La Fundació Neus Català aborda l’auge de l’extrema dreta global en unes jornades a Barcelona

L’extrema dreta, en les seves diferents formes, puja a tot arreu. No només a Europa, sinó també al continent americà. Són molts els investigadors i les organitzacions que s’ocupen d’aquesta qüestió, intentant esbrinar les causes i com combatre el fenomen. La Fundació Neus Català és una d’aquestes organitzacions al nostre país i aquest cap de setmana ha organitzat  precisament amb aquest objectiu el I Fòrum Internacional contra l’Extrema Dreta al Casal Ca L’Isidret de Barcelona, amb el suport de Transform!, European Left, la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i el Grup de Recerca en Exclusió i Drets Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona (UB) i el CEMS – Grup de Recerca en Moviments Socials (UPF).

“L’objectiu d’aquesta trobada és generar un espai en el qual poder analitzar els moviments d’extrema dreta, com son i com han arribat fins on han arribat, compartir experiències de resistència i crear les condicions per poder desenvolupar estratègies compartides”, ha afirmat Ricard Ribera, president de la Fundació Neus Català, a l’hora de destacar la importància d’organitzar aquesta mena de trobades. Segons Ribera, l’ascens de l’extrema dreta “no és irreversible” i es pot combatre “abans no es converteixi en un element estructural” de les nostres societats, sobretot si hi ha una col·laboració entre investigadors i activistes a peu de carrer.

El fòrum de la Fundació Neus Català, que ha volgut abordar aquesta problemàtica des de diferents àmbits (des de l’educació fins a l’esport i el lleure, passant per la política), va arrencar ahir divendres amb una conferència inaugural que portava per títol, ‘50 anys de la mort de Franco’ i que va comptar amb la participació de Pau Casanellas, historiador i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i Margarita Català, filla de Neus Català, que va reivindicar l’exili dels seus pares “com un acte de resistència” i el record de la figura de la seva mare “com una manera de combatre el feixisme.”

Al seu torn, Casanellas va criticar com s’han organitzat els actes institucionals del 20-N. : “La crisi de la dictadura franquista va començar anys abans del 1975 i s'ha d'explicar què va passar després de la mort de Franco, perquè s'ha intentat presentar a alguns polítics del règim com abanderats de la democràcia”, va afirmar. Per a Casanellas, “S'ha de combatre la idea que els darrers anys de la dictadura van ser una mena de 'dictablanda'” ja que “la repressió va continuar, la voluntat de control social va continuar." En opinió d’aquest historiador, “s'ha de combatre la idea que els darrers anys de la dictadura van ser una mena de 'dictablanda'. La repressió va continuar, la voluntat de control social va continuar.”

 La ultradreta a les institucions i als carrers  

El dissabte ha arrencat amb ‘Alerta Europa: un continent en disputa’, una taula per analitzar els casos de l’extrema dreta a Àustria, França, Itàlia, Alemanya -on és la primera força en intenció de vot o, en el cas d’Itàlia, directament al govern- i Grècia -on va ser arraconada gràcies a una combinació de disputes als tribunals i mobilitzacions al carrer-. Aquesta taula va comptar amb la participació de Sahar Mohsenzada, del Partit Comunista d’Àustria (KPÖ) i regidora de l’Ajuntament de Graz, on governen els comunistes; el sociòleg francès Yan Le Lann; Danai Koltsida, de la fundació Transform! Europe; i Sebastian Wehrhahn, investigador de la Fundació Rosa Luxemburg i assessor del grup parlamentari de Die Linke al Bundestag alemany.

Al migdia hi han hagut en paral·lel dues taules. La primera, ‘Veïnes, companyes i amigues: barris en lluita’, ha estat dedicada a la qüestió de com fer front a l’extrema dreta des dels barris. Aquesta taula ha comptat amb la participació de Iolanda Maurici, membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR); Rocío Vilaró Puy, de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB); Ricard Valentí, president de l’associació Romanipe’s; Dolors Sabater, regidora de Guanyem Badalona; i Dani Vilaseca, ex-regidor de l’Ajuntament de Ripoll, on actualment hi governa Aliança Catalana. La segona taula, ‘L’esport, terreny de joc per a l’antifeixisme’, ha abordat aquesta mateixa qüestió, però des de l’esport, amb Lamine Sarr, del Sindicat de Manters i part de l’organització de la cursa antirracista; Júlia Ariño, de la Cursa Lluís Companys; l’exfutbolista del FC Barcelona Oleguer Presas; i representants de Reducte GrisGrana del CE Júpiter i la Fédération Sportive et Gymnastique du Travail de França.

 La ultradreta transatlàntica  

Per la tarda s’ha tractat al fòrum organitzat per la Fundació Neus Català quina influència té l’extrema dreta a les aules i com, des de l’educació, es pot fer-hi front. Aquesta taula ha comptat amb Lídia Fuente, coordinadora del Projecte Abril –que ha destacat els més de 300 tallers impartits, el que demostra “la gran demanda d’aquesta mena de continguts”, i, alhora, lamentat que el Pla d’Educació Democràtica engegat pel Govern hagi deixat de banda el treball amb les entitats–; el polonès Leszek Scioch, de l’associació Nigdy Więcej (Mai més); Carles Serra, de la Càtedra d’Anàlisi i Acció Antiracista de la Universitat de Girona (UdG) i Júlia Petit, de l'Escola Guillem Agulló.

A continuació ha estat el torn d’una taula dedicada a la ultradreta a Catalunya i el País Valencià i les Illes Balears, on en alguns casos ha format part del Govern o, tot i haver-lo abandonat, com és el cas del País Valencià, encara exerceix una considerable influència. El periodista Joan Serra Carné, cap d’informatius de La SER a Catalunya, ha exposat el cas català. Adriana Català, de l’Associació Cívica Tirant lo Blanc, i l’activista Maria Maians, portaveu de Joves de Mallorca per la llengua, han fet el mateix per als governs autonòmics del País Valencià i Balears. Maians ha manifestat que "Vox a ses illes Balears manté els eixos del discurs que a la resta d'Espanya, més l'anticatalanisme”, i, en aquest sentit, “ha copiat i adaptat el blaverisme, intentant dividir la unitat de la llengua." En el cas del País Valencià, Català ha recordat que "l'extrema dreta al País Valencià s'ha unificat històricament al voltant del blaverisme i l'anticatalanisme”, al voltant de “Yomus, el GAV (Grup d'Acció Valencianista) o España 2000", i ha fet notar que l’extrema dreta “sempre defuig de les causes estructurals dels problemes”, com “ho hem vist amb tot el que ha passat amb la Dana."

Serra ha tornat a delinear la genealogia d’Aliança Catalana, que, al seu parer, "es nodreix d'una doble frustració: la dels veïns que veuen que ha canviat el paisatge social i, amb els seus temors, no saben vehicular la seva frustració; i l'altra, que és una particularitat nostra, és el resultat del procés." Ha criticat "el relat que molts mitjans transmeten del seu naixement i progressió” com a “més aviat superficial". El periodista, que va publicar a Nació una sèrie d’investigació d’aquest partit, ha emfatitzat com "Aliança Catalana i Vox tenen un perfil de votant semblant”, però “se'l reparteixen geogràficament”: Vox té més presència “a la costa”, mentre que “Aliança Catalana el té més a al llarg de la C-35, que recorre la Catalunya central”, on “poden articular una segona bossa de votants". Més enllà de la competició amb Vox, Aliança Catalana ha aconseguit estendre el seu discurs més enllà del partit i "el discurs que semblava que era patrimoni de l'extrema dreta catalana -sobre la 'immigració descontrolada', els delinqüents reincidents, etcètera- ara el podem escoltar en alguns dirigents de Junts."

La professora de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Mònica Clua i Luciana Chait, del Partit Comunista de l’Argentina (PCA), han tractat els casos de Donald Trump als Estats Units d’Amèrica i Javier Milei a l’Argentina, les seves similituds i les seves diferències. La cloenda, ‘L’escalada militar en el nou desordre mundial’,  ha estat dedicada a la política de rearmament i el seu impacte, tot i que indirecte, en aquest context polític. Ho han entomat Agustín Santos Maraver, diputat de Sumar i ex-representant d’Espanya davant de l’ONU a Nova York; el secretari general del partit Comunistes de Catalunya, Héctor Sánchez Mira; i la investigadora del Centre Delàs Tica Font.