El Front Ampli accelera l'elecció de candidats sense resoldre encara la confluència amb Podem

Repartiment de cromos a l'esquerra. Des de l'avançament electoral d'aquest dilluns, els partits del nou Front Ampli —Moviment Sumar, Esquerra Unida, Más Madrid i Comuns— han multiplicat els contactes per acordar qui serà el candidat, la cara que aparegui a la seva papereta, per a la cita amb les urnes del 29 de novembre. El ball de noms continua a 54 dies de la jornada electoral. Amb dues favorites encapçalant les travesses: Ada Colau i Mónica García. "Totes les opcions segueixen en l'aire", asseguren a Público veus coneixedores de les negociacions, sense ocultar que els partits comencen a maniobrar per col·locar els seus representants en els llocs de sortida de les futures llistes, circumscripció a circumscripció. Unes negociacions que es donen també de portes endins.

A primera hora d'aquest dimarts, l'executiva de Más Madrid traslladava la seva última decisió: que la llista per Madrid l'ha d'encapçalar la seva organització. "Más Madrid, que és l'única força del Front Ampli amb un 20% del vot al seu territori i líder de l'oposició, encapçalarà la llista madrilenya", apuntalaven. Fonts de la direcció confirmen a Público que no acceptaran cap acord que no els reconegui, com a mínim, el número u per Madrid. Una posició que podria acabar ocupant la seva pròpia dirigent, Mónica García. Va ser fa cinc mesos, cap a l'abril, quan l'actual ministra de Sanitat va anunciar la seva intenció de disputar-li les claus de la Puerta del Sol a la baronessa popular Isabel Díaz Ayuso. Primàries mitjançant, García es va proclamar candidata oficial a la Comunitat de Madrid a principis de juliol. Tres mesos després, sembla que ha pogut canviar de plans. Des del seu entorn no neguen la predisposició de la ministra a convertir-se en la presidenciable del Front Ampli. Amb matisos: “És una decisió col·lectiva, serà on decideixin el partit i l'espai”.

La línia vermella que ha marcat aquest dimarts Más Madrid no és intranscendent. Veus implicades en les negociacions suggereixen a Público que es tractaria d'una reacció als últims moviments d'una altra de les possibles candidates, l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. La dirigent de Comuns va cobrar força a les travesses de noms a mitjans de setembre. En una entrevista per al Cafè d'Idees, Colau deixava oberta la porta per primera vegada a tornar a la primera línia política. Des d'aleshores, el degoteig d'aparicions públiques de l'exalcaldessa ha estat una constant. Des de demanar trencar el govern amb el PSOE després del desnonament de Maricarmen fins a proposar, el cap de setmana passat, "una gran aliança frontamplista per l'habitatge" com a recepta per al 29N. Doncs bé, el nom de l'exalcaldessa hauria arribat a estar sobre la taula per liderar el Front Ampli i per fer-ho, com és habitual, com a número u per Madrid. Una proposta que haurien rebutjat, de ple, els de Mónica García. Fonts de la formació madrilenyista asseguren a Público que estan obertes a la possibilitat que la candidata, si així ho decideix l'espai, no es presenti per Madrid. El que no faran, completen, és cedir en el seu afany de copar els primers llocs a la llista madrilenya: "És de justícia".

Eduardo Rubiño, Tesh Sidi o Emilio Delgado. El planter de perfils de Más Madrid per a les generals, presumeixen des de l'entorn de García, és molt divers. Amb aquest últim, la direcció va arribar al maig a un acord que va posar fi a setmanes de guerra interna: Delgado integraria les llistes al Congrés i li cediria, a canvi, la candidatura a la Comunitat de Madrid a García. En aquests moments, l'acord està, no obstant això, en l'aire. Així ho suggereix, en conversa amb Público, el mateix Delgado. “Teníem un acord. Si Mónica acaba liderant la llista a les generals per Madrid, ho ha decidit ella", respon el diputat de l'Assemblea, recordant que s'ha posat "diverses vegades" a la disposició del seu partit per liderar la llista madrilenya. Des de l'entorn de la ministra asseguren que es prenen "molt seriosament" els seus acords i que totes les decisions es consensuaran dins i fora del partit.

"Estan dirimint les seves disputes internes a costa de l'espai", critiquen algunes veus implicades en la construcció del Front Ampli. Un plural en el qual engloben la pota catalana de la coalició: Comuns. I és que, després del no dels de Mónica García a cedir-li a Colau el primer lloc a Madrid, l'entorn de l'exalcaldessa hauria reivindicat el número u per Barcelona. Un lloc que tenia, des de fa mesos, el nom d'un altre ministre del Govern, Ernest Urtasun. Així ho confirmen a Público veus de l'entorn del titular de Cultura, enfangades, en les últimes hores, en converses internes per arribar a un acord. I és que, asseguren aquestes veus, Urtasun no té intenció (ni l'ha tingut mai) de ser el candidat del Front Ampli, però sí que creia tenir resolt el seu paper a les llistes de l'espai.

Falta, encara, un element en l'equació: Podem. Aquest dilluns, la candidata dels morats, Irene Montero, tornava a oferir unes primàries obertes a tota l'esquerra i els posava per primera vegada data: el 14 i el 15 d'octubre. "Les nostres llistes sortiran de primàries. Del que voti la gent i no del que es decideixi en un despatx”, asseguren a Público veus morades. Però la proposta no acaba de convèncer en l'espai de Sumar. Si partits com Esquerra Unida o Comuns no descarten necessàriament la possibilitat d'organitzar unes primàries, d'altres com Moviment Sumar o Más Madrid són més reticents.

"Portem mesos treballant sobre una idea senzilla: que és millor acordar que competir entre nosaltres. Les primàries no són una línia vermella però el mètode que nosaltres estem treballant és un altre”, apuntava aquest dimarts, des del plató de RNE, la co-coordinadora de Moviment Sumar, Verónica Martínez Barbero unes primàries, de vegades hi ha competició i altres vegades no”, li responia des del Congrés, en roda de premsa, la secretària morada, Ione Belarra, deixant oberta una finestra a l'acord. La veritat és que, tal com confirmen a Público uns i altres, les converses s'han intensificat en els últims dies. Hi ha motius més que suficients, insisteixen: "A 54 dies de les eleccions, cada dia que passem sense candidat és un 2% menys de campanya".