Europa desbrossa el camí de l'amnistia: quins escenaris obre la sentència del TJUE i com afecta la política catalana?

Nou episodi (i no sembla que definitiu) del tortuós camí de la llei d'amnistia per als líders del Procés. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat el gruix de la norma que l'any 2023 va permetre la investidura de Perdo Sánchez. D'aquesta manera, el tribunal de Luxemburg apropa el retorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que aviat complirà 9 anys a Bèlgica, i reforça les opcions d'una possible candidatura d'ERC el 2028 amb Oriol Junqueras -inhabilitat fins al 2031- com a cap de llista. Dos escenaris que el Tribunal Suprem ja ha allunyat en considerar que la sentència d'aquest dijous no els interpel·la.

Tot i que el posicionament favorable del tribunal europeu a l'amnistia és una molt bona notícia per l'independentisme, el cert és que l'aplicació de la llei no serà immediata, ja que la qüestió torna de nou a la teulada dels tribunals espanyols, que fins ara s'han resistit a amnistiar els acusats i els condemnats per malversació i terrorisme. El TJUE, però, ja ha dit que la normativa no afecta negativament els interessos financers de la Unió Europea i que no vulnera la directiva comunitària contra el terrorisme, avalant així que l'amnistia es pugui aplicar a aquests dos delictes.

Amb quins terminis juguen els tribunals espanyols? Quan podrà tornar Puigdemont sense ser detingut? Junqueras podrà encapçalar la llista electoral d'ERC de les pròximes eleccions catalanes? Com afectarà tot plegat a la política catalana? Són incògnites encara difícils de respondre però que la sentència del TJUE permet anar aclarint.

I ara, què?

Tot i que la sentència del tribunal europeu desbrossa el camí de l'aminstia, els efectes d'aquesta encara poden tardar mesos a notar-se, tant a nivell judicial com polític. La pilota està ara a la teulada del Tribunal Constitucional (TC), que havia posat com a condició el pronunciament del TJUE per resoldre els recursos d'empara presentats per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d'exconsellers -Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín i Lluís Puig-. Tot i que s'espera que el pronunciament del TC sigui favorable, no ho farà fins a la tardor, ja que el seu últim ple abans d'anar-se'n de vacances és el 20 de juliol. 

Aleshores la qüestió tornarà al Tribunal Suprem, que és qui tindrà l'última paraula, concretament dos jutges en particular, Manuel Marchena i Pablo Llarena. Amb un pronunciament favorable del Constitucional, el Suprem hauria d'aplicar l'amnistia i aixecar l'ordre de detenció i les penes d'inhabilitació, però pot presentar de nou un recurs davant del TJUE sobre algun altre aspecte de la llei i dilatar encara més l'aplicació de l'amnistia. Per això, la majoria de valoracions polítiques -des de partits independentistes fins al Govern de la Generalitat i espanyol- demanen que la llei d'apliqui immediatament. 

Així doncs, tant l'aixecament de la inhabilitació a Oriol Junqueras com el retorn de Carles Puigdemont a Catalunya -dues de les qüestions més rellevants en termes polítics- depenen sobretot del Tribunal Suprem, que manté vigent l'ordre de detenció contra l'expresident de la Generalitat, que ha reivindicat com a "victòria rotunda" el vistiplau del TJUE a l'amnistia i l'ha qualificat de "triomf polític de l'independentisme català davant dels poders de l'Estat espanyol".

Amb les eleccions catalanes a l'horitzó

Més enllà de la càrrega emocional i política del retorn a Catalunya de Carles Puigdemont, que com a mínim caldrà esperar a la tardor, a l'horitzó hi ha una cita clau per a la política catalana: les eleccions autonòmiques del 2028, ja que la justícia espanyola, de nou, condicionarà que tant Junqueras com Puigdemont -els únics líders polítics del Procés que es mantenen en primera línia- puguin ser els caps de llista dels seus respectius partits sense repressió ni causes judicials pendents. 

Oriol Junqueras va ser el cap de llista d'ERC a les eleccions catalanes del 2017 des de la presó, a les generals del 2019 i també a les europees d'aquell mateix any. A les de l'any 2021 ho va ser Pere Aragonès, que va repetir com a candidat el 2024, quan ERC va obtenir els pitjors resultats des del 2010 amb només 20 diputats. Després d'una llarga crisi interna, el desembre del 2024 Junqueras va tornar al capdavant del partit amb la voluntat de ser el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat. 

De fet, durant la seva compareixença aquest dijous després de la sentència del TJUE, Junqueras ha confiat "poder tornar a exercir qualsevol responsabilitat política en plena llibertat i amb tots els drets" i ha obert la porta a ser candidat "si convé al país i a ERC". El president dels republicans, però, està inhabilitat fins al 2031. per tant, d'això depèn l'estratègia del partit el 2028.

La situació de Puigdemont i Junts és similar. Puigdemont va ser el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions catalanes del 2017 des de l'exili i a les europees del 2019. També ho va ser a les eleccions del 2024, quan va tornar a la presidència del partit, i actualment és diputat al Parlament, però continua exiliat sense poder exercir plenament les seves funcions. Després dels darrers comicis, l'expresident de la Generalitat s'ha mostrat reticent a tornar a liderar una candidatura sense poder ser present a Catalunya.

Així doncs, part de l'estratègia electoral de Junts i d'ERC de cara a les eleccions del 2028 continua amb la vista posada a la sala segona del Suprem, que és el que té l'última paraula per aplicar l'amnistia tant a Junqueras com a Puigdemont. Però abans del 2028 hi ha unes altres eleccions, les estatals, amb un possible canvi de govern a l'horitzó amb el PP i Vox al capdavant. Per tant, el Suprem té a les seves mans una decisió que tindrà efectes electorals significatius, tant a escala catalana com espanyola. 

L'independentisme, una dècada després del Procés

Malgrat tot, Junqueras i Puigdemont són els dos únics líders del Procés que es mantenen en la primera línia de la política. Els dos tenen molt de pes i continuen sent els reclams electorals més importants de l'independentisme. No obstant, si ens fixem en les dades de l'última enquesta del CEO, les valoracions de tots dos han anat caient amb els anys, especialment entre els seus propis votants. Fa quatre anys, els votants republicans puntuaven Junqueras amb un 7,5. A Puigdemont els juntaires li posaven un 8. En l'últim baròmetre, tots dos tenen un 6.

Aviat farà una dècada del referèndum de l'1-O. Des de llavors, ha plogut molt i les coses han canviat molt: el suport a l'independència ha baixat, l'electorat independentista s'ha desmobilitzat, les preocupacions dels catalans han canviat, el PSC ha tornat a la Generalitat i han sorgit nous actors polítics a la dreta més extrema: Vox i Aliança Catalana. Aquest últim ha arribat per menjar-li, principalment, espai a Junts i, d'alguna manera, fer impossible una majoria absoluta independentista com la dels anys del Procés. 

Ho demostra l'últim CEO. Si les eleccions a Catalunya se celebressin avui, Aliança superaria per primera vegada Junts. Es dispararia fins als 23-25 diputats i miraria de prop ERC (24-26), que no només aguanta sinó que va a l'alça. Però la dada més rellevant és aquesta: segons l'enquesta, Aliança es quedaria pràcticament un de cada tres vots dels que va aconseguir Junts (28%) en els últims comicis al Parlament.

Amb aquests números, l'auge de la força independentista d'extrema dreta liderada per Silvia Orriols dinamita qualsevol possibilitat de l'independentisme d'obtenir una majoria absoluta que possibiliti formar un govern independentista, ja que tant ERC com la CUP han vetat qualsevol acord amb l'extrema dreta independentista. Per la seva banda, Junts no es posiciona tan clarament però en els darrers mesos ha endurit el seu discurs sobre immigració davant la fuita de votants cap a Aliança. 

El CEO, però, deixa una dada positiva per l'independentisme: el suport a la independència creix després d'anys a la baixa. La diferència entre els partidaris del "no" i dels "sí" a la independència s'estreny. Els contraris a la plena sobirania fa set anys que són majoria, però ara cauen dos punts fins al 51%, mentre que els favorables pugen sis punts fins al 45%. Veurem com es tradueix això en els propers comicis i quin paper jugarà Puigdemont i Junqueras, condicionats pel Suprem.