La família de Gustau Muñoz demana reobrir la causa de la seva mort per delicte de lesa humanitat

La família de Gustau Muñoz, el militant independentista del Partit Comunista d'Espanya (internacional) que va ser assassinat per un policia la Diada de l'11 de stembre del 1978, ha demanat a la justícia que reobri la causa de la seva mort, que consideren un delicte de lesa humanitat que no ha prescrit, després de trobar cinc testimonis i nova documentació. Muñoz tenia 16 anys en el moment dels fets. 

L'escrit, prestat davant els jutjats de Barcelona i que signa l'advocat Benet Salellas, demana la reobertura del procés judicial sobre la mort de Muñoz, que va ser arxivat provisionalment a l'octubre de 1983, esgrimint nous elements de prova que reforçarien les sospites sobre dos inspectors de la Policía Nacional com a autors del crim.

Muñoz va ser un jove militant de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional) que va ser assassinat als 16 anys pels trets d'un agent policial de paisà durant una càrrega policial al carrer Ferran de Barcelona, en una manifestació de la Diada de l'11 de setembre de 1978.

En el seu escrit, que recull l'agència EFE,  Salellas manté que l'homicidi de Muñoz constitueix un delicte de lesa humanitat, que no prescriu, atès que formava part d'un atac "generalitzat i sistemàtic" contra la militància del PCE (i) durant el franquisme i la transició.

En qualsevol cas, l'advocat recorda que la mort de Muñoz va tenir lloc en la fase final de la Transició, per la qual cosa quedaria fora de la llei d'amnistia d'octubre de 1977, que impedeix investigar els crims del franquisme. A més, ja havia entrat en vigor el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides.

Llei de memòria

L'escrit també argumenta que l'assassinat del militant va tenir lloc abans de l'entrada en vigor de la Constitució espanyola, per la qual cosa encaixa en l'àmbit d'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica, que "ordena superar els obstacles" que imposa l'amnistia del 1977 a la investigació de greus violacions de drets humans.

L'escrit de Salellas exposa les noves informacions sobre els fets que permetrien la reobertura del cas, entre ells cinc testimonis de la mort de Muñoz als quals es va prendre declaració en l'anomenada "querella argentina" contra els crims del franquisme, el juny de 2018. Cap d'ells havia estat interrogat en la causa que es va arxivar el 1983.

També adjunta l'escrit el documental de 2021 Gustau, la Transició al descobert, dirigit per Jaume Domènech i que recull el testimoni de les persones que van acudir a la manifestació en la qual el jove va ser assassinat.

Una altra de les noves proves aportades és un informe del Govern Civil de Barcelona d'octubre de 1978, després de la investigació que les autoritats civils van dur a terme sobre els fets, que no es va incorporar a la causa penal i que aporta "dades rellevants" sobre els fets.

La família de Muñoz demana al jutjat que citi a declarar els dos policies sospitosos, que al seu parer formaven part de les "forces repressives del règim franquista", ja que hi ha "prou indicis de criminalitat" perquè siguin interrogats com a investigats.

També sol·licita que el jutjat requereixi als arxius oficials pertinents tota la informació de què disposin sobre els fets, entre ells l'Arxiu General de l'Administració i els del Ministeri d'Interior, la Subdelegació del Govern a Barcelona i la Policia Nacional.

Reconeixement recent

Tot just la setmana passada es va saber que el Govern espanyol havia reconegut Gustau Muñoz com a víctima de la Transició. Segons una resolució de la Comissió d'Avaluació del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, la mort del jove es va produir "en defensa de la democràcia i reivindicant l'exercici de les llibertats públiques i els drets democràtics", de manera que entra dins dels supòsits contemplats per la Llei de Memòria Democràtica. 

La resolució comportarà que el Govern espanyol indemnitzarà amb 250.000 euros la mare de Muñoz. En el text de l'esmentada comissió també es detalla que Muñoz va morir quan participava en una manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya que va aplegar un centenar de participants, entre d'altres, del Partit Comunista d'Espanya (internacional) i d'altres forces d'esquerres.

De fet, des de fa un bon grapat d'anys, l'Esquerra Independentista organitza un acte d'homenatge a Muñoz al carrer Ferran de Barcelona durant el matí de l'11 de setembre, en què normalment hi participa el seu germà Marc. La de Muñoz és un dels exemples que desmunten el relat edulcorat de la Transició espanyola com a modèlica, exemplar i pacífica, obviant les desenes i desenes de persones que hi van perdre la vida, sovint per violència policial.