Entrevista a Héctor de Miguel"Em podien haver detingut a la porta de casa però van decidir fer-ho amb la seva miqueta de xou"

Dir a Alfonso Rojo "subnormal" ha tingut com a conseqüència que Héctor de Miguel (Salamanca, 1977) fos detingut dimecres passat i enviat a passar la nit entre reixes després d'una ordre de recerca i captura per desobediència, arran d'una notificació judicial que no li va poder ser lliurada. La rebel·lia que va desencadenar tot: l'eliminació d'un tuit en el qual publicava una sentència en contra seva de l'any 2024.

La desproporció dels fets ha portat el còmic a concedir aquesta entrevista a Público, la primera que ofereix des que va finalitzar abruptament Hora Veintipico, el seu exitós programa a la SER. Les amenaces de la ultradreta s'havien elevat i l'humorista va decidir posar distància, però els seus enemics l'han anat a buscar fins a la porta de casa seva tot i haver-se apartat del focus mediàtic.

Com estàs?

Bé, estic bé. He de dir que les hores que vaig estar detingut al calabós em vaig sorprendre a mi mateix perquè vaig estar bastant tranquil i intuint que no seria molt llarg el procés, perquè allà dins no saps res... Allà dins és com la casa de Gran Hermano, es magnifiquen els sentiments i els pensaments [Riu]. Però bé, estic bé, jo és que agafo la son a qualsevol lloc.

Has hagut de passar una nit al calabós per "desobediència i resistència a la justícia", que en realitat és per no atendre una notificació judicial. Sona desproporcionat.

Sí, tot això ve d'aquella famosa condemna per dir reiteradament a Alfonso Rojo "subnormal". El seu advocat, que casualment és Alfonso Rojo Júnior i es dedica a defensar l'honor d'Alfonso Rojo i de la seva mare, Ana Rosa (que això implica moltíssima feina), va decidir que jo no havia complert la meva part de la sentència, que consistia a penjar un tuit amb la captura de pantalla de la sentència i altres elements. Cosa que sí que vaig complir en el seu moment, però, per distracció, perquè tinc instal·lada una eina a Twitter que va esborrant tuits antics, pel que pogués passar, no em vaig adonar de desactivar-la i aquest tuit es va esborrar.

Com que aquest nepobaby no té una altra cosa a fer, força molt la màquina. Està ben relacionat i, evidentment, em podien haver detingut a la porta de casa meva, saben perfectament on visc a Salamanca, però van decidir fer-ho amb la seva miqueta de xou, amb la seva miqueta d'espectacle desproporcionat, com tu has dit, però crec que no els ha sortit bé la jugada. A més, quan es van adonar de la que s'estava muntant és quan ja van accelerar el procés, em van treure d'allà, em van portar al jutjat a dir-me el que m'havien de dir, cosa que podíem haver resolt, insisteixo, en 15 minuts al migdia, però van decidir fer-ho a les 20:30 per fer-me passar una nit allà.

Van esperar que estiguessis en un lloc públic.

"La intenció és ficar-te la por al cos, que tots ens mosseguem la llengua abans de dir alguna cosa"

És clar, em segueixen una estona, vaig al meu bar favorit de Salamanca, on vaig cada dia, el Juana Brava, i allà decideixen fer-ho a plena llum del dia perquè se n'assabenti la gent. És un carrer ple de bars a Salamanca i munten aquesta espècie de xou que va del mateix de sempre: això [la detenció] és per donar exemple. La intenció és posar-te la por al cos, que tots ens mosseguem la llengua abans de dir alguna cosa, que t'ho pensis, perquè si a mi m'han fet això, si a la revista El Jueves li han fet això, ja no et dic a Begoña Gómez, al germà del president... Doncs què no et faran a tu, no? 

Ells [els policies] sabien perfectament el que estaven fent i no van estar malament. Van tenir el detall de no posar-me les manilles, cosa que vaig agrair, la veritat. Dins del fet que ja estava muntat el numeret, podia haver estat pitjor.

Dius que et van detenir per donar exemple com si res, ho tens molt normalitzat.

És heavy. Al final ho hem normalitzat, igual que en l'última etapa d'Hora Veintipico abans de deixar-ho havíem normalitzat les amenaces de mort per part de nazis, de la ultradreta i d'altres, i és com si visquessis amb això, ja ni tan sols hi dones importància i això també és una cosa que hem normalitzat. Soc conscient que m'he ficat amb coses molt sagrades per a ells: la creu, el Valle de los Caídos... Però, és clar, no sé fins a quin punt és bo normalitzar-ho. Però és el que hi ha.

És difícil no caure en simplismes o en teories conspiranoiques, però Vito Quiles va tenir tres dies per lliurar-se a la jutgessa i ho va fer sense detenció. Sembla cert això de les dues velocitats de la Justícia.

Sí, t'ho posen difícil. Hi ha molta gent que no s'ho vol creure, gent que no és conspiranoica i a qui costa assumir-ho i que es creu allò d'"això és un país amb llibertat d'expressió". Jo m'ho he cregut tantes vegades que de vegades ho he forçat, i he dit: "A veure si és veritat". I resulta que, cony, doncs no és tan veritat. Jo no vull encoratjar tampoc teories conspiranoiques, però evidentment hi ha una manera de fer les coses per a uns i una altra per a uns altres.

Tens un judici pendent per després de l'estiu. Abogados Cristianos t'ha denunciat per assetjament i incitació a l'odi i demana quatre anys de presó. La Fiscalia, per la seva banda, dos anys i 6.000 euros. Quines previsions tens?

La Fiscalia ha comprat tots els arguments de la part denunciant. Juguen a casa, perquè em van denunciar a Valladolid i això influeix. No tinc ni idea de com pot quedar això i intueixo que si fos aquí el meu advocat em diria que millor no fer prediccions.

Saben on denunciar-te perquè la cosa prosperi, saben com funciona l'estructura judicial.

És clar... Res és casual. De fet, la primera denúncia d'Abogados Cristianos, que finalment vam acabar guanyant, casualment va caure al jutjat X de la plaça de Castella, on saben que hi ha un senyor que després va donar aquest espectacle vergonyós comparant fer volar el Valle de los Caídos amb la plaça de Pedro Zerolo.

Utilitzen la justícia al seu gust, cosa que potser l'esquerra o no sap, o no vol fer, o no es vol adonar del que està passant. Però clar, és que anem al de sempre, qui pot arribar a ser jutge o jutgessa en aquest país? És una carrera que necessita diversos anys d'estudi a casa teva i tenir totes les necessitats cobertes per poder fer això. Moltes vegades sembla fins i tot una professió que s'hereta, perquè es repeteixen els mateixos cognoms i si el teu avi va ser jutge, segurament tu siguis jutge... Aquí tenim un problema. Jo crec que entre els deures que deixarà aquesta legislatura un és aquest, prendre's de debò una reforma de la Justícia, que és necessària. Un altre, per descomptat, és acabar d'una vegada amb delictes medievals com les ofenses al rei, als sentiments religiosos i per descomptat, la llei mordassa. Amb la Transició, més o menys, s'intenta modernitzar el país i es posa tot sota la catifa, es van ficar al llit com a franquistes i es van aixecar com a demòcrates... Bé, d'acord. Tot es va modernitzar excepte la Justícia. Felipe va tenir temps per fer-ho, potser no es va atrevir per l'ambient, Zapatero podria haver fet alguna cosa i ara, amb la coalició progressista, perquè no és el PSOE sol, és que hi ha una coalició de partits progressistes que ho podrien haver fet i intentat. Però és com si ningú no s'atrevís. Hi ha una part del que és Podem que diu: "clar, ara que us toca a vosaltres, ara esteu veient el que passa". I no són quatre frikis, els frikis són els que fan l'espectacle pel carrer, els que van a Ferraz... però aquests estan molt ben teledirigits, tenen molts diners i tenen molta influència. Quan no estan en el poder hi segueixen estant perquè al final, per darrere, doncs això és el que deia el del PP, manen per darrere. Crec que això cal afrontar-ho quan toqui i caldrà prendre-s'ho de debò. No sé si som conscients de les mans en què estem i de què pot passar si no es prenen mesures.

Fa molts anys que fas humor molt polític. Quan perceps que comença l'escalada d'insults i de violència que ara ja és normal?

És que, com que no passa res, aquesta sensació d'impunitat va creixent. Es va contagiant, es van engrescant perquè veuen que és que no passa res, que és igual. L'escalada té a veure amb el fet que aquesta gent diu: "Bah, doncs si es pot, ho fem".

En Hora Veintipico havíem normalitzat aquest nivell de violència, aquest llenguatge cada dia i a tota hora, encara que en aquesta ocasió, tant a Instagram com a Twitter, el nivell de solidaritat, i vull agrair-ho també, ha estat molt fort. Si això serveix perquè hi hagi gent que estava mig callada i que deia "no, home, tampoc exagerem tant" i que de sobte digui "per aquí ja no", doncs almenys haurà servit per a alguna cosa.

Sents que la teva causa judicial respon a una causa major? La ultradreta ha volgut mediatitzar els teus casos, vols donar-li la volta i fer d'això una cosa comuna?

Efectivament. Quan ets conscient que has entrat en situació de cerca i captura... hi ha una part, i no vull frivolitzar, però tinc call i puc dir: "Si voleu jugar, juguem. Voleu jugar a donar l'espectacle? Juguem a donar l'espectacle". Crec que jo em moc millor en el terreny de l'espectacle que ells, perquè el conec més, igual que ells es mouen millor en altres terrenys. I sí que hi ha una part de mi, sense voler ser exemple de res, perquè em fa una mandra terrible, i sense voler ser capdavanter de res ni el líder de res, que diu: "Jugarem". I si això serveix per evitar que segueixin passant aquestes coses, doncs no m'hauré divertit sol.

L'autocensura t'acaba passant pel cap? Seria molt més fàcil desaparèixer del tot i tornar en uns anys amb una gira i fer com si res.

"Com bé diu Ignatius, el contrari de la por és el riure"

Podria tornar a fer monòlegs de quan vas a IKEA amb la teva parella i tot això. I està molt bé, eh? A mi l'humor m'encanta en totes les seves formes i no trec mèrit a res. També podria tornar amb una gira que es digués A la recerca i captura i parlar d'això i fer encara més diners, no? [Rialles]. Quan ha passat tot això de la detenció, portava sis mesos retirat i prendre'm tot el 2026 com a any sabàtic continua sent la meva intenció. Evidentment, jo això ho he de rendibilitzar d'alguna manera, primer perquè he de pagar el meu advocat, que és molt bo i molt car el cabró [Riu]. I, evidentment, haurem de riure. Sense treure importància ni gravetat a l'assumpte, però, com bé diu Ignatius, el contrari de la por és el riure. És l'arma que tenim per distingir-nos entre nosaltres, fer col·lectiu i cuidar-nos, perquè ens hem de cuidar. Hi ha gent que potser no es posiciona gaire en la seva feina, que no diu res, però que quan arriba el moment de la veritat, sí que és amb tu i sí que diu: "Hòstia, fins aquí hem arribat". Doncs totes aquestes persones hem d'organitzar-nos, cuidar-nos i riure.

Fa ja sis mesos del final d'Hora Veintipico, tot es va produir després d'una paròdia de Nacho Abad. Hi va haver una escalada d'insults i amenaces després d'aquesta paròdia?

Sí que n'hi va haver. També l'accident d'Adamuz estava molt recent i entenc que la sensibilitat estava molt a flor de pell. Sí que es va notar un augment seriós. Aquest programa, En Boca de Bobos [el nom autèntic és En Boca de Todos], és un altre símptoma de la normalització del que no hauria de ser normal. Asseure en una mateixa taula, al mateix nivell, un mitjà nazi i un altre que no ho és. No, jo ni nazi ni antinazi... No, no podem normalitzar aquest discurs.

Aquest tipus de programes o el que fa Iker [Jiménez] ara a la nit, tots dos a Cuatro, cadena que jo vaig inaugurar, entre d'altres, i la deriva de la qual em té aclaparat, crec que no ajuden que en siguem conscients, perquè veus una tertúlia amb un exministre i un paio amb idees filonazis. A ningú sembla importar-li, malgrat que tinguin, tret d'excepcions, unes audiències ridícules. No sé com es pot controlar, perquè és una qüestió d'ètica empresarial. Fa poc, la que era consellera i presidenta de Mediaset, Cristina Garmendia, se'n va anar i ho entenc, perquè estàs emparant una cosa que, per poca sensibilitat que tinguis, no pot ser normal.

Ara que Hora Veintipico ha acabat i mires les graelles de televisió i ràdio, ets conscient del difícil que és que un producte així es torni a repetir?

És difícil de repetir perquè és difícil que algú arrisqui apostant per una cosa així. Jo estic molt agraït a la SER perquè va creure en el projecte, tot i que al principi va caldre convèncer-los i vam tenir les nostres cosetes, però al final van estar sempre allà donant suport, i moltes vegades aturant molts xàfecs que ni han transcendit. Ja explicaré els secrets perquè és molt complicat treure un programa així en una ràdio comercial. Suposo que seria més fàcil en una ràdio pública, perquè almenys t'evites les pressions dels anunciants, però, és clar, en una pública hi ha un altre tipus de pressions que tampoc no estan gens malament, ara ho estan vivint a Radiotelevisió Espanyola i a Ràdio Nacional.

Em sembla trist perquè jo crec que hi hauria d'haver un Hora Veintipico per cadena, sigui quina sigui la ideologia de la cadena. Comentem molt per què no hi ha còmics de dretes i, a més, que siguin bons, perquè sí que n'hi ha, evidentment. És clar, no ho diuen o ho diuen d'una manera més sibil·lina. N'hi ha algun que sí que és més obertament de dretes, el que passa és que li falta la part de ser divertit. Però bé, jo hi estic a favor, si és que el símptoma de salut democràtica i d'higiene mental és riure'ns de tothom, i en Hora Veintipico practicàvem una manera molt radical de riure'ns: primer de mi, després de la cadena SER i després de tota la resta, perquè, si no, quan fas comèdia, i encara més si és comèdia dura contra algú, no tens gaire credibilitat si no n'has fet una miqueta sobre tu mateix.

A mi la part que més em divertia gairebé d'Hora Veintipico era ficar-nos amb Aimar, amb el Hoy por Hoy, amb la pròpia SER, amb el que la gent pensa que passa a la SER... Aquesta part m'encantava i em sembla molt divertida. Per què no hi ha un Hora Veintipico o El Intermedio per cadena? És una pregunta que té una resposta bastant trista. Si controles l'humor, acabes amb l'humor. L'humor, per definició, ha de ser incontrolable.