Fins a 2.500 milions en rebaixes fiscals i caducitat al juny: el pla del Govern espanyol per la guerra al detall

Un Consell de Ministres extraordinari celebrat aquest divendres, i marcat per les negociacions més enllà de l'últim minut entre PSOE i Sumar, ha aprovat el paquet de 80 mesures del Govern espanyol per pal·liar els efectes de la guerra entre els EUA, Israel i l'Iran. El Reial decret-llei, denominat com a Pla Integral de Resposta a les conseqüències de la crisi a l'Orient Mitjà entrarà en vigor aquest diumenge, un dia després de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) que s'ha produit aquest dissabte.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, l'ha qualificat com "el major escut social i econòmic de la UE" en aquests moments. Té dos eixos ben diferenciats. D'una banda, mesures de caràcter conjuntural. És a dir, temporals. De l'altra, mesures estructurals relacionades amb la descarbonització i el sistema energètic per continuar potenciant les energies renovables. La inversió de l'Executiu estatal és de 5.046 milions d'euros.

Segons destaquen fonts governamentals, la major part d'aquest desemborsament arribarà a través de les nombroses rebaixes fiscals. Es calcula que pràcticament la meitat del total, uns 2.500 milions d'euros, procedeix d'aquest tipus de suspensions o rebaixes en diferents impostos. Des del Govern espanyol es considera que hi ha marge fiscal suficient per afrontar aquest pla perquè suposa tot just un 1% de la recaptació total de les arques de l'Estat.

Per exemple, s'ha aprovat la suspensió temporal de l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica (IVPEE), que té un impacte de 450 milions. La reducció al 10% de l'IVA de gasoil, gasolina i altres hidrocarburs suposa 507 milions mentre que la reducció del tipus impositiu de l'Impost sobre Hidrocarburs en els productes més consumits, com són el gasoil i la gasolina sense plom suposa un estalvi per a ciutadans i professionals que aconseguirà els 656,5 milions.

També es rebaixa al 10% l'IVA de l'electricitat, que suposarà un estalvi de 539,1 milions d'euros per a la ciutadania. Aquesta reducció al 10% de l'IVA també s'aplicarà al gas natural, briquetes i pèl·lets. També s'ha aprovat una reducció de l'impost especial sobre l'electricitat en el seu tipus impositiu, que caurà del 5,1% fins al 0,5%.

A tot això caldria sumar altres deduccions sobre l'IRPF, en l'Impost sobre Béns Immobles i l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres. Totes elles estan relacionades amb qüestions energètiques com l'adquisició de vehicles elèctrics, la instal·lació de punts de recàrrega d'automòbils elèctrics, la posada en marxa d'instal·lacions destinades a l'autoconsum o la rehabilitació energètica d'edificis. Aquestes deduccions estaven incloses en el decret denominat "escut social" que va tombar el Congrés al gener pels vots contraris del PP, Vox i Junts en incloure una moratòria antidesnonaments que van rebutjar.

L'altra meitat del pressupost del pla es distribueix entre les ajudes directes i les reformes estructurals en matèria energètica. En el paquet s'estableixen una ajuda de 20 cèntims per cada litre de gasoil professional que adquireixin els transportistes. L'ajuda serà abonada per l'Agència Tributèria i les diputacions forals corresponents a Navarra i Euskadi. Hi ha una ajuda similar per als agricultors i armadors de pesca, canalitzada pel Ministeri d'Agricultura, tant per al gasoil com per a la compra de fertilitzants. I el Ministeri de Transports farà el mateix amb el transport marítim. El Ministeri d'Indústria, per la seva banda, ha establert ajudes per a les empreses electrointensives.

Què tenen en comú totes aquestes mesures? La seva temporalitat. El decret fixa el 30 de juny com la data de caducitat. És a dir, si es volen estendre, el Govern espanyol hauria d'aprovar un altre Reial Decret-llei i que les Corts l'avalin. La nova normativa inclou, com es va fer en decrets similars sobre els efectes de la guerra d'Ucraïna, una clàusula de desactivació per si l'escalada de preus es frena.

Com es desactivarien aquestes mesures? Fonts del Govern espanyol expliquen que es farà servir com a referència l'IPC de carburants, gas i electricitat de manera separada. Les mesures s'aplicaran en qualsevol cas en els mesos d'abril i maig, expliquen les mateixes fonts. La clàusula es podria activar al juny en tot cas. Només es desactivarien les mesures fiscals d'electricitat a principis de juny, per exemple, si l'IPC d'aquest concepte a l'abril (dada que es coneix al maig) creix més d'un 15% respecte a la dada d'IPC d'abril de 2025. Si existeix aquesta contenció de preus les mesures decaurien abans de la data prevista.

També s'han aprovat l'extensió del bo social elèctric, del bo social tèrmic i la prohibició del tall de subministraments bàsics per a famílies vulnerables. En aquests casos la durada és fins a finals d'any.

Estalvi per a la butxaca en carburants

Totes aquestes mesures fiscals beneficiaran directament a la butxaca dels ciutadans. Especialment es començarà a notar immediatament, segons destaquen des del Govern, al proveir vehicles. Per exemplificar-ho, el Ministeri d'Hisenda ha fet una sèrie de càlculs.

D'aquesta manera, prenent com a referència els preus mitjans del 19 de març a les gasolineres, la gasolina sense plom 95 baixaria a 1,51 euros per litre, el que implica un estalvi de 15,9 euros per omplir un dipòsit de 55 litres. La gasolina sense plom 98 baixaria a 1,60 euros, un estalvi de 18,9 euros per omplir un dipòsit de la mateixa mida. I el preu del combustible dièsel baixaria a 1,67 euros, que suposaria 13 euros menys per omplir un dipòsit de 55 litres.

La transformació energètica

L'altra pota rellevant del Pla de Resposta Integral té a veure amb reformes estructurals que seran permanents. Les capitalitza el Ministeri de Transició Ecològica i suposen una inversió de prop de 500 milions d'euros. Hi ha mesures com la modificació de la Llei de Propietat Horitzontal que busca donar un impuls a les substitucions de calderes per bombes de calor en edificis perquè hi hagi menys dependència del gas.

Es donen també més competències a les entitats locals per promocionar les comunitats energètiques, que són entitats jurídiques sense ànim de lucre que gestionen i emmagatzemen les seves pròpies energies renovables de manera col·lectiva.

Una altra de les mesures destacades és l'obligatorietat que un projecte d'energies renovables que arribi a un territori aporti beneficis directes a aquest territori. També es busca una major agilitat en els tràmits administratius per a aquest tipus de projectes. S'establirà a més un segell d'excel·lència per a projectes relacionats amb les energies renovables que puntuaran més quan hi hagi concursos públics. Respecte als centres de dades es potenciaran també els criteris d'eficiència i l'ús d'energies renovables en els mateixos.

I els beneficis empresarials?

Des de Sumar consideren molt rellevant una altra de les mesures arrencades al PSOE durant les negociacions i l'absència de les quals va provocar el retard en l'inici del Consell de Ministres. Durant la seva roda de premsa Sánchez va assenyalar que es dotaria a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de noves capacitats de supervisió i sanció per evitar eventuals abusos." Un Govern responsable no pot tolerar que per pura cobdícia intentin treure profit alguns", va afirmar.

Fonts del Govern espanyol no entren en el detall d'aquesta mesura i consideren que la CNMC ja realitza aquest tipus de funcions de manera habitual. Les mateixes fonts es limiten a assenyalar que cal deixar treballar a la CNMC i que efectuï les seves recomanacions i que a partir d'ella el Govern prengui les seves decisions.

Sobre possibles sancions assenyalen les mateixes fonts que la CNMC està ja sancionant comportaments contraris a la competència en relació al sector dels carburants. Recentment s'ha sancionat diverses empreses del Grup Repsol, per exemple. La mesura aprovada es tracta d'un control reforçat i potenciar un instrument que reconeixen que ja existeix.