Entitats de drets humans impulsen una campanya de suport a Roger Español, l'únic cas de violència policial de l'1-O que arribarà a judici

El judici contra un escopeter, un inspector i dos sotsinspectors de la Policia Nacional, processats per haver rebentat l'ull a Roger Español amb una pilota de goma durant el referèndum de l'1-O, començarà a l'Audiència de Barcelona el 16 de setembre i acabarà el primer d'octubre. Es tracta de l'únic cas de violència policial de l'1-O que ha arribat a judici i dels pocs agents investigats per les càrregues d'aquell dia que no han estat amnistiats. 

Nou anys després dels fets, un centenar d'entitats de drets humans i socials, entre les quals hi ha Irídia -que porta la defensa legal del Roger-, Stop Bales de Goma, CIIVO, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural i ANC -que formen part de l'acusació popular- han impulsat una campanya de suport a Roger Español i de reivindicació de justícia, reparació i no repetició. Entre d'altres accions, s'han organitzat actes arreu del país, un concert solidari a la Sala Paral·lel el 2 d'octubre i una gran mobilització davant del Palau de Justícia l'1 d'octubre, que serà l'últim dia del judici. 

Aquest dimecres, durant la roda de premsa de presentació de la campanya al Col·legi de Periodistes, el mateix Roger i representants d'Irídia, Òmnium i l'ANC han fet públic un manifest de rebuig a la "repressió de la mobilització nacional i social". "Ningú no hauria de perdre un ull per manifestar-se. La prohibició de la tortura i dels tractes inhumans o degradants és absoluta, també en contextos de protesta", assenyala el text. Entre els signants hi ha personalitats de la cultura i la comunicació com Jordi Évole, Marc Giró, Olga Rodríguez, Juliana Canet, Manel Vidal, Sergi López, Clara Peya, Judit Neddermann, Yolanda Sey o Jordi Borràs.

"Una acusació coral"

L'objectiu de les entitats és convertir el judici a Roger Español en "una acusació coral contra la impunitat de l'Estat" i on "els jutges s'hauran de decidir si es posen a favor o no de la violència policial". "La causa del Roger representa totes les altres persones afectades per la brutalitat policial d'aquell dia, que no han pogut portar els seus casos a judici perquè els seus procediments han estat arxivats, amnistiats o no s'han arribat a investigar", apunta el manifest, que assegura que "la violència exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil arreu de Catalunya durant l'1-O va provocar 1.066 persones ferides. 

Les entitats denuncien que "aquella actuació, totalment desproporcionada, responia a un patró estandarditzat i sistemàtic, amb la voluntat de reprimir i castigar l'exercici de drets fonamentals". Al mateix temps, defensen que la causa del Roger "no és una acusació particular ni singular sinó una acusació coral contra l'Estat i la impunitat i la violència policial". En aquest sentit, el mateix Roger ha explicat aquest dimecres durant la roda de premsa que, donat que és l'únic cas de violència que ha arribat a judici, se sent "amb l'obligació de representar la gent que va resultar ferida l'1-O".

Per tot plegat, les entitats reclamen que els quatre policies "responsables de la mutilació d'en Roger" siguin condemnats per la "necessitat de reparació personal i col·lectiva del dany causat". Español ha assenyalat que "els fets d'aquelles dates evidencien un ús abusiu de la força per part dels cossos policials, especialment mitjançant 'armes considerades menys letals', com les bales de foam". 

Español sosté que els poders de l'Estat "van actuar de manera coordinada per castigar una part de la població que simplement volia exercir el dret a vot". També reclama la prohibició urgent de les armes de foam a tot l'Estat espanyol, argumentant que el seu ús està emparat per una llei de seguretat ciutadana, coneguda com a 'llei mordassa', que encara continua vigent tot i el govern progressista i suposadament d'esquerra".  

Exponent de la repressió policial durant l'1-O

Roger Español s'ha convertit en un dels exponents de la repressió policial durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. A quarts d'onze del matí, quan es trobava al carrer al costat de l'escola Ramon Llull en una concentració pacífica, va rebre l'impacte d'una bala de goma disparada per un agent de la policia nacional i va perdre la visió de l'ull dret.  

Segons l'escrit de l'acusació, els quatre agents, que es trobaven a prop els uns dels altres al lloc dels fets, eren plenament conscients que la concentració era pacífica, que no hi havia cap risc per a la seguretat dels agents ni de tercers, i que l'ús de bales de goma en aquella situació podia provocar lesions greus per la proximitat dels manifestants. Malgrat això, l'escopeter va efectuar fins a tres trets contra Roger Español. En el tercer, la bala de goma li va impactar al rostre quan es trobava amb les mans alçades entre periodistes, a només 14,12 metres de distància, causant-li ferides molt greus.

Irídia acusa els agents d'un delicte greu de lesions amb pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal, amb l’agreujant de prevalença de càrrec públic, i d’un delicte de tortures. Per aquests delictes, l'acusació sol·licita penes de nou i quatre anys de presó, respectivament, així com la inhabilitació especial per exercir funcions públiques durant el període de condemna.

Dels pocs policies no amnistiats

Fins ara, l'Audiència de Barcelona ha amnistiat una cinquantena d'agents de la policia nacional investigats per les càrregues de l'1-O a la capital catalana perquè "les lesions als ciutadans no van ser greus" i "la finalitat no era castigar o humiliar els ciutadans, sinó impedir, o intentar impedir, la celebració de la consulta, tot i que la força emprada fos excessiva o desproporcionada en els casos investigats".  

En el cas dels quatre policies nacionals responsables de la lesió a Roger Español, però, no se'ls ha aplicat la llei d'amnistia, que exclou els casos d'actes dolosos contra les persones que hagin pogut produir un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre, pèrdua o inutilitat d'un sentit, impotència, esterilitat o una greu deformitat. És per això que l'Audiència de Barcelona va rebutjar aplicar-la en contra del criteri de la Fiscalia.