Fejióo no ha centrat en els trens ni una pregunta en el control del Congrés en tres anys de legislatura

Cap de les vegades en què Alberto Núñez Feijóo ha interrogat Pedro Sánchez en les sessions del control del Congrés dels Diputats des que va començar la legislatura ha centrat la seva intervenció en la qüestió ferroviària. Tot i això, des que va tenir lloc la tragèdia que es va cobrar la vida de 46 persones a Adamuz  (Andalusia) i el desgraciat accident de Gelida (Catalunya), en què va morir el maquinista d'un tren de Rodalies, el líder popular no ha parat de demanar la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente —tot i que no han conclòs les investigacions— ni de criticar durament l'estat del sistema ferroviari a Espanya. Però l'anàlisi de les intervencions parlamentàries del president del PP abans dels accidents, realitzat per Público, arriba a una conclusió clara: els trens no han estat una preocupació per a ell durant tota la legislatura.

De fet, Feijóo només ha fet referència de passada als trens o a l'estat del sistema ferroviari en quatre ocasions. En concret, van ser els dies 19 de febrer, 7 i 21 de maig i 10 de setembre de 2025. La primera d'elles es va referir a l'absència del "tren d'Extremadura" en una intervenció en la qual sobretot va criticar les pujades d'impostos aplicades pel Govern. El popular va  assegurar que no hi ha diners per al tren d'Extremadura, però sí "750 milions per comprar trens al Marroc".

Més endavant, el 7 de maig, en un intercanvi amb Sánchez en el qual li va retreure les demores en el lliurament d'ajudes als malalts d'ELA, també va incloure una petita referència als trens. "La seva Espanya funciona com els trens: amb sort arriben tard, massa vegades no arriben i cada dia una mica pitjor que l'anterior", li va etzibar. I el dia 21 del mateix mes, en una intervenció centrada en l'economia, el va acusar de llançar "cortines de fum" amb "els trens, amb les apagades i amb una corrupció ja generalitzada".

L'última referència al ferrocarril la va llançar el 10 de setembre. En una enumeració dels camps en els quals el líder de l'oposició entén que el Govern espanyol "no funciona", va asseverar el següent: "Habitatge sense cases, Interior sense solució per als okupes, Transports sense trens seriosos al nostre país, Sanitat sense planificació sanitària, Exteriors sense aliats decents".

Aquestes són totes les referències al sector que ha fet Feijóo en els 39 plens ordinaris en què ha interrogat Sánchez (s'han descomptat, és clar, aquells als quals Sánchez no ha acudit per problemes d'agenda). En un esglaó inferior, el 19 de novembre de l'any passat, en una altra intervenció centrada en la corrupció, va exigir al president del Govern espanyol "recuperar les indemnitzacions a l'alta velocitat".

La trinxera de Feijóo

El tema favorit del dirigent del PP en els seus cara a cara amb Sánchez és la corrupció. En la pràctica totalitat de les sessions parlamentàries en què hi ha hagut pregunta de Feijóo a Sánchez, la corrupció ha estat el principal assumpte o un dels principals.

Aquesta freqüència s'ha convertit en ininterrompuda a mesura que ha anat guanyant pes mediàtic el cas Koldo, en el qual estan implicats els exsecretaris d'Organització socialistes José Luis Ábalos i Santos Cerdán, i també quan es va destapar l'escàndol de presumpte assetjament sexual per part de l'exdirigent del PSOE Paco Salazar. Fins a 32 plens on ha preguntat a Sánchez a la cambra baixa s'ha centrat o s'ha referit a la corrupció.

Una cosa que també explota molt el líder popular és l'absència d'un projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), la debilitat parlamentària de Sánchez i la seva entesa amb partits com ERC o EH Bildu. En aquesta línia, sobretot al principi de la legislatura, Feijóo va recórrer a la llei d'amnistia i a l'independentisme per atacar Sánchez i en alguns moments ha estat molt dur amb els seus pactes amb els abertzales. "Espanya mereix un president que es preocupi quan Bildu puja, no que brindi per això", li va dir l'abril de 2024 després de les eleccions que va guanyar el PNV a Euskadi.

El president del PP s'ha servit de tots aquests elements per fer del seu escó al Congrés una trinxera des de la qual demanar constantment la dimissió de Sánchez. Així les coses, els dimecres, quan tenen lloc les sessions de control, s'han convertit en el principal escenari de l'esbroncada política a Espanya.

Més enllà dels atacs a Sánchez pels seus pactes, per la presumpta corrupció, per la seva debilitat parlamentària o pel cas del fiscal general de Estado (molt recurrent també en l'argumentari de Gènova), la qüestió que més ha repetit Feijóo en la present legislatura són les pujades dels impostos i el moment que travessa l'economia de les famílies espanyoles. Ha entrat durant aquests mesos poc en les dades macroeconòmiques, que somriuen a Espanya, però sí que n'ha posat sobre la taula d'altres sobre la pobresa infantil i la dificultat dels ciutadans "per omplir el cistell del mercat".

D'altra banda, el popular també recorre als okupes i l'habitatge. Sense anar més lluny, el 19 de febrer del 2025 es va referir a Espanya com "un país on és més fàcil tenir casa si s'okupa il·legalment que si es treballa honradament". És una hipèrbole que s'utilitza sovint a les files del PP. També ha anat apareixent de forma més o menys periòdica en els atacs de Feijóo el que el PP considera un grapeig de RTVE o de la Justícia per part del Govern espanyol, com el CIS de Tezanos.

I de tant en tant —encara que amb molta menys freqüència—, Feijóo ha tractat d'acorralar Sánchez amb assumptes com les demores dels fons que han de destinar-se a les persones amb ELA, la situació dels agricultors, la reconstrucció del País Valencià després de la DANA i les indemnitzacions als seus afectats, l'apagada del 28 d'abril de 2025, el paper d'Espanya en l'arena internacional, els conflictes internacionals o la despesa militar.

Però, per variat que sigui l'arsenal de Feijóo, és la presumpta corrupció socialista la columna vertebral d'una aclaparadora majoria de les seves intervencions. A més, ja des de principis del 2024, no s'ha privat d'ubicar Pedro Sánchez al centre de la trama o, si més no, ha assegurat que estava al cas de tot. "Vostè ho sabia i ho va tapar". És una sentència que ha repetit fins a cinc vegades en cinc sessions de control diferents.