La ferida de la DANA continua oberta dos anys després: "Els nostres éssers estimats són els morts de Mazón"        

"El dolor és encara més gran que fa dos anys . Les absències són més palpables, més notòries. Els que van morir aquella tarda no només eren els nostres éssers estimats, són també els morts de Mazón", recorda Rosa Álvarez. "La gent se sent desemparada, hem hagut d'aprendre a viure amb una motxilla en què portem imatges de mort i destrucció. Els supervivents tenim problemes d'insomni i estrès posttraumàtic", denuncia Elisabeth González. "Les últimes pluges han evidenciat que seguim sense estar preparats per suportar temporals d'aquesta índole. Els que ens governen sembla que viuen al marge de l'emergència climàtica i això ens fa impossible confiar en ells”, sosté Toñi García. "La societat valenciana no oblida el que va passar eixe dia, per molt interés que tinguen alguns polítics en què passem pàgina", defensa Mariló Gradolí. Les quatre compleixen ara dos anys de lluita a la recerca de "veritat, justícia, reparació i memòria". Les quatre parlen amb la veu entretallada quan se'ls pregunta pel 29 d'octubre de 2024.

El marró terracota va començar a cobrir eixe dimarts a la vesprada els carrers de l'Horta Sud de València. Els rellotges marcaven les 19.15. El cel portava tot el dia d'un color "gris estrany", però res feia sospitar la magnitud de les conseqüències. Els cotxes van començar a perdre entre l'aigua i la runa. Les fleques, llibreries i botigues de la zona van quedar completament negades. Els veïns que estaven al carrer o havien baixat a posar fora de perill els seus cotxes van començar a acomiadar-se entre crits i plors. Andreu. Eva. Jordi. Mónica. Javier. Lorenza. Sara. Miguel. I així fins arribar a les 233 víctimes mortals que van deixar la "mala gestió" de la DANA. L'aigua arribava al sostre de la planta baixa de molts edificis quan van sonar els mòbils de tots els valencians. L'Es-Alert de les 20.11 hores. Carlos Mazón encara no havia arribat al Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI).     

"El que va passar aquell dia és una cosa que trigarem anys a superar, potser tota la vida. Les famílies no tenim jurisprudència emocional per afrontar-ho, vivim amb atacs d'ansietat, pànic i molta por a una mort imminent”, continua Rosa Álvarez, veïna de Catarroja. El 29 d'octubre de 2024 el seu pare va morir amb l'única “preocupació” que l'Aitana –la seva néta, que havia sortit a rescatar-lo- es posés fora de perill. Rosa Álvarez va entrar llavors en contacte amb altres veïnes i veïns en la seva mateixa situació, famílies destrossades per les “negligències” de qui havia d'estar al capdavant d'una emergència que es resisteix a quedar en l'oblit. La catarrogina presideix des d'aleshores l'Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O.

El dolor i la frustració són generalitzats entre la resta d'organitzacions i supervivents quan es compleixen vint-i-quatre mesos de la tragèdia. L'opinió pública i la pressió social el van obligar a dimitir, però el seu partit ha decidit mantenir-lo a les Corts. L'aforament de l'expresident i màxim responsable de la gestió de la catàstrofe és una burla per a tots els que patim les seues conseqüències”, denúncia Elisabeth González, vicepresidenta de l'Associació de Víctimes i Damnificats DANA València i veïna de Paiporta. "El Govern no ha assumit responsabilitats i el que va passar aquell dia pot tornar a passar en qualsevol moment i en qualsevol territori sense que la població valenciana se senta protegida”, recalca Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació de Víctimes de la DANA 29 d'Octubre.

Mazón, un perdó que no arriba mai

Carlos Mazón va presentar la seva dimissió com a president de la Generalitat el 3 de novembre de 2025. El PP i Vox van pactar llavors el nom del seu substitut: Juanfran Pérez Llorca. L'ara número u del govern valencià va decidir mantenir al seu predecesor com a diputat i portaveu en la comissió de Reglament de les Corts. Això li ha impedit ser citat com investigat pel Jutjat d'Instrucció de Catarroja. Mazón va parlar d'"errors" quan va renunciar al seu lloc després dels crits d'"assassí" que li van propinar alguns dels assistents al funeral d'estat de les víctimes de la DANA. El popular, en canvi, mai va arribar a demanar perdó a les víctimes ni a les seves famílies i segueix sense explicar on era la tarda del 29 d'octubre de 2024. Mazón tampoc ha aclarit per què no va prendre mesures durant els dies previs a les inundacions ni quines són les raons per les quals es va esperar fins a les 20.11 per enviar l'Es-Alert.

Les famílies no tenim jurisprudència emocional per afrontar el que va passar aquell dia

"La Generalitat porta dos anys dient que no es podia fer res més del que es va fer aquella tarda i ara amb l'últim temporal [aquest mes d'octubre] vam veure que sí. La gestió ha estat diferent pel que fa a les reunions programades i els avisos enviats. Mazón mai ha assumit responsabilitats. La garantia de les víctimes hauria d'estar per damunt de qualsevol aforament”, critica Toñi García, que va perdre al seu marit i a la seua única filla a Benetússer la vesprada de la DANA. "Les responsabilitats només s'han pres de cara a la galeria. Les víctimes i els veïns aconseguim la seua dimissió, però el partit ha volgut mantindre'l. Mazón simplement ha canviat d'escó, però continua aforat i sense a penes acudir al seu lloc de treball", retrau Rosa Álvarez.

El Consell segueix sent pràcticament el mateix, una crítica també compartida per totes les associacions de víctimes. La primera a caure va ser Salomé Pradas, llavors responsable de Justícia i Interior, consellera de la qual depenia la gestió d'Emergències. Núria Montes també ha estat cessada com a titular d'Indústria, Comerç i Turisme. La resta segueixen a les seves butaques. Susana Camarero, sense anar més lluny, ocupava fa dos anys el lloc de vicepresidenta de la Generalitat. La popular no solament segueix en el seu càrrec, sinó que ha assumit noves funcions i ha sigut recentment designada com a número u del PP al Senat per València per al 29-N.

"Els canvis han sigut imperceptibles. Els encarregats de gestionar una futura DANA serien els mateixos que estaven al capdavant fa dos anys. Les polítiques de base serien idèntiques, però tal vegada els consellers i les conselleres actuaren de manera diferent perquè ara –almenys- estarien on han d'estar. Això no fa més que evidenciar les negligències del 29 d'octubre de 2024", assenyala Mariló Gradolí veus consultades per aquest diari posen el focus a més en la resposta que van tindre el dia zero altres administracions locals, com l'Ajuntament de València. María José Catalá encara ha d'explicar per què no va enviar als cossos i efectius municipals que estaven a l'altre costat del pont mentre moltes persones intentàvem resistir pujades a camions a la V-30", reivindica Elisabeth González. El clavegueram segueix sense reposar en molts municipis de les zones més afectades i els plans de contenció, pendents de desenvolupar.

Les comissions d'investigació a dues velocitats

El Congrés dels Diputats i les Corts del País Valencià van impulsar durant aquests dos anys les seues respectives comissions d'investigació per a esclarir l'ocorregut el 29 d'octubre de 2024. La primera va tirar endavant malgrat el vot en contra de PP i Vox. I queda ara a l'aire per l'avançament electoral del 29-N. "El Congrés estava fent un treball digne i exhaustiu, per això creiem que és una llàstima que la comissió acabi sense aportar conclusions", lamenta Mariló Gradolí. "El contrast ha estat brutal, hi va haver dos models perfectament diferenciats. A Les Corts amb prou feines se'ns va escoltar. Al Congrés, vam tenir tres dies per parlar", recorda Rosa Álvarez. Les associacions confien que el procés es pugui reprendre després de l'inici de la nova legislatura.

La jutgessa ha estat una mena de raig de llum, malgrat la quantitat de factors que té en contra seu

La percepció és diferent quan es parla de la comissió que va anar a càrrec del Parlament autonòmic, una comissió que ha conclòs gairebé sense intervencions dels veïns i damnificats i amb moltes incògnites damunt de la taula. "El PP i Vox ens han tractat com a mers espectadors, per escoltar, gairebé ni ens han escoltat. La suposada investigació es va tancar perquè es va decidir que les explicacions estaven donades i en realitat seguim igual o pitjor que el primer dia. El fet que a casa nostra no se'ns vulgui prestar atenció em sembla vergonyós", refuta Elisabeth González.

"El que van fer aquí va ser una farsa: no han tingut en compte les víctimes ni els familiars, ens han intentat enganyar una vegada més. Quina investigació es pretén fer sense la declaració de qui era la màxima responsable d'Emergències, Salomé Pradas? Les persones continuem estant en un segon pla per al Consell", assegura Toñi García. "La investigació de les Corts Valencianes es va obrir tal com es va tancar, perquè les conclusions les tenien predeterminades des del principi", afegeix Rosa Álvarez. El PP i Vox van tancar en solitari la comissió de les Corts el maig del 2026, establint com a conclusions les deficiències en els avisos meteorològics estatals i la manca d’obres per part del govern de Pedro Sánchez.

El treball de la jutgessa de Catarroja

La gran esperança de les associacions de víctimes rau en el Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja. En aquests dos anys, la magistrada que està al capdavant de la causa, Nuria Ruiz Tobarra, ja ha agafat declaració a 690 testimonis, segons informen a Público fonts del TSJ valencià. Així mateix, fins a 719 persones (inclosos els dos investigats, l'exresponsable d'Emergències Emilio Argüeso i l'exconsellera Salomé Pradas) han estat citades a declarar per la magistrada.      

El "treball impecable" que ha anat fent la jutgessa l'ha portat, paral·lelament, a patir una "campanya de desprestigi" que tampoc ha passat desapercebuda. El procés continua encara en fase d'instrucció. "La jutgessa ha estat una mena de raig de llum, malgrat la quantitat de factors que té en contra. La dreta i l’extrema dreta han intentat fer-la fora per tots els mitjans possibles, però la investigació continua el seu curs i confiem que arribi a bon port", sosté Toñi García. "L'Audiència Provincial ha avalat pràcticament totes les decisions de la magistrada. L'únic problema continua sent l'aforament de Mazón, per això parlem de dos investigats i mig: Salomé Pradas, Emilio Argüeso i l'expresident", continua Rosa Álvarez. 

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha impedit, de moment, citar com a investigat Carlos Mazón, però les fonts que han parlat amb aquest mitjà confien en el recurs d’empara que l'Associació de Víctimes de la DANA del 29 d'Octubre va presentar davant del Tribunal Constitucional. "El que demanem és que se li retiri l’aforament i, si no ho aconseguim, tenim clar que acudirem a la justícia europea", sentencia Toñi García. "El TSJ encara considera que no hi ha proves clares que apuntin a la responsabilitat penal dels membres del Consell. Això ens sembla incomprensible", insisteix Elisabeth González. La tragèdia es va saldar amb 233 víctimes mortals.

Les associacions s'han convertit en una xarxa de suport, suports, afecte i cures

Les fonts del TSJ autonòmic anteriorment citades subratllen que, a més de les 233 víctimes mortals confirmades en el marc de la instrucció, hi ha sis persones més "que es troben en fase d'estudi, pendents d'informes forenses i/o de la Fiscalia, i, per tant, de resolució judicial sobre la seva possible inclusió en la causa".

Les dades recopilades per l'alt tribunal del País Valencià donen bon compte de la magnitud de la causa, que té 71 toms i compta amb 449 peces separades, així com del treball exercit per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra al llarg d'aquests dos anys. Entre actuacions, providències, diligències d'ordenació i decrets, la instructora ha emès almenys 592 resolucions judicials.

Més enllà del rebuig del TSJ valencià a investigar Mazón, les decisions de la jutgessa instructora han sigut àmpliament avalades pels seus superiors. Tal com assenyalen aquestes fonts i les associacions de víctimes, la Secció Segona de l'Audiència Provincial de València ha dictat 54 actuacions (tots per unanimitat dels seus magistrats), resolent recursos d'apel·lació contra decisions de la instructora.

D'ells, 46 van desestimar íntegrament els recursos i van confirmar les resolucions de primera instància. Els vuit restants van estimar totalment o parcialment els recursos i van revocar totalment o parcialment les resolucions de la jutge instructora.

El territori, encara desconegut

El dolor i la frustració encara conviuen als carrers de la comarca amb les restes de fang i les obres del clavegueram. La por truca a la porta dels veïns cada vegada que el cel amenaça pluja. "La gent se sent desemparada, no sabem què pot passar si d’aquí a un mes o un any patim una nova DANA. Els ànims estan pitjor que fa un o dos anys, perquè hem anat intentant reconstruir-ho tot i assimilar les pèrdues, però l’ansietat i la manca de mesures contundents fan que ens trobem igualment a la casella de sortida", continua Elisabeth González. "Els polítics no han après res. Per què continuen donant llicències per viure en plantes baixes? Per què tenen un pla per ampliar el centre comercial de Bonaire, que es troba en una zona altament inundable? La desconfiança en les institucions autonòmiques continua ben present i, cada vegada que tenim una alerta o un temporal, la sensació és horrorosa, encara pitjor que fa dos anys, perquè ara sabem què pot passar. L’únic aspecte positiu és la xarxa de suport que hem teixit entre tots els veïns", assenyala Toñi García. 

Els problemes del territori són una altra de les assignatures pendents, almenys per a les diferents associacions, i difícilment hi poden donar solució aquells que neguen l'emergència climàtica. "Els fenòmens climàtics adversos han vingut per quedar-se. No podem pensar en solucions del segle passat ni continuar com si res després del 29 d'octubre del 2024", adverteix Mariló Gradolí. "L'Horta Sud de València és un territori altament vulnerable i, fins que no es conegui el territori i no es reconegui l’emergència climàtica, no podrem estar tranquil·les", afegeix Toñi García. L'única lectura positiva que les víctimes i les persones afectades fan d'aquests vint-i-quatre mesos de "patiment" és el suport dels veïns i de la societat en general. "Les associacions s'han convertit en una xarxa de suport, acompanyament, afecte i cures. Sense aquestes xarxes hauria estat impossible arribar fins aquí", afegeix Rosa Álvarez. La presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O acaba, a més, amb una referència a l'avançament electoral: "Un dia 29 ens van destrossar la vida i es van endur els nostres familiars; espero que un altre dia 29 no s'enduguin els nostres drets".