al foc. "Jo crec que tothom té clar el que està passant, (...) sembla que hem de seguir buscant enemics per tapar, no sé, alguna misèria", va deixar anar durant una entrevista amb el programa Herrera en Cope.
El president de la CEOE tampoc va secundar l'acord per a la reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, signat, una vegada més, pels sindicats majoritaris i el Ministeri de Treball. "No és diàleg social, sinó que tornem al monòleg social. (...) El que no pot fer la ministra és pretendre manipular aquesta expressió per dir que és un acord de diàleg social, perquè no ho és", va reivindicar llavors Garamendi. L'empresari va intensificar durant les setmanes posteriors les seves crítiques contra Yolanda Díaz." Jo crec que ja avorreix, sincerament, crec que és avorrit. És pur populisme", va assegurar el número u de la CEOE. La vicepresidenta segona acabava de denunciar que el cap de la patronal cobrés "23 vegades el salari mínim", però no volgués contribuir a la seva pujada i beneficiar així a dos de cada deu treballadors a Espanya.
L'empresari va intensificar durant les setmanes posteriors les seves crítiques contra Yolanda Díaz." Jo crec que ja avorreix, sincerament, crec que és avorrit. És pur populisme", va assegurar el número u de la CEOE. La vicepresidenta segona acabava de denunciar que el cap de la patronal cobrés "23 vegades el salari mínim", però no volgués contribuir a la seva pujada i beneficiar així a dos de cada deu treballadors a Espanya.
I encara queda hemeroteca. Garamendi va posar el crit al cel -una altra vegada- a finals de febrer, per denunciar l'"absentisme" laboral i criticar el projecte per fomentar la democratització a les empreses. Treball va llançar una proposta en aquests termes que buscava incloure al personal en els òrgans de direcció de les companyies, una comesa que ve recollit en la Constitució." L'empresa és democràtica amb els seus accionistes, que són els que es juguen els diners", va reivindicar Garamendi durant una trobada organitzada per la Fundació Conexus Madrid-Comunitat Valenciana. Els retrets contra la vicepresidenta van continuar a la gala Millor Empresari de l'Any, organitzada per Actualidad Económica y El Mundo. "Com a ministra, [Yolanda Díaz] està fent coses que no ens agraden gaire, perquè està treballant en aquest monòleg social i portant temes que trenquen la confiança", va declarar el president de la CEOE.
Des del Ministeri de Treball es recorda que Garamendi està en plena "campanya de reelecció" a la CEOE
Les dinàmiques no són noves. I tampoc sorprenen al Ministeri de Treball. Garamendi es va despenjar de tots els acords que va impulsar la cartera des que va arrencar la legislatura. I no va ser precisament per "discrepàncies tècniques", insisteixen des de la cartera que lidera Yolanda Díaz. L'ampliació dels permisos per mort, la reducció de la jornada laboral i la reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals van donar peu a alguns dels últims retrets -públics- entre Díaz i Garamendi. El Ministerio de Trabajo reconeix en una conversa amb Público que "molts empresaris" i "membres de la patronal" rebutgen les posicions del seu president. I recorda que Garamendi està en plena "campanya de reelecció" a la CEOE."El que diu i fa a les taules del diàleg social va en la línia del que diuen i fan les dretes per colpejar el Govern. El que passa és que aquí els qui acaben sent colpejats són els treballadors”, sentencien des de l'equip de Yolanda Díaz.
El Ministeri de Treball reconeix en una conversa amb Público que "molts empresaris" i "membres de la patronal" rebutgen les posicions del seu president. I recorda que Garamendi està en plena "campanya de reelecció" a la CEOE. "El que diu i fa a les taules del diàleg social va en la línia del que diuen i fan les dretes per colpejar el Govern. El que passa és que aquí els qui acaben sent colpejats són els treballadors”, sentencien des de l'equip de Yolanda Díaz.
Aquestes són les preguntes que 'Público' va enviar a la CEOE
Antonio Garamendi, com a president de la CEOE, va dir recentment que "Estats Units és un país amic" i va alertar dels riscos que els "americans" ens percebin com tot el contrari. La patronal entén que la forma en què s'ha comportat Estats Units amb Espanya, amenaçant amb trencar la relació comercial, és la pròpia d'un país "amic"? Què opina la patronal d'aquestes amenaces i dels seus possibles efectes econòmics? Per què no s'ha pronunciat públicament el president de la CEOE sobre les amenaces dels Estats Units?
La CEOE s'ha pronunciat a favor d'elevar la despesa en defensa fins al 5%, com demana l'OTAN. Per què li sembla correcta aquesta pujada? Com defensa que es realitzi aquest increment pressupostari i de quines partides creu que es podria retallar?
Garamendi va rebutjar també aquest mes la proposta de bonificar els combustibles per afrontar la pujada dels preus de la gasolina provocada pels atacs dels Estats Units i Israel sobre l'Iran. Els atacs nord-americans en territori iranià els semblen il·legals? Per què no li sembla bé que es proposin millores per pal·liar els efectes econòmics de la guerra, com es va fer davant la invasió de Rússia a Ucraïna?
I, finalment, en relació al decret sobre la congelació dels lloguers i l'habitatge. Garamendi va qualificar la proposta d'"injustificada", però es va comprometre a analitzar "en detall l'abast del conjunt de mesures i les seves implicacions econòmiques". Ho heu pogut analitzar en detall? En cas afirmatiu, quines són les implicacions econòmiques i jurídiques que considereu que té?
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.